XII Espai Despuig. Generar i compartir coneixement en l’espai local: desenvolupament territorial i consciència social

El divendres vinent 5 de març es portarà a terme la presentació de la XXI Edició de l’Espai Despuig, , a les 18.00 hores, sota el títol “Generar i compartir coneixement en l’espai local: desenvolupament territorial i consciència social” i en format virtual a través de la plataforma Zoom.

L’Espai Despuig deu el seu nom a Cristòfol Despuig, autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). És una trobada biennal organitzada per l’Institut Ramon Muntaner que té com a objectiu que els centres d’estudis hi puguin debatre tots aquells temes que els siguin d’interès, fomentant la crítica i l’anàlisi de diferents perspectives de l’actualitat dels territoris de parla catalana.

La taula rodona vol donar resposta a preguntes cabdals entorn a la conscienciació sobre els projectes desenvolupats en el món local i com aquests es generen des dels centres d’estudis, quin impacte ha tingut el coneixement transmès als diferents territoris i que ha transformat aquests espais i societats a través de la transmissió de valors i reflexions crítiques. A més, també caldrà respondre qüestions sobre com defensar el coneixement après en i de l’àmbit local com a un element vertebrador en la manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb l’espai de vida.

Hi participaran Joan Busqueta i Riu (Vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la UDL), Gemma Carbó Ribugent (directora del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí) i Clara Masriera Esquerra (tècnica de suport a la recerca de la UAB). La taula vindrà moderada per Victòria Almuni i Balada, professora, membre de la Comissió Cívica de patrimoni de les Terres de l’Ebre i vocal del patronat de l’Institut Ramon Muntaner.

Les conclusions d’aquest XII Espai Despuig s’editaran en la col·lecció de publicacions que du el mateix nom, com s’ha vingut fent en edicions anteriors.

Per més informació podeu visitar la pàgina de l‘IRMU.

La biblioteca diposa de la col·lecció dels diferents Espais Despuigs que s’han anat celebrant al llarg dels anys. Podeu consultar el catàleg Argus per veure’n la seva disponibilitat.

Finestres al Territori. VIII Mostra de Revistes de Tarragona i Terres de l’Ebre. Collita 2020

DIJOUS 25 de febrer, a les 18:30h, a través de la plataforma ZOOM. Col·laboració amb l’Institut Ramon Muntaner.

La Biblioteca Pública de Tarragona junt amb l’Institut Ramon Muntaner acollirem una nova edició de les Finestres al Territori. VIII Mostra de Revistes de Tarragona i Terres de l’Ebre. Collita 2020

Aquesta activitat anual, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Biblioteca Pública de Tarragona amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, servirà per a presentar quatre articles destacats de quatre publicacions realitzades per diferents centres i instituts d’estudis locals i comarcals tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l’Ebre. A través d’aquestes revistes s’obriran les finestres a un debat sobre la cultura i la recerca local i comarcal feta en aquests dos territoris perquè aquestes publicacions són les que recullen i permeten donar a conèixer el treball i les notícies culturals de l’àmbit més local que realitzen els centres d’estudis.

En aquesta edició es presentaran un total de quatre revistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, i és important recordar que totes aquestes publicacions es poden consultar a text complet a:  https://www.raco.cat/raco/.

PROGRAMA

-La Resclosa 24. Centre d’Estudis del Gaià

Les exposicions d’indumentària al Museu de la Vila (1974-1993) de Vila-rodona, a càrrec de Rosa Figueras Martín.

A partir del fons fotogràfic de la Fira de Vila-rodona de l’any 1917 de l’arxiu fotogràfic Gavaldà, s’ha fet una revisió del tipus d’indumentària que es portava a comarques a començaments del segle xx, moment de grans canvis socials i culturals.

Rosa Figueras és historiadora i documentalista especialitzada en la història de la indumentària.

Accés: https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/284610/0

-Lo Floc 232. Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar

Minyones en el món rural camptarragoní del primer terç del s. XIX, a càrrec de Josep M. Grau i Pujol.

Josep M. Grau i Pujol és arxiver i historiador.

Aplec de treballs 38. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà

La professora Sofia Mata i l’art d’estimar el patrimoni, la documentació i la docència, a càrrec d’Anna Isabel Serra Masdeu i comptarem també amb la professora Sofia Mata de la Cruz.

La professora Sofia Mata ha anat divulgant, al llarg dels anys, les seves recerques sobre el patrimoni més visible i més proper de l’arxidiòcesi tarragonina i el més menut, el més invisible als ulls dels estudiosos, però que ajuda a entendre altres tipus de patrimoni que eren objecte de desig i necessitat pels nostres avantpassats. Com a directora del Museu Diocesà, durant un bon grapat d’anys, ha tingut cura de gestionar aquell immens fons i d’investigar peces que hom desconeixia totalment.

Accés: https://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/378061

Anna Serra és historiadora de l’art i professora de la Universitat Rovira i Virgili.

-Miscel·lània CERE 30.  Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre

Proposta de model 3D interpretatiu de l’entrada a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), a càrrec de Ramon Gironès Blanch.

La proposta, duta a terme amb el programari informàtic SketchUp, és de l’entrada a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles durant l’últim quart del segle III aC, consistent en la restitució de les dues torres pentagonals bessones que flanquejaven la porta principal d’accés d’on partia, a banda i banda, una muralla de compartiments; i, passats els tres primers trams del recinte de la muralla, s’hi adossaven dos habitatges enfrontats que delimiten un espai en forma de plaça trapezoidal.

Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/379152

Ramon Gironès Blanc és historiador i gestor cultural.

Podreu accedir a la trobada virtual des del canal Youtube de l’IRMU, que estarà disponible el mateix dia 25.

Un Carnaval disfressat

El documental històric dels 40 anys de Carnaval es va estrenar el divendres passat al Teatre Tarragona. En la realització del documental es pot veure una important recopilació de vídeos i imatges antigues, gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Municipal i a testimonis privats, així com una sèrie d’entrevistes fetes a diferents protagonistes del Carnval tarragoni, que ens expliquen la història i els canvis que ha experimentat en aquests 40 anys i com ha sabut manternir la convivència entre la part més satírica i la de lluïment.

El documental es divideix en 9 capítols:

  • Ninots
  • Vella Quaresma
  • Vetlla, Enterrament i testament
  • Sàtira
  • Carnaval gastronòmic
  • Seqüència ritual
  • Rues
  • Disfressa d’Or

L’exposició dels 40 anys que també s’està elaborant, es farà al Refugi 1 del Moll de Costa del 17 de febrer fins al 28 de març i s’hi podran contemplar els millors vestits de les comparses, els cartells i programes de tots els anys, així com un nombrós material fotogràfic.

Així mateix, també s’han volgut posar les bases perquè aquesta festa se la facin també seva les generacions futures, els nens i nenes, i això només es pot fer arribant a les escoles i al seu aprenentatge i divulgant la història i el sentit d’aquesta festa. I això s’ha fet realitat amb l’edició d’una carpeta pedagògica, que amb el nom de Carnestoltorium comprèn una oferta pedagògica des de p3 i fins a 6è i de la qual se’n lliuraran 1.000 exemplars en total a totes les escoles de la ciutat. 

A més, els comerços de la ciutat també se s’han sumat a la celebració del Carnaval amb el Concurs de Comerç Festiu i que s’està duent a terme durant aquest mes de febrer.

La Guerra Gran

A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona es conserven més de cinquanta fons documentals. Un conjunt de documents imprescindibles per a conèixer la història de Tarragona i d’altres poblacions del Camp de Tarragona.

Entre aquests fons documentals es conserva el Fons de la Junta dels Terços de Miquelets del Corregiment de Tarragona (1795-1803), que conté els anomenats Llibres dels Miquelets. Uns volums que recullen el registre d’homes aptes per anar a la guerra, dels exempts i de les aportacions econòmiques que corresponien a cadascuna de les poblacions del Corregiment.

Més enllà de l’estudi que els va originar, la Guerra Gran, en aquests llibres de Miquelets s’hi troben moltes altres dades que ens permeten conèixer el nostre passat. Per exemple, a banda de la relació nominal dels voluntaris que van participar a la guerra, els registres informen dels casats i solters i de les professions existents a la ciutat i a la resta de pobles del Corregiment.  

Publicat a La Sínia, núm. 1. Torredembarra, setembre de 2020.

13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral

Tallers i Jornades de Memòria Oral és el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat.

L’Institut Ramon Muntaner, com a membre de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, col·labora amb l’organització d’aquests 13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral. Aquest mes de febrer s’organitzen dues activitats :

Memòria oral i jota (en línia). Taula rodona amb Josep Vicent Frechina i Lídia de Mena. Modera: Elena Espuny.

Dijous 11 de febrer de 2021 – 19.00h.

Format virtual per mitjà de la plataforma Zoom. 

Organitza: Institut Ramon Muntaner

Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i el desenvolupament del territori (en línia). Projecte impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Ramon Muntaner i l’IDAPA —Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran. Taula rodona amb Oscar Jané, Enric Pujol i Laia Gallego. Modera: M. Carme Jiménez.

Dijous 18 de febrer de 2021 – 19.00h.

Format virtual per mitjà de la plataforma Zoom. 

Organitza: Institut Ramon Muntaner

Trobareu més informació sobre aquestes jornades a la web del IRMU

Mutare Museus

La Fundació Carulla ha publicat el treball Els museus en la nova societat cultural . En ell dona forma a les principals conclusions i propostes del primer cicle de sessions Mutare SOS sobre el paper dels museus davant els reptes socials, econòmics, educatius i culturals de l’actual crisi sanitària. A Mutare Sos, van participar-hi més de quatrecentes persones al llarg de tres sessions celebrades entre el maig i el juny de l’any 2020  La publicació és el primer número de la nova col·lecció Quaderns mū de Mutare.

La Fundació Carulla (anteriorment anomenada Fundació Jaume I i Fundació Lluís Carulla) va néixer l’any 1973 a partir de la iniciativa emprenedora de Lluís Carulla i Canals i la seva esposa, Maria Font, mentre la repressió franquista imposava un gran silenci públic a la llengua i la cultura catalanes.

 

Podeu accedir al document aquí

Més informació sobre la Fundació Carulla i el seu projecte podeu consultar la pàgina web

Simposi de Focs Festius de la Mediterrània

L’Institut Ramon Muntaner i la Societat Andorrana de Ciències presenten les actes del IV Simposi de Focs Festius de la Mediterrània, amb el títol Les Simbologies i els rituals al voltant del foc, que es va celebrar el 24 de novembre de 2019 a Andorra la Vella. 

La publicació, editada per l’Editorial Afers, recull vint-i-un articles que es van presentar durant el IV Simposi i que analitzen la vinculació entre les simbologies i els rituals al voltant del foc i la seva relació amb la festa. En aquest context, s’hi pretén analitzar les festes de foc i la seva simbologia vinculada a rituals pagans, al calendari festiu cristià i a esdeveniments de la vida quotidiana, així com les darreres recerques. 

En els darrers anys, s’ha produït una eclosió de debats sobre la salvaguarda i els reconeixements de diferents festes de foc a la Mediterrània, molt especialment de les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. S’hi pretén analitzar les festes de foc i la seva simbologia vinculada a rituals pagans, al calendari festiu cristià i a esdeveniments de la vida quotidiana, així com les darreres recerques, publicacions, persones i institucions que fan possible les diferents festes de foc. Reflexions, investigacions i testimonis d’experts estan recollits en les vint-i-tres ponències i comunicacions presentades al IV Simposi de Focs Festius de la Mediterrània, celebrat a Andorra la Vella, on es van recollir les darreres novetats i debats sobre el present i el futur de la festa.

Tant des del vessant històric, amb estudis sobre les sortides festives lligades a la pirotècnica a la Tarragona del segle XVIII i a la València del segle XIX, com des d’un punt de vista més actual, en especial en referència a l’adaptació a la normativa sobre l’ús de la pirotècnia festiva, la qual amenaça la seua vessant participativa.

Els editors del volum són Carles Barrull i Àngels Mach i compta amb les investigacions d’autors com Albert Roig, Marc Ballesté, Sofia Isus, Bernat Menetrier-Marcadal, Mathieu Fauré, Salvador Palomar, Manuel Delgado, Joan Vallès, Domènec Bascompte, Loris Romano, Claudia Sergio, entre d’altres. 

Podeu consultar els continguts de la publicació aquí

Premi d’Investigació Port de Tarragona

El mes de maig de 2020 l’Autoritat Portuària de Tarragona va convocar el IX Premi d’Investigació Port de Tarragona les bases del qual es poden consultar a la seva web.

Arran de les circumstàncies pandèmiques actuals i la restricció de mobilitat, el termini del premi, que acabava aquest mes de gener de 2021 s’ha decidit prorrogar-lo uns mesos més, de manera que les propostes es poden presentar fins al 29 d’octubre de 2021.

Ell premi està dotat amb 6.000 euros i és en format projecte de recerca al qual poden optar totes aquelles propostes de treball en el camp de les ciències humanes, prioritàriament en l’àmbit de la història, referides al Port de Tarragona o a la seva àrea d’influència.

L’Autoritat Portuària de Tarragona convoca aquest certamen des de l’any 2004 amb l’objectiu de fomentar la investigació i els estudis sobre el Port de Tarragona i el seu entorn més immediat.

En els darrers anys, l’Arxiu del Port ha posat a disposició de les persones investigadores algunes de les sèries documentals més cabdals dels fons que custodia, de manera que aquestes es poden consultar en línia a través de la pàgina web del Port de Tarragona facilitant així la seva consulta.

Aquí teniu una relació dels últims treballs premiats

2019: “Ciutat. Port i territori. Cartografia històrica de Tarragona entre els segles XVII i XIX.” de Patricia Terrado Ortuño.

 2017: “El Port de Tarragona durant la postguerra (1939-1952)” de Sergio Serrano Sánchez

 2015: Entre el mar, la terra i el sol. Història social i laboral dels treballadors i treballadores del Port de Tarragona (1887-1975) d’Esther Gutiérrez i Marc López

 2013: Sanitat marítima. La defensa de la costa i la salut pública (1720-1900) de Pedro Otiña Hermoso

 2011Els presos i el Port de Tarragona. Història de 92 anys de treballs forçats (1792-1884) de Montserrat Gisbert Bel

 2009La Marina de Tarragona en el segle XIV. La seva relació comercial amb Mallorca de Guillem Morro Veny

 2007: declarat desert.

 2005: 80 anys de construcció naval d’Enric García Domingo

Podeu veure la seva disponibilitat a la biblioteca al catàleg Argus

Pels amants de la Tàrraco Imperial

Menchon i Bes, Joan. Carreus, columnes, inscripcios i pedres trencades a Tarragona. Sobre la construcció,, el reciclatge de materials, usos i espais en època antiga i medieval. Barcelona : Patrimoni Consultors edicions, 2020.

Tàrakon, Tàrraco, Tarraquna, Tarragona… podrien ser el resum d’aquest llibre, però no serien sinó un enganyatall que tractaria maldestrament de sintetitzar d’una forma excessivament senzilla el contingut d’aquest llibre. Pretén recollir la memòria de la Tàrraco romana.

L’obra que ha escrit en Joan Menchon va molt més enllà de la història de Tarragona durant els darrers 2.500 anys. El llibre és un treball acadèmic molt ben documentat: conté unes 1.560 notes a peu de pàgina, una extensa bibliografia de 62 pàgines i 309 figures. Es tracta d’un text, si més no, d’una enorme vàlua acadèmica escrit des d’un to més aviat proper, col·loquial, estàndar.

Joan Menchon és un treballador de la història, coneix l’arqueologia des de diferents òptiques i té més de 30 anys d’experiència i aprenentatge crític a les seves espatlles.

El llibre es divideix en nou capítols. Els dos primers pretenen ser una petita introducció a tot el contingut que ens trobarem posteriorment.

Els següents capítols (del tercer al setè) constitueixen el nucli fonamental. Al llarg d’aquestes pàgines no només es pretén fer un repàs exhaustiu dels més de 1500 anys d’història de Tarragona, sinó analitzar-la des del punt de vista del títol del llibre. És per això que ens parla d’assentaments, de la base d’operacions, de les muralles, de les fortificacions, de l’ús de diferents materials, del proveïment de l’aigua al llarg dels segles. L’autor fa un llarg i documentadíssim recorregut per cadascun dels principals elements arquitectònics de la ciutat subjectes a la reocupació : muralles, antics i nous portals, velles i noves torres.

El capítol vuitè és un compendi del paper que les pedres han jugat en tota la història de Tarragona des dels seus inicis fins al moment actual.

El novè i últim capítol és la cloenda del llibre, molt breu i condensada. En una frase : ‘els escrits volen; tanmanteix, les pedres romanen’.

Podeu llegir l’entrevista que el Diari de Tarragona va realitzar a l’autor el dia 24/01/2021.

L’Estàtua de Mercuri

L’Estàtua de Mercuri, ubicada a la Plaça dels Carros del Barri del Port, ocupa l’espai on inicialment hi havia un pou en el que abans s’anomenava Plaça del Mar o Plaça del Port. 
Va ser l’any 1810 quan el director de les obres del Port fa una queixa formal i per escrit sobre la poca cura d’aquest pou que queda inutilitzat amb el temps a mesura que la Plaça cada cop és més transitada per carros i mercaderies. Cap a 1860 l’Ajuntament decideix urbanitzar la Plaça i substituir el pou per una font monumental.

L’arquitecte Francesc Barba i Masip presenta, el 1865, el projecte de la font amb quatre cignes i una escultura sobre columna. Es va decidir que, provisionalment, la imatge representés a Mercuri, el Déu romà del comerç, fins que es poguessin recaptar diners per a sufragar un altre símbol del Comerç i la Marina que es tenia pensat. El 1866 es va col·locar l’estàtua de Mercuri, obra de Bernat Verderol (autor dels Gegants Vells, Moros i Negritos de la ciutat) sobre una columna de marbre blanc, envoltada per una garlanda de flors a la part superior, feta per l’escultor Cantó.

A sota hi havia un pedestal de planta quadrada, on Antoni Miró va esculpir quatre medallons de pedra; dos d’ells representen l’escut de Tarragona, un altre els símbols de les ciències i les arts, i el quart, els atributs del comerç. Finalment, a sota del pedestal, hi posaren una pilastra de secció octogonal. Mercuri tenia una corona alada al cap i descansava el seu braç esquerre sobre un carreu, sostenint amb la ma el caduceu, símbol del comerç.

Durant la guerra (1936-1939), l’ona expansiva d’una bomba d’aviació que caigué molt a prop, va afectar l’estàtua, quedant decantada i mig penjant sobre la seva base. Com que era de terrissa, i per tal d’evitar que hi hagués algun incident, es va esmicolar i arrencar, restant al seu lloc la pilastra, el pedestal, la columna i el ferro que la subjectava.

Finalment, l’Ajuntament va encarregar a Salvador Martorell la realització d’una nova escultura que es va col·locar desembre de 1959, sense la columna de suport. La nova imatge de Mercuri tenia dos metres d’alçada i estava feta en pedra. El cost anà a càrrec conjuntament per l’Ajuntament de Tarragona, la Cambra de Comerç i el Gremi d’Exportadors de Vins.

L’any 1993 es va substituir per una de nova, fosa en bronze pels tallers Ginfer de Reus, traslladant l’anterior al Castell de Masricart de La Canonja. Si la primera mirava cap a la via de tren, la nova estàtua hi donava l’esquena.

El 1988 una remodelació urbanística de la Plaça dels Carros va restar visibilitat a l’escultura, que va quedar mig amagada enmig d’un seguit de pilastres, però anys més tard, el 2003, s’enderrocaren recuperant la visibilitat del monument.

Podeu trobar informació sobre aquesta estàtua i altres monuments al llibre ‘Tarragona : escultures, làpides i fonts. Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat’, de Joan Gisbert i Canes.