La Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus ha incorporat nous materials i els ha organitzat en cinc col·leccions més:
Fons Gabriel Ferrater: Col·lecció que recull tot tipus de documents -entrevistes, ressenyes, referències periodístiques, articles – relacionats amb la vida i l’obra del poeta reusenc.
Llibres de signatures del Centre de Lectura: S’hi recull el testimoni de personalitats que han visitat l’entitat.
Fons sonor Ràdio Reus: Inclou entrevistes, informatius, plens municipals, entre d’altres documents, del fons sonor de l’emissora.
Cartells: Recull els cartells de les activitats organitzades per l’entitat.
Fons audiovisual: Inclou cinema amateur i documental relacionat amb la ciutat
Podeu accedir aquí al recurs actualitzat.
La trobada de la necròpoli paleocristiana al lloc previst per la ubicació de la Tabacalera va desencadenar la polèmica. Hi havia partidaris d’excavar, tot i que es retardés el lliurament final dels edificis, i partidaris de construir la fàbrica sense més. La solució final va ser moure l’emplaçament cap a la línia de costa i deixar lliure la zona arqueològica per a la conservació “in situ”. Les excavacions van durar més de deu anys i van ser dirigides per mossèn Joan Serra i Vilaró. Amb el sobrant d’algunes partides pressupostàries, el 1930 la Compañía Arrendataria va construir el Museu de la Necròpoli, un petit edifici de tall neoclàssic.
En diverses ocasions, des de 1880, el ple de l’Ajuntament de Tarragona havia acordat sol·licitar la instal·lació d’una manufactura de tabacs. Era conegut que el govern de l’Estat volia augmentar el nombre de les ja existents distrubuïdes per tota la geografia del país. Les comissions de la corporació municipal, acompanyades per representants d’entitats ciutadanes, es van succeir durant gairebé quatre dècades. El consistori argumentava que la ciutat podia aportar mà d’obra suficient i que a Catalunya no hi havia cap fàbrica de tabacs. La llarga història d’anades i vingudes a Madrid es va acabar quan el 24 de maig de 1922 es va comunicar la concessió a una comissió encapçalada per Macià Mallol i Josep Bonet Amigó. Les gestions havien comptat, en diferent grau, amb la influència de Francesc Cambó, Ramon de Morenes marquès de Grigñy i comte de l’Assalt i els diputats Manuel Kindelán i Carlos Maristany. També el director general de la Compañía Arrendataria de Tabacos, senyor Francisco Bastos va tenir una intervenció decisiva. El Diario de Tarragona anunciava que seria la fàbrica de tabacs més important d’Espanya i donaria feina a més de 500 persones. El primer dia de juliol de l’any següent es col·locava la primera pedra. L’efemèride va merèixer que el Diario de Tarragona titulés “Día triumfal” per assenyalar l’emoció de la massa de veïns concentrats dos dies abans. La ciutat, i l’ajuntament, s’havien bolcat en el projecte.
L’Arxiu Històric de Tarragona ha publicat el número 22 del seu Butlletí Informatiu, on inclou ressenyes d’activitats pròpies -ingressos, tractament i difusó de fons – i de les realitzades conjuntament amb altres entitats i programes durant l’any 2019. Hi destaquen les notes sobre la celebració dels 75 anys del centre i el llistat de llibres resultants de les investigacions realitzades en el fons documental conservat, a més de tres col·laboracions signades. La primera és d’Alfredo Redondo Penas i porta per títol L’Arxiu Central Administratiu de la Delagació Territorial del Govern de la Generalitat de Tarragona (ACAT); en la segona Manuel Güell Junkert tracta sobre La investigació genealògica a l’Arxiu Històric de Tarragona; i la darrera va signada per Enric Olivé amb el títol Capbussar-se en el passat. El fons Moragas com a paradigma de país.
A partir d’avui, dilluns 25 de maig, la Biblioteca Pública de Tarragona torna a oferir el servei de préstec i de consultes bibliogràfiques, sempre amb cita prèvia. També es podrà fer retorn de documents. Els usuaris no podran tenir accés a la col·lecció de documents ni utilitzar els espais de l’edifici.
El dimecres dia 18 de març havia de tenir lloc la ruta cultural La Tarragona de Serra i Vilaró, organitzada pel Museu Nacional Arqueològic i la Biblioteca Pública de Tarragona. L’activitat va ser ajornada ateses les actuals circumstàncies sanitàries. Un dels textos que havien de llegir-s’hi és el poema La nina … de marfil signat per Janet – pseudònim de Joan Serra i Vilaró –, aparegut a La Veu de Tarragona el dia 28 de desembre de 1929. Està dedicat a la nina articulada, una peça que ha esdevingut icònica, trobada a l’interior del sarcòfag d’una nena a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona i conservada al Museu Nacional Arqueològic. Podeu llegir 
El primer número de NW La Revista de Reus va sortir al carrer en paper el gener de 2012. És una publicació local de periodicitat mensual, amb versió web en forma de diari digital, pensada i escrita des de la ciutat de Reus. Les inicials NW de la capçalera fan referència a la denominació internacional del vent que sovint bufa a Reus, el mestral o serè. Com altres experiències de premsa local a la ciutat, la idea original va sorgir d’un grup de periodistes, que hi van fer el paper de promotors: Francesc Domènech, Natàlia Borbonès, Joan Carrión, Cori Sebastià i Cèsar Comte. La revista ha comptat, a més de les col·laboracions dels esmentats, amb les d’altres professionals com Josep Baiges, David Fernàndez, Toni Orensanz, Agustí Segarra, Xavier Graset, Esteve Giralt, Isabel Martínez o Josep Gallofré.
Memòries d’una pandèmia és un projecte comú entre 22 museus catalans amb la finalitat de preservar els testimonis de la memòria oral, escrita, audiovisual i material del pas la COVID-19 pel nostre país.