El collons de gat! Novetat 2023

Brunet i Las, Àngel-O. El collons de gat!. Onada edicions, abril 2023

---

Quan el protagonista sap més que l’espectador, misteri. Quan l’espectador sap més que el protagonista, suspens. Quan el protagonista i l’espectador saben el mateix, sorpresa. I quan t’oblides de tot el que saps a canvi de poder pagar mensualment el benestar de la teva mare, i et veus obligat a suportar les exigències i la vulgaritat suprema dels usuaris de la sanitat pública, la fulla esmoladíssima de la navalla d’un gitano a frec de pell i el temor d’acabar, tard o d’hora, involucrat en la intoxicació de tot un edifici hospitalari, una de dues: o no fas res i et deixes endur per la insatisfacció permanent (el mal rotllo o la follia sense retrocés que només zeladors i administratius poden contreure en un recinte hospitalari) o coneixes el Jesús dels Morts, el sinistre zelador del mortuori, de qui tothom diu monstruositats, i comparteixes amb ell la droga de l’esperança i el secret, i alhora misteri, dels fantasmes que deambulen per l’hospital.

Aquesta novel·la va obtenir el 24è Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt. El jurat la defineix com impactant, espectacular, intensa, frenètica, absurda, truculenta, cinematogràfica, moderna de ritme àgil. En definitiva, una novel·la d’aventura i fantasia, embolcalllada d’humor i misteri, narrada des de l’òptica del guionatge cinematogràfic.

Àngel-O Brunet, escriptor tarragoní, és tècnic en guió i direcció, i compta amb un màster en llenguatge literari i audiovisual. A banda de la seva producció audiovisual, ha conreat la novel·la negra (Taüt de naftalina, seda i cotó; A la butxaca d’un mort…), la de ciència-ficció (El faroner, Déu i l’intrús; El meu cadàver i jo…), la juvenil (Dirk, dixit!; Viladembruix) i la històrica (El son de la medusa...). També l’assaig, la narració curta , el guionatge de còmic (1811. El setge de Tarragona ), el text teatral (L’ocell volador) i la poesia en forma de haiku. Ha estat guardonat amb diversos premis i és membre dels Assassins del Camp.

16a edició de Litterarum Móra d’Ebre i la 20a Fira del Llibre Ebrenc

Torna el Litterarum a Móra d’Ebre, amb la celebració de la 16a edició de la fira d’espectacles literaris i la 20a Fira del Llibre Ebrenc.

Enguany, durant el primer cap de setmana del mes de juny, els dies 2, 3 i 4 de juny de 2023, la capital de la Ribera d’Ebre acollirà un programa carregat d’activitats literàries tals com espectacles literaris, ponències, taules rodones i presentacions de llibres d’autors ebrencs, tallers relacionats amb la literatura, la lectura i les arts escèniques per als més petits, un maridatge literari al Castell de Móra d’Ebre, etc.

L’organització del Litterarum està formada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Hi col·laboren el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes, la Diputació de Tarragona i Òmnium. Amb el patrocini d’Agbar. 

Litterarum pretén apropar la literatura catalana tant a espectadors del territori, com a qualsevol persona sigui d’on sigui geogràficament, a més a més de refermar-se com a espai de referència dels espectacles literaris en llengua catalana per professionals i programadors. El seu àmbit és tot el domini lingüístic de la llengua catalana, amb l’objectiu de donar visibilitat a aquests espectacles i apropar-los als programadors per tal que els puguin incloure en les programacions dels seus espais escènics.

La Fira del llibre ebrenc ofereix llibres d’autors del territori ebrenc per part de llibreries locals, presentacions de llibres ebrencs i ponències al voltant del món del llibre i les biblioteques. Una activitat dins del marc de la Fira del llibre ebrenc és el XIX Premi de Llibresebrencs.org de relats curts a Internet per a joves ebrencs.

La Fira del Llibre Ebrenc, impulsada pel CERE, l’IRMU, l’Ajuntament de Móra d’Ebre i les tres llibreries de referència (Bassa, Viladrich i Guaix i que, avui en dia, es compta amb El Núvol i la Romàntica) ha forjat una DO literària amb olor de llibre i de riu projectant dins i fora de les Terres de l’Ebre autors i obres de qualitat amb segell ebrenc sense complexos.

A la Fira del Llibre Ebrenc, també anomenat l’altre Sant Jordi de Móra d’Ebre, hi podreu trobar més de 2.500 títols de temàtica ebrenca des dels clàssics com Bladé, Moncada o Arbó, fins a les noves fornades com Esteve, Rojals o Todó, i les últimes novetats. Presentacions i jornades de debat sobre el llibre i el món editorial.

A més, el públic podrà gaudir d’espectacles adreçats tant a adults com d’una programació familiar, reforçada amb l’activitat Litterarum PETITS.

Enguany, degut a l’èxit de l’any anterior es portarà a terme la segona edició del maridatge literari que fusionarà gastronomia, patrimoni i literatura la nit del dissabte 2, al castell de Móra d’Ebre. La singular proposta permetrà als assistents gaudir d’un sopar amb productes de proximitat que s’acompanyarà de l’espectacle “DIREM NOSALTRES” de Cesk Freixos (textos de Roc Casagran). 

D’altra banda, aquest edició compta amb una doble commemoració, amb espectacles que homenatgen el centenari de Josep Vallverdú i els 400 anys de la mort del Rector de Vallfogona.

Més informació: http://www.litterarum.cat/ 

Celebrem l’Any Rector de Vallfogona

Dimarts 23 de maig a les 19 h SSTT Cultura. Conferència “El Rector de Vallfogona a través del seu Espai d’Interpretació biogràfica, pastoral, cultural i poètica”, amb Domènec Corbella.

Francesc Vicent Garcia va néixer a Saragossa el 22 de gener de 1579. El lloc del naixement va ser circumstancial, ja que tant el pare com la mare eren tortosins i provenien de famílies fortament arrelades a la capital ebrenca;  va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623. Va fer una carrera relativament exitosa dins la jerarquia eclesiàstica i segurament ho hauria estat força més si no hagués mort amb tan sols 44 anys.

Va ser un poeta i no pas un poeta qualsevol, sinó el primer poeta en llengua catalana que escriu a la manera dels poetes barrocs. La seva obra, d’una qualitat excepcional, va ser reconeguda arreu del Principat, ja en vida seva, i després es convertirà en el gran referent de la poesia en llengua catalana fins a la Renaixença. El Rector també és una figura cabdal del patrimoni cultural català, i  un mite que forma part de l’imaginari col·lectiu, on apareix com el paradigma del clergue enginyós, murri i sorneguer.

:: Dimarts 23 de maig a les 19 h SSTT Cultura. Conferència

El Rector de Vallfogona a través del seu Espai d’Interpretació biogràfica, pastoral, cultural i poètica, amb Domènec Corbella, professor emèrit de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Amb l’objectiu d’endinsar-nos en el personatge del poeta i del clergue.

:: Dilluns 29 de maig a les 19 h SSTT Cultura. Espectacle.

Francesc Vicent de Vallfogona: els versos del Rector. Amb Guillem Callejon i Eduard Carmona.

Espectacle musical i poètic.

:: Dissabte, 3 de juny a les 12:30 h. Pèrgola del Serrallo

Vermut poètic.  Cantant al Rector de Vallfogona

Espectacle de música i poesia, on conflueixen poesies de temàtica amorosa, sempre vestida de realisme, sarcasme i to burlesc, interpretades per Pili Cugat a la veu i Carlos Lupprian a la guitarra. Organitzen: Transvers i Port de Tarragona

:: Diumenge, 4 de juny

Ruta literària Rector de Vallfogona

Sortida amb autobús des de la pl. de la Unesco (Hotel Imperial Tarraco) a les 10:30 h. cap a Vallfogona de Riucorb. La ruta començarà a les 12 h. Punt de trobada: terrassa del bar de les piscines municipals.

Possibilitat de dinar al restaurant del Balneari. 

Cal reservar a través de la web de Transvers. Festival de Poesia (www.apellc.cat)

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona, Serveis Territorials de Cultura a Tarragona i Festival de Poesia Transvers

Refugis antiaeris de Tarragona

Durant la Guerra Civil, una de les accions bèl·liques que va tenir més èxit fou la utlització de l’aviació per bombardejar sistemàticament la població civil amb l’objectiu de paralitzar la reraguarda. Tarragona va patir aquests atacs durant 20 mesos, entre 1937 i 1939. Davant les agressions aèries, cap a final d’estiu de l’any 1937 es constitueix a Tarragona la Junta de Local Defensa Passiva (JLDP), òrgan que ha d’accelerar al màxim la construcció de nous refugis i que ha de trobar els recursos econòmics necessaris per finançar les obres. La JLDP està integrada pel delegat d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, l’alcalde i l’arquitecte i el metge municipals.

Paral•lelament, sense esperar la intervenció de l’Administració, sorgeix, en algunes zones de la ciutat, un moviment associatiu aglutinat al voltant de l’objectiu comú d’arranjar galeries subterrànies amb suficient capacitat per protegir-se. Fruit de l’esforç dels veïns és, entre d’altres, el refugi del carrer Governador González, amb capacitat per acollir 395 persones, amb una llargada de 61 metres i una superfície de 79 m2, que disposa de tres boques d’entrada.

Per finançar la construcció de la xarxa de refugis antiaeris, la JLDP compta bàsicament amb els recursos municipals i les subvencions de la Generalitat. D’altra banda, per intensificar els treballs, el febrer de 1938, es decreten unes contribucions obligatòries indirectes sobre les consumicions i serveis d’hotels, fondes, restaurants i bars; els bitllets dels espectacles i autobusos interurbans i una quantitat fixa que han d’abonar mensualment les caixes d’estalvi i els bancs.

L’aprofitament de les restes arqueològiques de la Tàrraco romana facilita la connexió de galeries subterrànies i, en definitiva, possibilita l’habilitació urgent de molts refugis que no exigeixen gaires treballs d’arranjament. L’informe de la Comissaria de la Generalitat destaca la situació paradoxal que es dóna en el fet que les construccions de la civilització romana han de servir com a protecció de les bombes dels seus hereus, l’Aviació Legionària italiana

El mes de març de 1938, la ciutat ja disposa d’una xarxa de 60 refugis que poden guarir més de 20.000 persones. Per la superfície i la capacitat destaquen els refugis de la plaça de la Font, de les escoles Saavedra, del carrer Gasòmetre i del carrer Merceria.

Dins els actes del programa de Memòria Democràtica, aquest dijous 18 de maig hi haurà la conferència Els refugis antiaeris a la ciutat de Tarragona, a càrrec de Lluís Balart i Pilar Bravo. L’acte tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arxiu (Magatzem 2-Espai Tabacalera) a les 19h de la tarda.Tanmateix, es presentarà el número 54 de la Revista Kesse.

Podeu consultar més informació sobre els refugis antiaeris de Tarragona, a la web de l’Ajuntament.

Confidències vora el Tàmesi. Novetat 2023

Amorós, Maria Lluïsa. Confidències vora el Tàmesi. Onada, març de 2023

---

En Ronan i la Maud s’instal·len a viure a Liverpool a finals dels anys quaranta perquè la crisi econòmica els ha obligat a deixar Dublín. Seran anys difícils. La Maeve, nascuda a Liverpool, que acaba de trencar amb el seu xicot, decideix marxar de casa per obrir-se camí a Londres el 1974. La necessitat d’allunyar-se de la seva fallida relació, dels pares, especialment de la Maud, catòlica estricta i dominant, d’en Darren, el germà que la fa patir perquè és un ressentit amb la societat, esdevindrà l’excusa perfecta per anar-se’n de la ciutat que l’ha vist créixer, ara fa vint-i-dos anys, fugint d’aquell entorn que no li permet trobar la felicitat.

Entrar a treballar a l’agència de comunicació i publicitat Saatchi & Saatchi, clau en la victòria dels tories en les eleccions del maig del 1979, li donarà noves oportunitats. Coneixerà en Harry Moss i l’Edward Hickson, que li canviaran la vida entre amors, desamors, infidelitats i esperança.

La Maeve ens endinsarà en un Londres que va des dels anys setanta fins als inicis dels noranta que marcaran el seu dia a dia i el de tota una generació. Descobrirem una desconeguda àvia Sally i les vivències de la protagonista al 10 de Downing Street, en una època políticament i socialment convulsa.

Maria Lluïsa Amorós (Reus, 1954). Llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura. És autora de diferents novel·les juvenils i per a adults, entre les quals destaquen Poppis i Isolda (1986), El misteri dels Farrioles (1987), Aquella tardor amb Leprechaun (1988, Premi Vaixell de Vapor 1987), D’on véns, Jan? (1994, traduïda al castellà), El misteri de la capsa magnètica (2015), Els til·lers de Mostar (1996), Un glop de calvados (2003), La força d’Aglaia (2016), El retorn de l’Àngela (2017), La casa de Rose Warren (2018), Berenar sota les moreres (2019) —aquestes quatre últimes publicades per Onada Edicions—, Els nens de la senyora Zlatin (2021, finalista del Premi Ramon Llull 2020 i finalista del Premi Joaquim Amat Piniella 2022) i Confidències vora el Tàmesi (2023), també a la col·lecció Narratives d’Onada.

Forma part del programa Lletres a les aules, de la Institució de les Lletres Catalanes. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Com a membre del PEN Català, va participar en el Fòrum 2004 Paraules i Futur, a Palma.

Ha fet diverses col·laboracions amb contes i narracions, en antologies, en diaris i revistes. Ha estat jurat de diversos premis literaris. Participa en clubs de lectura.

Podeu veure l’entrevista del Xavier Graset a l’autora en el programa 3/24.

Llegim clàssics. Plaute, l’Amfitrió i la Comèdia de l’olla

Maig-Juliol de 2023. Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona, La Casa dels Clàssics i Festival Tarraco Viva. Col·laboren: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i Biblioteques de Barcelona

En aquesta nova edició del club de lectura de clàssics, tractarem dues de les comèdies més conegudes i representades de Plaute que ens deixaran apropar a la quotidianitat de les ciutats romanes d’època republicana. En l’Amfitrió, Plaute recrea de manera hilarant un dels mites clàssics més coneguts: la concepció d’Hèrcules per part de Júpiter, un episodi ple d’equívocs que acaba convertit en una tragicomèdia. En la Comèdia de l’olla (o Auluaria), en canvi, seguim la història d’un vell avar que un bon dia es troba una olla plena de diners enterrada a casa seva.

La lectura estarà conduïda des de la Casa dels Clàssics i comptarà amb intervencions, trobades virtuals i conferències que ens permetran ampliar i aprofundir al gènere literari i a l’època de la Roma republicana.

La lectura serà en format paper i la podeu demanar a la Biblioteca. 

Accés al club

:: PROGRAMA

– Dimarts 2 de maig s’inicia la lectura via Tellfy.

– Dilluns 8 de maig a les 19 h, en línia. Plaute en context, amb Esther Artigas Álvarez.

Plaute és un dels autors llatins més rellevants. Les seves comèdies han inspirat molts comediògrafs com Shakespeare i Molière. l’Amfitrió i la Comèdia de l’olla són dues de les seves comèdies més conegudes i representades  i ens permeten acostar-nos a la quotidianitat de les ciutats romanes en època republicana. En aquesta conferència, Esther Artigas ens contextualitzarà l’autor i la seva època.

Esther Artigas Álvarez és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, i des de l’any 1990, professora titular del Departament de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona. Una de les seves línies de recerca és el teatre llatí arcaic, al qual dedica també una part de la seva docència. En l’àmbit de la poesia dramàtica ha publicat els llibres Pacuuiana. Marco Pacunio en Cicerón, Publicacions i edicions UB, Barcelona, 1990; Marc Pacuvi. Tragèdies FMB. Barcelona 2009; Plaute. Els Bessons, Adesiara, Martorell, 2012. L’escena antiga, Adesiara, Martorell, 2016. Plaute . El soldat fanfarró, Adesiara, Martorell, 2018. Ha participat i participa en diferents projectes de recerca i d’innovació docent.

– Dissabte 20 de maig de les 10.45 a les 19 h. Jornada presencial del Club de Lectura.
  A les 12 h, conferència De què reien els romans? La comèdia a l’antiga Roma, amb Jesús Carruesco.

Pels romans el teatre tenia una important funció social tant en el vessant formatiu com en l’entreteniment. Des de l’arqueologia i l’estudi històric aplicat a aquest gènere podem acostar-nos millor a l’obra de Plaure i conèixer i comprendre millor la vida quotidiana de l’època.

Jesús Carruesco és professor de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en literatura grega i en el llegat clàssic en la música i en la dansa; president de l’Associació Cultural Societat Catalana de Teatre Grecollatí (SCGTL); membre investigador del grup de recerca ARPA-LIRA Arqueologia de les Produccions Artístiques, Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat  i forma part de diversos grups de recerca internacionals com ara IMAGINES Project: Reception of Antiquity in the Visual and Performative Arts.

– Dilluns 5 de juny: segona trobada del club en línia.

– Dilluns 19 de juny 19 h, en línia. On són les dones? Representació femenina i gènere al teatre llatí amb M. Teresa Quintillà Zanuy.

La cultura escrita romana és fruit de la visió i valors de l’època, dels quals la nostra tradició n’és hereva directa. El paper de la dona a la comèdia llatina sovint està encasellat entre el personatge prototip de la matrona romana o de la donzella verge i resta poc espai per altres interpretacions. Amb la lectura de Plaute i aquesta conferència esbossarem el concepte que la literatura llatina tenia de la dona.

Teresa Quintillà Zanuy es doctora en Filologia llatina; actualment és catedràtica de llatí a l’Institut d’Educació Secundària Guindàvols de Lleida, àmbit en que exerceix la docència des de 1990. És autora del llibre La dona i la llengua llatina. Descripció lèxica i interpretació etnolingüística. Les seves investigacions estan centrades en el camp de la semàntica i l’etnolingüística; recentment s’interessa per l’estudi dels sexolectes en la llengua llatina.

– Dilluns 3 de juliol: tercera trobada en línia del club.

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona, La Casa dels Clàssics i Festival Tarraco Viva. Col·laboren: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i Biblioteques de Barcelona

19a edició Recercat 2023

Com cada any, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) organitza el Recercat. Jornada de Cultura i Recerca Local, que vol ser un punt de trobada entre els centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana i els ateneus federats catalans. 

Es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius:

• Donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals.
• Facilitar l’accés a les publicacions dels centres.
• Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
• Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis.

Amb les seves consecutives edicions, el RECERCAT s’ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s’està realitzant dins l’àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori.

La 19a edició es realitzarà a Lloret de Mar, Capital de la Cultura Catalana 2023, els dies 4, 5, 6 i 7 de maig de 2023.

Aquesta dinovena edició comptarà amb la coorganització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la Federació d’Ateneus de Catalunya i, com a amfitrions d’aquesta edició, l’Ajuntament de Lloret de Mar i el Centre d’Estudis Selvatans.

Enguany recuperant la presencialitat completa podrem gaudir de la tradicional carpa i fira de centres d’estudis i dels ateneus federats, situada a la Plaça de Pere Torrent, en la qual es podran trobar les novetats editorials de la recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals i dels ateneus federats participants. 

En l’apartat d’activitats, podreu assistir a la mostra d’audiovisuals dedicat, en aquesta ocasió, a la temàtica “Amb ulls de dona” per tractar diferents punts de vista de dones professionals en diferents àmbits. També hi haurà la tradicional taula “Patrimoni a debat: reflexions des de la societat civil”, amb la col·laboració de les comissions cíviques de patrimoni del Baix Llobregat i de les Terres de l’Ebre, que aquesta vegada durà per títol “Patrimoni al servei del turisme, un moment superat?”. Posteriorment comptarem amb una interessant presentació sobre “La recerca en l’àmbit local i el seu reconeixement en el context acadèmic” amb la participació de la consellera de Cultura, l’honorable Sra. Natàlia Garriga, i el conseller de Recerca i Universitats, l’honorable Sr. Joaquim Nadal. D’altra banda, el Mosaic Recercat ens donarà a conèixer els últims projectes que estan duent a terme els centres d’estudis locals i comarcals. I, finalment, hi haurà una taula rodona per tractar la relació entre la transició energètica i el turisme.

Totes aquestes activitats són d’accés lliure per tothom i, a més, per qui no pugui assistir-hi presencialment també tindrà la possibilitat de seguir-les en directe a través del canal de Youtube de l’IRMU.

A més a més, també tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis Recercat, què, en aquesta ocasió, es portarà a terme al Teatre Municipal de Lloret de Mar (Plaça de Germinal Ros, s/n), el dissabte 6 de maig, a les 13.30 hores. L’acte estarà conduït per la periodista Txell Bonet i per complementar l’acte es comptarà amb l’actuació del grup Jutglars i la Fàbrica del So, grup de música tradicional de la Catalunya del Nord format per Pere Jordà, Vicent Vidalou i Isabelle Garcia.

Per altra banda, en el marc del Recercat es podran visitar les següents exposicions a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar del 4 al 13 de maig:

• 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular, a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
• La cultura oral dels paisatges agraris a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, a càrrec de l’Institut Ramon Muntaner, Consell Insular de Mallorca i el Rayon de Roquefort.
• Contes, faules i històries orals d’arreu del món, a càrrec de l’Associació Cultural la Tella. 
• Som Ateneus, a càrrec de la Federació d’Ateneus de Catalunya. 
• Mostra bibliogràfica amb motiu dels 40 anys del Centre d’Estudis Selvatans, a càrrec del Centre d’Estudis Selvatans. 

Com a activitats complementàries, enguany gaudirem de més activitats programades enmarcades en el Recercat: 

1. Espectacle Quasi Opera. Divendres 5 de maig a les 22.00 h. Pati de la Rectoria de Lloret. En el marc de la commemoració dels 40 anys de la FAC.
2. RECERXIC: Contes Reciclats. A càrrec de la Companyia Raig de Sol. Dissabte 6 de maig a les 11 h. a l’espai infantil de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar.
3. Concert Teatre Líric Català. Dissabte 6 de maig a les 20.00 h. Teatre Municipal de Lloret de Mar. 
4. Visita nocturna al patrimoni de Lloret de Mar. Dissabte 6 de maig a les 22.00 h. Visita guiada al cementiri modernista. 
5. Visita als Jardins de Santa Clotilde i Santa Cristina. Diumenge 7 de maig. Primera visita a les 10.45 h. i la segona visita a les 12.15 h.

Trobareu el programa definitiu al document adjunt a aquesta notícia.

Un rellotge centenari

Escoda, Coia ; Aloguín, Ramon. Un rellotge centenari (1922-2022). La torre rellotge del port de Tarragona. Autoritat Portuària, febrer del 2023

---

El 31 de desembre de 2022, el rellotge del Port de Tarragona va celebrar el seu segle de vida. Al llarg de la seva existència, la torre horària ha estat restaurada en tres ocasions: el 1993, el 2006 i, la darrera, el 2020, durant la pandèmia.

Fa cent anys, la zona del Port Esportiu, el Nàutic i el Moll de Llevant no existien; hi havia la platja de la Comandància, l’escullera i poca cosa més. Ara continua exposat, tot i que no tant com abans. Així, durant deu dècades el rellotge ha vist com l’aigua, la sal i el vent l’han anat desgastant.

El rellotge del Port ha arribat als nostres dies, però no ho ha fet ben bé igual que quan es va estrenar. El pas del temps i les restauracions han fet que es perdessin elements originals, tot i que l’essència es manté.

El vent n’ha erosionat molt els capitells, però ha acabat amb altres elements: en un inici la torre estava rematada amb uns merlets al capdamunt, que es van anar perdent amb els anys. Tampoc ha arribat al 2022 el parallamps, que coronava l’estructura, o una serp esculpida a la façana que queda davant del Mediterrani.

Una altra estructura que també ha canviat respecte a fa unes quantes dècades és el mecanisme. L’actual és digital i no té res a veure amb la maquinària original, que es pot visitar al Museu del Port. Amb aquest canvi han desaparegut figures tan clàssiques com el rellotger Rigau, que va fer el manteniment fins als anys 90 i se’l va homenatjar l’any 1992.

Aquest any 2023 es celebra l’aniversari del rellotge, i s’han programat una sèrie d’activitats al llarg de l’any relacionades amb aquesta efemèride. En primer lloc, el llibre que s’acaba de publicar per Coia Escoda, responsable de l’Arxiu del Port de Tarragona i historiadora, i Ramon Aloguín, arquitecte i divulgador de la història de Tarragona.

Es preveu que es facin les Lectures de Mar o els concerts de Racons de Mar, aquesta vegada a l’exterior, ja que fins ara les lectures s’havien realitzat a l’interior del Teatret del Serrallo. També hi ha prevista una exposició al Tinglado 2, on se’n podrà veure la documentació i els projectes previs a l’execució de l’obra, i la publicació d’un llibre infantil.

Hi ha prevista una ruta guiada gratuïta el dissabte 3 de juny. Cal fer inscripció prèvia a  arxiu@porttarragona.cat.

I Congrés Lluís Domènech i Montaner

Amb motiu de l’Any Lluís Domènech i Montaner 2023 -que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte-, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Canet de Mar i el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) organitzen el I Congrés Lluís Domènech i Montaner amb l’objectiu de posar de relleu nous coneixements sobre la vida i l’obra del pare del modernisme català.

El Congrés també vol fer una aposta per revalorar altres camps domenequians fins ara poc explorats. D’una banda, l’aportació de Domènech en la política catalanista d’entre segles i, de l’altra, tot el seu llegat intel·lectual com a erudit, com a investigador de la història i com a redescobridor del patrimoni antic del país.

Tres disciplines -arquitectura, política i recerca- que Domènech va treballar intensament durant tota la seva vida, els resultats de les quals tendeixen a complementar-se, talment com si fossin vasos conductors, en un projecte global de reconstrucció nacional del país.

A partir d’aquest plantejament, el Congrés Lluís Domènech i Montaner s’estructura en quatre jornades.

1. La primera jornada se celebra a Canet de Mar el 28 d’abril, amb l’eix “Domènech i Montaner. Catalanisme i país” que pretén situar l’arquitecte com un dels teòrics del nacionalisme català.
2. La segona sessió del Congrés “Domènech i Montaner, a la recerca de l’arquitectura nacional” es porta a terme a Barcelona el 29 d’abril a la Fundació Antoni Tàpies.
3. La tercera jornada s’emplaça al Sant Pau Recinte Modernista amb l’eix “Domènech i Montaner i les arts decoratives” el dia 5 de maig.
4. El Congrés es clou el 6 de maig des d’El Círcol de Reus amb el tema “Domènech i Montaner, resseguint les empremtes del passat” on es posaran en valor les seves recerques històriques i del patrimoni més identitari.

Totes les sessions del Congrés Domènech i Montaner s’acompanyen de diferents activitats lúdiques, exposicions i visites guiades a diferents edificis domenequians.

Podeu formalitzar la vostra inscripció al Congrés a través del formulari següent: INSCRIPCIONS

Adjunt a la notícia trobareu el programa del Congrés. 

Teniu més informació a la web del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner

Seguim el fil… dels articles periodístics!

Ja ben entrat el mes d’abril, us compartim l’expositor ‘Seguim el fil’ de Planta Baixa dedicat al periodisme. En ell hi trobareu reculls d’articles periodístics, escrits retrospectius o cròniques publicades per personatges públics de Tarragona i propers que han donat veu al paper i opinat sobre qüestions polítiques, socials, històriques i culturals de proximitat.

Tots ells s’han publicat amb anterioritat en portals virtuals com Vilaweb o el diari Llibertat.cat, en diaris en paper com el Diari de Tarragona o Reus Diari o a Porta enrere, mitjà de comunicació que fa periodisme d’investigació independent.

Hi trobarem autors com Josep Alomà, Lluís Mezquida, Rafa Marrasé, Domènec Guansé, Moisés Peñalver, Carles Baches, Eduard Boada, Xavier Filella o Antoni Jordà, entre altres.

A la Secció Local de Tarragona trobareu altres fons relacionats amb aquesta temàtica i també podeu agafar al mateix expositor la guia d’aquest mes d’abril que us hem preparat.

A més a més, podeu consultar aquesta guia i les anteriors a la web de la biblioteca.