Setmana Santa a Tarragona, any 1936

La processó del Sant Enterrament va ser suspesa a l’exterior del temple per ordre governativa. Es va celebrar a l’interior de la Catedral amb la sola participació del Sant Crist de la Sang i el Sant Sepulcre, que va ser portat per quatre agremiats. Seria la darrera ocasió que, en les celebracions de la Setmana Santa apareix la talla del Sant Crist de la Sang, de Benet Baró. La Setmana Santa de Tarragona va ser, de retruc, símbol i víctima de la persecució religiosa, com a conseqüència de la guerra civil (1936-1939).

Cartell Setmana Santa 1936

L’Església va passar pel seu pitjor episodi històric contemporani i la Setmana Santa de Tarragona no se’n lliurà ni de bon tros d’una sacsejada injusta i violenta, només comparables a la Guerra del Francès, i abans, a la Guerra dels Segadors. A part dels innombrables màrtirs, entre congregants sacerdots, religiosos o germans d’ordres i congregacions religioses, la destrucció planà sobre els símbols i l’art. Sobre les imatges, els retaules, els ornaments litúrgics i els temples en sí mateixos recaigueren les ires ferotges d’una persecució injusta i inqualificable. La devastació fou tan gran que es perdé gairebé tot el patrimoni que, al voltant de la Setmana Santa de Tarragona, s’havia forjat els darrers segles. Els passos, les imatges del Crist, els improperis, els vestuaris, tot va ser presa de les flames, davant mateix de les esglésies.

Desaparegueren la imatge de la Verge de la Soledat; els dos passos de la Salle: l’Oració en l’Hort i el Prediment de Jesús, esculpit per Llimona: el Sant Crist de la Sang, esculpit per Benet Baró el 1617; el pas de La Flagel·lació, de Campeny; el Crist de la Humiliació, de Garrigós; el pas de l’Ecce Homo; la imatge de Jesús de Natzaret; el pas del Sant Enterrament; el Sant Sepulcre, a excepció de la imatge, i el pas de La Soledat, que tenia quatre figures. D’aquest pas només se salvà un fragment del cap del Sant Crist.

Els vestits dels armats sofriren pèrdues importants, però malgrat tot encara foren salvaguardats de la crema alguns objectes com els complements de cascs, escuts i armadures dels armats, que passaren la guerra en el local de la “Tau”, al Pla de la Seu.

Bibliografia:

Basco Gracià, Francesc. Divendres Sant a Tarragona. Processó del Sant Enterrament. Tarragona : l’autor, 2022 (2a ed.)

Introducció a la Setmana Santa de Tarragona / Jordi Rovira i Soriano, Salvador Ramon i Vinyes, Andreu Dasca i Roigé. Tarragona : Virgili, 1994.

Ortueta Hilberath, Elena deDe l’erudit al turista : inici de la projecció del patrimoni artístic i cultural de Tarragona (1834-1933). Tarragona : Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona , 2004. Podeu consultar-lo aquí el text.

“Vicenta, la peixatera, venedora de peix a Tarragona”

DIVENDRES 22 d’abril al Museu del Port, a les 18 h, presentació del sisè conte de la col·lecció Petit Museu. Organitza: Museu del Port de Tarragona i la Biblioteca.

Amb Imma Pujol, bibliotecària i narradora i Antonio Latre, il·lustrador; i la benvinguda dins el Museu dels Nanos Pescadors Petits de Tarragona.

“El meu nom és Vicenta de Cal Rafet. Sóc serrallenca, de família de pescadors i durant seixanta anys he fet de peixatera al Mercat de Tarragona. Des que vaig néixer he viscut a la plaça Bonet, primer amb els pares, els avis i els germans i  després amb el marit i els fills”

Arriba el sisè conte de la col·lecció ‘Petit Museu’ dedicat a la subhasta  i comercialització del peix, amb la seva venda al mercat  L’objectiu és continuar apropant  als més petits i a les seves famílies el món de la pesca i els oficis relacionats: s’han vist les tipologies de pesca, oficis relacionats com les remendadores, o la gastronomia marinera. El projecte en que s’emmarca,  “El Serrallo un lloc de conte. La memòria dels pescadors”,  es va iniciar l’any 2011 amb la intenció de recuperar el patrimoni immaterial dels pescadors recollint el testimoni de persones vinculades al barri mariner tarragoní del Serrallo. Aquest testimoni oral que només viu en el record dels pescadors més grans es recull en aquest conte adreçat al públic infantil. Els contes es publiquen cada un o dos anys, i s’elaboren des del Museu del Port  i la Biblioteca. Els textos van a càrrec d’Imma Pujol i les il·lustracions a càrrec d’Antonio Latre.

Més informació:

Seguim el fil…(3)

Diu Emili Samper al seu llibre ‘Llegendes de Tarragona’ que ‘la ciutat i el seu entorn més proper conserven petjades que són testimoni del seu passat esplendorós, sobretot romà, però també medieval i modernista. Aquestes pejtades no es troben només en els monuments aixecats fa segles i que conformen la silueta de la ciutat d’avui, sinó també aquelles històries que hi van de bracet’.

D’altra banda, aquest patrimoni oral i folklorista també sabem que s’estén a bona part del territori i que a cada contrada s’expliquen les llegendes i narracions orals que li són pròpies i que han anat passant de generació en generació. És el cas de les bruixes d’Altafulla, l’home de la xemeneia de Perafort, el castell de la Pobla de Mafumet la marededéu de la Pobla de Montornès, la Santa Creu i la marededéu trobada de la Riera de Gaià, el santcrist de Salomó, el quadre de santa Rosalia a Torredembarra, el rescat de les cent donzelles a Vila-seca o la Llurigona de Vilallonga del Camp.

El patrimoni llegendari no ha passat desapercebut i diferents autors hi han dedicat llibres i estudis, com el d’Amadeu-J. Soberanas, l’any 1963, anomenat ‘Llegendes històriques de Tarragona’. Anys més tard, el 1969, Joan Salvat i Bové va publicar ‘La ciutat i el Camp de Tarragona’ i l’any 1989, Jordi Tous i Vallvé escriu ‘Recull de llegendes del Camp de Tarragona’. A partir d’aquí, la literatura llegendària de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre ha estat explicada i retratada de forma permanent en moltes publicacions.

És per això que, durant aquest mes d’abril, dedicat a la Diada de Sant Jordi, aprofitarem per posar en valor les llegendes que ens acompanyen en el dia a dia i que ens ajuden a entendre (o no!), alguns fets ocorreguts a la ciutat i comarques. A la Planta Baixa de la Biblioteca hi trobareu un expositor que recull alguns dels llibres publicats sobre llegendes de la ciutat i provincia de Tarragona.

Esperem que les gaudiu com nosaltres hem fet al recrear-lo. Si veniu durant aquest mes d’abril, us podreu endur tant els llibres com alguna de les llegendes impreses en paper.

Jujol Arquitecto

Jujol Jr., Josep Maria. Jujol Arquitecto. Pallaresos : Arxiu Jujol, [2021]


La figura de l’arquitecte Jujol és coneguda per algunes de les seves obres més vistoses, en les que destaca com arquitecte i artista decorador.

En aquest volum es remarca la seva obra constructiva, prescindint de les seves decoracions, posant en valor les seves idees constructives que no sempre va tenir l’ocasió de fer-les realitat, sinó que va haver d’adaptar-se als gustos del client per a poder sobreviure.

Es presenten les obres arquitectòniques cronològicament, diferenciant les de nova creació o les de transformació/remodelació, els seus avançats projectes juvenils i les seves inquietuds finals.

Inclou obres arquitectòniques a les ciutats de Barcelona, Tarragona, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei.

En paraules del propi arquitecte al final de la seva vida, “No he podido hacer la arquitectura que quería”, perquè li mancaven clients que compartissin les seves idees constructives. No obstant, si que va deixar petjada del seu estil a : la Torre de la Creu, el taller Mañach, la Mina de Agua Radial, el Teatro Metropol, el Templo de Vistabella i el Santuari de Montserrat de Montferri.

Fins a dia d’avui, l’Arxiu Jujol ha editat els següents llibres :

Jujol a Tarragona (2010)

Jujol en Barcelona (2017)

Thecla Jujol Artista (2018)

A peu amb Jujol (2019)

Jujol en Tarragona (2020)

Filigranes i retallats de Jujol (2020)

Fauna Jujoliana (2021)

Jujol en Sant Joan Despí (2021)

Jujol Arquitecto (2021)

El Jardí Poètic

Tarragona ha inaugurat el primer jardí poètic de la ciutat que fusiona literatura amb natura al Camp de Mart.

Es tracta d’una ruta poeticonatural que vol posar en valor Tarragona com a vila florida i alhora donar veu a dones poetesses que han tingut relació amb la ciutat. En aquest sentit trobem les paraules d’Isabel OrtegaRoser GuaschFina AnglèsMontserrat AbellóMaria Josepa Massanés i Olga Xirinacs. En total són 9 panells amb poemes de sis dones escollides per la seva vinculació amb la ciutat i amb la natura, amb l’entorn i que podrem trobar en els plafons situats al costat de cada arbre assignat, cadscun d’una espècie vegetal diferent. Així mateix, a cada panell, hi ha un codiQR per poder escoltar el poema mentre es gaudeix del paisatge, adaptat a persones amb discapacitat visual i col·locats a una alçada baixada per a persones amb mobilitat reduïda.  

Aquest projecte ha sigut possible gràcies a la col·laboració de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), Veus de Dona a Tarragona, Escola de Lletres, Òmnium i Viles Florides. I ha comptat amb l’execució del treballs de la Brigada Municipal, Disseny Gràfic i la conselleria de Parcs i Jardins de l’Ajuntament.  

El projecte es va inaugurar el dia 22 de març i està emmarcat dins la programació de la Primavera Literària 2022 i la iniciativa Viles Florides.

Ruta literària “Rapsòdia per a un mort”, de Margarida Aritzeta, comentada per l’autora.

DISSABTE 26 de març ruta literària per la Part Alta de Tarragona i a continuació xerrada-debat sobre la novel·la i el Gènere Negre a Tarragona. Inscripcions obertes!

El dissabte 26 de març de 2022, la Biblioteca Pública de Tarragona organitza una Ruta literària per la Part Alta de Tarragona. Seguirà els indrets de la novel·la negra “Rapsòdia per a un mort”, de Margarida Aritzeta i comptarà amb el guiatge de l’autora, que comentarà la Ruta. A continuació hi haurà una xerrada-debat sobre la novel·la i el Gènere Negre a Tarragona a la Biblioteca, conduït pel periodista Moisès Peñalver i amb participació de l’autora.

Punt de trobada: dia 26 de març, 11h. Portal del Roser.

Per veure la ruta clica aquí.

Durada de la Ruta: 1h. aproximadament.
Dificultat: fàcil.
Durada de la xerrada-debat: 1h. aproximadament.
Gratuïta. Places limitades, inscripcions a bptarragona.cultura@gencat.cat

Dia Mundial de la Poesia, 21 de març de 2022

La Unesco va declarar el 21 de març, Dia Mundial de la Poesia i per celebrar-lo la Institució de les Lletres Catalanes col·labora amb entitats públiques i privades, amb una festa de la paraula i les lletres, i fomenta tot un seguit d’iniciatives, també a la xarxa, i arreu dels territoris de parla catalana. Enguany el poeta escollit és Gabriel Ferrater amb el seu poema ‘Si puc’, traduït per a l’ocasió a 22 llengües.

Aquest any, la Biblioteca Pública recupera el tradicional vermut poètic, que es celebrarà a la seu de la ONCE. La programació del Dia Mundial de la Poesia inclou diferents actes:

:: 10 h Celebrem el dia Mundial de la Poesia amb la comunitat educativa (Rambla Nova, davant de la llibreria Adserà). 

Versos per la terra: en el marc del Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat de Tarragona, lectura del poema de Gabriel Ferrater ‘SI PUC’, amb la participació de l’Escola El Miracle, l’Escola El Serrallo, L’Institut Pons d’Icart, l’Institut Martí i Franquès i l’Institut Tarragona. Es farà l’entrega de premis als guanyadors i participants del Premi de Poesia Olga Xirinacs.

:: 12 h Vermut poètic a la seu de l’ONCE (Rambla Vella, 10) organitzat per ONCE Tarragona, Biblioteca Pública de Tarragona i Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura.

Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, celebrem un acte de lectura poètica amb la voluntat de ser un homenatge plural a la paraula poètica, i que constarà de dues parts. En la primera, es llegirà el poema “SI PUC” de Gabriel Ferrater en diferents llengües, a càrrec de persones provinents de diferents centres d’ensenyament: Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona, Centre de formació d’Adults Tarragona i CNL de Tarragona.

En una segona part, llegiran poemes des de l’ONCE i poetes vinculats a l’Escola de Lletres de Tarragona amb obra pròpia. Altres lectors se sumaran a la celebració a títol individual, i llegiran obra pròpia o d’altres autors.

:: 19.30 h Acte institucional de celebració del Dia Mundial de la Poesia, que s’unirà enguany a la commemoració de l’any Gabriel Ferrater.

Als SSTT de Cultura a Tarragona (c. Major, 14) organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona i la Biblioteca Pública de Tarragona, amb la col·laboració de: APELLC, Casa de les Lletres, Consell Comarcal del Tarragonès, Departament de Filologia de la URV, Escola de Lletres de Tarragona i Òmnium Cultural del Tarragonès.

Josep Bargalló Valls pronunciarà una conferència sobre la vida i l’obra del poeta, crític, traductor i lingüista, durant la qual s’intercalaran lectures de poemes que il·lustraran l’explicació del conferenciant. Les lectures seran a càrrec de persones representants d’institucions i entitats culturals.

Un passeig amb els sentits

Els paisatges de l’ALEIXAR i MASPUJOLS al Camp de Tarragona són espais simbòlics i tenen categoria d’universals gràcies a l’obra de dos artistes: el pintor JOAQUIM MIR i l’escriptor MARIÀ MANENT.

En l’actualitat, la ruta pictoricoliterària Mir-Manent  en els seus diferents formats, clàssicaessencialfamiliar i escolar, permet descobrir indrets que van motivar pintures de Joaquim Mir, conèixer el paisatge que la fina sensibilitat de Marià Manent va glossar en alguns poemes i en els seus dietaris i esdevenir, en el cas de famílies i escoles, exploradors d’art i, doncs, artífexs del propi quadern d’artista.

JOAQUIM MIR, hi va viure a començament del segle XX (1906-1914) en el període més llarg de producció continuada des d’un mateix paisatge, durant el qual, escriu Francesc Miralles, “la seva pintura assoleix les fites més personals i revolucionàries i s’avança a les teories dels primers avantguardistes europeus”. MARIÀ MANENT, des del mas de Segimon a l’Aleixar, va cantar aquestes terres del Camp de Tarragona en els seus dietaris, que abracen des de la immediata postguerra fins a finals dels quaranta i, sobretot i de manera continuada, des de 1960 fins a 1986. Sam Abrams els considera “una de les grans creacions en prosa de la literatura catalana contemporània” i “un espai de bellesa, saviesa i humanitat”.

L’Espai Mir/Manent, situat al cor de la vila de l’Aleixar, acull la presentació dels vincles dels dos autors, Marià Manent i Joaquim Mir, al món de l’art i al territori. Alhora, és punt de difusió bibliogràfica de la seva obra i de l’oferta general del municipi de l’Aleixar al món de la cultura.

El llibre, del tot singular, junt amb un DVD, proposa al lector un passeig per vint-i-set indrets de l’Aleixar i Maspujols; el porta a recuperar trenta-dues obres de Mir i, alhora, el paisatge que Marià Manent glossa en els seus dietaris. Literatura i pintura s’aparellen amb la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte.

Tot un goig pels sentits!

La Resclosa 25

El Centre d’Estudis del Gaià presenta el número 25 de la revista La Resclosa.

Es tracta del darrer número de la seva revista anual que coincideix amb la commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Centre d’Estudis del Gaià i on el primer article de la revista fa un repàs a aquests vint-i-cinc primers números de la revista a càrrec de Josep M. Gavaldà i Josep Santesmases

Des del 1996 el CEG publica ininterrompudament “La Resclosa”, miscel·lània anual d’articles relacionats sempre amb les terres del Gaià amb temàtiques diverses. L’any 2000 s’enceta la col·lecció Montagut, amb “La vall del Gaià al primer terç del segle XX. Fotografies de Francesc Blasi i Vallespinosa”. A hores d’ara aquesta col·lecció ja compta amb 4 números.

L’any 2001 el CEG fixa la seva seu al Casal de Vila-rodona, entitat que disposa d’una sala polivalent que permet disposar d’un espai per a exposicions, conferències i xerrades amb comoditat per a tothom i els mitjans tècnics adients.

Des de bon començament el CEG forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Col·labora activament amb l’Associació Terres del Gaià.

La presentació tindrà lloc el divendres 11 de març a les 19 hores a la Sala Noble del Castell de Rodonyà (Plaça Major, 1). 

Us recordem que podeu trobar els anteriors números de la revista digitalitzats a través del portal RACO: https://raco.cat/index.php/Resclosa/ 

Més informació: http://centreestudisgaia.cat/ 

Seguim el fil… (2)

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-ho, la ILC —amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades— celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d’un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebració des d’Alacant a l’Alguer, i des de la Franja a Puigcerdà). Aquest any, el #DMP va dedicat a Gabriel Ferrater, amb el seu poema ‘Si puc’.

A l’expositor de Secció Local de Planta Baixa i aprofitant que durant tot el mes celebrarem la poesia en totes les seves vessants, hem cregut oportú omplir-lo de poesia local, com podreu veure a les fotografies. Hi són representats alguns poemaris de Pol Guasch, Olga Xirinacs, Gabriel Ferrater,Montserrat Abelló, Francesc Valls-Calçada, Juan Carlos Elijas, Ester Enrich, Juan González Soto, Adrià Targa, entre altres.

Si us agrada la poesia i voleu disfrutar-la més enllà de la biblioteca, hem preparat uns poemes impresos en fulls de colors que podreu agafar i disfrutar-los tranquil·lament mentre descanseu vora el foc, al pic d’una muntanya o amb la brisa del mar.

Veniu i descobriu tot allò que la poesia us vol transmetre!

I ja que parlem de poesia, tenim actiu el taller virtual de poesia conduït per Adrià Targa, a través de la plataforma Tellfy i dedicat a Gabriel Ferrater.

Ens hi acompanyeu ?