Ruta cultural “La Tarragona de Serra i Vilaró” (1). La muralla romana.

minervaEl dimecres dia 18 de març havia de tenir lloc la ruta cultural La Tarragona de Serra i Vilaró, organitzada pel Museu Nacional Arqueològic i la Biblioteca Pública. L’activitat va ser ajornada ateses les actuals circumstàncies. Un dels textos que havien de llegir-se és un fragment del llibre de Josep Maria  Recasens i Comes, La Fundació de Tarragona a la historiografia (p. 174, 177-180) en què es tracta de la trascendència de les troballes i anàlisis de mossèn Joan Serra Vilaró  al voltant de la muralla de Tarragona:

El 19 de febrer del 1932, un esllavissament en el parament exterior de la muralla adossat al costat oriental de la torre de Sant Magí/Minerva deixà al descobert un tros de replè sense remoure, es a dir, conservat intacte des que els constructors el posaren on estava. Aprofitant l’oportunitat que li oferia l’inesperat accident, Joan Serra i Vilaró decidí estudiar les característiques arqueològiques del replè, una decisió que el convertí en el primer arqueòleg que investigava directament les entranyes, del controvertit monument. […]

[…] el 21 de gener del 1949 un periodista anònim publicà al Diario Español […] una entrevista que li havia concedit Serra i Vilaró, amb el títol: “Las murallas de Tarragona son enteramente romanas, afirma el Rvdo Sr. D. Juan Serra Vilaró. Las excavaciones realizadas en la Torre de San Magín y en el solar del Museo, han demostrado la teoria del ilustre arqueólogo” . Explicats els motius que confirmen la romanitat de tota la muralla, l’entrevistat ja preveu la commoció que produirà l’ensorrada de totes les teories que durant tants anys han proposat historiadors i arqueòlegs, i en particular entre els tarragonins de soca-rel que consideraven l’antiguitat de la muralla ciclòpia com un certificat que garantia la llegendària antiguitat de la seva ciutat. Com recordava molt anys després José Sánchez Real: “El estudio de Serra Vilaró hecho científicamente, y sin prejuicios, tuvo una acogida fría ya que por un lado rectificava las hipótesis-teorías de los especialistes y por otra destruía la opinión de los eruditos locales que veían esfumarse sus sueños legendarios. Todos rechazaban la realidad que con su modernismo venía a devaluar el resto antiguo. […]

La revolucionària solució romana al vell enigma dels constructors de la muralla ciclòpia també caigué com una bomba entre els arqueòlegs catalans i de la resta de l’Estat de més prestigi en aquell moment. La consideraren inversemblant i la refusaren, malgrat la rigorositat de la investigació. […]  Però encara que fins i tot en el món científic costi de substituir velles teories especulatives per fets experimentalment provats, sempre s’acaba imposant la realitat, i així s’esdevingué en el cas de la muralla tarragonina: el discutit monument acabà perdent la categoria d’emblemàtica prova d’una hipotètica i antiga fundació de la ciutat de Tarragona, per passar a ser un valuós element d’estudi dels orígens urbans de Tàrraco.

Podeu consultar aquí la descripció de la ruta

Podeu consultar aquí el llibre La Fundació de Tarragona a la historiografia  de Josep Maria Recasens i Comes, editat pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver”  del Camp de Tarragona, l’any 2007.

Podeu consultar les altres entrades de la sèrie.

Ruta cultural “La Tarragona de Serra i Vilaró” (2). Fòrum de la colònia.

Ruta cultural “La Tarragona de Serra i Vilaró” (i 3). La Nina d’ivori.