L’Home dels Nassos

El dia 27 de desembre del 2018 es va estrenar el documental que el fotògraf tarragoní Ramon Vallvé va realitzar el 1968 sobre l’Home dels Nassos, any de la seva creació.

La llegenda de l’Home dels Nassos ja la trobem al Costumari català de Joan Amades, en què explica com, el 31 de desembre, els grans, enviaven els infants a les places dels pobles perquè anessin a buscar “un home amb tants nassos com dies té l’any”. La canalla s’esperava veure un monstre, amb centenars de nassos, però tenien una decepció quan veien que tenia només un nas, en quedar només un dia per acabar l’any.

Fons Vallvé. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu.

Des de temps antics buscar a aquest personatge entre la gent era un joc entre els infants que es feia cada 31 de desembre, però el 1968 Joan Virgili Basora va tenir la idea de convertir-lo en el nano que des d’aleshores cada cap d’any veiem als nostres carrers. Per tal de crear-lo Virgili es va posar en contacte amb l’artista faller valencià Vicent Tortosa i li va donar unes instruccions molt concretes de com havia de ser aquesta nova figura: “Pantalons de color groc; jaqué gris amb camisa blanca i coll de pam amb xalina vermella; barret alt i estret de copa alta de setí vermell, guarnit amb llunes i estrelles blaves, verdes, blanques i de color blau cel; paraigua de coloraines; un nas descomunal de pallasso de circ”. El cost total del capgròs i de tota la vestimenta va ser de 50.000 pessetes (quantitat gens menyspreable, per a l’època).Tarragona, així, va ser el primer municipi català que va comptar amb un capgròs dedicat a aquest personatge de la cultura popular i, des de l’any 2016, a més, també és l’únic que compta amb una cançó pròpia per rebre’l, que va ser creada per l’Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler.

Filmació: Ramon Vallvé Vilà, 1968

Preservació i gestió: Centre d’Imatges de Tarragona, L’Arxiu

Coordinació i producció: Departament de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona

Música i lletra: Montse Blay i López

Arranjament musical: Joan Moliner

Edició del vídeo: Maria Roig Alsina

Il·lustració: Edu Polo

Podeu veure el documental aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s