El pintor que cremava els seus quadres

Marco-Palau, Francesc. El pintor que cremava els seus quadres : assaig biogràfic de Maties Palau Ferré. Gregal, 2019


Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) és un dels noms més singulars de l’art català del segle xx. Influït per la Barcelona dels Salons d’Octubre, el cubisme picassià i els anys viscuts a París, Palau Ferré és el pintor dels paisatges primaverals, de les figures femenines d’ulls ametllats i de la mitologia simbòlica.

El llibre ‘El pintor que cremava els seus quadres’ es tracta d’un assaig biogràfic de Maties Palau Ferré, un pintor darrere del qual hi ha una història fascinant.

Malgrat que tot feia pensar que la vida el portaria cap al negoci i les terres familiars, de ben petit ja tenia ben clar que es dedicaria al món de l’art. Quan només tenia 8 anys, es posà malalt i hagué de passar pel quiròfan. En veure la preocupació del metge i dels pares, el nen digué al facultatiu: «Ja pot operar, perquè no em puc morir: seré un gran pintor».

Anà a Barcelona a la Llotja a estudiar Belles Arts. Tot i que a la capital del país ja s’hi feu un nom, volia connectar amb el que es feia a nivell internacional i per aquest motiu se n’anà a París, on agradà la seva aposta neocubista.

El 1963 decidí tornar a Catalunya i s’instal·là a Montblanc. El retorn a les arrels i el contacte amb la gent del poble i la natura feien predir una etapa fructífera i plàcida, però tot es girà quan signà amb un empresari un contracte, del qual no havia llegit la lletra petita, que acabà als tribunals.

El 1974 el Suprem dictaminà que l’havia de complir, que li quedaven pendents quaranta-dos metres i vint centímetres de llenç pintat a l’oli. Acatà la sentència, però tot plegat suposà una experiència molt dura, que provocà en ell una resposta sorprenent. A partir d’aquell moment cremaria els seus quadres després de pintar-los.

Una lluita que volgué lliurar a favor dels drets dels artistes i contra la despersonalització de l’art i la reducció sentimental de la pintura al món dels diners. Tot plegat tingué un extraordinari ressò mediàtic en l’època.

L’any 1984 se li demanà que tornés a projectar la seva pintura al món. Palau Ferré ho reconsiderà i decidí no cremar més quadres per bé que, conscient de la influència de l’art per contribuir al benestar i a la felicitat, es bolcà a destinar les seves pintures a tot un seguit d’elogiables iniciatives a favor de causes socials, com ara la cooperació i la defensa dels drets humans, la llibertat, la pau, la solidaritat…

Al llibre, l’historiador Francesc Marco-Palau repassa la vida del seu oncle avi i es pregunta si pot haver-hi ètica en un món artístic dominat per les galeries, les subhastes i l’especulació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s