Enguany Altafulla celebra els 200 anys del primer cop que els vilatans van pujar a l’ermita de Sant Antoni a buscar el quadre del sant. La festa, considerada festa major petita, s’ha hagut d’adaptar a la situació actual de pandèmia. Ha comptat, a més de la missa solemne i del repartiment de domassos, amb l’entrada simbòlica dels Castellers d’Altafulla i la representació de pilars familiars acompanyats del toc de vermut. Un cop han acabat s’ha baixat el quadre fins a la plaça de l’Església on s’ha fet un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Reus.
El quadre, de grans dimensions i de poca qualitat artística, conservat de l’ermita de Sant Antoni d’Altafulla representa el sant en actitud d’oració. Hi presidia l’altar major des finals del segle XVIII. La llegenda popular diu que a la Guerra del Francès les tropes napoleòniques van profanar l’ermita, es van emportar el quadre a la platja i van fer que els cavalls el trepitgessin. Després, alguns devots veïns d’Altafulla en van recollir les restes i les van retornar a lloc. Una dona pietosa de Can Jaudet va fer el vot de restaurar-lo si les seves quatre germanes malaltes es guarien, gràcies a la intercessió de sant Antoni. Doncs, així va ocórrer i ella va complir la seva promesa. El quadre es va repintar i restaurar a Tarragona, fent cas de la gent del poble que no volia que se’n pintés un de nou. El 1820 el quadre estava ja restituït a la seva ermita. Però hi havia pesta; en pocs dies, 120 morts. L’11 de setembre es van iniciar les rogatives per demanar la protecció del sant. El quadre va de sant Antoni ser tret de l’ermita per portar-lo en processó cap a baix a mar. Tot just va entrar al poble, de cop i volta, molts malalts van sanar. Testimonis fidedignes asseguren que un núvol negre s’havia aixecat del no res per esvair-se a continuació en el cel, emportant-se la malura. En agraïment Altafulla va decidir commemorar cada any el miracle amb una festa votiva dedicada a sant Antoni. Des d’aleshores no han faltat els testimoniatges de molts altres prodigis, atribuïts tots al quadre i al sant.
Per a saber-ne més. Consulteu aquí els articles del número 38 (2014) de la revista Estudis Altafullencs i aquí l’entrada “El quadre de sant Antoni d’Altafulla” al blog Elriu.cat. Podeu veure aquí, el video de TAC12 “Altafulla celebra els 200 anys de vot de poble”. Podeu veure aquí el vídeo de TAC12 “Un emotiu vídeo per celebrar el bicentenari del vot de poble d’Altafulla”
Els consellers de Patrimoni i de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo i Cinta Pastó, han presentat els actes de La Nit del Patrimoni del proper dissabte 12 de setembre. L’esdeveniment es realitza simultàniament a les 15 ciutats que integren el Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE).
Padró Corbella, Agnès. Tres unces, una cana i un petricó. Valls : Institut d’Estudis Vallencs, 2020. 
En els anys 2014 i 2015 Salvador-J- Rovira i Gómez i Josep M. Sanet i Jové van publicar els seus estudis sobre la gent de mar en els segles XVII i XVIII. Enguany ens arriba el tercer lliurament de la sèrie dedicat al segle XVI. En aquest cas, però, l’objecte d’estudi no són només els homes de mar (pescadors, mestres d’aixa i mariners) sinó tot allò que pugui tenir a veure amb el món de la mar a Tarragona. I també, amb Tamarit, perquè l’àmbit d’estudi també inclou el que aleshores era un municipi independent de Tarragona. Trobem capítols dedicats als respectius termes marítims, a la pesca i les seves arts, a la trobada d’un sireni a Tamarit, a les dues confraries de pescadors, a la nòmina dels homes de mar d’ambdues poblacions, l’arrendament del peix a Tarragona, als ports, al comerç marítim del port Tarragona i de la platja de Tamarit, als atacs de pirates i corsaris, a les fortificacions i als captius.
Durant més de 20 anys, la revista La Sínia va ser un referent cultural a Torredembarra i al Baix Gaià. El març de 1993 va sortir al carrer el número 0, dirigit per J. Gual i amb un equip de redacció format per Maria Rosa Wennberg, Manuel Crehuet i J.M. Riñé. Hi tenien cabuda tota mena de col·laboracions al voltant de la vida cultural de Torredembarra.
Les universitats laborals van ser impulsades per José Antonio Girón de Velasco (1911-1995), militant de Falange Española Tradicionalista y de les JONS des de primera hora i ministre de treball entre 1941 i 1957. Les universitats volien qualificar laboralment els fills dels obrers -els “productors” segons la retòrica a l’ús- procurant-los la formació tècnica necessària. S’impartia una formació professional similar a les “oficialías” i mestratges oficials, a més d’alguns peritatges reconvertits en enginyeries tècniques. La iniciativa anava dirigida a atendre joves allunyats de les grans ciutats, oferint-los una oportunitat de promoció. El sistema de beques per cicles, que cobria totes les despeses, i la possibilitat d’internat completaven l’oferta. La justificació última del projecte estava imbuïda d’ideologia falangista i nacionalsindicalista. El control doctrinal va ser intens en els primers temps, però a partir de 1966 era ja patent el desmuntatge de l’aparell falangista.
Les ciutats i els somnis. Roma i Paris, anys 50 és un recull d’obres, fotografies i documents de l’artista Josep Maria Morató Aragonès (Reus, 1923 – Barcelona, 2006) que ens endinsen en la seva principal etapa de transformació estilística. L’Arxiu Morató Aragonès de Cornudella organitza visites guiades a l’exposició els dissabtes 5 de setembre i 3 d’octubre a partir de les 10 h. del matí amb un aforament màxim de 10 persones per torn. Mascareta obligatòria.
