“El Museu Diocesà de Tarragona Fortuna i adversitat d’una institució centenària” de Sofia Mata de la Cruz. Novetat 2020.

sofia mata_page-0001La història del Museu Diocesà de Tarragona, des dels inicis fins avui en dia, ha estat recollida en la publicació El Museu Diocesà de Tarragona. Fortuna i adversitat d’una institució centenària, escrita per la Dra. Sofia Mata de la Cruz, actual directora de l’equipament, en el qual també ha treballat com a documentalista i conservadora. 

En els primers paràgrafs del pròleg Mn. Miquel Barberà Anglès, ex-director del Museu,  assenyala on cal situar la història del Museu: El contingut del Museu ens porta a una història molt arrelada en els segles. El fet religiós tal com s’ha viscut a l’Església catòlica, i a casa nostra, ha estat una font impressionant d’art. Ha inspirat els artistes de tota mena. I ha mogut moltíssims fidels, durant segles, i de totes les generacions, a realitzar obres d’art que les tenien disseminades per totes les parròquies […]. Són un testimoni de fe els mateixos temples, les imatges, els retaules, les pintures, els ornaments, els manuscrits …. i molt del que comporta el culte catòlic i la vida de les comunitats cristianes. Tot el que hi pot haver en un museu […] ha estat objecte de vida i de culte. 

L’obra s’estructura a partir de dos eixos, ben visibles en l’índex de continguts: els pontificats dels diferents arquebisbes i el desenvolupament mateix del Museu Diocesà. Primer, els antecedents històrics, amb una llarga llista d’aportacions personals i intervencions més o menys puntuals des l’arquebisbe Antoni Agustí Albanell del segle XVI, fins arribar  al gener de 1915 quan l’arquebisbe Antolín López Peláez inaugura el Museu. Mn. Jaume Bofarull i Cendra n’era el director, la feina del qual s’extén també en la prelatura de l’arquebisbe Francesc Vidal i Barraquer. A partir de 1932 Mn. Pere Batlle Huguet exerceix les funcions de conservador. Com si fos gairebé un dietari l’autora ens explica les vicissituds del Museu durant la guerra civil i la immediata postguerra. Els capítols restants mantenen el mateix ordre i to: una introducció al context religiós i social del moment, una breu referència a la vida i obra dels prelats  –  el vicari general Salvador Rial, Manuel Arce Ochotorena, Benjamín de Arriba y Castro, Josep Pont i Gol, Ramon Torrella Cascante, Lluís Martínez Sistach, Jaume Pujol i Balcells, Joan Planelles i Barnosell –  l’activitat i els fets rellevants del Museu, amb referència als seus directors i conservadors – Mn. Pere Batlle Huguet, Mn. Salvador Ramon Vinyes, Francesc Xavier Ricomà, Mn. Josep Martí i Aixalà, Sofia Mata de la Cruz, Mn. Miquel Barbarà i Anglès – junt amb l’altre personal dedicat a tasques administratives; més dos apartats on es recullen amb detall  els projectes de difusió i d’investigació.

Acompanya al text un interessant apèndix amb cinc documents: l’expedient de creació del Museu (1915),  relació de donants (1915-1932), els visitants al Museu (1915-1932), a partir del llibre d’Or de Visites, la memòria de Pere Batlle Huguet sobre la Catedral i el Museu Medieval que s’hi va establir (1937) – amb tres inventaris annexos- i els estatuts del Museu Diocesà de Tarragona (1994). Per acabar, s’inclou un molt completa bibliografia de més de vint pàgines. 

Podeu llegir aquí la crònica de la presentació del llibre publicada a la web de l’Arquebisbat de Tarragona.     

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s