TALLER VIRTUAL DE POESIA : GRANS POETES DE LA LÍRICA MODERNA

Conductor:  Adrià Targa. Amb la col·laboració de l’Escola de Lletres. Gener / Març 2023.

Adrià Targa (Tarragona, 1987) es va formar a la Universitat de Barcelona amb la llicenciatura de Filologia Clàssica, mentre publicava els seus primers llibres de poemes: L’exili de Constança (La gent del llamp / Cossetània, 2008) i Boques en calma (Edicions 62, 2011) amb el qual es va proclamar guanyador del premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat. Des de llavors ha publicat altres títols com Ícar (Edicions Poncianes, 2015) i Liorna (L’Esvoranc Associació Cultural, 2015). El 2020 ha estat guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot per Canviar de cel (Godall Edicions, 2021). Col·labora amb alguns mitjans digitals i ha estat conductor de diversos tallers de poesia i creació literària a l’Escola de Lletres de Tarragona.

:: GENER
Els sonets de Shakespeare o la porta a la modernitat.

En català tenim el privilegi de comptar amb algunes versions de luxe de la poesia lírica del bard anglès: les més reconegudes són les de Salvador Oliva i les de Gerard Vergés, tot i que també s’hi poden esmentar les de Triadú (parcial) o Txema Martínez. I no és estrany que Shakespeare hagi tingut aquesta bona rebuda en català: a banda de ser el centre del cànon literari occidental, és també l’autor d’un dels reculls de poesia amorosa més important de tots els temps, la gran porta d’entrada a la modernitat i a una sensibilitat que encara avui dia està pautada amb el ritme dels seus iambes.

:: FEBRER
El Rector de Vallfogona: de decadent, res.

Enguany es commemoren els 400 anys de la mort de Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: una figura clau de la nostra “decadència” que amb les seves poesies jocoses o serioses ens demostra que, darrere el mite de la seva figura massa romantitzada, s’hi amaga un escriptor d’un talent enorme, coneixedor de la millor poesia occidental i ferm practicant de la religió de la bona poesia: la que ens sap fer riure i plorar alhora, com un reflex de la vida mateixa.

:: MARÇ
Rosalía de Castro o el Polícrates modern.

Hi havia a l’antiga Grècia un tirà anomenat Polícrates. Polícrates temia que els déus castiguessin la seva felicitat excessiva, així que com a ofrena va decidir llançar el seu valuós anell al mar. Al cap de poc temps, però, Polícrates va retrobar l’anell a les entranyes d’un peix que li va ser servit a taula, símbol que mai no podria deslliurar-se d’aquest mal terrible: la felicitat. Amb aquest fil —de pescar— com a motiu principal, buscarem la felicitat i el pànic que provoca en alguns dels poemes de Rosalía de Castro, la poeta gallega i espanyola més important del romanticisme i autèntica inauguradora de la lírica contemporània a les lletres ibèriques.

Accedeix al taller

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s