Museu Etnològic de Barcelona. Conferències sobre els forns d’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre.

forns d'oliLa gran concentració de forns de producció d’oli de ginebre conservats a Riba-roja d’Ebre, amb setze forns existents en bon estat de conservació, converteix aquest poble de la Ribera d’Ebre en el municipi més ric d’Espanya en aquest tipus de construccions de pedra seca.

Els forns servien per extreure de la fusta de càdec un oli amb propietats cicatritzants, antisèptiques i fungicides, que era emprat des de temps remots per crear productes higiènics i per guarir malalties, sobretot del bestiar però també humanes.

L’abundància de càdec i aquestes propietats de l’oli que se n’extreia van propiciar el naixement d’una autèntica indústria de l’època preindustrial a Riba-roja d’Ebre, ben documentada des del segle XVII. El producte era transportat pel riu Ebre i, sobretot, a través de camins en direcció als Pirineus, principal regió compradora de l’oli, atesa la riquesa en bestiar.

El cicle de conferències ens ajudarà a entendre millor aquest valuós patrimoni etnogràfic i arquitectònic, des de les característiques del càdec i de l’oli de ginebre al seu procés d’extracció, passant pels mètodes de construcció i funcionament dels forns fins a arribar als usos actuals del producte.

Dijous, 18 de juliol de 2019, 18 h
Presentació del llibre Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Amb Judit Vidal, autora del llibre.

Dijous, 25 de juliol de 2019, 19 h
Riba-roja d’Ebre: un poble, un territori, una història, una cultura.
Amb Daniel Piñol, de la Universitat de Barcelona (Dept. d’Història i Arqueologia).

Dijous, 12 de setembre de 2019, 19 h
Una visió tridimensional dels forns d’oli de ginebre.
A càrrec de Sergio Coll, Agustí Costa i Cèlia Mallafré, de la Universitat Rovira i Virgili (Escola d’Arquitectura de Reus).

Dijous, 19 de setembre de 2019, 19 h
Oli de ginebre: producció i aplicacions.
Amb Francesc Roma, geògraf, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre.

Dijous, 26 de setembre de 2019, 19 h
Oli de càdec o miera: composició, activitat farmacològica i aplicacions.
A càrrec de Maria Dolors Gonzàlez, biòloga, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre.

 

Podeu trobar aquí més informació a la web del Museu Etnològic de Barcelona – Cultures del Món.

Podeu consultar aquí la nostra entrada sobre el  llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre.

“La collita darrera. Poesia inèdita” d’Antoni Rovira i Virgili

OE_La-collita-darrera_Obrador-Edendum-437x670Rovira i Virgili, Antoni. La Collita darrera : Poesia inèdita / Presentació de María José Figueras Salvat ; edició i introducció a cura d’Elena de la Cruz Vergari. Santa Coloma de Queralt : Obrador Edèndum, 2019.

L’any 2017 l’editorial Obrador Edèndum va publicar  La collita darrera d’Antoni Rovira i Virgili  coincidint amb el 25è aniversari de la creació la Universitat Rovira i Virgili. Dos anys després  completen l’edició de l’obra poètica de l’autor tarragoní.

[…] el cas de  Rovira i Virgili, que continuà lluitant, molt a la vora de la seva filla, a l’altre costat de la frontera, per les llibertats arrabassades. Reclòs a la Catalunya Nord – on fou president a l’exili del Parlament de Catalunya – escrigué sobre la història dels Països Catalans, i redactà diversos estudis sobre democràcia, llibertat i política. Però quan es veié obligat a constatar que el règim franquista s’imposava i s’estabilitzava en l’espai europeu i internacional, Rovira i Virgili, vell, pobre, vidu i sord, consagrà els quatre darrers anys de la seva vida a la lectura i al pacient cultiu de la poesia, amb la ferma convicció que, en un futur, els catalans reclamarien el dret a la seva llibertat. 

[De la contracoberta del llibre]

 Podeu llegir aquí la ressenya del llibre a la web de l’editorial Obrador Edèndum. 

Podeu llegir aquí la crònica de la presentació del llibre a la URV publicada al Diari digital URVActiv@ del 19 de juny de 2019.

Podeu llegir aquí la ressenya de l’obra poètica completa de Rovira i Virgili a la web de l’editorial Obrador Edèndum.

 

Exposició “Lluites compartides, les dones, motor de les lluites socials a Tarragona 1939-2017”.

donesExposició “Lluites compartides. Les dones, motors de les lluites socials a Tarragona 1939-2017”.
Vestíbul de la Biblioteca Pública de Tarragona. Del 10 de juny al 16 de setembre de 2019. Horari d’obertura al públic.
Organitzat per Òmnium Cultural. 

A través de testimonis personals, textos i dades històriques recorrerem la història recent de Tarragona des d’una perspectiva poc habitual: la de la meitat de la societat que normalment no surt a la primera plana, la de les nostres mares i àvies, veïnes, amigues i companyes de feina.

L’historiador Jordi Piqué assenyala que en l’època de l’antifranquisme, l’activisme havia de ser forçosament minoritari, clandestí i testimonial. L’exposició mostra aquest camí llarg i costerut, marcat, també, per la lluita per aconseguir els drets de les dones.  Hi destaquen noms com Pilar Pradells, mare de set fills, que l’any 1956 va crear la cèl·lula del PSUC a Torreforta i que l’any 1975, junt amb altres dones, va fundar l’Associació de Veïns de Torreforta. O bé Carme Casas, mare de dos fills, també activista política i sindical a la clandestinitat. I  Teresa Fortuny, que com a sindicalista i activista política va seguir ben de prop -i va participar- en molts dels conflictes laborals registrats a Tarragona des de finals dels 60, com els de Tabacalera, Valmeline, Sol Galena o Loste.

Més endavant, la fi del franquisme tampoc no va significar la fi de les lluites socials: l’any 1976 Lourdes Latorre, amb altres companyes, va participar en la fundació del Bloc Feminista  i va exercir de sexòloga al Centre de Planificació Familiar, inaugurat l’any 1981; Lola Paniagua, activista ecologista,  o Carme Lleyda, membre de l’equip de coordinació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Podeu veure aquí l’exposició en format pdf.

Podeu consultar aquí el text de Jordi Piqué publicat a la revista Fet a Tarragona Núm. 34.

RUSC. VIIè Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí 2019.

rusc_slider.jpg

Rusc VII Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí
Dijous dia 25 de juliol i divendres dia 26 de juliol 
Museu de la Vida Rural. 

En el marc de la Festa Major de l’Espluga de Francolí, per setè any consecutiu torna la poesia al jardí del museu amb la celebració del RUSC, el Festival de Poesia de l’Espluga. Un festival intergeneracional on es poden escoltar les veus més joves del panorama líric català al costat de poetes consagrats i de llarga trajectòria. L’entrada és lliure.

Enguany comptarà amb la participació de Pau Sif (La Pobla de Farnals, 1978), Raquel Santanera Vila (Manlleu, 1991), Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959), Carles Rebassa (Palma, 1977) i es clourà amb l’actuació musical del grup El pèsol feréstec.

L’endemà, el divendres 26, a les 20 h es presentarà la intervenció del taller de fotografia experimental i expressiva, sota el títol de Construim mirades Poesia visual sostenible,  realitzat del 8 al 12 de juliol a cura de Marta Garcia i Oriol Segon. A continuació,  a les 20.30 h, l’espectacle Vull les olives on Dolo Beltrán (Pastora) i Anna Carné conjuguen poesia i música.

Podeu trobar més informació a la web del Museu de la Vida Rural.

 

 

 

Altres latituds, altres viatges 2019. “La vida en la ruta de la seda”.

vida sedaCompartim la lectura . Sessió de comentaris .
Dimarts 23 de juliol 2019 a les 18,30 h.
La vida en la ruta de la seda de Susan Whitfield.
Cicle Altres latituds, altres viatges.

 

Ante todo, esta es una obra de re-creación altamente imaginativaComo libro de historia está muy bien escrito y su estilo es claro y sencillo. Como entretenimiento es extremadamente informativo.

Durant el primer mil·lenni de la nostra era, comerciants, monjos, missioners i militars van viatjar per la immensa xarxa de camins de l’Àsia central coneguda com la Ruta de la Seda. Aquesta ruta connectava Europa, l’Índia, l’Orient llunyà, a través del pas per grans ciutats, com Samarkanda, oasis, colls de muntanya  i petits llogarets del desert. Els comerciants compraven i venien àmbar del Bàltic, lapislàzuli d’Afganistan, seda de la Xina i llana de les estepes de Mongòlia. Els monjos budistes itinerants, els sacerdots perses maniqueus,  els seguidors de Zoroastre i  les cristians nestorians cercaven convertir els habitants d’aquells vastos deserts. El llibre reconstrueix les vides d’algunes d’aquelles persones – com si fossin gairebé estereotipus – que van viure entre els segles VIII i X. Hi llegirem històries, una per capítol, dedicades al comerciant, el soldat, el genet, la princesa, el monjo, la cortesana, la monja, la vídua, l’oficial i l’artista. Al menys quatre imperis, -el califat de Bagdad, els tibetans, els xinesos  i els turcs- i moltes ciutats-estat lluitaven entre si pel control de la major ruta comercial de la història. A partir  del segle XI la ruta va quedar eclipsada en part pel desenvolupament del comerç marítim entre la península aràbiga, l’Índia i la Xina.

Susan Whitfield dirigeix el International Dunhuang Project de la Biblioteca Britànica, que ofereix accés per Internet a 50.000 manuscrits sobre la ruta de la seda pertanyents a col·leccions de tot el món i anteriors al segle XI.

Dijous 25 de juliol a les 18.30 h
Conferència: La Ruta de la Seda. Seguint les passes de Marco Polo a càrrec de Núria Borràs, post‐graduada en Cooperació Internacional, autora d’articles de viatge a les revistes Altaïr i Lonely i Lluis Bono, bloguer de  viatges i un apassionat de la fotografia.

 

Conxita Jiménez. Converses d’estiu 2019.

conxita_jimenezDijous 18 de juliol a les 18,30 h. Conversa amb Conxita Jiménez Abril.
Secció Local. Biblioteca Pública de Tarragona.
Cicle Converses d’estiu 2019. Tres dijous, tres poetes.

Conxita Jiménez Abril, nascuda a Girona el 1969, ha viscut gairebé sempre a Tortosa, si bé actualment viu a Tarragona. És autora dels poemaris La cruïlla (2008), Flors de sal (2010), La ciutat adormida (2010), Terres i vents, que compta amb el Premi Serret (2014), La pell trencada (2018) i El bres de les fargues (2018). El cant dels mol·luscs juntament amb Poemari de fuga, d’Alexandre Planas i Ballet, van rebre ex aequo el Premi Revista Mirall 2017. L’any 2018 també va rebre el IX Premi de Poesia al Carrer, de l’Ametlla de Mar, amb el poemari El gest d’Yrit. També ha col·laborat en revistes literàries i ha publicat poemes en llibres col·lectius com Nit de la Poesia 2003 i Nit de la Poesia 2004 i el relat breu “El Clip” al recull col·lectiu Dos germans asimètrics i altres contes.

Podeu llegir aquí una entrevista a Conxita Jiménez publicada al Diari de Tarragona el dia 15 de maig de 2019.

 

L’artista i gravador Mariano Rubio.

Mariano_RubioEl dilluns dia 8 de juliol va morir Mariano Rubio Martínez a l’edat de 92 anys. Nascut a Calatayud l’any 1926 aquest gravador, pintor, escultor i ceramista, es va establir a Tarragona l’any 1964, on havia arribat  per exercir de professor a la Universitat Laboral.  S’havia format com artista a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi, de Barcelona, i a la École Superieure des Beaux Arts, de París, on s’havia especialitzat en gravat. També exercí com a professor d’història de l’art a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona. Ell, amb altres professors de l’escola com Ramon Ferran, Antoni Gonzalo Lindín o Jordi Secall, van formar part de l’anomenat Grup Tarragona. L’any 2003 la corporació municipal de la ciutat va nomenar-lo Fill Predilecte per la seva trajectòria. El govern de l’Aragó li va atorgar el Premi Aragón-Goya de Gravat.

Podeu trobar un bon resum biogràfic de la figura de Mariano Rubio a les pàgines 94-95 del volum VI de Biografies de Tarragona / Manel Güell, Salvador-J. Rovira i Gómez (coordinadors). Benicarló : Onada, 2018.

A la Secció Local de la Biblioteca podeu també consultar els llibres i catàlegs següents:

El Grup de Tarragona : pintura, gravat, esmalt 1970-1972 : [catàleg de l’exposició] : [celebrada a la Fundació Caixa Tarragona des del 2 de juny fins el 25 de setembre de 2011] / [textos: Enric Baixeras, Assumpta Rosés]. Tarragona : Fundació Caixa Tarragona, 2011.

Mariano Rubio : [pintura, grabado, acuarela] / [textos: Maria Lluïsa Borràs].
Madrid : Generalitat de Catalunya. Delegació a Madrid : Llibreria Blanquerna, 1995.

Mariano Rubio : trajectòria 1968-1999 : Sala d’exposicions de la Pia Almoina, Pla de la Seu. Barcelona : del 29 de setembre al 24 d’octubre de 1999 : [catàleg de l’exposició].
Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1999.

Rubio : tres dècades de creativitat. Tarragona : Autoritat Portuària, 2000.

Rubio Martínez, Mariano (1979). Ayer y hoy del grabado y sistemas de estampación : conceptos fundamentales historia y técnicas. Tarragona : Tarraco.

Tarraco : L’arqueologia clàssica vista per un artista actual / [Mariano Rubio ; Textos: Josep Mariné i Grau, Joan M. Pujals, M. Lluïsa Borràs …(et al.) ; Fotografies: Joan Alberich]. Tarragona : Museu d’Art Modern, 1993.

Verón Gormaz, José (2009). Rubio : a través del temps i l’espai. Tarragona : Diputació de Tarragona, Museu d’Art Modern ; Barcelona : Viena. Col·lecció Tamarit ; 25.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arxiu Històric de Tarragona. 75 anys de servei a la societat.

arxiu Sense títolVisita a l’Arxiu Històric de Tarragona.
Dimecres 17 de juliol a les 11 h (Rambla Vella, 30)  Organitza: Arxiu Històric de Tarragona. Col·labora: Biblioteca Pública de Tarragona Activitat gratuïta, aforament limitat.

Amb motiu de la commemoració dels seus 75 anys l’Arxiu Històric de Tarragona ofereix una visita guiada a l’exposició L’Arxiu Històric de Tarragona, 75 anys al servei de la Societat. També  es visitaran diversos espais de l’arxiu, incloent-hi el claustre de l’antic convent de Sant Francesc del s. XVIII.

El dia 6 de juny es va inaugurar l’exposició. S’hi poden veure tota mena de documents: des de llibres antics a fotografies i altres suports. S’hi pretén fer un repàs a l’evolució de l’Arxiu al llarg del temps, als fons que conté, així com al tractament documental que s’hi porta a terme. L’exposició romandrà oberta fins al dia 31 de desembre de 2019.

 

El control marítim aliat. Lectures de mar.

enterramentLectures de Mar. Història i música al voltant de la Segona Guerra Mundial a la mar de Tarragona.

Divendres dia 12 de juliol a les 21.30 h. Teatret del Serrallo (Moll de pescadors, 1)
Activitat gratuïta. Aforament limitat. Reserves: enviar correu a arxiu@porttarragona.cat o a través de la web participo.cat
Organitzen Arxiu del Port de Tarragona i la Biblioteca Pública de Tarragona.

El mes de juny de 1943, i en mig de la batalla pel control del Mediterrani, el bloqueig al subministrament dels vaixells de l’Eix, alemanys principalment, des dels ports llevantins espanyols, continuava sent un objectiu prioritari per als aliats. Dins d’aquest operatiu, el submarí britànic Sickle va sortir de patrulla del port de l’Alger el dia 6 de juny, navegant en superfície amb destinació al cap de Tortosa.

Reflectint el que estava succeint mar enfora, el 2 de juliol, va aparèixer un cadàver surant a prop de l’entrada del port de Tarragona. Duia una armilla salvavides, sense documentació i vestia restes de roba militar que es van identificar en un primer moment com de pilot de la Luftwaffe. Durant l’aixecament del cos, van fer acte de presència les autoritats de Marina i el jutge de guàrdia i es va donar avís al cònsol honorari d’Alemanya, Fritz Löwe. Les posteriors indagacions van rectificar la versió inicial i el finat va resultar ser un mariner que va ser enterrat en un funeral organitzat pel Consolat Alemany, el diumenge 4 de juliol.

Podria ser el cos del guardamarina Werner Eichler, tripulant de l’U-755, submarí alemany enfonsat per un avió britànic. Eichler consta enterrat inicialment a Tarragona i traslladades les restes al cementiri alemany de Cuacos de Yuste, província de Càceres, l’any 1982.

[Adaptació per a lectura en veu alta del text de Josep Maria Castellví Viladegut (2016).  La Segona Guerra Mundial al mar de l’Ebre i a Tarragona : les traces del conflicte. p. 132-133]

Llegiu aquí la informació que en aquest bloc hem donat sobre l’activitat.

Eduard Toda segons Josep Pla. L’Homenot d’Escornalbou.

eduard todaDiumenge 14 de juliol  les 11 h al Castell-Monestir d’Escornalbou. Gratuït amb places limitades. (Reserves: escornalbou.cultura@gencat.cat o al 977 834 007) Organitzen: Agència Catalana del Patrimoni i Biblioteca Pública de Tarragona

Enguany, com en anys anteriors, tindrà lloc el Passeig literari a l’Escornalbou de Toda . A través d’un itinerari pel monument amb lectura de textos d’escriptors i personatges, coneguts i amics d’Eduard Toda, aprofundirem en la figura del reusenc:  des de les dimensions més humanes a les més públiques i professionals. Farem èmfasi en les estances destinades a biblioteca, ja que Eduard Toda va ser un reconegut bibliòfil que va reunir a Escornalbou la biblioteca

Eduard Toda va aplegar, especialment als anys vint del segle passat, la intel·lectualitat catalana del moment i personalitats d’àmbits diversos, com el Cardenal Vidal i Barraquer, Francesc Cambó o, fins i tot, al rei Alfons XIII qui el visità l’any 1930. Eduard Toda destacava per ser un excel·lent amfitrió.

Llegirem uns paràgrafs de la quarta sèrie del Homenots de Josep Pla.  En ell s’hi retrata el vessant públic d’Eduard Toda:

homenots nse títol          “El senyor Toda, el vaig conèixer a la penya del senyor Matheu. Era ja un home vell, una mica més alt que l’elevació humana natural del país, amb uns cabells blancs que havien estat rossencs, molt ben construït, ossat, sense greix, amb uns ulls grisencs que encara conservaven una gran vivesa, amb una constitució massissa i saludable, excel·lent. No era pas un home llarg de paraules. Resistia el mutisme, perfectament. Escoltava i no solia contestar res. Tenia un exterior misantròpic i desenganyat, però no vaig constatar mai que la misantropia el portés a l’estirabot o al comentari cínic. Era un home de món, que havia viscut molt, i, en el seu esperit, determinades reaccions li eren estranyes. Era un home extremadament discret, que havia convertit la discreció en el pern de la seva vida, que no semblava pas fiar-se de ningú, sobretot de les persones que li feien la garagara com amics. Semblava absolutament indiferent a tota forma d’adulació o de compliments. ¿Com era internament? Era difícil de tenir-ne alguna idea. Trobar un home solitari, silenciós i discret en la Barcelona del moment, devorada per una loquacitat purament verbal, superficial i en definitiva irresponsable feia un gran efecte- sobretot pensant en la seva llarga navegació per la vida. De les persones que vaig conèixer en aquest país en l’època de la meva joventut el senyor Toda és dels qui m’impressionaren més.”