‘Una bomba al jardí’, d’Olga Xirinacs.

Xirinacs, Olga. Una bomba al jardí. Stonberg, abril de 2021.


Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) és l’escriptora en actiu més veterana i reconeguda de la literatura catalana. Ha escrit narrativa per adults, contes, narrativa per a joves, assaigs, llibres sobre viatges i poesia per a infants i per a adults. La poesia de Xirinacs és de gran nivell i és poc coneguda, més enllà dels cercles d’admiradors constants i devots d’una escriptora que ha obtingut tots els premis importants del país, amb l’excepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Ha obtingut els premis més importants de la literatura en llengua catalana, tant en la modalitat de poesia com en el de narrativa. Pel que fa a la poesia destaca el poemari Llavis que dansen (Carles Riba, 1987). L’any 1978 als Jocs Florals de Barcelona obté el títol de Mestre en Gai Saber. Darrerament ha publicat Grills de mandarina(2004) i El sol a les vinyes (2005). Pel que fa a la narrativa cal destacar Interior amb difunts (Josep Pla, 1982); Al meu cap una llosa (Sant Jordi, 1984 i Crítica Serra d’Or, 1986); Zona marítima (Ramon Llull, 1986); Enterraments lleugers (Sant Joan, 1990) i Un cadàver per sopar (Ciutat de Badalona, 2000). El conjunt de la seva obra s’ha distingit amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l’any 1990. Medalla de Plata de la Ciutat de Tarragona, ha col·laborat en diverses ocasions amb músics i artistes plàstics.

El 2012 la Biblioteca Pública de Tarragona va organitzar “Olga Xirinacs. Escriptora capital”, un cicle d’actes en el seu homenatge. El 2014 la URV i la Diputació de Tarragona organitzaren l’exposició “Obra i figura de l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs”, en commemoració dels 30 anys del Premi Sant Jordi, i l’any 2020 en el marc del Pla d’Entorn Educatiu de la Tarragona s’ha creat el també  Premi de Poesia infantil i juvenil Olga Xirinacs amb l’objectiu de reconèixer el treball i l’esforç dels docents per a fer estimar la poesia als seus alumnes des de ben petits i homenatjar a la nostra escriptora universal Olga Xirinacs.

Part de la seva obra s’ha traduït al castellà, rus, anglès, alemany, francès i basc. Entre les darreres obres destaquen La Inundació (2012),  La crisi dels vuitanta (2016), Reencarnacions miserables (2017), Titànic, l’enfonsament (2019),  El rec: memòries de vint-i-sis estius (2020), Balneari del Nord (2014) o Natura (2019), aquests dos darrers títols, de poesia.

Són nombroses les seves col·laboracions a revistes i diaris (Foc NouDiari de TarragonaA.L.SEl CiervoEl Correo CatalánReus DiariNou DiariSalinaEl ObservadorAvuiSerra d’OrLa VanguardiaEl Punt…).

L’editorial Stonberg, en la seva recent col·lecció Zura, que aplega l’obra de poetes i pintors, ha publicat el darrer llibre de poesia de Xirinacs, una petita joia, molt ben presentada.

La bomba era autèntica i els tres germans no sabíem que podia fer por. Hi vam créixer al voltant. Moltes fotografies de record van ser en blanc i negre. L’escriptor hi posa color quan les descriu, i així es tornen vives. La infantesa i la maduresa es donen la mà en molts d’aquests poemes. 

Els psicòlegs més actuals contemplen el record, ells en diuen nostàlgia, com una teràpia que pot “abrigar” una estona dels temps inhòspits que patim. Pel·lícules vistes, música ballada, trobades amables, viatges,  muntanya. Els poemes del llibre descriuen aquestes sensacions viscudes.

No és un llibre d’enyoraments sinó d’actualitats. No és un refugi, sinó un desig de força per tirar endavant. Teníem un oncle capità, sí, però ara els capitans som nosaltres. 

Coïncidint amb el seu aniversari i en el marc de la Primavera Literària, demà dia 11 de maig es presenta el seu últim poemari al Teatre Tarragona a les 19h de la tarda.

L’entrada a l’acte és lliure amb aforament limitat.

Vegeu més informació sobre el projecte ‘Escriptora de capçalera’ i sobre l’escriptora al web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Taller virtual La Batalla de l’Ebre : història, memòria i paisatge

Taller La batalla de l’Ebre: història, memòria i paisatge, a càrrec de Maite Hernández i Andreu Caralt. Amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner. Abril / Juny 2021

Accedeix al taller

Un taller per conèixer la batalla de l’Ebre des de diferents perspectives, tals com: l’operació militar, la internacionalització del conflicte, el rol de la societat civil, la petjada al paisatge i la recuperació de la seva memòria.

Maite Hernández, antropòloga, educadora i experta en drets humans i Andreu Caralt, historiador, periodista i escriptor; ambdós s’han especialitzat en memòria història i des de 2014 han fundat Terra Enllà, empresa de serveis turístics que ofereix visites guiades als escenaris de la Batalla de l’Ebre i la Guerra Civil en les Terres de l’Ebre, la comarca del Priorat i el Front del Segre. Terra Enllà també realitza estudis històrics per a institucions públiques, propostes de museïtzació, entre d’altres; ha coproduït el documental premiat  ‘A les fosques, la memòria de la Tortosa bombardejada’. Andreu Caralt també és autor de diverses publicacions, entre ells el llibre 3.669 biberons. Història de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41.

Aquest taller forma part  de la programació de 14 d’abril de 1931: 90 anys de la Segona Repúplica: Programa de Memòria Històrica de Tarragona coordinat per l’ Ajuntament de Tarragona Comissió Programes de Memòria.

MAIG

– Part II. Els protagonistes

Estudi dels diversos contingents d’homes que hi van participar caracteritzats per la seva afinitat ideològica, religiosa o nacionalitat; el rol de les dones durant la batalla i històries singulars de combatents i civils.  

JUNY

– Part III. La memòria

Descripció del procés de monumentalització i recuperació de vestigis del territori de la batalla de l’Ebre, el vincle dels supervivents amb el paisatge del conflicte, i la conversió en un espai d’interès turístic, cultural i patrimonial. 


#HemTreballat

ABRIL

– Part I. El combat

Anàlisi de les causes bèl·liques i polítiques de la batalla de l’Ebre, el seu inici, fases de desenvolupament i conclusió, amb atenció especial als factors que van afavorir l’extrema duresa i perllongament de l’enfrontament.

Animeu-vos ! A la Secció Local de la Biblioteca tenim bibliografia sobre la Batalla de l’Ebre. Podeu consultar directament al catàleg Argus

Presentació ‘L’artista del tupè i altres relats’

Leskov, Nikolai. L’artista del tupè i altres relats. Traducció de Xènia Dyakonova. Edicions de 1984, 2020


Dijous dia 6 de maig a les 19:30h es presenta al vestíbul del Teatre Tarragona L’artista del tupè i altres relats, de Nikolai Leskov, dins el programa de la Primavera Literària. Una col·lecció de relats que retraten l’ànima russa, amb la qual la poeta i traductora Xènia Dyakonova va guanyar el 16è Premi Vidal Alcover de traducció l’any 2016. Leskov, tot i que no és dels autors russos més coneguts, era el preferit de Txèkhov.

Els personatges són homes i dones humils, habitants de petites ciutats provincianes o del món rural, que amaguen, sota una aparença rústega, una sensibilitat inusual, una imaginació rebel i un desig fervorós de trobar-li un sentit a la vida. El lector en trobarà una mostra ben variada als relats d’aquest volum, que oscil·len subtilment entre la llegenda i la farsa, entre la narració realista i el conte a la vora del foc.

Nikolai Leskov (1831-1895) és un clàssic de la literatura russa. És un prosista polifacètic que al seu país natal és reverenciat al mateix nivell que Gógol, Dostoievski o Txékhov. Aquest darrer, en una carta al seu germà Aleksander, deia que Leskov era el seu escriptor preferit. Tolstoi també n’era un lector atent, i va al·ludir en més d’una ocasió a l’extraordinari talent lingüístic de Leskov, al seu do de mantenir-se fidel a la realitat i a la seva capacitat de mostrar les deficiències del progrés.

El fet que Leskov sigui menys conegut fora de Rússia que els seus grans compatriotes es deu, principalment, a la dificultat de traslladar a un altre idioma (i, per tant, a una altra cultura) el seu llenguatge particular: una barreja d’allò més pintoresca de paraules populars o pseudopopulars, de cultismes fantasiosament deformats pels camperols o usats en un sentit impropi, d’híbrids verbals i de mots directament inventats per l’autor. Aquesta sofisticació estilística permet a Leskov plasmar amb més vivesa i autenticitat l’essència dels seus personatges.

El Premi de traducció Vidal Alcover és un guardó en llengua catalana en format premi-beca instituït per l’Ajuntament de Tarragona, en memòria de l’escriptor manacorí Jaume Vidal Alcover (1923-1991), establert a la ciutat, que forma part dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Va ser convocat per primera vegada l’any 2000 i té una dotació de 12000€. Actualment, Edicions de 1984 es fa càrrec de publicar-lo.

L’acte és gratuït però s’ha de confirmar assistència a protocol@tarragona.cat.

Podeu llegir el conte que dóna nom al recull aquÍ

Personatges de la II República a Tarragona

En commemoració del 90è aniversari  de la proclamació de la II República, l’Arxiu del Port de Tarragona inicia un cicle de conferències sota el títol ‘Personatges de la II República a Tarragona’.

El cicle es durà a terme els dimarts del mes de maig a les 19.00 hores i constarà de quatre conferències impartides per especialistes que han investigat i publicat obres i articles del personatge protagonista de la conferència. 

Les conferències es podran seguir en  directe a través del canal de YouTube del Port de Tarragona, però també s’ofereix la possibilitat d’assistir presencialment realitzant una reserva prèvia enviant un correu a arxiu@porttarragona.cat. L’aforament està limitat a 50 persones.

El cicle de conferències s’encetarà el dimarts 4 de maig  i anirà a càrrec del filòleg Josep Lluís Carod-Rovira, qui tractarà sobre el personatge d’Antoni Rovira i Virgili (1882-1949),  periodista, historiador, polític i clar referent del període republicà. 

La segona conferència serà impartida per Josep Sancho Sancho, doctor en Història, i tindrà lloc el dimarts 11 de maig  al voltant de la figura de Marcel·lí Domingo (1884-1939), polític i escriptor, nomenat ministre d’Instrucció Pública en proclamar-se la República. 

La següent es durà a terme dimarts  18 de maig, i anirà a càrrec de la historiadora i  professora de la URV, Montse Duch Plana, qui coneix a fons la figura del navilier i polític  Macià Mallol Bosch (1876-1960) que va ser governador civil durant un curt període de temps un cop proclamada la República.

Per concloure, l’última xerrada tindrà lloc dimarts 25 de maig i se n’ocuparà l’arxiver i historiador, Jordi Piqué Padró, qui desglossarà el personatge de Peret Lloret Ordeix (1877-1967) que va ser alcalde de la ciutat de Tarragona en època republicana. 

Projecte ‘Tastets de Patrimoni’. 10 anys

Els Tastets de Patrimoni, organitzats per la Biblioteca Pública de Tarragona i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), tenen per objectiu donar a conèixer el patrimoni de les comarques de Tarragona a través de rutes i activitats culturals per part dels centres d’estudis.

Els Tastets es van iniciar l’any 2010, però la col·laboració era anterior i es remuntava a l’any 2004, moment en què s’articulava un conveni entre l’IRMU i la Biblioteca prestava serveis dirigits als centres d’estudis i s’oferia com a intermediària entre els centres d’estudis i  la ciutadania. Des de llavors s’han fet vint tastets a la primavera i la tardor que s’han vist interromputs per la pandèmia l’any 2020. No obstant s’ha reprès la col·laboració en forma de tallers virtuals, que sense ser Tastets comparteixen l’objectiu de la difusió dels estudis locals de les comarques tarragonines i de l’Ebre.

Els Tastets de patrimoni consisteixen en presentacions adreçades al públic en general amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni més proper. Les xerrades van a càrrec dels propis centres d’estudis, que en són també autors o impulsors de la posada en valor del patrimoni. Els Tastets es complementen amb una sortida en què es veuen in situ els espais patrimonials presentats en les xerrades i que també van a càrrec dels mateixos centres d’estudis.  Les sortides es documenten, s’acompanyen d’una selecció bibliogràfica i un programa de mà.

Segurament un dels reptes més importants es continuar sent referents de la historia i del patrimoni del territori més propers a través de la marca dels Tastets de patrimoni aportant noves mirades i noves claus d’interpretació des del lloc on es generen, a través de la recerca dels centres d’estudis. Més enllà els Tastets de patrimoni ens han de permetre consolidar els vincles amb la comunitat i reforçar el sentiment de pertinença.

Recentment s’ha creat una App de l’Institut Ramon Muntaner dedicada al projecte de Tastets de Patrimoni per commemorar el seu inici l’any 2010 i la vintena d’edicions realitzades. L’objectiu de la publicació digital és recordar les diferents conferències i sortides culturals, que estructurades en forma de menú, han permès divulgar el patrimoni de la demarcació de Tarragona de la mà d’investigadors, en la majoria dels casos, vinculats a centres d’estudis. Hi trobareu conferències sobre la ‘Ruta literària pel riu Gaià’, ‘La Batalla del Pont de Goi’, ‘La Ruta de la mel’ o els ‘Espais Històrics de la Batalla de l’Ebre. Tanmateix, també hi són documentades les sortides com a ‘Les Camposines’, o ‘Les construccions de Pedra Seca a Mont-roig del Camp’. ‘Podeu accedir-hi amb qualsevol dispositiu mòbil o ordinador. 

Teniu les instruccions per accedir-hi a l’enllaç següent: https://www.irmu.org/news/2989

Recomanacions locals Sant Jordi 2021

Avui és Sant Jordi i no podem deixar de fer-vos unes recomanacions locals que hem realitzat des de la Secció Local de la Biblioteca Pública. N’hi ha per tots els gustos : literatura, cultura, història, relats personals… Hi són representades també diferents editorials i escriptors del Camp de Tarragona.

Trieu i remeneu, aneu a les llibreries, allà on sigueu, ramblegeu… però llegiu avui i sempre!

Consulteu aquí els actes programats des de l’Ajuntament de Tarragona

Consulteu els actes de la Primavera Literària que s’allargaran fins el juny

‘M’. Novetat 2021

Biendicho, Joaquim. M. Arola, 2020


M es guanya la vida escrivint fragments de novel.la (inicis, finals, títols, segons convingui) per a una empresa. Es tracta d’una persona solitària marcada per l’amnèsia que li va provocar una explosió domèstica en què van morir els seus pares. Una de les distraccions d’M, i font inesgotable d’idees per a la seva feina, és espiar els veïns amb els seus binocles. D’aquesta manera s’enamorarà perdudament de la caixera del súper i entrarà en una espiral d’esdeveniments sorprenents que el portaran a descobrir una de les conspiracions editorials i literàries més fabuloses de la història de la humanitat.

Joaquim Biendicho, amb un llenguatge àgil i desinhibit, reflexiona sobre el procés d’escriptura. Ens trobem davant d’una novel·la que parla de metaliteratura, del procés d’escriure. I ho fa a partir de les peripècies del seu protagonista, tan insuls com el seu nom, ‘M’. Fins que una sèrie encadenada de fets el faran sortir de la realitat en què viu i descobrir una conspiració editorial inimaginable

Joaquim Biendicho Vidal (Tarragona, 1964) és escriptor i professor. Com a novel·lista ha publicat 1937 (Premi Pere Calders 2008), Els embolics dels Hoover (Premi Ciutat d’Alzira 2010) i L’Altre (Finalista Premi Josep Pla 2014).

Nocturnalia. Novetat 2021

Santamaría, Joel. Nocturnalia. Planeta, 2021.


L’escriptor reusenc Joel Santamaría ha publicat Nocturnalia, un thriller històric i fantàstic ambientat a la ciutat de la Tàrraco romana del segle III dC. La primera part del llibre és més històrica i la segona és més novel·lada inspirada en les creences i supersticions de l’època. Realitza un retrat del dia a dia d’una societat i d’espais emblemàtics, com si d’una recreació històrica es tractés. Apareixen descripcions molt detallades dels dos fòrums i de la necròpolis i surten elements com el culte als déus infernals i una epidèmia.

Ens trobem a l’any 280 d.C. El centurió Constant Barsemis entra a Tarraco a visitar la seva germana Valentina. El seu cunyat, el regidor Juli Natal, li demana que l’ajudi a resoldre una sèrie de crims de famílies que han estat assassinades, molt relacionades amb altres que el mateix centurió va presenciar a la ciutat de Palmira.

Però el que no saben és que no és res més que una trampa que els farà descobrir un món desconegut de bruixes i bruixots carnívors que ressusciten als morts.

L’autor ha publicat dues novel·les més : Dies Irae, novel·la històrica, i Humanofobia, distopia que va quedar finalista del premi ciència-ficció Isaac Asimov 2019. Joel Santamaria presentarà la novel·la en el marc del Tarraco Viva d’aquest any 2021.

La novel·la la trobareu disponible a la biblioteca i és una de les novetats d’aquest Sant Jordi 2021.

La Primavera Republicana

Entre 1931 i 1936, Tarragona va viure uns anys molt agitats políticament. El diumenge 12 d’abril de 1931 les forces republicanes guanyaven les eleccions municipals en 41 de les 50 províncies espanyoles. Dos dies més tard, el 14 d’abril, es proclamava a Espanya la II República.

A través d’aquest documental, es vol explicar què va passar a Tarragona durant aquells anys des del punt de vista urbanístic, cultural o turístic. Liderat pel guionista Toni Orensanz, la periodista Joana Zapata i amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Tarragona i el seu director, Jordi Piqué, és el tercer documental centrat en la memòria històrica després de Tremolors i Epíleg. 15 de enero. En el seu rodatge hi han participat historiadors com Lluís Balart o Montserrat Duch.

Cartell promocional del documental produït per TAC12

El documental, que inicialment s’allargava més d’una hora i mitja, tindrà una durada d’uns 35 minuts. Personatges polítics com Pere Lloret o Macià Mallol hi jugaran un paper important, i la ciutadania podrà comprovar què va passar a la ciutat dies abans, durant i després de la proclamació de la II República Espanyola.

Aquesta estrena s’emmarca dins el programa de memòria històrica 14 d’abril de 1931: 90 anys de la Segona República, que des d’aquest abril i fins al desembre ofereix una trentena d’activitats per ajudar a conèixer què va significar la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a la ciutat

El documental està produït per TAC12 i s’estrena avui 13 d’abril a les 19h a al Teatre Tarragona. L’entrada és gratuïta amb invitació i cal recollir-la aquí.

Paral·lelament, un dia després, el dimecres 14 a les 19h, s’inaugura una exposició a l’Espai Turisme del carrer Major sota el nom Tarragona Republicana (1931-1936), per suggerir el batec de la Tarragona republicana d’aquells anys i desvetllar la curiositat sobre el que va significar la Segona República a la ciutat

90 anys de la Segona República

El 14 d’abril de 1931, ara fa noranta anys, Lluís Companys proclamava la República i, moments després, Macià el rectificava proclamant l’Estat Català i la República catalana en el marc d’una federació ibèrica.

Sota el nom 14 d’abril de 1931: 90 anys de la Segona República, l’Ajuntament de Tarragona impulsa, junt amb altres institucions i entitats de la ciutat, un programa d’activitats que vol ajudar a conèixer què van significar la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a la ciutat i alhora recordar les persones que van perdre la vida o la llibertat defensant la democràcia.

La recuperació d’una efemèride del passat com aquesta és útil i convenient si té com a objectiu difondre la nostra història i serveix com a record i homenatge al govern democràtic i republicà anterior al cop d’estat del 1936 i a totes les persones que varen perdre la vida o la llibertat defensant la democràcia.

Els actes de 2021 van començar ahir dijous 8 d’abril i s’allargaran fins al 15 de desembre (tot i que la majoria d’actes es concentraran a la primavera), en un programa de 30 activitats entre conferències, presentacions de llibres, tallers, exposicions o arts escèniques, entre d’altres. Aquesta programació es realitzava anualment al voltant del 15 de gener, coincidint amb l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona, però enguany s’ha traslladat l’inici al voltant de la data de la proclamació de la Segona República pel fet que es complien 90 anys dels fets i responent també a la situació sanitària que hi havia el mes de gener.

Un dia abans de l’efemèride, el 13 d’abril, el Teatre Tarragona acollirà l’estrena del documental La primavera republicana, 90 anys de la proclamació de la II República a Tarragona, produït per TAC12 amb la col·laboració de la Comissió del Programes de Memòria de l’Ajuntament. El dia 14 tindrà lloc l’acte institucional a l’Ajuntament i la inauguració de l’exposició Tarragona Republicana (1931-1936) a l’Espai Turisme. La programació de la setmana de l’aniversari acabarà amb la presentació del llibre Tarragona durant la Segona República (1931-1936), de Jordi Piqué i Blanca Gas.

Durant els mesos de maig i juny destaquem la visita guiada al cementiri en el marc del cicle de Visites als espais de la repressió franquista a Tarragona, la representació de l’obra teatral Ronda de vigilància, del tarragoní Sergi Xirinachs, la Taverna Republicana a la Capsa de Música i diferents conferències i presentacions de llibres de temàtica històrica relacionada amb el període de la Segona República i el franquisme.

L’activitat es reprendrà a l’octubre amb la preestrena del llargmetratge L’espill, de Mario Pons, i finalment acabarà el 15 de desembre amb la presentació del llibre de Ricard Lahoz 50 anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès.

Podeu descarregar-vos el programa dels actes del 90è aniversari de la Segona República aquí

El programa s’emmarca en els actes que el Memorial Democràtic de la Generalitat realitzarà a tot Catalunya amb motiu de l’efemèride.