Sant Cristòfor

Cada 10 de juliol es commemora l’onomàstica de Sant Cristòfor, patró dels automòbils i protector dels viatgers. Aquest és un sant molt venerat a Catalunya des de fa segles, i en diversos indrets del país destaquen les festes populars de carrer i les benediccions de vehicles i transportistes.

En aquest sentit, en la mateixa diada o en els caps de setmana propers a la festivitat, en moltes poblacions es duu a terme el ritual de la benedicció de cotxes, tractors, motos i bicicletes, camions, etc., que en molts casos passen per davant de l’altar o la capella del patró per ser beneïts i gaudir, així, de la protecció de sant Cristòfor durant tot l’any. El mossèn ruixa amb aigua beneïda els vehicles que s’hi acosten i a cada conductor se li lliura un record commemoratiu de la festa i una estampeta del sant.

Actualment, l’entitat tarragonina Montepio de Conductors, creada l’any 1923, s’encarrega de celebrar la festivitat amb la tradicional benedicció de vehicles.

Per un document solt del ‘Llibre d’actes’ municipal de 1505 sabem que des de «lo temps de les morts de l’any 1490» Cristòfol preservà «los poblats d’aquesta ciutat». Per això, se celebrava una gran processó i feien capelles molt ornades per molts llocs de la dita ciutat en les quals los dits poblats fan celebrar oficis e hores canòniques per gràcies de la gran salut. En aquest context en què es barrejaven la por i l’agraïment, el mateix 1505 els veïns del carrer d’en Granada erigeixen una nova capelleta votiva de Cristòfol, desapareguda des de fa molt de temps. El barri antic ha estat històricament vinculat als edificis de les institucions locals. Així, la catedral i l’antic Ajuntament, al núm. 39 del carrer Major, en són testimonis. Abans, un tercer immoble era part del paisatge urbà del pinyol emocional de Tarragona. 

El pare Andreu de Palma de Mallorca, hàbil investigador de la història i la toponímia local, considera que Cristòfol era, igual que la Mare de Déu, «tutelar» de la capella del castell del Patriarca.

El canonge arxiver i poeta Josep Blanc és el primer que recull unes «voltes de Sant Cristòfol», en el capítol 28 de l’ Arxipiescopologi o història dels arquebisbes locals. Blanc acabà l’obra el 1665, per la qual cosa eren anteriors. 

A Tarragona antigua y moderna a través de su nomenclatura urbana, el també historiador Joan Salvat considera que, poc abans, «a mediados del XVII se puso en el arco de Santa María una imagen de San Cristóbal siguiendo la creencia extendida por todo el occidente europeo que el cristiano que por las mañanas mirase la imagen de San Cristóbal, no podía sufrir ningún mal durante el día. Por esta razón, su imagen se ponía en las puertas de las ciudades, de las casas y de muchas iglesias». 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s