Refugis antiaeris de Tarragona

Durant la Guerra Civil, una de les accions bèl·liques que va tenir més èxit fou la utlització de l’aviació per bombardejar sistemàticament la població civil amb l’objectiu de paralitzar la reraguarda. Tarragona va patir aquests atacs durant 20 mesos, entre 1937 i 1939. Davant les agressions aèries, cap a final d’estiu de l’any 1937 es constitueix a Tarragona la Junta de Local Defensa Passiva (JLDP), òrgan que ha d’accelerar al màxim la construcció de nous refugis i que ha de trobar els recursos econòmics necessaris per finançar les obres. La JLDP està integrada pel delegat d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, l’alcalde i l’arquitecte i el metge municipals.

Paral•lelament, sense esperar la intervenció de l’Administració, sorgeix, en algunes zones de la ciutat, un moviment associatiu aglutinat al voltant de l’objectiu comú d’arranjar galeries subterrànies amb suficient capacitat per protegir-se. Fruit de l’esforç dels veïns és, entre d’altres, el refugi del carrer Governador González, amb capacitat per acollir 395 persones, amb una llargada de 61 metres i una superfície de 79 m2, que disposa de tres boques d’entrada.

Per finançar la construcció de la xarxa de refugis antiaeris, la JLDP compta bàsicament amb els recursos municipals i les subvencions de la Generalitat. D’altra banda, per intensificar els treballs, el febrer de 1938, es decreten unes contribucions obligatòries indirectes sobre les consumicions i serveis d’hotels, fondes, restaurants i bars; els bitllets dels espectacles i autobusos interurbans i una quantitat fixa que han d’abonar mensualment les caixes d’estalvi i els bancs.

L’aprofitament de les restes arqueològiques de la Tàrraco romana facilita la connexió de galeries subterrànies i, en definitiva, possibilita l’habilitació urgent de molts refugis que no exigeixen gaires treballs d’arranjament. L’informe de la Comissaria de la Generalitat destaca la situació paradoxal que es dóna en el fet que les construccions de la civilització romana han de servir com a protecció de les bombes dels seus hereus, l’Aviació Legionària italiana

El mes de març de 1938, la ciutat ja disposa d’una xarxa de 60 refugis que poden guarir més de 20.000 persones. Per la superfície i la capacitat destaquen els refugis de la plaça de la Font, de les escoles Saavedra, del carrer Gasòmetre i del carrer Merceria.

Dins els actes del programa de Memòria Democràtica, aquest dijous 18 de maig hi haurà la conferència Els refugis antiaeris a la ciutat de Tarragona, a càrrec de Lluís Balart i Pilar Bravo. L’acte tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arxiu (Magatzem 2-Espai Tabacalera) a les 19h de la tarda.Tanmateix, es presentarà el número 54 de la Revista Kesse.

Podeu consultar més informació sobre els refugis antiaeris de Tarragona, a la web de l’Ajuntament.