“Gonzalo Lindín. Paisatges retrobats”. Exposició al Museu de Valls.

gonzalo lindin 22Exposició al Museu de Valls (Passeig dels Caputxins, 18) Del 9 d’octubre al 29 de novembre de 2020 Dimarts a dissabte d’11 a 2 i de 5 a 8 del vespre. Diumenges i festius d’11 a 2. Més informació 977606654

Aquest any Antoni Gonzalo Lindin (1920-1999) faria cent anys. Aquesta celebració, tan rodona, i la generositat de la seva filla Anna han estat l’excusa i el motiu de presentar per primera vegada l’obra de l’artista al Museu de Valls. Gonzalo Lindin va exposar una sola vegada a Valls, l’any 1953. Tot just quan la seva pintura començava a despuntar. Ara tenim l’oportunitat de poder-la veure amb tota la seva potencialitat.

L’exposició és un recorregut retrospectiu, des dels dibuixos fets l’any 1936, amb setze anys, fins a les pintures dels anys noranta, poc abans de morir. En la mostra es vol posar de relleu el mestratge d’Ignasi Mallol i l’estada a Cornudella, a l’inici de la guerra civil, amb els companys i professors de l’Escola d’Art de Tarragona. Aquesta estada marcarà la seva carrera artística, ja que a partir dels anys setanta, deixa de pintar el Camp de Tarragona per centrar-se exclusivament en el Montsant. Per amarar-se de més a prop d’aquell paisatge, comprarà una casa a Cornudella i hi instal·larà el seu taller.

El Museu de Valls ja tenia a la seva col·lecció una peça de Gonzalo Lindin, però ara n’incrementarà la representació amb unes quantes obres més, que enriquiran el fons paisatgístic del museu, on destaca l’obra de Jaume Mercadé. Dues mirades, les seves, centrades en el paisatge tarragoní, que són complementàries. I que ens ajuden a dibuixar el nostre espai més proper. (Museu de Valls)

Els colors del Montsant

Érem privilegiats, ben mirat, ara tombant la vista enrere. Semblava normal tenir un pare que pintava i molt bé, posseïdor d’una gran sensibilitat, culte, creador que podia amb qualsevol disciplina, molt compromès amb Tarragona, havent dedicat la major part de la seva vida a l’Escola d’Art, primer de tot com a alumne precoç i avantatjat, passada la Guerra com a professor de pintura i també director. Honest, molt honest i bona persona, això ningú ho ha oblidat. Bon docent, disposat a ajudar els alumnes i també els col·legues en moments vitals difícils.

A nosaltres ens va ensenyar quin era el camí que havíem de seguir en la vida, amb el mèrit d’haver sabut sempre respectar les nostres creences i decisions. Lliçons mai sentides com a tals, sovint acompanyant-lo en els recorreguts físics que ens duien a la contemplació del que acabaria essent el seu paisatge.

Aquest món particular i tan especial en què ens vàrem fer persones i els valors que representava pensàvem que eren d’allò més corrents, i només passat el temps hem pogut anar descobrint que allò era l’excepcionalitat. I és cert, la prova és que, te’l miris com te’l miris, el Montsant només s’ha vestit d’impredictibles esclats de colors en l’obra de Gonzalo Lindín, el meu pare.     (Anna Gonzalo)

Podeu llegir aquí el post d’aquest bloc Cent anys del naixement del pintor Antoni Gonzalo Lindin.                

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s