Carreró de Sant Magí

A la Part Alta, hi ha un dels carrers més petits i estrets de la ciutat, és el “carreró” o popularment conegut com a “correló” de Sant Magí. Es tracta d’un petit espai porticat que enllaça la plaça de les Cols i la plaça del Ball de Dames i Vells. La primera té els seus orígens en els temps més antics de la història de la ciutat, i era al peu de les escales que
donaven accés al temple principal de la Tàrraco romana. L’altra plaça s’ha obert molt més a partir de l’enderroc de vivendes antigues. El carreró antigament enllaçava la plaça de les Cols amb el teixit urbanístic més medieval de la ciutat vella, concretament amb el carrer de Misser Sitges. Es té constància del seu ús com a pas dels vianants des de l’any 1720.

Aquest carreró és característic perquè llueix una capelleta votiva amb la imatge del copatró de la ciutat. Sant Magí va substituir Sant Fructuós com a patró oficial, però comparteixen patronatge masculí de Tarragona. La patrona femenina és Santa Tecla, no cal dir-ho. La capelleta i el carreró són integrats en un edifici que data de l’any 1869, per la qual cosa ha viscut la plenitud festiva de Sant Magí i les principals gestes castelleres de la Tarragona
vuitcentista.

Els moixiganguers de Tarragona fa anys que es concentren durant el primer dia de Sant Magí per fer la tradicional enramada del carreró de Sant Magí, engalanant i decorant l’arc del carreró amb motius florals i vegetals. La Moixiganga va variant el tipus de guarniment en funció de l’arbre l l’arbut que poden utilitzar, normalment branques que es poden esporgar per respecte al medi ambient. Abans que la Moixiganga se n’ocupés, habitualment l’enramada era de mata. Quan arriben les branques a la plaça de les Cols, es disposa una base de fusta amb la forma de l’arcada del carreró. Sobre ella es van lligant amb fil les branques.

Enramada del carreró de Sant Magí

De manera paral·lela, els moixiganguers netegen l’interior de la capella i vetllen perquè els guarniments florals de dins estiguin en bones condicions. Enguany són flors de colors ben vius però també s’ha usat brancatge de margalló just abans d’assecar-se.

L’enramada del carreró i de la capella de Sant Magí de Tarragona prové del costum, documentat a Tarragona almenys des del segle XIX, de guarnir les capelles amb plantes i branques, de treure les imatges del sant a l’escala d’accés als domicilis i de construir “coves” que representaven els passatges de la vida del Sant. La imatge del sant del carreró que arribà fins a la guerra civil era acompanyada de dos soldats romans, recordant la seva persecució i martiri. Un d’ells estava representat com a negre. Després de la guerra civil del 1936-39, l’any següent –el 1940- es col·locà una nova imatge i desaparegueren els acompanyants romans. El 1953, una veïna anònima va sufragar l’arranjament de la imatge, tasca que anà
a càrrec de l’escultor Lluís Maria Saumells. El 1967 s’arranjà novament el carreró, fet del qual queda constància en una preciosa placa de dotze rajoles tradicionals amb els emblemes del gaiato del Sant, que la tradició diu que originà el riu Gaià, i la palma del martiri sofert. El darrer arranjament notable el féu la Moixiganga de Tarragona l’any 2005. Es substituí el vidre prim i malmès per un altre de blindat, i es restaurà tota la part de fusta de la capella, treballs que anaren a càrrec de Felipe Soria per encàrrec de l’entitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s