La part del foc, de Pol Guasch

Guasch, Pol. La part del foc. Viena : maig de 2021


44è Premi de Poesia Catalana Josep M. López-Picó de la Vila de Vallirana 2020

La part del foc és una reescriptura del llibre homònim de Maurice Blanchot en clau amorosa i, alhora, el tancament del díptic que l’autor va obrir amb Tanta gana (Premi Francesc Garriga de Poesia, 2018). Tot un assaig d’escriptura poètica que s’erigeix com un diàleg, una contestació i una fusió amb Blanchot en una altra llengua, amb una altra forma i des d’un altre temps.

Pol Guasch (Tarragona, 1977) es va graduar en Estudis Literaris (Universitat de Barcelona, UB), és màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (UB) i en el Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Forma part de la productora cultural La Sullivan. Ha estat professor associat de literatura i crítica de la cultura a la UB, i actualment investiga sobre teoria i literatura contemporànies al King’s College de Londres, amb una beca. És autor dels llibres de poesia Tanta gana (Premi Francesc Garriga de Poesia, 2018) i de la novel·la Napalm al cor (Premi Llibres Anagrama de Novel·la, 2021)

Us deixem la presentació del llibre al programa Més3/24 on va ser entrevistat per Xavier Graset durant el mes de juny de 2021.

Una part del pròleg del llibre, escrit per Marina Garcés : “Vull fer un treball sobre l’amor”. Vaig sentir amor i vaig entendre error, mentre se’m perdia la mirada plaça enllà, a través dels vidres del museu. Diuen que els vidres no són bons per als museus, però jo sempre invitaria a passejar per una sala expositiva que tingui vidrieres cap enfora. En aquest cas, res millor que entrar al MACBA per contemplar la ciutat : la realitat es torna hipnòticament dolorosa a la plaça menys plaça del món, on els cossos, sempre a punt de col·lisionar, no es troben mai.

Pol Guasch havia dit amor, darrere els vidres del MACBA, i no era cap error. Aguantava el suspens del meu silenci i de la meva mirada perduda. Havia obert un parèntesi i jo, en el meu rol de professora, tutora, mentora o com se’n digui, buscava sortir-ne amb la paraula correcta : vols dir gènere o corporalitat o pràctiques sexuals o afectes o vincles o cures… Són les paraules amb què avui es pot parlar, per no parlar-ne, de l’amor. Però abans que pogués arribar a defensar-me amb l’artilleria del discurs correcte, Pol Guasch va doblar l’aposta del meu silenci : “…sobre l’amor i la poesia”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s