Homenatge a Antoni Torrell

Punt i a part : homenatge a Antoni Torrell. La Gent del Llamp i Cossetània, desembre 2020

---

Gestor i activista cultural, pintor, il·lustrador, dissenyador, escenògraf… Antoni Torrell (Alcover, 1953-Tarragona, 2019) és recordat per la seva dedicació plena al món de la cultura tarragonina i també per haver estat cofundador i copropietari de la galeria d’art-cafè Poetes, un espai emblemàtic i pioner que va estar obert durant 25 anys a la Part Alta de Tarragona. Dos anys després de la seva mort, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) mostra diverses de les seves obres en una exposició que, alhora, homenatja Torrell i reivindica la seva tasca en l’àmbit cultural a la ciutat i més enllà.

La mostra pretén que Antoni Torrell continuï viu a través de la seva obra, i que aquesta tingui presència mitjançant aquesta exposició i altres iniciatives culturals futures

Antoni Torrell va fer la seva primera exposició l’any 1974 al Museu d’Alcover, la seva població natal. Després d’unes curtes estades a Milà i a Madrid, va tornar a Tarragona i, a partir de l’any 1977, es va dedicar de ple al món de la creació. A partir de 1978 compartirà la seva labor artística amb la seva feina al cafè-galeria d’art Poetes, que durant anys va acollir l’obra de significats artistes i escriptors del territori .

Torrell va formar part del grup d’art postal SIEP (Sàpigues i Entenguis Produccions), un grup que va actuar com un revulsiu cultural a la ciutat de Reus. També va ser un dels fundadors del Tinglado 2 Moll de Costa, a Tarragona, un espai que va obtenir un reconegut prestigi en el camp cultural. Així mateix, va ser membre de La Gent del Llamp, un col·lectiu literari interessat a editar els seus llibres i donar cabuda a altres autors que tinguessin dificultat en trobar editors. Torrell va dissenyar una bona part de les portades d’aquests llibres.

Com a creador visual, Antoni Torrell destaca pels seus collages, amb els quals va aconseguir un llenguatge propi, descontextualitzant imatges de la història de l’art, i de la cultura visual en general, aportant-les una nova composició i una nova significació.

‘Antoni Torrell: un esperit lliure’ es pot visitar fins al 5 de setembre :

Dimarts a divendres, de 10.00h a 20.00h

Dissabte, de 10.00h a 15.00h i de 17.00h a 20.00h

Diumenges i festius, d’11.00h a 14.00h).

L’entrada és gratuïta.

VIII Nit literària al Far de la Banya: ‘A bord’, vaixells i navegació

DIVENDRES, 9 de juliol a les 22 h. Esplanada far de la Banya. Dic de Llevant. Inscripcions obertes!

Organitza: Museu del Port de Tarragona i Biblioteca Pública de Tarragona

Des de l’any 2009 s’han vingut celebrant les Nits literàries al Far de la Banya, a l’esplanada del dic de Llevant del Port de Tarragona. Aquestes activitats es realitzen un vespre a l’inici l’estiu, i són seleccions de lectures en veu alta, acompanyades de música que tenen la mar com a fil conductor.

Al llarg dels anys s’han llegit temes amb protagonistes diversos, relacionats amb la mar, el port, els fars, la història, el Serrallo, entre d’altres; Escriptors del Camp de Tarragona amb obra dedicada a la mar o al barri del Serrallo. També hi han tingut lloc la commemoració d’aniversaris com els 175è aniversari del Club Gimnàstic de Tarragona (2011), el 10è aniversari del Museu de Fars basat en la museïtzació del far de la Banya (2013), entre d’altres. Es va deixar de fer l’any 2015 i es va reprendre el 2019, moment en què es van recordar alguns temes i protagonistes amb representants d’entitats culturals de la ciutat de Tarragona que celebraven aniversari (Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Cooperativa Obrera, Arxiu Històric, Universitat Rovira i Virgili), entre d’altres.

Aquesta vuitena edició ‘A bord’, vaixells i navegació ens enrolarà amb les experiències a alta mar a través d’una selecció de textos narrats en veu alta i acompanyats de música en directe. 

Lectures a càrrec de:

Gertri Adserà, Llibreria Adserà pels 55 anys de singladura

Magí Sunyer, escriptor

Rosa Ma Codines, presidenta Òmnium Cultural del Tarragonès pels 50 anys de l’entitat

Núria Obiols, directora d’operacions portuàries del Port de Tarragona

Josep Maria Cruset i Domènech, president Port Tarragona

Acompanyament musical de Guillermo Plazas  i Aima Filella (violins)

:: Inscripció prèvia. Aforament limitat. Pugeu a bord i reserveu enviant un correu a bptarragona.cultura@gencat.cat  o museuport@porttarragona.cat

‘Ales lleials’

Orozco Delclós, Lluís. Ales lleials. Orozco – Orlov. 4a Esquadrilla I-15. Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2021

---

Fa uns dies es va presentar el llibre ‘Ales Lleials. Orozco – Orlov. 4a Esquadrilla I-15’, de Lluís Orozco Delclós, en el marc dels actes del 90è aniversari de la Segona República. La presentació va anar a càrrec de Jordi Piqué Padró, director tècnic de la Comissió de Programes de Memòria de l’Ajuntament i va estar presidida per l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. Hi van intervenir també l’autor del llibre, Lluís Orozco, Miquel Torres Benet, president del Grup de Recerques de Terres de Ponent (GRTP), i Aquilino Mata Mier, president de l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR).

El llibre relata vivències de joves pilots que van volar els icònics ‘Chatos’ de les forces aèries de la República durant la Guerra Civil Espanyola. Després, alguns dels que van sobreviure, com Manuel Orozco (aviador republicà que va néixer a Tarragona l’any 1915 i va morir també a Tarragona l’any 1994, després d’un periple vital per la Unió Soviètica i diferents països d’Amèrica del Sud), van seguir combatent contra el III Reich amb les ales de l’Exèrcit Roig.

L’autor va més enllà de la història de la Guerra Civil espanyola; ens endinsa en la influència soviètica del bàndol republicà, i de les anècdotes històriques que els pilots van viure durant la seva formació amb aparells soviètics, com el Polikàrpov I-15, conegut com a «xato», i el Polikàrpov I-16, conegut com a «mosca». La història de Manuel Orozco, després Piort Manuilovich Orlov, a Rússia, durant la Segona Guerra Mundial ajudant el bàndol soviètic, ens evoca les penalitats i les glòries de molts pilots republicans que es van veure obligats a anar a l’exili. En molts casos, era l’exili o la presó i la mort, per haver defensat la República 

L’acte s’emmarquen en la programació 14 d’abril de 1931: 90 anys de la Segona República, impulsada per la Comissió de Programes de Memòria de l’Ajuntament amb la col·laboració de diferents entitats i institucions culturals de la ciutat. El programa, que vol ajudar a conèixer què van significar la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a la ciutat, es va iniciar el passat 8 d’abril i s’allargarà fins al 15 de desembre (tot i que la majoria d’actes es concentren ara a la primavera), amb un total de 30 activitats entre conferències, presentacions de llibres, tallers, exposicions, visites guiades o arts escèniques, entre d’altres.

El llibre el teniu disponible a la Secció Local de la biblioteca.

Arqueo’Tours

Descobrir restes del llegat de l’antiga Tàrraco més enllà de les que es coneixen i que es troben ocultes sota els carrers i edificis de la Tarragona actual. Sota aquesta premissa neix l’app Tàrraco Arqueo Tours, una aplicació per a telèfon mòbil i tauletes que pretén facilitar el coneixement d’aquestes restes amagades de Tàrraco. És l’exemple de l’actual carrer Ferrers, que amaga una volta romana de més de 20 metres de llarg o desenes de restes de domus, inhumacions i altres elements al llarg dels carrers Vidal i Barraquer, Jaume I o Felip Pedrell, que es mantenen vives en criptes arqueològiques. 

Tàrraco Arqueo Tours compta amb 500 fitxes temàtiques, entre espais ben coneguts i visitables com el Circ i d’altres amagats sota les construccions modernes. L’aplicació està sincronitzada amb el navegador GPS i detecta la ubicació dels usuaris per tal d’indicar on són en temps real. Les explicacions que s’ofereixen de cada monument o resta són científiques, basades en documents tècnics i guies homologades. També hi ha vídeos i àudios, i es poden triar rutes personalitzades per la ciutat.  

D’altra banda, l’usuari pot filtrar aquells aspectes que més l’interessin seleccionant els monuments visitables o amagats, els tipus de jaciments o aquells espais exactes de troballes de peces de gran valor artístic i arqueològic. L’aplicació també inclou un glossari tècnic per facilitar a l’usuari la comprensió de la terminologia de la disciplina arqueològica i a més, l’app s’adapta a l’idioma del terminal des d’on es descarrega, i en el cas d’estrangers, tradueix els textos automàticament facilitant així als turistes estrangers d’arreu del món que visitin Tarragona l’ús de l’aplicació.  

El projecte, que ha estat elaborat per l’investigador i secretari de la Reial Societat Arqueològica, Òscar Martín i la biòloga Meritxell Navarrete, és un dels subvencionats per l’Ajuntament de Tarragona en el marc dels ajuts extraordinaris culturals per la covid-19, i també ha comptat amb el suport de Tarragona Impulsa. L’aplicació, que ja està disponible per Android i aviat ho estarà també per iOS, té previst a curt termini fer una actualització amb més localitzacions, així com s’està treballant en la creació de noves rutes d’èpoques històriques diferents, i de temàtiques concretes dins el ric patrimoni arqueològic de Tàrraco. 

Tarragona refotografiada

Ahir dimecres dia 9 es va inaugurar, en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, l’exposició ‘Tarragona refotografiada : un espai, dues realitats‘, imatges dels primers fotogràfs professionals tarragonins fusionades amb instantànies actuals, amb la qual es vol fer reflexionar amb la tècnica de la refotografia sobre la història que hi ha darrera dels llocs i dels espais que freqüentem.

l

La refotografia consisteix a recrear una imatge cercant el mateix lloc des d’on es va captar la imatge antiga, tractant de repetir l’enquadrament, l’angulació i la composició de l’original. Després, de forma digital o manual, l’antiga i l’actual se sobreposen per aconseguir la imatge refotogràfica. L’objectiu és que en una visió es pugui copsar l’abans i l’ara, el passat i el present d’un espai reconegut pel qual sovint passem i ens movem sense ser conscients dels esdeveniments excepcionals o quotidians que hi van tenir lloc. En aquest sentit, la imatge refotogràfica esdevé una escletxa en el temps pretèrit que connecta amb la nostra actualitat, un exercici visual i intel·lectual que desvetlla l’interès per la història que ens envolta i ajuda a entendre d’on venim.

Les imatges antigues de Tarragona refotografiada provenen del fons del Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu i van ser captades per fotògrafs professionals com Hermenegild Vallvé o Gerard Chinchilla. També en formen part instantànies dels fons particulars de Joan Micó i Santiago Gramunt. D’algunes altres fotografies, però, es desconeix l’autoria. La major part de les imatges van ser preses durant el període de la Guerra Civil (entre 1936 i 1939), però també en trobem de realitzades al primer terç del segle XX.

Les fotografies actuals i les refotografies són obra d‘Esther Reverté Gras i Júlia Tinca Balust, dues alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona que han participat en aquest projecte.

L’exposició es podrà visitar fins el 31 de desembre de 2021 a l’Arxiu, M2, Espai Tabacalera, en el seu horari habitual.

Setmana Internacional dels Arxius

El 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius coincidint amb la data de la fundació del Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA) l’any 1948. Aquesta cita anual esdevé una oportunitat per a descobrir o aprendre més sobre els arxius i sobre la tasca dels professionals que en tenen cura.

El Consell Internacional d’Arxius ha proposat per aquest 2021 l’etiqueta #EmpoweringArchives i els lemes : primer la inclusió, que comporta desafiar la teoria i la pràctica arxivístiques actuals per fer-les més diverses i inclusives. Li segueix la col·laboració, per demostrar que el treball en xarxa i la col·laboració permeten empoderar els arxius i a les persones que hi treballen. Finalment la ‘rendició de comptes’, en tant que els arxius contribueixen a la transparència dels governs i institucions gràcies a facilitar l’accés a la informació a la ciutadania.

Els arxius catalans s’han sumat també a la iniciativa amb el lema: Persones-Arxius-Vides i les etiquetes #ArxiusXDins i #SIA2021.

En els darrers anys, a més a més la celebració del dia 9 de juny, els actes s’han estès durant la setmana del 7 al 13 de juny, de manera que ja s’ha instituït la Setmana Internacional dels Arxius amb la multiplicitat d’actes i propostes que això comporta.

Des de l’Arxiu del Port de Tarragona s’han preparat diverses activitats culturals. El dimarts 8 i el dijous 10 de juny, de 17:30h a 19:30h, s’ofereix un taller sota el títol ‘Conservació de documents’. a càrrec d’Anna Ferran, conservadora-restauradora d’obra gràfica i material d’arxiu. Serà en format presencial en directe pel canal de Youtube del Port Tarragona. La informació per participar al taller està publicada a https://tuit.cat/Y7IIe

El dimecres 9 de juny a les 19h, Dia Internacional dels Arxius, s’ha programat una nova sessió del cicle ‘Tardes a l’Arxiu’, una xerrada titulada ‘Memòries apòcrifes d’un arxivador de muntanya’ a càrrec de l’historiador i escriptor Albert Villaró. Una conferència en format en línia que es podrà seguir pel canal Youtube del Port Tarragona seguint aquest enllaç https://youtu.be/flRYiDwUpms.

Per al cap de setmana, dissabte 12 i diumenge 13 de juny a les 11 del matí, s’ha organitzat un recorregut guiat per conèixer els diferents elements que conformen el patrimoni portuari. Per assistir al passeig, sota el títol ‘Ruta Patrimonial del Port de Tarragona’, caldrà inscripció prèvia enviant un correu a arxiu@porttarragona.cat

Per finalitzar amb les propostes, durant tota la setmana de celebració i, a través d’Instagram, es posarà en marxa el concurs ‘Fotografia el Vaixell Arxiu’. El concurs consistirà a presentar originals fotografies amb l’etiqueta #VaixellArxiuConcurs de la instal·lació “Autoretrat d’un vaixell anomenat Arxiu” que des de fa uns mesos es troba exposada a la façana de l’Arxiu. Hi haurà dos premis, un a la millor fotografia i l’altre a la més creativa. Les bases es poden consultar a https://tuit.cat/jv7jx.

Per més informació sobre la Setmana Internacional dels Arxius i la proposta d’activitats, visiteu la pàgina web de Patrimoni Cultural.

Petjades Republicanes. Ruta pels espais de la II República

DISSABTE 12 de juny a les 11 h. Punt de trobada: Rambla Nova, 30. Amb la col·laboració de TeclaSmit. PLACES COBERTES!

Petjades republicanes. Ruta pels espais de la Segona República a Tarragona pretén fer, tot passejant, un repàs històric per alguns dels espais de la ciutat amb una especial significació durant la Segona República. El recorregut s’inicia a la Rambla Nova, 30 on s’ubicava el Govern Civil l’any 1931, continua fins a la plaça de la Font, seguint els passos de la manifestació del 14 d’abril. Visitarem  l’exposició Tarragona republicana (1931-1936) a l’Espai Turisme.

El Passeig Arqueològic és el següent punt d’atenció, ja que és una de les obres més importants dutes a terme pel primer consistori de l’època. La ruta finalitza davant el monument als herois de 1811 a la Rambla Nova, escultura inaugurada durant les festes de Santa Tecla d’aquell 1931 després d’estar emmagatzemada durant anys per la polèmica suscitada al seu voltant.. Durant el recorregut TeclaSmit llegirà textos relacionats amb els fets que s’expliquen.

Aquesta visita forma part dels actes del 90 aniversari de la República.

Punt de trobada: Rambla Nova, 30
Dia: dissabte 12 de juny a les 11 h.
PLACES COBERTES

Maties Palau Ferre

El pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), és un dels artistes més singulars de l’art català del segle XX. Format a Barcelona i París, la seva és una trajectòria amb projecció internacional vinculada als valors de la pau, la llibertat i la defensa dels Drets Humans.

La Generalitat de Catalunya ha decretat aquest 2021 com a Any Palau Ferré, per commemorar oficialment el centenari del naixement del pintor cubista.

Palau va fer els estudis de Belles Arts a Barcelona, a l’escola Sant Jordi, i els va completar a París, ciutat on va conèixer a Pablo Picasso de qui va arribar a ser deixeble. I es nota la influència del pintor malagueny en els quadres cubistes que va fer Maties Palau: cubistes i molt sintètics i coloristes, amb un toc naïf. En efecte, el color és un dels seus signes d’identitat utilitzant sobre tot els bàsics, vermell, groc i blau. Utilitza elements recorrents a les seves pintures : Montblanc, les muralles, el Francolí, els peixos, els fruiters…

Formalment utilitza el cubisme sintètic i la seva organització volumètrica. També desenvolupa el fauvisme, de gran varietat cromàtica encara que sense estridències.

Palau es conegut com el pintor que cremava els seus quadres. Tot va començar quan l’any 1974 el Tribunal Suprem el va condemnar a pagar un deute a un marxant pintant un número determinat de metres quadrats de pintures.

Després de complir la sentència, durant més d’una dècada va cremar totes les obres que feia com senyal de protesta i fins al 1989  no va permetre que es fes cap exposició seva. Quan les cremava, les cendres les llançava al riu Francolí, però algunes d’aquestes cendres van poder ser guardades i van passar a formar part d’una exposició a Pensilvania (ja s’ha dit que Palau va ser un pintor apreciat als Estats Units).

Com a mostra del seu reconeixement internacional, només cal constatar que va exposar les obres a ciutats clau del món de l’art com París, Washington, Londres, Madrid, Barcelona…

No cal dir que és el fill de Montblanc més conegut. Té un carrer dedicat i des de fa anys la casa pairal de la família es va convertir en el Museu que li ret memòria. Heus aquí un dels molts motius per visitar Montblanc.

La Biblioteca Pública organitza, juntament amb Francesc Marco Palau, comissari de l’any Palau Ferré, un taller dedicat a l’artista montblanquí durant els mesos de Juny-Juliol a través de Tellfy.

Al llarg dels dos mesos de durada, el taller “Any Palau Ferré a la Biblioteca Pública de Tarragona” s’estructurarà a partir de 10 àmbits cronològics, que s’enviaran setmanalment a través de Tellfy i a partir dels quals s’aniran desenvolupant les diferents temàtiques.

Cadascun dels 10 àmbits inclourà un text explicatiu sobre la temàtica, imatges de quadres de l’artista així com alguns enllaços complementaris a articles i clips audiovisuals.

Des de la coordinació del taller, a més, s’anirà fent seguiment d’aquelles interaccions, preguntes o curiositats que vagin sortint a Tellfy en cadascun dels àmbits treballats.

A més de les trobades virtuals a través de la plataforma Tellfy, el taller inclourà dues trobades presencials, la primera de les quals tindrà lloc a l’exposició “Palau Ferré. Retrospectiva biogràfica”, al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. 

Doctor en Història (UAB), és columnista de premsa i opinador en diversos mitjans de comunicació. Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua, patró de la Fundació Vincle i patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, és autor de 5 llibres d’història de Catalunya i d’El pintor que cremava els seus quadres (Base, 2020). Aquest 2021 és comissari de l’Any Palau Ferré, commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per més informació sobre el taller, podeu clicar aquí

Lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona

La cloenda dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2020-2021 arriba aquest proper dissabte, 29 de maig, amb l’acte de lliurament dels guardons i on coneixarem les persones guanyadores del 24è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (amb 300 relats presentats), del 31è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler (amb 149 novel·les presentades) i del 21è Premi-beca de traducció Vidal Alcover (amb 19 projectes presentats).

Després d’haver-se d’ajornar la passada primavera l’acte presencial de l’anterior edició a causa de la situació sanitària provocada per la covid-19, ara es recupera amb l’estrena de l’espectacle Transportaccions, una reflexió sobre la traducció literària. L’espectacle servirà per retre homenatge, també, a Jaume Vidal Alcover, l’autor que dóna nom al premi, en complir-se trenta anys de la seva mort.   

En els darrers anys, la gala dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona ha servit per commemorar celebracions referides a escriptors que han donat veu a la ciutat. El 2015 va ser Montserrat Abelló; el 2016, els 80 anys d’Olga Xirinacs; el 2017, el cinquantenari de la mort de Joan Antònio i Guàrdias; i el 2018, el centenari de Maria Aurèlia Capmany. El 2019, en coincidir amb el 80è aniversari de la fi de la guerra, que va conduir a l’exili molts escriptors catalans, per les seves idees o pel simple fet d’utilitzar la nostra llengua, vam retre un homenatge col·lectiu a aquests autors. L’any passat estava previst celebrar la vintena convocatòria del Premi de Traducció Vidal Alcover, que ha significat una aportació important a la literatura catalana.  

L’espectacle Transportaccions, recupera aquesta celebració sota la direcció i guió del tarragoní Marc Chornet i la música de Gerard Marsal. Entre els intèrprets, es troben Marina Alegre, Toni Guillemat, Ivet Zamora i la col·laboració especial de Carles Rebassa.  

L’acte se celebrarà a les 19 h al Teatre Tarragona. Totes aquelles persones que vulguin assistir-hi, poden recollir invitacions a les taquilles del teatre Tarragona fins a exhaurir les localitats o bé a través d’entrades.tarragona.cat. La gala s’emetrà en directe per Tac 12.

Llibres premiats en edicions anteriors

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona tenen lloc des de 1991. Organitzats per la Casa de les Lletres, els convoquen l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Els Premis compten amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la joieria Blázquez, la televisió TAC 12, el digital Núvol i les editorials Cossetània, Angle i 1984. 

Salvador Maset i Vidal

Prats i Domènech, Josep Maria. Salvador Maset i Vidal : dietari de l’exili a Mèxic i del retorn a la Catalunya Franquista (1942-1975). URV i Publicacions del CEHSGO, 2020

---

📌✍️Fa unes setmanes, el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver va presentar la seva última publicació. ‘Salvador Maset i Vidal : dietari de l’exili a Mèxic i del retorn a la Catalunya franquista (1942-1975)’, de Josep Maria Prats i Domènech. Va ser una de les personalitats claus de l’exili tarragoní durant la dictadura i ara el podem conèixer millor a través dels seus propis escrits.

Fill de Josep Maset i Ros, moliner nascut a Salitja, i de Maria Vidal i Carrabina, de Tarragona.

En aquest dietari es veu el periple de Salvador Maset, un tarragoní nascut l’any 1900. La seva família era la propietària d’un celler-botiga a la plaça de les Cols. Tenia l’ofici de manyà, Es dedicà activament al periodisme i fou corresponsal de la Vanguardia a Tarragona. Especialitzat com a torner metal·lúrgic, amb inquietuds polítiques i culturals que el van portar a autoformar-se i a adquirir una vasta cultura. Des de molt jove va ser membre del Tarragona F.C., entitat esportiva que el va relacionar amb molts altres tarragonins de la seva generació, i també va tenir des de molt jove activitat política, primer va ser militant de les joventuts del Partit Republicà Federal i a partir del 1931 militant d’Esquerra Republicana de Catalunya.

• 

• 

• 

• 

Durant la Guerra Civil fou secretari general del Centre d’Esquerra Republicana de Catalunya “Francesc Pi i Margall” de Tarragona. Fou corresponsal de premsa de La Humanitat, col·laborant també amb Catalunya Antifeixista, el portaveu de la Columna Macià-Companys. El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a França, instal·lant-se primer a Bordeus i en començar la Segona Guerra Muncial passà a Montpeller.

El dietari comença el setembre de l’any 1942, moment en què fa el viatge amb molts altres exiliats republicans, primer amb el vaixell Mariscal Lyautey, des de Marsella fins a Casablanca, i després, amb el transatlàntic Niassa fins a Veracruz, a Mèxic. S’establí a Mèxic DF guanyant-se la vida com a periodista. També fou administrador de La Nostra Revista. A Mèxic va publicar tres obres teatrals. Torna a Catalunya el 1955. Deixà sense publicar unes memòries sobre la seva vida L’Èxode en sonets (1939-1942) i altres poesies. Acaba quan mor el dictador l’any 1975.

El llibre el trobareu disponible a la Secció Local de la biblioteca.