Antoni Correig recorda Eduard Toda. Passeig literari per l’Escornalbou d’Eduard Toda.

menjadorDissabte 10 d’octubre 2020  les 11 h al Castell-Monestir d’Escornalbou. Gratuït. (Cal reserva prèvia i respectar les mesures de seguretat) Reserves: escornalbou.cultura@gencat.cat o al 977 834 007. Organitzen: Agència Catalana del Patrimoni i Biblioteca Pública de Tarragona. En el marc de les Jornades Europees del Patrimoni 2020. 

Un itinerari pel Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou ens permetrà aprofundir en la figura d’Eduard Toda, diplomàtic, escriptor, egiptòleg, bibliòfil, mecenes i restaurador del monument. Llegirem alguns textos d’amics i coneguts del reusenc que ens ajudaran a entendre la seva personalitat polièdrica. Entre els textos escollits figuren uns paràgrafs d’Evocacions reusenques d’Antoni Correig on descriu  el moment en què va conéixer Eduard Toda. Més tard, l’autor va fer-li de secretari particular.

[…] Una de les gestions que li feia el meu pare consistia a regular la tramesa de queviures a Escornalbou, sobretot peix […] agençat en unes fortes caixetes metàl·liques que l’ordinari de Falset recollia per entregar-ho a l’estació de l’Argentera. Deduíem la quantitat d’hostes per la de les caixetes enviades, sovint ben abundants. […]

Quan vaig conèixer per primera vegada don Eduard jo tenia 8 o 9 anys i fou a l’Argentera, a l’antiga casa Cabré, que ell havia comprat i arreglat al seu gust, on residia durant les obres del castell. Allí, un dia el pare m’hi presentà: i ell, amable i festiu, veient-me vergonyós, em preguntà si sabia quina era la capital de la Xina. Jo vaig dir-li:

— Pequín.

— Molt bé! Jo a la Xina vaig estar-hi alguns anys. T’agradaria anar-hi ?

Quan vaig dir-li que em semblava massa lluny em tranquil·litzà:

— No pateixis. Demà pujaràs a Escornalbou, que és més aprop

Don Eduard Toda reuní allí tot el que més li agradava: una copiossísima biblioteca, objectes exòtics, vaixella de plata i gran quantitat d’armes de llunyanes procedències, que cobreixen les parets de la senyorívola escalinata que va a la planta superior.

Es curiós que un home de tan forta personalitat no i agradés restar sol al castell. Sempre invitava algú que li fes companyia, tant si es tractava de figures insignes com de simples amics. Amb tots es plaïa a compartir l’àpat i la paraula, després que els hostes foren cridats a taula amb el toc del famós esquellot. Feia gràcia quan deia al criat que portés de la “Biblioteca espiritual” ampolles de vi. En havent dinat, recordo, com a hoste seu que jo també vaig ser, que fèiem una passejada pel Passeig dels Frares, i jo li preguntava coses. […] mostrant-li admiració per la fama que tenia de saber parlar bé en públic, em digué que era molt senzill:

— No parles tu cada dia?. Doncs en públic es fa el mateix.

[…] Encara recordo també que, considerant l’autoritat que comporta tenir un alt càrrec, vaig dir-li que deu ser bonic de poder manar.

— No t’ho creguis […] És incòmode. Per manar es necessita intel·ligència; per obeir només cal voluntat.

Després de sopar, abans d’anar al llit, passàvem a la sala de les rajoles on a l’hivern flamejava una bona llar de foc, i allí el Sr. Toda llegia diaris o revistes, o bé omplia fitxes, pacientment, per a la seva monumental obra Bibliografia espanyola d’Itàlia. Jo era prop seu amb un llibre a les mans i un dia, en arribar el moment de plegar, vaig fer una cosa que ell trobà escandalosa: un petit doblet a l’angle superior del full, com a senyal.

— Què has fet ?. D’això se’n diu un caputxí. No ho facis mai més si vols respectar els llibres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s