Els diaris i la premsa entre 1900 i 1930 (i 2) . Apunts d’història tarragonina del segle XX.

tarraco

En el camp catòlic destaca el diari La Cruz, el primer número del qual veié la llum el 1901. És un testimoni de primer ordre de la història de la ciutat. Podem trobar-hi col·laboracions signades pel canonge i director Josep Vallés, Timoteo Zanuy, Josep Roca García, Marcel Riera, Tomás Capdevila, Joan Serra Vilaró, Sanç Capdevila o Pere Batlle, persones totes elles que destacaren en períodes posteriors.

El mosaic del republicanisme estava representat a través de la gran quantitat i diversitat de capçaleres. La Justicia (1900-1906), òrgan dels federals, amb col·laboracions d’Antoni Rovira i Virgili, fundador, al seu torn, de La avanzada. Semanario Republicano Democrático Federal (1902-1906). D’altres són Fraternidad Republicana (1906), Señera Federal (1907), Tarragona Federal Diario Republicano (1910-1919 i 1930-1936) o El Ideal (1912-1915) que expressava l’opinió dels republicans radicals, i per últim Renovació : Semanari nacionalista republicà (1913-1923).

El diari Heraldo de Tarragona (1903-1910) era l’òrgan del partit conservador. La Federació Local de Societats Obreres de Tarragona edità mensualment La Aurora Roja durant 1906. La sàtira i l’humor tenien el seu espai entre les publicacions de Tarragona amb capçaleres como Alioli (1905), Los Feliu (1900) o Cunitu (1910-1914), rèplica del Papitu publicat a Barcelona.

De l’any 1901 és la primera època del Boletín Arqueológico, mitjancant el qual s’expressava l’opinió de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Comissió de Monuments. Estava dirigit per l’historiador Emili Morera i Llauradó, qui a finals del segle XIX va ser director del Diario de Tarragona. Hi destaquen les col·laboracions d’Ángel del Arco, director del Museu Arqueològic, Francesc Carreras i Candi i Eduard Toda i Güell, entre d’altres.

Tarraco : Ciències, art, literatura és una revista cultural que cal recordar. Desprenia un cert aire clàssic i recorda l’estètica noucentista. Entre moltes signatures, destaquen les del cronista Adolf Alegret, l’escriptor Pin i Soler, el crític d’art Francesc Carbó, el novel·lista Alfons Maseras o el poeta Josep Carner. L’Ateneu de Tarragona era el responsable de l’edició. Aquesta entitat havia estat fundada el 1906 a partir de la marxa d’alguns socis del Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera disconformes amb la marginació del català. A l’any 1914 es fussionaren els dos ateneus.

Per a saber-ne més:

Virgili i Sanromà, Josep-Pau. Tarragona i la seva premsa : 1900-1982. Tarragona : Edicions de la Hemeroteca de la Caixa de Tarragona, 1980. 2 v.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s