Dones a la Història de Tarragona (3a part)

Arribem a la tercera part del cicle documental Dones a la Història de Tarragona. El Museu d’Història de Tarragona (MHT) i la Biblioteca Hemeroteca Municipal (BHMT) posen en valor una protagonista diferent en cada un dels capítols, de dones destacades i la seva relació amb Tarragona. Des de la nostra patrona, Santa Tecla, fins a una representació de les feministes dels anys 70. Totes formen part, d’una manera o d’una altra, de la història de Tarragona. 

Antònia i Regina Opisso, escriptores

Montse Palau ens explica qui era la família Opisso i com, mentre que els seus membres masculins arribaven a ser molt coneguts, les dones van ser ignorades i silenciades. Tant l’Antònia (1853-1929) com la seva neboda, Regina (1879-1965), van escriure molt i van participar en moviments antiesclavistes, l’una, i, l’altra, en entitats pacifistes que defensaven el vot femení. Van ser unes lluitadores contra els prejudicis de l’època.

Gitanes empoderades mirant el futur

Cinta Bellmunt i Trinitat Torres ens acosten al paper de la dona dins la comunitat gitana, i ens parlen de com ha anat canviant i com iniciatives com l’Associació de Dones Gitanes Karing Vaxt (“mirar al futur”, en romaní) incentiva el jovent d’aquesta comunitat a seguir amb els estudis sense perdre la seva identitat gitana.

Recordant les oblidades

Montse Sans i Tecla Martorell ens parlen de quan el convent de les Oblates era una presó de dones. Sabrem d’on venien, quantes eren, de què se les acusava i en quines condicions vivien. Conèixer aquests fets va portar Tecla Martorell a escriure el llibre ‘Memòria de les oblidades’. La història que s’hi explica s’ha portat a escena amb una obra de teatre i un espectacle de dansa.

El bosc i la Marquesa

Amb Puri Canals, coneixem com i per què el bosc de la platja Llarga porta el nom de bosc de la Marquesa, qui era aquesta marquesa i com, en uns anys d’especulació urbanística, va ser possible la preservació d’aquest espai natural. I també sabrem quina és la importància paisatgística del lloc.

Maria Antònia Ferrer, una vida dedicada a la història

Montse Duch, deixebla de la historiadora M. Antònia Ferrer (1926), ens parla de la importància que van tenir els ensenyaments de la seva mestra entre diverses generacions, i M. Antònia, dels seus records a la Fundació de l’Escola Pax, als anys seixanta, o de l’organització del Col·loqui Internacional sobre la Segona República, que l’any 1981 va organitzar la Facultat de Lletres de Tarragona.

Sacerdotesses de Tàrraco. Dones amb poder

Meritxell Blay ens parla de la invisibilitat de la dona, ja des de la fundació de Roma, i del paper que va exercir en la història. Coneixerem les vestals i el rol de les dones com a sacerdotesses, i les flamíniques, les seves funcions i els seus rituals, tot descobrint els pedestals dedicats a dones i conservats al Pretori, o la inscripció dedicada a Fulvia Celera.

La lluita de les dones de la Tabacalera

Anna Guasch i Natalia Andreu, dues treballadores i sindicalistes de la Tabacalera, expliquen què va suposar la fàbrica per a la ciutat, les principals reivindicacions i lluites al llarg de molts anys, la discriminació que van patir per ser dones i com van aconseguir que es reconeguessin els seus drets.

Per més informació i visualització de les altres històries de dones publicades, podeu veure la web de l’Ajuntament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s