Més recursos digitals (14): Biblioteca Digital del Centre de Lectura (Reus). Nous fons.

gabriel fons scentreLa Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus ha incorporat nous materials i els ha  organitzat en cinc col·leccions més:

Fons Gabriel Ferrater: Col·lecció que recull tot tipus de documents -entrevistes, ressenyes, referències periodístiques, articles – relacionats amb la vida i l’obra del poeta reusenc.

Llibres de signatures del Centre de Lectura: S’hi recull el testimoni de personalitats que han visitat l’entitat.

Fons sonor Ràdio Reus: Inclou entrevistes, informatius, plens municipals, entre d’altres documents, del fons sonor de l’emissora.

Cartells: Recull els cartells de les activitats organitzades per l’entitat.

Fons audiovisual: Inclou cinema amateur i documental relacionat amb la ciutat

Podeu accedir aquí al recurs actualitzat.

Continua llegint

La Tabacalera (2). Apunts d’història tarragonina del segle XX.

tabacalera2La trobada de la necròpoli paleocristiana al lloc previst per la ubicació de la Tabacalera va desencadenar la polèmica. Hi havia partidaris d’excavar, tot i que es retardés el lliurament final dels edificis, i partidaris de construir la fàbrica sense més. La solució final va ser moure l’emplaçament cap a la línia de costa i deixar lliure la zona arqueològica per a la conservació “in situ”. Les excavacions van durar més de deu anys i van ser dirigides per mossèn Joan Serra i Vilaró. Amb el sobrant d’algunes partides pressupostàries, el 1930 la Compañía Arrendataria va construir el Museu de la Necròpoli, un petit edifici de tall neoclàssic.

Les empreses constructores van ser Anduiza S.A. de Bilbao y Cubiertas y Tejados S.A., mentre que A.E.G. Ibérica de Electricidad es va ocupar de les obres de més envergadura. Als tarragonins Magarolas, Gil i Sans se’ls va encarregar dels treballs metàl·lics i a P. Gibert. Entre 1923 i mitjan 1926 van treballar en les obres prop de mil obrers. El 1927 semblava que l’obra estava ja acabada i que l’obertura efectiva seria qüestió de pocs mesos. En aquell mateix any la visita a la fàbrica del Rei Alfons XIII va suscitar esperances en el sentit que la posada en funcionament era imminent. No obstant, i fins i tot, al febrer de 1928 es va estudiar la possibilitat de destinar les construccions a caserna de l’exèrcit. La proposta es va diluir i durant 1929 i 1930, els edificis de la fàbrica van romandre a l’espera. El dissabte 18 d’octubre de 1930 el Francolí va sortir de mare i va inundar els pavellons fins a dos metres d’altura. El Serrallo i les zones adjacents es van veure afectats per la crescuda del riu en l’episodi conegut com l’Aiguat de Sant Lluc. Alguns edificis de la ciutat baixa es van enfonsar, entre ells el Club Nàutic, i es van haver de lamentar vuit morts. La necessitat de prevenir nous desastres va retardar encara més l’obertura de la Tabacalera, ja que s’havia de construir imperiosament un mur de contenció.

Continua llegint

La Tabacalera (1). Apunts d’història tarragonina del segle XX

ddt tabaEn diverses ocasions, des de 1880, el ple de l’Ajuntament de Tarragona havia acordat sol·licitar la instal·lació d’una manufactura de tabacs. Era conegut que el govern de l’Estat volia augmentar el nombre de les ja existents distrubuïdes per tota la geografia del país. Les comissions de la corporació municipal, acompanyades per representants d’entitats ciutadanes, es van succeir durant gairebé quatre dècades. El consistori argumentava que la ciutat podia aportar mà d’obra suficient i que a Catalunya no hi havia cap fàbrica de tabacs. La llarga història d’anades i vingudes a Madrid es va acabar quan el 24 de maig de 1922 es va comunicar la concessió a una comissió encapçalada per Macià Mallol i Josep Bonet Amigó. Les gestions havien comptat, en diferent grau, amb la influència de Francesc Cambó, Ramon de Morenes marquès de Grigñy i comte de l’Assalt i els diputats Manuel Kindelán i Carlos Maristany. També el director general de la Compañía Arrendataria de Tabacos, senyor Francisco Bastos va tenir una intervenció decisiva. El Diario de Tarragona anunciava que seria la fàbrica de tabacs més important d’Espanya i donaria feina a més de 500 persones. El primer dia de juliol de l’any següent es col·locava la primera pedra. L’efemèride va merèixer que el Diario de Tarragona titulés “Día triumfal” per assenyalar l’emoció de la massa de veïns concentrats dos dies abans. La ciutat, i l’ajuntament, s’havien  bolcat en el projecte.

Els terrenys escollits, unes 4 hectàrees, es trobaven a les partides Horta del Rec Major i Rec Major, separades pel camí de la Fonteta. Diverses hortes de regadiu es veien afectades, a l’igual que dos tavernes, freqüentades pels carreters que anaven cap a Reus, i un local de ball de patacada – o de mala nota – on es divertien mariners i pescadors. Hi van haver alguns problemes amb els mitgers de les hortes, però van ser resolts amb celeritat; a l’igual que la planificació de camins i accessos a la zona.

Continua llegint

L’Arxiu Històric de Tarragona publica el Butlletí Informatiu número 22.

aht 22L’Arxiu Històric de Tarragona ha publicat el número 22 del seu Butlletí Informatiu, on inclou ressenyes d’activitats pròpies -ingressos, tractament i difusó de fons – i de les realitzades conjuntament amb altres entitats i programes durant l’any 2019. Hi destaquen les notes sobre la celebració dels 75 anys del centre i el llistat de llibres resultants de les investigacions realitzades en el fons documental conservat, a més de tres col·laboracions signades. La primera és d’Alfredo Redondo Penas i porta per títol L’Arxiu Central Administratiu de la Delagació Territorial del Govern de la Generalitat de Tarragona (ACAT); en la segona Manuel Güell Junkert tracta sobre La investigació genealògica a l’Arxiu Històric de Tarragona; i la darrera va signada per Enric Olivé amb el títol Capbussar-se en el passat. El fons Moragas com a paradigma de país.

Des del dia 18 de maig l’Arxiu Històric de Tarragona atén el públic amb cita prèvia a través del correu electrònic aht.cultura@gencat.cat i el telèfon 977 25 10 10.

Més informació aquí, a la pàgina web de l’Arxiu Històric de Tarragona.

Podeu descarregar-vos aquí tots els números del Butlletí Informatiu de l’Arxiu Històric de Tarragona.

Avui, dilluns 25 de maig, la Biblioteca Pública obre el servei de préstec i de consultes bibliogràfiques.

bpt descA partir d’avui, dilluns 25 de maig, la Biblioteca Pública de Tarragona torna a oferir el servei de préstec i de  consultes bibliogràfiques, sempre amb cita prèvia. També es podrà fer retorn de documents. Els usuaris no podran tenir accés a la col·lecció de documents ni utilitzar els espais de l’edifici.

Atesa la situació d’excepcionalitat l’horari d’obertura serà: dilluns i dijous de 15 h a 20 h i dimarts, dimecres i divendres de 10 h a 15 h.

El servei de préstec només es farà amb cita prèvia. Es pot utilitzar el formulari web, el telèfon 977 240 331, el correu electrònic bptarragona.cultura@gencat.cat o el canal Pregunta a la Biblioteca de l’app Tellfy.  Un cop gestionada la petició de préstec, s’informarà de quan es podrà passar a recollir la comanda. El préstec interbibliotecari encara no serà possible.

Es podran fer les devolucions dels materials – llibres, cd’s, revistes – que es tinguin en préstec. S’ha de tenir present que la data de venciment s’ha prorrogat fins a l’1 de juliol.

Més informació aquí, a la web de la Biblioteca Pública de Tarragona.

 

Ruta cultural “La Tarragona de Serra i Vilaró” (i 3). La Nina d’ivori.

65177nina-articuladaEl dimecres dia 18 de març havia de tenir lloc la ruta cultural La Tarragona de Serra i Vilaró, organitzada pel Museu Nacional Arqueològic i la Biblioteca Pública de Tarragona. L’activitat va ser ajornada ateses les actuals circumstàncies sanitàries. Un dels textos que havien de llegir-s’hi és el poema La nina … de marfil signat per Janet – pseudònim de Joan Serra i Vilaró, aparegut a La Veu de Tarragona el dia 28 de desembre de 1929. Està dedicat a la nina articulada, una peça que ha esdevingut icònica, trobada a l’interior del sarcòfag d’una nena a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona i conservada al Museu Nacional Arqueològic. Podeu llegir aquí la descripció en el catàleg d’aquesta institució. Us en transcrivim el poema:

nina 2

Podeu consultar aquí la descripció de la ruta

Podeu consultar aquí l’entrada Ruta cultural “La Tarragona de Serra i Vilaró” (1). La muralla romana.

Podeu consultar aquí l’entrada Ruta cultural “La Tarragona de Serra i Vilaró” (2). Fòrum de la colònia.

“NW La Revista de Reus”. Premsa digitalitzada de les nostres comarques (6).

nw maigEl primer número de NW La Revista de Reus va sortir al carrer en paper el gener de 2012. És una publicació local de periodicitat mensual, amb versió web en forma de diari digital, pensada i escrita des de la ciutat de Reus. Les inicials NW de la capçalera fan referència a la denominació internacional del vent que sovint bufa a Reus, el mestral o serè. Com altres experiències de premsa local a la ciutat, la idea original va sorgir d’un grup de periodistes, que hi van fer el paper de promotors: Francesc Domènech, Natàlia Borbonès, Joan Carrión, Cori Sebastià i Cèsar Comte. La revista ha comptat, a més de les col·laboracions dels esmentats, amb les d’altres professionals com Josep Baiges, David Fernàndez, Toni Orensanz, Agustí Segarra, Xavier Graset, Esteve Giralt, Isabel Martínez o Josep Gallofré.

Des d’ahir, 20 de maig, la revista es troba a lllibreries i quioscs, tot recuperant, així, la normalitat a la distribució.

Podeu trobar aquí el diari digital i la revista NW.

Podeu llegir aquí l’entrada al blog El Món de Reus : El blog de Josep Bages amb la crònica de la presentació de la revista.

Les altres entrades de la sèrie:

“El Foradot” (Montblanc). Premsa digital de les nostres comarques (1).

“Ressó mont-rogenc” (Mont-roig del Camp). Premsa digitalitzada de les nostres comarques (2).

“Revista Cambrils”. Premsa digitalitzada de les nostres comarques (3).

“Podall : Publicació de cultura, patrimoni i ciències” (Montblanc). Premsa digitalitzada de les nostres comarques (4).

“Setmanari l’Ebre” (Tortosa). Premsa digitalitzada de les nostres comarques (5).

 

 

 

 

 

 

 

 

La ràdio. Apunts d’història tarragonina del segle XX

enric

Fotocomposició del estudis  de Ràdio Tarragona del carrer de la Unió i de l’antena de l’Oliva.

Sense tenir res a veure amb l’actual, Radio Madrid va començar a emetre el dia 5 de maig de 1924. Pocs dies després es van iniciar les emissions de Radio Iberia, també de Madrid. La Reial Ordre de 14 de juny de 1924 regulava les emissions privades de ràdio. La primera emissora que s’hi va acollir i va obtenir l’autorització administrativa va ser Ràdio Barcelona EAJ-1. A poc a poc es van anar instal·lant antenes de ràdio en cases particulars per tota la geografia. El primer tarragoní que va disposar de ràdio va ser Joan Batet al febrer de 1925. Tres anys després hi havia a la ciutat 800 aparells receptors. El 6 de desembre de 1929 Ràdio Barcelona va emetre un programa especial des del Teatre Principal de la Rambla Vella de Tarragona. A aquest efecte, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer es va fer instal·lar expressament un aparell receptor.

Per iniciativa de Joan Tuset Arbonés, amb l’ajut de l’Associació de Premsa de la ciutat,  entitat titular de la concessió, Tarragona va poder comptar per Sant Magí de l’any 1933 d’una emissora de ràdio pròpia. L’autorització per a les emissions s’havia atorgat el dia 31 de març, però les proves d’emissió es van perllongar fins a l’octubre. El dia 7 d’aquest mes va tenir lloc la inauguració oficial en un acte a l’Ateneu de Tarragona i l’endemà, la primera emissió regular de la nova EAJ 33 Radio Tarragona.  L’enginyer que havia dirigit la instal·lació va ser Eduard Delgado Porres. Estava situada al capdamunt de l’edifici de  Rambla del 14 d’Abril número 77. S’havia convocat un concurs per ocupar la plaça de locutor. De les disset persones presentades es va triar a Josep Maria Tarrasa Alvira, creador l’any següent, 1934, del popular personatge Maginet Pelacanyes.

Continua llegint

Fira d’Espectacles Literaris “Litterarum 2020” en versió digital.

litterarum 222

La Fira Litterarum de Móra d’Ebre es reinventa en versió digital. Se celebrarà igualment del 28 al 31 de maig d’enguany, sota el nom Litterarum digital 2020. Es farà a través d’una plataforma professional que permetrà retransmetre els actes en línia.

Com en edicions anteriors s’inclouran espectacles per a adults i programació familiar en el marc de les activitats Litterarum petits, la Fira del Llibre Ebrenc i les trobades amb programadors, debats i espectacles. La Fira del Llibre Ebrenc presentarà recomanacions de llibres d’autors de les Terres de l’Ebre i debats al voltant del món del llibre i la literatura. La programació professional inclourà trobades amb programadors i artistes acreditats, tastos d’espectacles i debats d’accés exclusiu per a biblioteques públiques i escolars. En el cas dels espectacles dirigits a professionals, serà necessària una acreditació digital que es facilitarà en el moment de la inscripció.

Consulteu la notícia locutada per Albert Pujol, director de Litterarum Digital 2020.

Podeu trobar més informació aquí, a la pàgina web de Litterarum digital 2020.

Consulteu la programació prevista aquí:  LitterarumDigital2020_programa .

 

 

 

 

 

 

 

__________________________________________________________

Memòries d’una pandemia. Campanya de participació dels Museus de Catalunya.

memories_d_una_pandemia_width1200Memòries d’una pandèmia és un projecte comú entre 22 museus catalans amb la finalitat de preservar els testimonis de la memòria oral, escrita, audiovisual i material del pas la COVID-19 pel nostre país.

La campanya està adreçada a la societat en general, des de la ciutadania a empreses, representants de col·lectius ciutadans, autoritats públiques, institucions, ONGs i associacions de tot tipus. Es pot participar en la campanya aportant fotografies, vídeos, missatges de veu, documents i objectes dels temes més diversos. Per exemple, cartells de ‘Tancat per COVID-19’; dibuixos o altres materials elaborats individualment o col·lectivament; objectes domèstics; nous productes creats per empreses o la indústria per fer front a la pandèmia; obres d’art a l’espai públic. Aquest material permetrà interpretar l’impacte de la pandèmia des del punt de vista sanitari, social, econòmic i cultural i esdevindrà el patrimoni que properes generacions podran vincular amb el període històric que estem vivint.

En el futur, aquesta iniciativa es coordinarà amb els arxius comarcals per tal de treballar de manera conjunta i complementària amb el projecte #ArxivemlaCovid19.

A les comarques del Camp de Tarragona, hi participen: Museu d’Història de Cambrils (museu@cambrils.org); Museu Comarcal de La Conca de Barberà. (direccio@mccb.cat) ; Museu de la Vida Rural. (gcarbo@museuvidarural.cat) i (rsosich@museuvidarural.cat).

Més informació aquí, a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.

Podeu llegir aquí el post d’aquest bloc  #ArxivemlaCovid19.

Podeu llegir aquí el post d’aquest bloc  Mirades al confinament, un projecte col·laboratiu dirigit per Joan Fontcoberta.