“Tres unces, una cana i un petricó. Vivències sobre les botigues de Valls de la postguerra” d’Agnès Padró Corbella. Novetat 2020.

unces cana petricoPadró Corbella, Agnès. Tres unces, una cana i un petricó. Valls : Institut d’Estudis Vallencs, 2020.

Vivim moments difícils i, dia a dia, veiem com el petit comerç tanca portes i només resisteixen les grans àrees, les macromarques i les xarxes multinacionals. Així comença Agnès Padró Corbella el seu llibre de records sobre les botigues, i botiguetes,  de Valls. Vol fixar la memòria d’un temps no tant llunyà en què en un espai més o menys reduït es podia trobar tot el necessari per a fer la compra, i això és important assenyalar-ho, de cada dia. L’autora es proposa explicar el com, el quan i l’on es feien les compres, ja sigui de menjar o d’altres utensilis diversos. Donarem un tomb pels carrers del voltant i trobarem la fruiteria i la verduleria, el colmado, la bacallaneria, la carnisseria, la cansaladeria, la peixateria, la pastisseria, la fleca, la polleria, la lleteria, els vins i els licors, la perfumeria, els plats i olles, la cistalleria, l’esparteria i el matalasser, la carboneria, les eines de tall i l’armeria, el sabater, la cotillaire, la merceria, el barreter i les botigues de joguines i objectes de regal, les de roba per a nens, la farmàcia i la botiga de robes. No es tracta d’un inventari exhaustiu del comerç vallenc, sinó un recorregut vivencial per les tendes que l’autora freqüentava de petita i adolescent. Aquesta obra ve a ser la continuació de Històries viscudes i no contades, el seu llibre anterior.

Un pensament sobre ““Tres unces, una cana i un petricó. Vivències sobre les botigues de Valls de la postguerra” d’Agnès Padró Corbella. Novetat 2020.

  1. Enyorances
    (El meu carrer)
    Com les fulles d’un arbre a la tardor,
    que complert el seu cicle
    van caient, i
    o bé són escombrades,
    o bé se les emporta el vent,
    així, del meu carrer
    de la vila franca
    han anat desapareixent
    botigues i comerços,
    veïns i botiguers.
    Com un arbre
    que a la tardor es despulla
    com la vida que amb els anys
    es va esllanguint,
    així el meu carrer
    de la vila franca
    s’ha anat mig morint
    donant pas
    a uns nous veïnatges
    que voldrien rebrostar,
    una nova vida que
    del decrèpit
    el podria salvar.

    Alfred Pérez de Tudela Molina
    8 de setembre de 2020

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s