La metxa de Sant Magí

Sant Magí i la seva diada tenen un punt d’unió amb la història recent de la ciutat.  El dia 19 d’agost de l’any 1813, les tropes napoleòniques es retiraren de Tarragona, a la qual havien presentat setge del 3 de maig de 1811, convençuts que les seves muralles, feien de Tarragona una ciutat inexpugnable.  A l’hora de la veritat , aquesta muralla no era tan invencible com es podia creure perquè les defenses de Tarragona es van limitar a un insuficient conjunt de baluards i fortins, que van ser incapaços de contenir i rebutjar el gruix de les tropes de soldats francesos, que finalment, van penetrar i fer-se forts a la ciutat, el 28 de juny de 1811, després d’un setge de 56 dies, pràcticament de manual.

Durant més de dos anys els francesos van mantenir la ciutat sota el seu poder i finalment, amb una ciutat abatuda i una població exhaurida i esgotada, van retirar-se el 19 d’agost de l’any 1813, coincidint amb la diada de Sant Magí.

Abans de marxar, però, van col·locar 23 mines, en diferents edificis de la ciutat, de les quals en van explotar 22.  La que feia 23 estava situada al fortí de Sant Magí, contigu a la capella que la ciutat de Tarragona tenia dedicada al sant.

Si aquesta darrera hagués esclatat, hauria esborrat del mapa urbà la capella de Sant Magí, igual com va passar amb altres edificis històrics com el Castell del Patriarca, el Castell de Pilats i molts baluards.  La Catedral, que també havia de ser minada, es va salvar en virtut d’un acord entre el capità francès i el canonge Huyá.  Precisament, sabem a través d’un document que va deixar escrit, les característiques de la mina que els francesos havien adossat a Sant Magí: “En el primer ordre o línia contigua a les parets de la muralla i la paret de Sant Magí hi havia de divuit a vint barrils de pólvora, de mitja càrrega cadascun.  En la segona línia hi havia vuit barrils de pólvora amb vuit granades de mà, una en cadascun i en el buit d’una a altra hi havia saquets plens de pólvora.  Un altre saquet d’uns quinze pams de llarg per tres d’ample formava la tercera línia, i en un dels extrems hi havia ficat el cap de la metxa”.

Aquesta mina, però, no va arribar a esclatar mai, sortosament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s