Viu la Revetlla de Sant Jordi 2017 a la Biblioteca!

Featured

Divendres 21 d’abril de les 17 h fins a les 19 h revetlla infantil i de les 20 h fins a les 24 h la revetlla per a tothom.

La Revetlla de Sant Jordi s’ha consolidat com una festa i una celebració de les biblioteques públiques de Catalunya.

Et convidem a celebrar la cinquena revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca Pública de Tarragona, fins les 24 h organitzada conjuntament per la Biblioteca Pública de Tarragona, els Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, l’Escola Oficial d’Idiomes, Òmnium Cultural Tarragonès, i el Consell Comarcal del Tarragonès.santjordi.jpeg

La Revetlla de Sant Jordi ha consolidat la participació d’un important nombre d’entitats tarragonines que apleguen propostes culturals que tenen les lletres, la música o el teatre com a eixos vertebradors.

Esperem que ens acompanyeu per gaudir plegats de la V Revetlla de Sant Jordi i recordeu que també ens podeu seguir a les xarxes socials #RevetllaSantJordi @bibliotgn @bibliotequescat

PROGRAMA 

REVETLLA INFANTIL (De les 17 a les 19 hores)

  • 17 h Berenar
  • 17.30 h Concert de música tradicional. Amb els alumnes de l’Aula d’Instruments Tradicionals de l’Escola Municipal de Música.
  • 18 h La Keka i els ous màgics, de Marta Monserrate i Maria Garriga. Representació del conte a càrrec del col·lectiu Tecletes.
  • 18.30 h El rei del Vent. Cicle “Al Compàs dels contes”. Escola Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona i Biblioteca Pública de Tarragona.

REVETLLA

PRIMERA PART (De les 20 a les 21.45 hores)

  • Concert de flauta travessera. Amb Jan Schmitz.
  • Fantasmas. El viaje de Gabriel Gurb. Representació teatral a càrrec del Grup Amanida Teatre (ONCE).
  • La narració dels sentits. Microtaller organitzat per APELLC i l’Escola de Lletres.
  • L’Ossa. Hermafrodita. Representació teatral de dues escenes de Les Metamorfosis, d’Ovidi. Amb TeclaSmit Teatre.
  • Homenatge a Prudenci i Aurora Bertrana. Lectures per commemorar l’Any Bertrana. A càrrec dels alumnes del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.

PISCOLABIS 

SEGONA PART (De les 22.15 a les 24 hores)

  • Concert coral. A el Cor Sageta de Foc.
  • ¿Per què i com fabriquem les paraules? A càrrec del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
  • Movitex. Espectacle de literatura i dansa. Amb Rebeka i Ingrid.
  • Concert de violí. Amb Evelio Tieles.

Lo parlar de la Terra Alta

Monner Estopinyà, Anton. Vocabulari de la Terra Alta. Gandesa : Experiment Gràfic, DL 2016


Noms de bolets, herbes remeieres, fenòmens meteorològics i oficis antics ja desapareguts. Aquestes són algunes de les temàtiques que apareixen en el llibre ‘Vocabulari de la Terra Alta’ que publicà el gandesà Anton Monner a finals de l’any 2016. Es tracta d’una contribució extensa i documentada per aIMG_20170422_115627152_HDRl coneixement del parlar popular de la comarca.

Monner pretén donar a conèixer les transformacions socials dels darrers segles i a més, el lector trobarà aclariments històrics, socials i antropològics que sorprèn les actuals generacions. L’autor subratlla que no és un recull lexicogràfic, sinó que és la història i l’evolució de la llengua “no és un treball lingüístic, és un treball que neix de la llengua. Després explico en una enciclopèdia que vol dir aquella paraula”.

El gandesà també recull en aquesta publicació castellanismes que no reconeix la norma, però que diàriament s’utilitzen. Una realitat que, segons afirma Monner, és resultat de l’evolució històrica de la llegua catalana, però que també és determinant la proximitat geogràfica i cultural de la llengua castellana.

IMG_20170422_115511910

IMG_20170422_115617693

L’autor va començar a treballar en aquest estudi al 1992 a partir d’un encàrrec de l’escriptor Albert Manent, i amb l’ajut de centenars d’informants de tots els pobles de la comarca finalment s’ha pogut realitzar aquesta obra, gairebé enciclopèdica. Tot i això, més enllà de la lexicografia o la filologia, Monner vol fer paleses les transformacions socials, econòmiques, històriques i culturals que s’han produït a la comarca en els últims segles i com això s’ha vist reflectit en l’evolució de la llengua.


El trobareu a la Secció Local de la Biblioteca amb aquest topogràfic

804.99-087 Terra Alta MON

Patrimoni oblidat, memòria literària

"Únicament en la literatura hi pot 
haver un intent de restitució..." 
                       W.G. Sebald

Patrimoni oblidat, memòria literària : catàleg de l’exposició. Josep Santesmases i Olle [coord.] ; Pineda Vaquer Ferrando i altres. Institut Ramon Muntaner, Coordinadora de Centres de Parla Catalana, 2017


L’exposició Patrimoni oblidat, memòria literària vol posar en relació elements patrimonials (entenent el patrimoni en un sentit molt ampli), ja desapareguts o bé abandonats i ruïnosos, amb textos literaris que s’hi han referit. El nostre patrimoni més afeblit es presenta així contemplat des de la memòria, la descripció, la interpretació o la creació literària. Amb el doble acompanyament d’imatge i paraula, la mostra ens ajuda a conèixer, entendre i valorar els testimonis del passat dels nostres pobles i ciutats.

Resultado de imagen de patrimoni oblidat memoria literaria

Aquesta mostra, que és una iniciativa de la Coordinadora de Centres de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner, passa pel Pavelló Firal de Móra la Nova fins el 30 d’abril , on es troba repartida en diversos plafons que fan un itinerari per diversos punts abandonats o deshabitats com el poble de la Mussara, el de Mequinensa, la Cartoixa d’Escaladei o el Balneari de Cardó, entre molt altres.

Es tracta d’una exposició itinerant, que com totes les produccions de l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres de Parla Catalana, està feta amb la intenció d’arribar a tants punts del país com sigui possible, a través d’entitats com ateneus, centres culturals i altres associacions que puguin acollir la mostra.

L’exposició està dividida en cinc àmbits —«En lluita i diàleg amb el paisatge», «El pes de la història», «El clam silenciós de les pedres», «Memòria de la vida social» i «Les ruïnes com a símbol de la terra»—, i sobretot se centra en la relació entre el territori, els elements patrimonials i els autors literaris que hi han fet referència. El resultat d’aquesta exposició és el catàleg que aquí us presentem.

Podeu trobar més informació a www.patrimonioblidat.cat/

L’Ebre i Tarragona a la Segona Guerra Mundial

Castellví i Viladegut, Josep Maria. La Segona Guerra Mundial al Mar de l’Ebre i a Tarragona. Tarragona : Autoritat Portuària de Tarragona i Arola, 2016


Durant la Segona Guerra Mundial, dins del territori espanyol, i per més que el franquisme ho volgués silenciar, hi va haver episodis accidentals i també combats premeditats, protagonitzats per unitats militars dels països contendents. El litoral tarragoní no en va ser una excepció, i va viure nombrosos incidents, convertit en un front passiu que en determinats moments es va activar amb violents enfrontaments aeronavals, uns fets que, d’altra banda, van situar temporalment els llocs i topònims de la geografia local en els mapes i diaris d’operacions militars dels estrategues dels exèrcits aliats i dels de l’Eix. Mentre, entorn del port de Tarragona i a comarques, es disputava sigil·losament una altra guerra, protagonitzadIMG_20170420_123128045a per agents secrets i col·laboradors d’ambdós bàndols, per obtenir el control d’allò que tingués caràcter estratègic per als seus interessos.

Aquests darrers anys hem estat partícips dels actes commemoratius dels 100 anys de la Primera Guerra Mundial. Una efemèride clau, ja que les restes submergides sota les aigües més de cent anys passen a formar part del patrimoni cultura subaquàtic, segons la Convenció de la Unesco del 2001. Aixó ens porta a pensar que les restes enfonsades sota les aigües del període de la Segona Guerra Mundia, objecte d’una bona part d’aquest llibre, aviat formaran part del patrimoni de tots. El lector podrà trobar els vestigis de la història del darrer conflicte bèl·lic que es va produir a la vella Europa i de com es va viure a les comarques de Tarragona.

Josep Maria Castellví ens mostra la importància cabdal de donar veu als objectes. No ens parla només d’un Hurricane enfonsat a les aigües catalanes, sinó de la història del seu pilot, de com ha arribat a sobrevolar les nostres costes; els seus problemes, la seva història, el seu drama personal i, finalment,, la seva desventura o afortunada aventura.


El llibre el podreu trobar a la Secció Local de la Biblioteca Pública.

La cultura de + aprop i + teva. Cicle Tastets de patrimoni. Activitats Primavera 2017

Dimecres 19 d’abril a les 19 h Conferència : “L’Institut Pere Mata de Reus, una joia modernista” a càrrec de Maria Adseria de Còdol Educació. Entrada lliure limitada a l’aforament de la sala. A secció Local.

Tastets de patrimoni té per objectiu donar a conèixer de primera mà, i posar en valor així, el patrimoni de les comarques de Tarragona a través de la presentació de xerrades, rutes i sortides culturals, preparades des dels centres d’estudis locals i comarcals, qui en són també autors o impulsors.

Tastets

Els tastets s’organitzen des de l’any 2004 per la Biblioteca i l’ Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, qui s’encarrega de prestar suport i difusió als projectes d’estudi del patrimoni i promoció cultural fets des dels centres i instituts d’estudis.

Es programen dos cicles a l’any. Aquesta primavera 2017 coneixerem el patrimoni modernista reusenc.

 

PROGRAMACIÓ PRIMAVERA 2017

Dimecres 19 d’abril a les 19 h
Conferència “L’Institut Pere Mata de Reus, una joia modernista” a càrrec de Maria Adserias de Còdol Educació.

Dimecres 24 de maig les 19 h
Conferència “Campanes, campanars i campaners al Camp de Tarragona” a càrrec de Jesús Martínez de Còdol Educació.

Dissabte 3 de juny
Sortida Cultural. Visita a l’Institut Pere Mata i a la prioral de Reus. Places limitades amb inscripció prèvia

Descarrega’t la programació

Un altre premi per Sant Jordi

Vallverdú Rom, Àngel. No es poden donar tants llangostos a la sibeca. Valls : Cossetània, 2017


El cap de colla del Ball de Bastons de Cambrils, el jove i brillant Ramon Mercadé, mor en estranyes circumstàncies. A partir d’aquest moment el seu millor amic, Plàcid Graells, es veu forçat a substituirlo en el càrrec.

Resultado de imagen de no es poden donar tants llangostos

La tranquil·la vida de Plàcid, fins aleshores a l’ombra de Ramon, es veurà trasbalsada fins a límits insospitats a causa del llegat del seu difunt amic: una misteriosa troballa arqueològica tenia la clau de volta d’un dels enigmes que els folkloristes portaven anys i anys cercant, l’origen del ball de bastons.

Intriga, misteri, sexe, el descobriment de les seqüeles de la Guerra Civil i els seus efectes sobre la pròpia família, un passeig per les nostres festes tradicionals, negocis bruts, una crítica envers el poder exercit des de l’ombra, els dubtes i dicotomies que poden turmentar les ments més centrades… Tota una teranyina d’històries paral·leles que es resol de manera sorprenent.

Àngel Vallverdú Rom

Nascut el 1973. S’inicia a la música tradicional als 19 anys, primer a través de la gralla i, a l’any següent, amb el flabiol i el tamborino.

IMG_20170418_110429909

Com a intèrpret ha format part de diversos grups i també ha actuat en solitari, tot participant en infinitat de cercaviles, processons, concerts, audicions i balls així com festivals tant a casa nostra com a l’exterior. També ha intervingut en múltiples enregistraments ja sigui com a flabiolaire o com a coordinador.

En l’àmbit de la dansa tradicional ha fundat i col·laborat amb diversos grups de balls de bastons. Ha estat vocal, secretari i vicepresident de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya. També ha contribuït a la creació i reintroducció de gran nombre de balls tradicionals i elements festius de tot Catalunya.

Com a divulgador ha conduït un programa de Ràdio Cambrils sobre música tradicional i cultura popular i ha publicat diversos llibres sobre el ball de bastons així com un important nombre d’articles sobre dansa i música tradicional. Ha pronunciat múltiples xerrades de cap a cap de la geografia catalana.


Premi literari Sebastià Juan Arbó 2016

Voleu llegir el primer capítol? Doncs aquí el teniu! També el trobareu in situ a la Biblioteca Pública.

Una recomanació molt tarragonina

La Tarragona oculta. Una ruta literària amb textos d’Olga Xirinacs. A cura de Magí Sunyer. Tarragona : Fundació Privada Mútua Catalana, 2017


Olga Xirinacs és autora d’una obra molt extensa en vers i en prosa. Va donar a conèixer els primers poemes l’any 1976 en el recull La dotzena de frare, del col·lectiu l’Espiadimonis, i d’aleshores ençà, ha publicat diversos llibres. L’any 2009 va reunir trenta anys de poesia a Óssa Major : poesia completa 1997-2007, i posteriorment n’ha continuat publicant. També ha conreat literatura infantil i juvenil, el llibre de viatges i el dietari i ha guanyat la majoria de premis importants en literatura catalana.

IMG_20170415_171808920

Aquesta obra tan àmplia, majoritàriament ambientada a Tarragona i a les terres del voltant, proporciona material per a moltes rutes possibles. Aquesta que us explico fa referència a una ciutat oculta amb uns habitants i unes pràctiques peculiars. Olga Xirinacs introdueix la por, el misteri o allò que és estrany o peculiar.

IMG_20170415_171956589IMG_20170415_171838339

IMG_20170415_171918462

IMG_20170415_172041507

La primera de Sant Jordi!

Martorell Salvat, Tecla. Com les soques de les figueres velles. Valls : Cossetània, 2017


La Brígida, empesa pel desig de millorar, i la Raimunda, escapant-se dels retrets, emigren dels seus respectius llocs d’origen. Malgrat transitar per diferenCom les soques de les figueres vellests camins, estendran lligams que només es poden entendre des de la complicitat que es genera entre els oprimits que han de conviure amb l’opressor. Es mouran entre ambients desconeguts i conviuran amb personatges que les portaran a la soledat i la vexació. Les realitats que viuran les farà fortes i submises a la vegada. La ignorància i la misèria abonades pel caciquisme opressor i el masclisme consentit marcaran les seves vides.

L’abús, la foscor i, fins i tot, la perversió marcaran una obra que només pretén recollir les realitats intemporals que solament es descobreixen quan es mira pel forat del pany.

A la Tarragona de les dècades dels anys cinquanta i seixanta la immigració presentava moltes cares. L’autora de la novel·la ‘Com les soques de les figueres velles’, Tecla Martorell, aprofita la seva llarga experiència com a mestra d’adults als barris de Ponent de la ciutat per posar-se a la pell de la vida de dues dones immigrades –que ben bé podrien ser personatges reals- per comprendre les penúries i xantatges a què van estar sotmeses per aconseguir treballar i tenir una vida digna.

IMG_20170413_134848334

Tecla Martorell (Tarragona, 1960) és diplomada en Magisteri per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Pedagogia per la Universitat Rovira i Virgili. Des de l’any 1981 treballa de mestra d’adults als barris de Ponent de la ciutat. Juntament amb Pilarín Bayés, ha publicat literatura infantil, com és Petita història de la Rambla de Tarragona (Editorial Mediterrània). L’any 2009 publica la seva primera novel·la, Dels sols i les llunes (Arola Editors), una obra que s’endinsa en la vida de la Remei, una noia que pertany a una família de poble marcada per la Guerra Civil i el final del franquisme. Al llarg de la seva trajectòria ha guanyat diversos premis de narrativa curta, que el 2014 publica en un recull anomenat Contes, relats i un comiat. Com les soques de les figueres velles és la seva segona novel·la, en què, tot i canviar d’ambient, segueix introduint- se en el món de les dones.


Aquesta obra va obtenir el Premi de Narrativa Fra Albert Vidal, de les Festes de la Serra 2016 de Montblanc. 

Si voleu fer un petit tastet del llibre, aquí teniu el primer i segon capítol.

Llegiu, llegiu!!

I com sempre, també el trobareu a la Planta Baixa de la Biblioteca Pública de Tarragona amb aquest topogràfic

8 MAR

Espectacle poètic a la Sala Infantil

Dilluns, 10 d’abril a les 17.30 h espectacle poètic: El carrer del mar a càrrec de Joan Rioné. Places limitades. Inscripcions a la Sala infantil.

Al carrer del Mar no hi ha semàfors;
la gent s’atura quan vol.
El carrer enfila entre la fina línia de l’aigua i una filera de cases amb gust de sol, cel i sal.
Al carrer del mar s’expliquen set-centes trenta històries a l’any; dues per dia.
Sempre les mateixes històries, però mai no són iguals”.
Carrer del mar
Amb aquestes paraules comença un espectacle poètic que busca la relació directe amb el públic i que combina actor i teatre d’objectes.
L’espectador coneixerà, tot passejant, un món farcit d’històries marineres i, d’entre elles… N’escollirem una.

L’espectacle anirà a càrrec d’en Joan Rioné i aquí en teniu una petita biografia:
Escriptor i periodista gastronòmic nascut a Riudecanyes. La seva feina li ha valgut un gran reconeixement internacional. Li agrada molt el menjar exòtic i, sobretot, li agrada escriure mentre viatja: escriu al tren, a l’avió, en bicicleta… En vaixell no escriu gaire perquè el vaivé de les onades l’endormisqueja. De tant viatjar ha vist món i ha descobert que és important parar atenció a les coses quotidianes i petites.

Cartellisme i Setmana Santa

L’insigne historiador tarragoní Antoni Rovira i Virgili en parlar de la Setmana Santa de Tarragona deia: “Us diré la veritat; de la processó me’n recordo molt; però la meva visió de la Setmana Santa tarragonina és la visió dels voltants de la ciutat en aquestes diades primaverals amb sol esplèndid, amb mar i cel nets, blavíssims, amb arbres en flor, amb sentor d’aquelles tres herbes -farigola, romaní i espígol-que fan “olor de Tarragona”… Allò que jo més estimava d’aquests dies, era el silenci, la queitud, la soledat, l’ambient de meditació. Assegut en alguna pedra dels corriols que pugen per les tossals circumdants, sentia dins de mi, enmig de l’isolament exterior, totes les veus de la meva ànima, i sobretot les veus profundes que només sentim quan els sorolls de fora s’apaguen. Mai, com en aquells moments, no he vist tan noble i pura ni alta la vida de l’home, mai no he vist tan bella la naturalesa. I un lleu regust de melangia feia encara, per a mi, més amades aquelles hores de recolliment…

Aquesta és una visió molt personal de la Setmana Santa a Tarragona, festa declarada d’Interès Nacional. I això és realment la Setmana Santa de Tarragona, tantes visions, tantes sensacions com persones participen i visiten la ciutat en aquestes dates, ja sigui amb un sentiment religiós, ja sigui amb una intenció tradicional o festiva. Tant se val, la Setmana Santa de Tarragona no deixa a ningú indiferent!

Ja s’acosta la Setmana Santa de Tarragona i, com cada any, el dilluns 3 d’abril es va presentar el cartell que promociona aquestes festes. Una magnífica fotografia de Carles Mallol Parga que reflecteix el Via Crucis del Divendres Sant a l’interior de la Catedral.

El cromatisme dels cartells anunciadors de la Setmana Santa, que s’editen any rere any, es confon amb el de les escultures dels nombrosos passos de la processó del Sant Enterrament que commemora la Passió de Jesús i que recorren la ciutat el Divendres Sant.
Cada any, el cartell que anuncia l’efemèride intenta reflectir un o altre aspecte de la nostra Setmana Santa, segons la visió i percepció de cada un dels artífex del cartell.
A la Biblioteca disposem de fons divers sobre la Setmana Santa i, més concretament, sobre els diferents cartells i opuscles que s’han anat editant des de l’any 1928.

 

Aquests documents els podeu trobar in situ a la Secció Local de la Biblioteca i en línia a la pàgina web de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT),  especialitzada en temàtiques i autors locals i situada a l’antiga Tabacalera.