‘Tarraco al món, 20 anys de Patrimoni Mundial’

Enguany hem celebrat els 20 anys de la inclusió del Conjunt Monumental i Arqueològic de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Tàrraco (Tarragona, avui dia) va ser una ciutat administrativa i mercantil important a l’època romana i el centre del culte imperial per a totes les províncies ibèriques. Es va dotar amb molts edificis i parts d’aquests s’han descobert en una sèrie d’excavacions excepcionals. Encara que la majoria són fragmentàries i que moltes es conserven sota els edificis més recents, les restes que hi perviuen esbossen una idea de la grandesa d’aquesta capital provincial romana.

Cinta S. Bellmunt, periodista i responsable de comunicació de l’IPHES, entre altres, ha realitzat el seu primer documental com a guionista i productora, i que commemora les dues dècades de la proclamació de Tarragona com a Patrimoni Mundial. Un viatge que comença als anys 20 del segle passat quan Tarragona revifa, després de la Guerra del Francès, i es comença a recuperar aquest llegat.

El documental, realitzat en plena pandèmia i disponible íntegrament al canal Youtube de l’Ajuntament de Tarragona, es va estrenar el dia 28 de novembre a TAC12 i té una durada de 26′. S’expliquen les estratègies que es van posar en marxar per assolir aquell reconeixement, es fa balanç i es mira al futur en un escenari post-covid 19.

Documental sense les intervencions institucionals
Programa especial emès a TAC 12 on el documental està precedit per diverses intervencions institucionals

Si voleu més informació sobre el documental, consulteu el bloc de la Cinta S. Bellmunt.

El llarg silenci dels botxins

Cama i Saballs, Alfons. El llarg silenci dels botxins. Barcelona : Trípode, 2020.

Quan la Sílvia Tibau camina pel Mercat de les Puces de París no s’imagina fins on la portarà una descoberta inesperada. Ni l’Albert Novák —el seu company de maduresa— sospita de l’actuació del seu avi, scharführer de l’exèrcit alemany a la França ocupada. Rastres de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial en un entramat de silencis per aflorar. La retirada dels vençuts cap a la nació veïna o la foscor de la França col·laboracionista són aspectes que embolcallen les peripècies personals d’aquest relat; històries d’amistat, d’amors i desamors, de patiment, de temors, de descoberta… Històries familiars silenciades, que ens atrapen, i a on l’Alfons Cama se’ns mostra millor que mai com un magnífic novel·lista.

Alfons Cama (Calonge, 1952), palamosí d’adopció, viu a Tarragona. És enginyer industrial. Ha publicat cinc novel·les: El camí dels cirerers (març 2013), basada en els seus records d’infantesa; Un pessic a l’ànima (novembre 2013), en què se superposen la transformació de les classes socials de l’última meitat del segle passat, el món del suro i l’activisme polític del final del franquisme; Amb dits de molsa (setembre 2015), la immigració, la crisi, l’especulació immobiliària, el món de la droga i els amors en són elements destacats;  L’olor de la seva pell (novembre 2017), finalista del premi Crexells, on els vestigis de la Guerra Civil deixen empremta als membres d’una família empordanesa, i El primer piteu (maig 2019), una incursió a la novel·la històrica, segle xiv, amb el món dels teixidors.

El podeu agafar en préstec a la biblioteca !

Podeu llegir més sobre aquesta novel·la al bloc del mateix autor

Exposició ‘Gonzalo Lindín : 1920-2020’

Amb motiu de la commemoració del Centenari del naixement de l’artista Antoni Gonzalo Lindín, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona presenta l’exposició: “Gonzalo Lindín 1920-2020”.Aquesta mostra és un homenatge a un dels artistes més rellevants de l’art del segle XX a les nostres comarques i destacat professor i director de l’Escola d’Art de la Diputació entre els anys 1948 i 1985.

Així doncs, a partir del dia 10 de desembre de 2020 i fins al 4 de juliol de 2021 podreu visitar l’exposició, Gonzalo Lindín 1920-2020, a les sales de la col·lecció permanent del MAMT, en l’àmbit dedicat als artistes i professors de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona.

La trajectòria de Gonzalo Lindín va anar més enllà de la pintura, va destacar com a professor a l’escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona (1948-1985). Es va implicar en grups d’artistes locals preocupats per proporcionar a la ciutat una innovació artística i intel·lectual: el Grup dels Dimecres (1952), el Grup Pere Johan (1959) i el més important, el Grup Tarragona (1970).

Recordeu que l’horari provisional del MAMT és:

De dimarts a dissabte de 10 a 17h

Dilluns i diumenge tancat

Podeu llegir més informació sobre el Gonzalo Lindín i la seva obra aquí : “Gonzalo Lindín. Paisatges retrobats”. Exposició al Museu de Valls.

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre

La Biblioteca organitza aquest mes de desembre el taller virtual “El patrimoni cultural immaterial a les Terres de l’Ebre” conduït per Íngrid Bertomeu Cabrera, antropòloga i investigadora del grup de recerca UNESCOMED Càtedra del Diàleg Intercultural del Mediterrani. L’activitat es desenvoluparà en dues sessions de treball, el dimecres 16 i el dimecres 30 de desembre. Podeu consultar-ne tota la informació aquí

Coincidint amb la programació d’aquest taller virtual, des del bloc Biblioteca & TGN, volem aprofitar l’ocasió per presentar-vos una eina de recerca i salvaguarda del patrimoni de les Terres de l’Ebre. Un recurs que darrerament ha actualitzat i millorat la seva pàgina web, es tracta de l’IPCITE (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre). És un projecte que es vincula a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, declarada per part de la UNESCO, l’any 2013.  

En la seva posta en marxa va comptar amb la col·laboració d’institucions, d’entitats i associacions del territori i sobretot amb la participació ciutadana, quan prop de 200 persones van explicar els seus coneixements en receptes gastronòmiques tradicionals,  les tècniques dels seus oficis, etc. Col·laboracions que van ser i són imprescindibles per mantenir viu el patrimoni immaterial ebrenc. 

Si naveguem per aquesta eina hi trobarem articles que s’han agrupat representant fins a set àmbits diferents: 

1- Activitats productives, processos i tècniques  

2- Creences, festes, rituals i cerimònies  

3- Tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació  

4- Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals  

5- Manifestacions musicals i sonores  

6- Salut, alimentació i gastronomia  

7- Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social 

També hi trobarem una base de dades de “recursos documentals” sobre els temes treballats i un “arxiu fotogràfic”. 

En definitiva, es tracta d’una eina imprescindible per conèixer el patrimoni ebrenc. 

“Marçà, cultura des del confinament” de Joaquim Nolla. Novetat 2020.

Nolla Aguilà, Joaquim. Marcà, cultura des del confinament. Tarragona : Lo Diable Gros, setembre 2020. Col·lecció ‘La Miloquera’ ; 2


El Joaquim Nolla, arxiver, humanista, torrenc de Marçà, prioratenc de Tarragona, acaba de publicar “Marçà, cultura des del confinament“. Són 63 retalls de la història i el patrimoni d’aquest poble del Priorat. Cadascun dels textos va acompanyat de textos o fotografies redactats durant el primer confinament. 

Efw8TLMWkAE3cPf

El pròleg l’ha escrit Jordi Martí Font, filòleg, activista, sindicalista, músic i escriptor ; i la portada, com la resta del llibre, és obra de Nerea Borrell. El llibre no vol ser un estudi exhaustiu, sinó més aviat una aproximació a la història des dels primers pobladors fins a l’actualitat. Aquest és el segon llibre que s’escriu centrat en la història de Marçà i, a banda d’informacions històriques i de tot tipus elaborades per l’autor, hi trobarem imatges poc accessibles, moltes de les quals es van aconseguir mentre no va ser possible sortir al carrer. 

 

 

Jornades de Memòria Oral 2020-2021

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial presenta per tretzè any consecutiu els 13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-2021Tallers i Jornades de Memòria Oral és el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat.

L’Institut Ramon Muntaner organitza la taula rodona “Memòria oral del Corpus a Barcelona”, que es portarà a terme el dijous 3 de desembre de 2020 a les 19.00h en format virtual, mitjançant la plataforma Zoom. En total col·labora amb quatre activitats programades.

Aquesta activitat compta amb la col·laboració de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Esbart Català de DansairesLa Casa dels Entremesos, el Taller d’Història de Gràcia, l’Associació Cultural Joan Amades i el Centre d’EStudis Ignasi Iglésias

Més informació i possibilitat de descarregar-se el programa de tot Catalunya aquí a la web de l’Institut Ramon Muntaner.

La Biblioteca Popular (1926-1930). Apunts d’història tarragonina del segle XX.

centros culturaEl dia 7 d’octubre de 1926 la Diputació Provincial va inaugurar la Biblioteca Popular de Tarragona. Era un intent de donar continuïtat al projecte de xarxa de biblioteques populars promoguda des de 1915 per la Mancomunitat de Catalunya, institució dissolta just l’any abans, el 1925. La xarxa de biblioteques populars havia estat concebuda com una eina de modernització social, de lluita contra l’analfabetisme i de culturització de la població.

La Biblioteca Popular de Tarragona ocupava dues sales contigües a les de la Biblioteca Provincial a l’edifici compartit, a la plaça de la Font, per l’ajuntament de la ciutat i la corporació provincial. S’obria amb un fons fundacional de 3000 llibres i amb Mercè Enrich Otero com a directora, i coordinadora també de les biblioteques populars de Valls i del Vendrell. L’any següent s’incorporà per a feines auxiliars la bibliotecària Josepa Ibars Puigvert.

A diferència de les dues altres biblioteques populars, la de Valls i la del Vendrell, la de Tarragona no ocupava edifici propi adaptat a la seva funció. La premsa del moment recull les queixes perquè l’accés a l’equipament no era gens fàcil. S’havia de pujar a un tercer pis i recórrer dos llargs passadissos. L’entrada i sortida, a més, s’havia de fer preferentment pel carrer Rera de Sant Domènec, un carrer desagradós i poc il·luminat. Dos anys després de la inauguració, la Diputació va començar a negociar amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis l’ocupació, en règim de lloguer, dels baixos de l’edifici, aleshores en construcció, de la Rambla de Sant Joan, i que havia de ser la seu de l’entitat a Tarragona.

No va ser fins el 23 de setembre de 1930 que la Diputació va poder inaugurar les noves instal·lacions. A partir d’aquell dia la Biblioteca Popular podria acollir 50 lectors, disposar de 8 taules, utilitzar el fons de 6000 llibres i fer servir el nou sistema de calefacció. El local estava dividit en dues sales: la sala Prat de la Riba i la sala Eduard Toda, persona present a l’acte d’inauguració i que va adreçar unes paraules a la concurrència a petició de les directores de la biblioteca de Valls, Trinitat Pi, de la d’Ulldecona, Maria Balaña i de la del Vendrell, Maria del Pilar Belmonte.

Continua llegint

Perucho i les comarques de Tarragona


Enguany fa cent anys del naixement de l’autor, el qual professà un profund amor al territori

«No hi ha gaires escriptors amb el vessant tarragoní de Joan Perucho, el qual va tenir molta vinculació amb Gandesa, Móra d’Ebre, Tortosa i Albinyana», remarca Julià Guillamon, comissari enguany de l’Any Perucho, en commemoració del centenari del naixement d’un autor que va ser referent i precursor de la literatura fantàstica a Catalunya.
Justament per la seva vinculació amb el territori, estaven previstes diverses activitats durant tot l’any que a causa de la Covid-19 s’han hagut de suspendre o recol·locar.

Poeta, novel·lista, articulista, crític d’art, gastrònom, bibliòfil o jutge. Tot això va ser en Perucho (Barcelona 1920), «una figura rellevant del segle XX i aprofitant l’efemèride, la idea ha estat tornar a posar-lo en circulació, tot i que les seves obres s’han anat reeditant de manera sovintejada», apunta l’escriptor Guillamon, amic personal i especialista en Perucho.
Algunes reedicions que van sortir abans de l’arribada del confinament són ‘Els homes invisibles’ (Comanegra) i ‘Joan Perucho i la literatura fantàstica’ (Empúries). També estan previstes ‘Les aventures del cavaller Kosmas’ i ‘Botànica oculta’, entre altres.

Fantasmes i espectres defineixen en bona mesura Perucho i en aquest sentit, l’obra més traduïda és ‘Les històries naturals’ (nova edició d’Edicions 62), una novel·la de vampirs situada al Baix Camp, que ja és un clàssic de la literatura catalana contemporània. «El vampirisme té mil versions i mil lectures. En el cas del Perucho té un element d’humor. Ell ho transporta a Catalunya, en el moment d’unes guerres del segle XIX i tot això li dona una volta que ho fa molt interessant», manifesta Guillamon. Un món fantàstic i presències del passat que tampoc no l’abandonaven en la vida real.

A Perucho li agradava molt el Camp de Tarragona i finalment es va establir a Albinyana. És en aquesta casa que assegurava hi havia un fantasma. La seva arribada serà determinant en la vida professional i personal i amb la relació que establí amb l’escultor Fenosa.

Mostra a la tardor
Justament, aquesta relació forma part de l’exposició que al setembre organitzà la Fundació Apel·les Fenosa amb motiu del centenari. Però no només això. També l’amistat amb altres artistes del seu temps, com ara Pau Casals i, sobretot, Joan Miró. «La mostra és el relat d’una història que hauria pogut ser», afirma Josep Miquel.
I amb aquestes paraules fa referència a la hipotètica creació d’una Fundació Miró al Vendrell. En aquest sentit, Josep Miquel relata com «Perucho i Mont-roig tenen una relació molt intensa. Estem parlant de l’any 68 quan publica Joan Miró i Catalunya i en aquells moments anima al pintor a desenvolupar la idea de deixar un fons d’obres al Vendrell per fer una Fundació Miró. Finalment, però, els seus amics li acaben de convèncer que és millor fer-la a Barcelona», comenta el director de la Fundació Fenosa. No obstant això, «és una qüestió singular, interessant, encara que no va reeixir».

Aquest any celebrem l’Any Perucho a Tarragona. Hi ha dues activitats previstes pels dies 1 i 2 de desembre als Serveis Territorials del C/Major. Més informació a l’enllaç de sota !

https://bibliotecatarragona.gencat.cat/ca/actualitat/detalls/noticia/any_perucho

 

 

“El Museu Diocesà de Tarragona Fortuna i adversitat d’una institució centenària” de Sofia Mata de la Cruz. Novetat 2020.

sofia mata_page-0001La història del Museu Diocesà de Tarragona, des dels inicis fins avui en dia, ha estat recollida en la publicació El Museu Diocesà de Tarragona. Fortuna i adversitat d’una institució centenària, escrita per la Dra. Sofia Mata de la Cruz, actual directora de l’equipament, en el qual també ha treballat com a documentalista i conservadora. 

En els primers paràgrafs del pròleg Mn. Miquel Barberà Anglès, ex-director del Museu,  assenyala on cal situar la història del Museu: El contingut del Museu ens porta a una història molt arrelada en els segles. El fet religiós tal com s’ha viscut a l’Església catòlica, i a casa nostra, ha estat una font impressionant d’art. Ha inspirat els artistes de tota mena. I ha mogut moltíssims fidels, durant segles, i de totes les generacions, a realitzar obres d’art que les tenien disseminades per totes les parròquies […]. Són un testimoni de fe els mateixos temples, les imatges, els retaules, les pintures, els ornaments, els manuscrits …. i molt del que comporta el culte catòlic i la vida de les comunitats cristianes. Tot el que hi pot haver en un museu […] ha estat objecte de vida i de culte. 

L’obra s’estructura a partir de dos eixos, ben visibles en l’índex de continguts: els pontificats dels diferents arquebisbes i el desenvolupament mateix del Museu Diocesà. Primer, els antecedents històrics, amb una llarga llista d’aportacions personals i intervencions més o menys puntuals des l’arquebisbe Antoni Agustí Albanell del segle XVI, fins arribar  al gener de 1915 quan l’arquebisbe Antolín López Peláez inaugura el Museu. Mn. Jaume Bofarull i Cendra n’era el director, la feina del qual s’extén també en la prelatura de l’arquebisbe Francesc Vidal i Barraquer. A partir de 1932 Mn. Pere Batlle Huguet exerceix les funcions de conservador. Com si fos gairebé un dietari l’autora ens explica les vicissituds del Museu durant la guerra civil i la immediata postguerra. Els capítols restants mantenen el mateix ordre i to: una introducció al context religiós i social del moment, una breu referència a la vida i obra dels prelats  –  el vicari general Salvador Rial, Manuel Arce Ochotorena, Benjamín de Arriba y Castro, Josep Pont i Gol, Ramon Torrella Cascante, Lluís Martínez Sistach, Jaume Pujol i Balcells, Joan Planelles i Barnosell –  l’activitat i els fets rellevants del Museu, amb referència als seus directors i conservadors – Mn. Pere Batlle Huguet, Mn. Salvador Ramon Vinyes, Francesc Xavier Ricomà, Mn. Josep Martí i Aixalà, Sofia Mata de la Cruz, Mn. Miquel Barbarà i Anglès – junt amb l’altre personal dedicat a tasques administratives; més dos apartats on es recullen amb detall  els projectes de difusió i d’investigació.

Acompanya al text un interessant apèndix amb cinc documents: l’expedient de creació del Museu (1915),  relació de donants (1915-1932), els visitants al Museu (1915-1932), a partir del llibre d’Or de Visites, la memòria de Pere Batlle Huguet sobre la Catedral i el Museu Medieval que s’hi va establir (1937) – amb tres inventaris annexos- i els estatuts del Museu Diocesà de Tarragona (1994). Per acabar, s’inclou un molt completa bibliografia de més de vint pàgines. 

Podeu llegir aquí la crònica de la presentació del llibre publicada a la web de l’Arquebisbat de Tarragona.     

 

 

 

“Avui per mi, demà per tu” de Tate Cabré. Novetat 2020.

avuiLa frase Avui per mi, demà per tu  figura al frontal del cementiri de Vilallonga del Camp i és el títol, també, del nou llibre de l’escriptora reusenca Tate Cabré.  Es tracta d’una guia editada per la Diputació de Tarragona sota l’empara de la marca Ramon Berenguer IV, en la col·lecció Difusió Cultural . S’hi ressegueix el patrimoni històric i artístic dels cementiris de les comarques de Tarragona. Hi trobarem detalls d’escultures, de treballs arquitectònics, de monuments funeraris; hi identificarem tombes de personatges coneguts i referències literàries al trànsit entre la vida i la mort.  

La publicació inclou, d’entrada, un pròleg d’Olga Xirinacs, escriptora en l’obra de la qual els cementiris i la mort són ben presents, i una introducció de l’autora. Després de fer un recorregut històric sobre els recintes funeraris, des de l’antiguitat fins ara, ens apropem als cementiris de les deu capitals de les nostres comarques. Ens aturarem al Mausoleu de Prim (Reus);  a la reproducció del llegendari mausoleu d’Halicarnàs i les làpides fetes per l’arquitecte Josep M. Jujol (Tarragona); la tomba del músic Pau Casals (El Vendrell); la del pintor Maties Palau Ferré (Montblanc); la de l’escultor Julio Antonio (Móra d’Ebre); o en el paisatge que es divisa des del cementiri de Tortosa, un recinte construït al segle XIX en forma pentagonal. També hi haurà temps pels memorials històrics de la Guerra Civil o les diverses capelles conservades en molts dels espais funeraris.

La feina de documentació ha anat a càrrec d’Àxel Baget i Núria Moral. L’obra incorpora a la part final una guia per desxifrar símbols funeraris, un diccionari visual dels símbols més freqüents, un glossari de terminologia, a més d’una cronologia dels cementiris de la demarcació, tant dels existents com els ja desapareguts. La il·lustradora Ana Gómez n’ha fet el disseny gràfic i la maquetació. 

Tate Cabré Massot (Reus, 1965) és doctora en Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació. Ha treballat com a periodista cultural des de 1987, en diferents mitjans, i també ha estat docent a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya, i col·laboradora a la Universitat Rovira i Virgili, a la Universitat Pompeu Fabra, a la Paul Valery de Montpeller i a la Universidad de la Habana. També és guia oficial de Turisme de la Generalitat.