Amb ulls d’Antoni de Martí Franquès

El Museu d’Història amplia el cicle ‘Tarragona amb els ulls de..’, de rutes teatralitzades a través de sorprenents personatges històrics de la ciutat i ho fa amb Antoni de Martí i Franquès, mentre continuen les de Lluís Pons d’Icart fins al 21 d’agost. Així, del 20 d’agost al 16 d’octubre, Martí i Franquès se situarà pels seus racons preferits de la ciutat i ens la farà conèixer millor.

Amb aquest nou personatge reviurem els seus anys de vida a la ciutat, de 1794 i 1832, i ho farem des del Passeig Arqueològic i el Camp de Mart, fins a l’Antiga Audiència i la Casa Castellarnau; acabant a l’actual Museu d’Art Modern, casa on va viure. La visita serà un viatge que es divideix en sis parts, on ens anirem submergint amb els esdeveniments d’aquells anys i alhora, alternat amb la professió i la vida privada del protagonista.

Aquest químic d’origen altafullenc va ser un experimentador incansable en diversos camps de la ciència i, sobretot, és conegut per la seva aportació al descobriment i demostració de la proporció d’oxigen (21%) que conté l’aire, juntament amb el nitrogen (78%) i altres gasos en proporcions molt menors. Martí i Franquès va fer aquest descobriment pels volts del 1790. Per aquest motiu, les rutes combinen història, teatre i ciència amb l’objectiu d’acostar aquesta figura encara molt desconeguda.

Antoni de Martí i Franquès (Altafulla, 14 de juny de 1750 – Tarragona, 20 d’agost de 1832). Científic. Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya. Estudià a Cervera (1762-64). Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació (1786), fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres. Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1786), hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire: Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico (1790), on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a Madrid (1795), París (1801), Londres (1801) i Berlín (1805). Membre de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona (1790), hi presentà una famosa comunicació: Sobre los sexos y fecundación de las plantas (1791). Col·laborà amb els científics francesos en el mesurament del meridià de París pels Països Catalans. El 1798 s’instal·là a Tarragona, on reuní una gran part de la seva biblioteca, una col·lecció mineralògica, un laboratori meteorològic i material d’experimentació de les plantes. En 1800-01 visità les universitats i les acadèmies de París, Londres, l’Haia, Amsterdam i Brussel·les. El 1811 era a Tarragona, durant el setge napoleònic; fou ferit, i una part dels seus manuscrits foren destruïts. Residí a Barcelona en 1829-30, on sostingué una tertúlia sobre temes científics. L’Institut d’Estudis Catalans té instituït un premi que duu el seu nom.

A la Secció Local de Tarragona podeu trobar la novel·la gràfica ‘Antoni de Martí i Franquès : el savi català’, de Joan Carles Blanch i Torrebadell, editat per l’Ajuntament d’Altafulla, un recorregut pels trets biogràfics més representatius d’aquesta figura catalana, i ben propera !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s