XI Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat

Enguany, l’XI Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat se celebrarà el dissabte 8 d’octubre de 2022 a la sala d’actes de la Casa de Cultura Antoni Gaudí de Riudoms (accés des del CERAP – Avinguda de Pau Casals, 84).

L’organització d’aquesta edició compta amb la participació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Centre d’Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar” (CERAP), el qual en aquesta edició és el centre que acull la trobada. 

A més, la trobada compta amb el suport de l’Ajuntament de Riudoms, la Fundació Josep Irla i la Diputació de Tarragona. 

L’onzena edició porta per títol “Comunicacions i infraestructures: història, evolució i actualitat”.

Els camins, les carreteres, els accessos, les infraestructures… formen part de la història dels territoris ja que, en molts casos, són variables fonamentals per explicar les dinàmiques, les relacions socials, econòmiques i de veïnatge i també la situació actual. La seva planificació, la seva estructuració, o el seu abandonament són determinants en el desenvolupament territorial.

En aquesta trobada es proposa donar visibilitat a recerques que s’hagin generat els darrers anys sobre aquesta temàtica i propiciar un debat a l’entorn del moment actual.

La trobada començarà a les 9 hores amb la rebuda dels participants i a les 9.30 hores es farà la inauguració de la trobada, a càrrec de les autoritats. 

La primera part de la trobada comptarà amb dues ponències. La primera ponència tindrà lloc a les 10 hores amb el títol “Els projectes de connexió ferroviària entre Reus i Riudoms”, a càrrec de Carles Martí Martí (CERAP). La segona de les ponències tindrà lloc a les 10.40 hores amb el títol “Infraestructures de comunicació i sistemes de mobilitat: incidència en el desenvolupament del territori” i anirà a càrrec de Josep M. Pinyol (Universitat Rovira i Virgili). 

A les 11.20 hores hi haurà un descans per esmorzar. 

La trobada es reprendrà a les 11.50 hores amb la ja habitual taula de presentacions, on els centres d’estudis presentaran els seus projectes al voltant de la temàtica de la jornada:

• 11.50 hores. El transport terrestre de tracció animal al Camp de Tarragona en la primera meitat del segle XIX, a càrrec de Josep M. Grau – Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. 
• 12.10 hores. Els torrencs i la construcció del ferrocarril, a càrrec de Lluís Català Massot – Centre d’Estudis Sinibald de Mas. 
• 12.30 hores. El camí de Reus a Lleida al seu pas pel Priorat, a càrrec de Salvador Palomar – Carrutxa.  

A les 12.50 hores tindrà lloc el debat i el torn de preguntes. 

Per tancar les presentacions, a les 13.20 hores, l’IRMU i la CCEPC presentaran els seus projectes actuals. 

La trobada es clourà amb un dinar al Restaurant l’Amagatall, a Riudoms, i una posterior visita guiada a la casa pairal d’Antoni Gaudí. 

Us recordem que us podeu inscriure a la trobada enviant un correu electrònic a merce@irmu.org, o bé trucant al telèfon 977401757.

La Tau de Santa Tecla

La Tau és l’emblema de la Santa, Metropolitana i Primada Església de Tarragona. Aquest fet el prova una ordinació de Rodrigo Tello l’any 1291 per la que es designa aquest símbol com a segell autentificador de tots els documents notarials.

Diverses són les definicions que han acompanyat la TAU al llarg de la història. És la darrera lletra de l’alfabet hebreu, per això es considera que és equivalent al ‘fi’. També és una lletra de l’alfabet grec, de la qual pren el nom. Als missals trobem la tau a l’inici del cànon ‘Te igitur’ habitualment en forma de miniatura. Sant Francesc d’Assís l’utilitzava com a signatura. Els franciscans marcaven les habitacions dels membres de la comunitat amb una tau vermella i un llarg etcètera de diverses explicacions.

La representació de la tau s’inclou en edificis i altres objectes de diferents institucions, com la Diputació Provincial de Tarragona o l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Molts escuts d’entitats de tot ordre el tenen entre les seves armes. A la iconografia no tarragonina de Santa Tecla no apareix la tau, sempre trobem la santa relacionada amb altres atributs com els lliris, una espasa, flames, lleons, una palma… D’aquesta manera, la tau és un símbol exclusiu de la iconografia tarragonina de Tecla, donat que no es coneix cap altre devoció sobre Tarragona que dugui la tau com a senyal.

Santa Tecla sempre duu la tau mantinguda delicadament entre els dits de la mà. El reliquiari en forma de braç de cada 23 de setembre surt en processó pels carrers de al ciutat i té una tau agafada pels dits.

Els colors que li són propis heràldicament són tau de plata sobre fons vermell, però no sempre es compleix amb rigor aquest fet.

Seguim el fil de l’Art!

Fa uns dies vam canviar l’expositor de Planta Baixa ‘Seguim el fil’. Aquest mes de setembre és el torn de l’Art a Tarragona i les seves comarques. Us deixem una mostra de l’art en les seves diferents versions : arquitectura, escultura, dibuix, grafit, fotografia, pintura, art urbà, música….Deixeu-vos seduir per aquella que us agradi més, o per aquella que encara no conegueu prou.

També, i durant els anys 2021 i 2022, des de la Central de Biblioteques de Tarragona, s’ha donat impuls als artistes del territori a través d’ArTer, un projecte amb la voluntat de posar en valor l’art i el patrimoni local. Aquí en teniu una petita mostra. Paral·lelament, s’ha dut la terme la commemoració paral·lela del centenari de Maties Palau Ferré.

Des de la Biblioteca i seguint el fil de les anteriors temàtiques, podeu accedir a les guies ‘Seguim el fil’ de la pàgina web de la biblioteca.

Si voleu veure què hem fet durant els mesos anteriors, podeu accedir a les guies ‘Seguim el fil‘ a través del web. Hi trobareu un petit recull de la bibliografia recomanada dels diferents expositors mensuals que hem mostrat a la secció de Planta Baixa.

700 anys del Braç de Santa Tecla

Dimecres 28 de setembre conferència a càrrec d’Eduard Juncosa, i dissabte 1 d’octubre visita a la capella de Santa Tecla. Amb inscripció prèvia. Les inscripcions s’obriran el 19 de setembre.

Fotografia de Marc Colilla

700 anys del braç de Santa Tecla. 28 de setembre i 1 d’octubre. 

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona i Comissió dels 700 anys del Braç de Santa Tecla. Col·labora: Museu Diocesà de Tarragona

:: Dimecres 28 de setembre a les 19 h. Lloc: Sala d’Actes dels SSTT de Cultura, C/ Major, 14.

“Un esguard a la Tarragona del segle XIV: la maduresa d’una ciutat medieval” a càrrec d’Eduard Juncosa, historiador i professor a la Universidad Complutense de Madrid.

Horari: 19 h a 20:30 aprox.

La conferència pretén mostrar, de forma divulgativa, diversos aspectes relacionats amb la política, l’economia i la societat de la ciutat de Tarragona durant les dècades centrals del Tres-cents, tot fent especial esment al context en què es produí l’arribada de les relíquies de santa Tecla procedents de l’Armènia Menor.

:: Dissabte 1 d’octubre a les 10.30 h. Lloc: Catedral de Tarragona

“Visita a la capella de Santa Tecla la Vella” a càrrec d’Andreu  Muñoz, director del Museu Diocesà de Tarragona i del Museu Bíblic Tarraconense.

Imprescindible fer reserva prèvia a bptarragona.cultura@gencat.cat (aforament limitat) a partir del 19 de setembre.

Tarragona borbònica. Novetat 2022

Rovira i Gómez, Salvador-J. Tarragona borbònica (1713-1811). Tarragona : Silva, març de 2022

---

El llibre explica la història de Tarragona des del 14 de juliol de 1713, en què la ciutat caigué en mans de les tropes de Felip V, fins els primers dies de maig de 1808 quan la família reial espanyola renuncià als drets que tenia sobre la corona d’Espanya a favor de Napoleó I. Aquests noranta-cinc anys els qualifiquem de borbònics perquè en aquest període imperà sobre Espanya i Tarragona el règim absolutista dels Borbons sense cap mena d’oposició.

L’abdicació de Carles IV a favor de Napoleó significà la fi d’aquest règim a Espanya en la seva fase absolutista i, paral·lelament, també en la història de Tarragona atès que les autoritats no franceses, com la Junta Corregimental, la Junta Superior de Catalunya o la Junta Central, tot i que deien que governaven en nom de Ferran VII, ja no era el mateix i a més a més els napoleònides controlaven gran part del territori i, pel que feia a Tarragona, acabaren ocupant-la el 30 de juny de 1811 i hi romangueren fins la diada de Sant Magí el 1813. El retorn de Ferran VII no comportà pas una restauració de la governabilitat imperant abans de la Guerra del Francès, ja que el poder absolut no tornà a ser acceptat de manera incondicional i es veié mediatitzat en tot moment pel liberalisme i el constitucionalisme.

Salvador-J. Rovira i Gómez és professor d’Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili. A Tarragona, la seva ciutat natal, li ha dedicat un bon nombre de llibres i articles dels que destaquen els volums tercer i quart de la Història de Tarragona de Pagès editors.

Diu Rafal d’Amat i de Cortada a l’inici del llibre :

‘Tarragona, ciutat de 7.500 personas, queda situada part sobre de un collat, part en planura, a la vora del mar, y dista vint horas de Barcelona. És recomendable per haver estat antiguament colònia dels emperadors romans, quedant vuy dia en peu un edifici antich a la vora de la muralla, que mira al mar, que se’n diu lo castell o casa de Pilat. Y en las ruïnas de la antigua Tarragona, que era molt gran alashoras, quédan tals quals vestigis de un circo, anfiteatro, conservant-se així mateix algunas medallas y inscripcions dels romans. Vuy dia és molt reduhida en caseria y curta sa població’.

L’Hemeroteca de la Fundació Catalunya la Pedrera

La Fundació Catalunya La Pedrera ha donat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) tot el seu fons de l’Hemeroteca de Tarragona que consisteix en 800 revistes, 25 diaris d’àmbit local, nacional i internacional i llibres d’àmbit local i d’història de la premsa, que ocupen més de 500 metres lineals de prestatgeria.

El personal del CRAI de la URV conjuntament amb professorat del Departament d’Història i Història de l’Art han fet un procés de selecció tant de les col·leccions que completen els fons de la Universitat com de les col·leccions d’interès local o d’interès acadèmic de les que la URV no disposava. Després de revisar, catalogar la part del donatiu que no estava al catàleg de la Universitat i reubicar els documents catalogats, el fons complet serà accessible per a consulta partir del gener de 2023.

Des del 2015 el Catàleg del CRAI de la URV ja incorpora la descripció del fons de l’Hemeroteca de Tarragona per poder-ne facilitar la localització. Així, la col·laboració entre les dues institucions ha portat a integrar el fons de l’hemeroteca al catàleg de la URV, des d’on s’ha fet visible i s’han satisfet les demandes d’informació d’usuaris d’arreu del món a través del servei de préstec interbibliotecari i d’obtenció de documents.

Al fons de l’Hemeroteca de Tarragona s’hi troba premsa en paper des de 1757, com El Mercurio, una cinquantena de títols del segle XIX, com ara Ilustración Española y Americana i l’Esquella de la Torratxa, i un fons molt complet del segle XX, que el fan imprescindible per qualsevol investigador d’aquest període. Destaca la col·lecció entre 1891 i 2002 de Blanco y Negro, però també títols representatius de diferents àmbits i temàtiques com D’Ací d’Allà, Cucut!, Guerra europea, En Patufet, Destino, La Codorniz, Arriba, Fuerza nueva, Mundo obrero o Cambio 16.

També és destacable la importància del fons de revistes d’interès local, amb més de 300 títols editats al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, com la col·lecció del Diari de Tarragona dels anys de la República, la Guerra Civil i primer franquisme, i títols com El Vallenc, El Pati, Veu del Baix Ebre, Nova Conca, Clàxon o Espais 7.

Aquí podeu consultar més informació sobre l’Hemeroteca de la Fundació Catalunya la Pedrera.

Palau Ferré a Montblanc

Dissabte 30 de juliol va tenir lloc a l’antiga Església de Sant Francesc de Montblanc la inauguració de l’exposició Palau Ferré. Artista centenari. Es tracta d’una panoràmica que recull pintures inèdites, olis, gravats, ceres, tintes xineses, escultures, cartells i fotografies històriques que ofereixen una visió de conjunt de la trajectòria de Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), un dels artistes més singulars de l’art català del segle XX.

‘Montblanc i el tren’, de Maties Palau Ferré

La mostra arriba com a cloenda dels actes de commemoració del Centenari del naixement de l’artista, i que s’ha desenvolupat amb vint exposicions temàtiques i un centenar d’actes arreu de Catalunya.

La inauguració va comptar amb la presència dels dos besnebots de l’artista, Rosa de les Neus Marco-Palau i Francesc Marco-Palau. Aquest, que a més és comissari de l’Any Palau Ferré, va oferir una visita guiada de l’exposició.

Entre les peces més singulars que es poden contemplar a Palau Ferré. Artista centenari hi ha el Retrat d’Antoni Andreu i Abelló, un dels pocs retrats personals que l’artista va pintar al llarg de la seva carrera artística. En ell s’hi veu l’activista Antoni Andreu i Abelló (Montblanc, 1905-1982), i és un elegant retrat del polític catalanista amb americana, corbata i ulleres a la mà.

L’exposició també mostra l’ampliació d’un dibuix i un poema que Palau Ferré li va dedicar quan Andreu i Abelló va tornar de l’exili. La panoràmica també compta amb les característiques figures femenines d’ulls ametllats, les quals protagonitzen algunes de les pinzellades més personals de Palau Ferré, sovint acompanyades de fruites, flors, coloms o llibres. Hi són també els paisatges, molts dels quals retraten el propi Montblanc, així com bodegons i un total de set escultures de bronze amb sirenes, Verges i arlequins.

Maties Palau Ferré, fill il·lustre de Montblanc i conegut com El pintor que cremava els seus quadres, va ser un artista molt influït pel cubisme picassià, per la Barcelona dels Salons d’Octubre i pels anys viscuts a París a la dècada dels cinquanta i la dels seixanta. També va exposar als Estats Units. Estretament vinculat als valors de la pau, la llibertat i la solidaritat, va col·laborar amb diverses ONG i va donar suport a projectes socials i culturals.

L’exposició es podrà visitar fins al 31 d’agost de 2022 a l’antiga església de Sant Francesc de Montblanc. L’horari de visita és:

Dilluns a divendres de 10 a 13.30 h. i de 18 a 21 h (Dimarts tancat)

Dissabtes d’11 a 14 h. i de 18 a 21 h.

Diumenges de 12 h. a 15 h.

Tota pedra fa paret

L’arquitectura tradicional ha sobreviscut al pas del temps com a testimoni de les  formes de vida del passat. Dins d’aquesta gran família, la pedra seca fou, sens dubte,  una de les tècniques més utilitzades. Gràcies als coneixements acumulats al llarg dels  segles es van bastir tota mena de construccions, majoritàriament vinculades a  l’agricultura, la ramaderia i a l’abastament d’aigua, que van permetre als nostres  avantpassats domesticar la natura i créixer econòmicament.

Amb motiu del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, s’ha produït aquesta exposició sobre les construccions i les tècniques presents a Catalunya. La mostra pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial. Explica, també, la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenibles des de tots els punts de vista.   L’arquitectura tradicional ha estat un element definidor del paisatge a Catalunya i actualment magnífic testimoni de les formes de vida del passat. La construcció en pedra seca fou, sense dubte, una de les tècniques més utilitzades per desenvolupar aquesta arquitectura ancestral  que consisteix en col·locar, combinar i encaixar pedres, més o menys treballades i de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi.   Els coneixements acumulats d’aquesta tècnica al llarg dels segles van fer possible bastir tota mena de construccions, majoritàriament vinculades a l’agricultura, la ramaderia i a l’abastament d’aigua, que van permetre als nostres avantpassats domesticar la natura i créixer econòmicament.   Els comissaris de l’exposició han estat August Bernat, Esther Bargalló, Roger Costa i Martí Rom.  

L’exposició s’estructura en 20 plafons temàtics amb imatges i textos. Els àmbits  tractats són:
1. La base geològica
2. Què és la “pedra seca”?
3. Tipus de construccions
4. Barraques / Cabanes
5. Construccions de pedra seca declarades bé cultural d’interès nacional
6. La pedra seca, per territoris: 

• Alt Pirineu, Aran i Alt Berguedà
• Àmbit metropolità
• Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat
• Catalunya central
• Comarques gironines
• Penedès històric
• Ponent
• Terres de l’Ebre

7. Associacionisme i rutes senyalitzades
8. L’art de la pedra seca a Catalunya: les construccions més singulars
9. La tècnica de la pedra seca, patrimoni cultural immaterial de la humanitat

Horari: 

• De dilluns a divendres d’11 a 20 h.
• Dissabtes i festius d’11 a 13 h. 

L’exposició es podrà visitar fins diumenge 21 d’agost al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona.

Dones a la Història de Tarragona (5a part)

El Museu d’Història de Tarragona (MHT) i la Biblioteca Hemeroteca Municipal (BHMT) organitzen el cicle documental “Dones a la història de Tarragona”. Al llarg de diferents capítols, amb una protagonista diferent en cada una de les peces, es posa en valor el paper de dones destacades i la seva relació amb Tarragona. Totes formen part, d’una manera o d’una altra, de la història de Tarragona.  

Aquestes són les últimes incorporacions a la sèrie

ALBA RODRÍGUEZ. CERCADORA DE LLUM

Estrena el 28 de juliol de 2022

Malgrat haver estudiat disseny, aquesta jove tarragonina ha fet carrera com a fotògrafa independent. Ha col·laborat en diferents projectes col·lectius, ha fet tres residències artístiques i ha exposat en indrets com Tarragona, Barcelona, Mallorca, França, Polònia, Londres i Copenhaguen. Ha guanyat un premi Lux, dos premis Laus, un premi Repsol YPF, un Sony World Photography Awards, un premi del Diari Ara Formentera Fotogràfica, un premi del festival de cinema Rec i una menció al premi Manyé i Flaquer, entre altres guardons. Actualment disposa del seu propi estudi. Mai sacia la seva curiositat per descobrir el món.

OLGA XIRINACS. UNA VIDA DE LLIBRE

Estrena el 30 de juny de 2022

Als seus 86 anys la veterana escriptora tarragonina continua ampliant la seva obra al mateix temps que augmenten els reconeixements a la seva trajectòria. Aquest 2022 ha publicat ‘Cua de vaca’ i ha rebut el XXIII Premi Jaume Fuster atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Des de casa seva Xirinacs repassa la seva carrera i parla del seu procés de creació.

DEPORTATS, EL RECORD QUE FLOREIX

Estrena el 23 de juny de 2022

No consta que cap dona tarragonina fos deportada als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial però tenim el testimoni de dones com Glòria Rabadà i Ester Roca, netes de deportats, que transmeten com van viure les seves àvies o mares la desaparició i posterior mort dels seus familiars.

TERESA BATET, POLÍTICA AMB NOM DE DONA

Estrena el 23 de juny de 2022

L’abril de 1979 se celebraven les primeres eleccions municipals de la democràcia. La número dos de la llista de Convergència i Unió era Teresa Batet, qui finalment va entrar al consistori i va acabar sent responsable de les àrees de Salut Pública i Medi Ambient. En aquest capítol explica com va viure el seu mandat en un camp, el polític, dominat fins aleshores pels homes.

Per visualitzar els altres capítols, podeu seleccionar-los aquí

Margarida de Prades

Margarida de Prades (1387/1388-1429) va esdevenir reina de ben jove, arran del seu matrimoni amb Martí l’Humà, amb l’objectiu d’engendrar un hereu legítim al tron de la Corona catalanoaragonesa. Pocs mesos després de l’enllaç, el rei morí sense haver-se pogut fer efectiva l’anhelada successió. Aquest fet suposà l’extinció del casal de Barcelona i fou l’origen d’un interregne ple d’incerteses i tribulacions que desembocà en l’entronització dels Trastàmara en el Compromís de Casp.

L’estiu del 2018 va arrencar un projecte ambiciós i engrescador al voltant del context històric en què visqué la reina Margarida de Prades. L’aclaparador èxit de les activitats programades va fer que l’any següent es projectés un segon cicle centrat en les diverses etapes vitals d’aquesta figura fascinant i força maltractada de la nostra Història. Si bé l’objectiu era tancar la trilogia l’any 2020 amb la presentació dels principals resultats obtinguts a diversos nivells, la pandèmia de la COVID-19 va trastocar per complet les previsions. Enguany, malgrat que la situació encara no s’ha resolt del tot, podem dur a terme aquesta tercera trobada, amb el desig que generi almenys tant d’interès com les dues anteriors.

El programa de les terceres jornades té el propòsit de recuperar alguns dels principals aspectes ja exposats i de presentar les troballes més destacades efectuades al llarg dels darrers mesos de recerca. Així doncs, d’una banda, es difondran les conclusions de tot aquest intens procés d’investigació, mentre que de l’altra, es pretén donar a conèixer les línies mestres de treball i els projectes de futur. Per a fer-ho, al llarg de la setmana s’han programat tot un seguit d’activitats, enfocades a públics diversos, que es fixaran en la imatge literària de la reina, en la seva figura històrica, en el seu fill secret i en el Centre d’interpretació que se li dedicarà a la vila comtal de Prades. Finalment, com a colofó, es presentarà el llibre que recull el fruit de tots aquests esforços i que està cridat a convertir-se en un veritable referent, en oferir una imatge totalment renovada de “la de Prades”.

El divendres 12 d’agost a les 19h, i dins l’acte de clausura del cicle, tindrà lloc la presentació del llibre ‘Margarida de Prades, regnat breu, vida intensa’, a càrrec de la professora Teresa Vinyoles Vidal. Tot seguit, taula rodona amb diversos autors del volu: Stefano M. Cingolani, Teresa Forcades i Vila, Sophie Hirel-Wouts, Eduard Juncosa Bonet i Marina Navàs Ferré.

Aquí teniu l’accés al programa.

Tots els actes tindran lloc a la Sala 1 d’Octubre del Centre Cívic de Prades.