“La feina no es pot deixar. Pastors a Montsant”. Exposició de tardor-hivern al Parc Natural.

la feina no es pot deixarA partir del dia 31 d’octubre i fins el dia 30 de gener de 2021 a la seu del Parc Natural de Montsant es podrà visitar l’exposició “La feina no es pot deixar. Pastors a Montsant”. Es vol assenyalar el paper que històricament -i que de nou torna- va jugar l’activitat ramadera en la gestió del medi natural.

Extraiem alguns paràgrafs de les pàgines 2 i 3 de l’opuscle La ramaderia a Montsant publicat el 2019 pel Parc Natural de Montsant amb la col·laboració de Carrutxa.

“Des del Neolític, la cria del bestiar va esdevenir una pràctica habitual i, en un territori de muntanya com la serralada de Montsant, la ramaderia, conjuntament amb l’agricultura i les diverses formes d’aprofitament del bosc, ha definit la relació entre els humans i el seu entorn natural al llarg dels segles”.

“Els terrenys comunals de pastura, la relació entre pagesos i pastors, els camins amb drets de pas dels ramats, els corrals i habitatges a la muntanya, han estat els recursos bàsics en l’economia dels pobles, configurant, en un equilibri que necessitava de normatives per evitar confrontacions, força elements de paisatges.” […]

“Els ramats de proximitat eren formats per ovelles i cabres de llet, conegudes com a cabres negres, en referència al color del seu pèl, de banyes petites o motxes, tot i que algun cop també incorporaven algun exemplar de cabra per a carn. La zona de pastura d’aquests ramats era propera a les poblacions i els pastors anaven a dormir cada dia a casa seva, ja que calia munyir les cabres per obtenir la llet. A més a més, un pastor solia portar animals de diferents veïns i, en retornar al poble, ens han explicat més d’una vegada, que les mateixes cabres solien anar a trobar a casa seva. Entre els pastors de proximitat havia estat prou comú l’alternança de l’ofici de pastor amb el de carnisser, és a dir, persones que tenien botiga al poble on venien la carn dels propis animals que mataven.[…] A diferència dels ramats de proximitat, els de transhumància es movien i pasturaven per finques i àrees més grans, amb poca activitat agrícola, a partir d’acords amb els propietaris o amb els ajuntaments”.

Podeu consultar aqui l’agenda del Parc Natural de la Serra de Montsant.

,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s