Cartells de Santa Tecla

L’Ajuntament de Tarragona conserva a la Biblioteca-Hemeroteca Municipal a l’Espai de la Tabacalera un bon nombre de cartells de les festes de Santa Tecla datats a partir dels anys seixanta del S. XIX fins als nostres dies. Majoritàriament són cartells de temàtica esportiva o referents a activitats culturals diverses.

El primer cartell que es conserva és de l’any 1864, que servia per anunciar el conjunt de tots els actes en una mena de programa-cartell. En negreta es destaquen les actuacions dels Xiquets de Valls, mentre que el castell de focs és detallat secció a secció i efecte a efecte, prova de la importància.

Cartell de l’any 1864. Anònim

Durant la Segona República els cartells-programa de Santa Tecla Tarragona van tornar a estar escrits en català. Com a curiositat, als dels anys 1932 i 1933 no hi apareix el nom de Santa Tecla ni tampoc s’hi enumeren els actes religiosos, fet que es va criticar a la premsa de l’època. També es van celebrar la primera i la segona edició del Concurs de Castells de Tarragona. Les festes duraven entre 3 i 4 dies i els cartells s’imprimien a Tarragona, a Torres & Virgili. L’any 1935, per primer cop, el cartell es va il·lustrar amb dues fotografies, una del Port de Tarragona i una altra de la platja del Miracle.

Són cartells que, en el 60% dels casos, reprodueixen peces del Seguici Popular. Després de la Guerra Civil, els cartells tenen un contingut religiós i polític. El cartell de 1943 conté les banderes falangista i carlina, i hi apareix un castell on l’enxaneta efectua la salutació franquista. Quan el règim franquista s’assenta ideològicament, els símbols que hi apareixen són més aviat producte del tarannà de l’artista que no pas de la voluntat política.

A partir de la dècada dels anys 50, el règim franquista canvia amb el trencament de l’autarquia, i això incidirà amb la vida local de la ciutat. És tant poc l’interès pels ciutadans que entre els anys 1959 i 1970 només s’ha conservat un cartell al fons municipal.

No serà fins la implantació dels ajuntaments democràtics quan es comenci a recuperar la Festa de Santa Tecla. Al principi de la dècada dels anys 80 es comença a recuperar l’estructura festiva amb uns cartells basats en els diferents elements que formen el seguici festiu : nanos, àliga, drac, mulassa…

Podeu consultar més cartells d’edicions passades de la festa major al fons digitalitzat de la Biblioteca-Hemeroteca Municipal: http://ow.ly/mvy530pBrF5 com també d’altres materials com programes i postals de les festes.

La part del foc, de Pol Guasch

Guasch, Pol. La part del foc. Viena : maig de 2021

---

44è Premi de Poesia Catalana Josep M. López-Picó de la Vila de Vallirana 2020

La part del foc és una reescriptura del llibre homònim de Maurice Blanchot en clau amorosa i, alhora, el tancament del díptic que l’autor va obrir amb Tanta gana (Premi Francesc Garriga de Poesia, 2018). Tot un assaig d’escriptura poètica que s’erigeix com un diàleg, una contestació i una fusió amb Blanchot en una altra llengua, amb una altra forma i des d’un altre temps.

Pol Guasch (Tarragona, 1977) es va graduar en Estudis Literaris (Universitat de Barcelona, UB), és màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (UB) i en el Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Forma part de la productora cultural La Sullivan. Ha estat professor associat de literatura i crítica de la cultura a la UB, i actualment investiga sobre teoria i literatura contemporànies al King’s College de Londres, amb una beca. És autor dels llibres de poesia Tanta gana (Premi Francesc Garriga de Poesia, 2018) i de la novel·la Napalm al cor (Premi Llibres Anagrama de Novel·la, 2021)

Us deixem la presentació del llibre al programa Més3/24 on va ser entrevistat per Xavier Graset durant el mes de juny de 2021.

Una part del pròleg del llibre, escrit per Marina Garcés : “Vull fer un treball sobre l’amor”. Vaig sentir amor i vaig entendre error, mentre se’m perdia la mirada plaça enllà, a través dels vidres del museu. Diuen que els vidres no són bons per als museus, però jo sempre invitaria a passejar per una sala expositiva que tingui vidrieres cap enfora. En aquest cas, res millor que entrar al MACBA per contemplar la ciutat : la realitat es torna hipnòticament dolorosa a la plaça menys plaça del món, on els cossos, sempre a punt de col·lisionar, no es troben mai.

Pol Guasch havia dit amor, darrere els vidres del MACBA, i no era cap error. Aguantava el suspens del meu silenci i de la meva mirada perduda. Havia obert un parèntesi i jo, en el meu rol de professora, tutora, mentora o com se’n digui, buscava sortir-ne amb la paraula correcta : vols dir gènere o corporalitat o pràctiques sexuals o afectes o vincles o cures… Són les paraules amb què avui es pot parlar, per no parlar-ne, de l’amor. Però abans que pogués arribar a defensar-me amb l’artilleria del discurs correcte, Pol Guasch va doblar l’aposta del meu silenci : “…sobre l’amor i la poesia”

Setmana del Llibre en Català

Del 10 al 19 de setembre de 2021, la Setmana del Llibre en Català celebra la seva 39a edició al Moll de la Fusta de Barcelona. 

Enguany, la Setmana del Llibre en Català tornarà a mostrar la riquesa i diversitat de l’edició en català i la seva potència industrial.

La Setmana del Llibre en Català és una fira que permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en català i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions, tot donant visibilitat al llibre i les revistes i oferint eines per a fomentar la prescripció de la lectura.

La Setmana és un dels esdeveniments culturals més importants del país i afavoreix la trobada entre lectors, llibreries, editorials i revistes que editen en català. Una oportunitat per trobar novetats, per recuperar antics fons editorials i alhora gaudir de lectures en veu alta amb reconeguts autors, actors i periodistes, sopars literaris, taules rodones, nits de música i cinema i espectacles familiars.

Com sempre, la Setmana comptarà amb una àmplia proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes…) per a infants i adults, que també contribueixen a estimular i a promoure la lectura en català.

Podeu trobar el llistat de totes les activitats programades durant la Setmana del Llibre en Català al següent enllaç: https://www.lasetmana.cat/llistat-activitats/ 

L’Institut Ramon Muntaner, una de les entitats amb les quals col·laborem conjuntament, participarà, un any més, a la 39a edició sota el paraigües de la marca Llibre Ebrenc. L’estand inclou les llibreries Bassa – Móra d’Ebre, Viladrich- Tortosa, Guaix-Amposta, el Núvol-Móra la Nova, el CERE i el grup editorial Onada. 

Trobareu més informació sobre la Setmana de Llibre en Català aquí.

Més Pin i Solers

Guix, Gerard. Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me. Columna, 2011

---

Ja fa cinc anys de la trobada casual d’en Gerard i l’Anastàsia a Londres. Poc temps després, la noia va anar a viure amb ell a Barcelona, on el jove ha provat de convertir-la en algú diferent de l’estudiant russa que el va atraure, alhora que ella ha mantingut un desconcertant silenci sobre el seu passat.Ara tots dos han emprès un viatge amb cotxe al centre d’Europa, a la riba suïssa del llac Léman. Malgrat que l’Anastàsia desconeix el motiu d’aquesta sortida, creu que potser és la darrera oportunitat per salvar la seva relació. En Gerard, però, està obsessionat a sortir de la seva crisi com a escriptor, i el trajecte té com a destí la casa en què l’actriu Audrey Hepburn va passar el final de la seva vida. on ell tractarà d’impulsar la seva carrera amb mètodes poc convencionals. A mig camí entre l’autobiografia i la ficció, Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me mostra d’una manera crua les sovint difícils relacions de parella, però aprofita l’humor, el suspens i la fantasia per plantejar qüestions com, per exemple, si seria possible viure sense cap record i ho fa d’una manera irònica i desenfada, cosa que converteix aquest llibre en una narració (que per cert,  a cada capítol ens ofereix una petita frase d’algun altre autor) que resulta estimulant. No és estrany, perquè al cap i a la fi, el que busca l’escriptor (el real) és justament això: estimular-nos perquè ens replantegem certes actituds.

Aquesta és la segona novel·la seleccionada per llegir al Club de lectura virtual de Llibres Premiats. Dos PiniSolers. Podeu accedir a la informació general aquí

Gerard Guix (Vic, 1975) és escriptor. Ha publicat les novel•les La deriva dels continents (2005) i Dia de caça (Columna, 2007). També és autor de la novel•la juvenil El prodigi (2011), primera part d’una trilogia fantàstica que continua amb L’enginy. Un relat seu està inclòs en l’antologia de nova literatura catalana Veus (2010), que compta amb una versió castellana. Entre les seves obres com a dramaturg, destaquen Gènesi 3.0 (Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2006), estrenada al Grec Festival de Barcelona, i la peça trilingüe U, Due, Três, representada també a Portugal i Itàlia. Amb Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me va guanyar el Premi Pin i Soler de Novel·la l’any 2010.

Us deixem amb la presentació que va fer el mateix autor sobre la seva novel·la :

Arxiu General de la Diputació de Tarragona. Recursos en línia per a la recerca local

L’Arxiu General de la Diputació de Tarragona (AGDT) depèn de l’Àrea de Secretaria i té com a funcions principals custodiar, descriure, avaluar i donar accés a la documentació que conserva a les seves instal·lacions, així com dissenyar polítiques arxivístiques i participar en els processos de gestió documental que afecten el cicle de vida dels documents, en qualsevol suport.

Ara ja es poden consultar més de 47.000 documents per a la seva visualització i descàrrega directa d’Internet. Es divideixen en 4 blocs : Butlletí Oficial de la Província (BOPT) més antics, Cens Electorals, arxius sobre expedients de Vies i obres i Plànols del Cadastre.

Els fons documentals que es troben ingressats a l’Arxiu General són el de la Diputació de Tarragona (1822-), els dels organismes autònoms (1963-2011), el de la Beneficència (s. XIX-s. XX), el musical de Mossèn Salvador Ritort i Faus (1908-1955), el de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (1952-1997), el del Consell Municipal de la Secuita (1657-1877) i el de Francisco Almagro (1886- 1992). En dipòsit temporal pel seu estudi i avaluació, el fons Quadrada-Monteverde (1926-2014) i el fons ECA (1994-2003).

Podeu consultar els instruments de descripció dels fons documentals custodiats al següent enllaç.

Podeu accedir aquí al recurs.

Consulteu les entrades de les dues sèries publicades, en aquest bloc, de recursos digitals per a la recerca local.

Arquebisbat de Tarragona. Repositori digital // Arquitectura catalana.cat // Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. // Biblioteca de Vila-seca. Història local // Biblioteca Digital Carrutxa. // Biblioteca Digital de Roquetes.// Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus // Biblioteca Digital del Centre de Lectura. Nous fons // Biblioteca Digital Vendrellenca. // Biblioteca Virtual de Premsa Històrica. // Biblioteca Virtual Ramon Berenguer IV. // Calaix Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. // Centre de documentació del Paratge d’Interès Nacional de Poblet // Centre de Documentació del Parc Natural de la Serra de Montsant. // Centre de Documentació del Parc Natural del Delta de l’Ebre // Centre de Documentació del Parc Natural dels Ports.  // Centre d’Imatges de Tarragona. // Fons d’Història Local de Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona. // Memòria Digital de Catalunya  // Premsa digitalitzada de la ciutat de Tarragona. // Premsa Catalana Digitalitzada  // Premsa digitalitzada Xarxa d’Arxius de Catalunya. // Recercat. // Revistes Catalanes amb accés obert (RACO).// Tinet Biblioteca. //Open Access Books (URV)

Presentació ‘Punt i a part. Homenatge a Antoni Torrell’

El 17 de novembre de 2019 ens deixà l’Antoni Torrell, artista, membre fundador de La Gent del Llamp i una de les ànimes de la galeria-cafè Poetes que tanta empremta ha deixat en la cultura de Tarragona.

Part del llibre està constituït per textos de Pere Anguera, Xavier Amorós, Margarida Aritzeta, Odile Arqué, Cinta S. Bellmunt, Joan Cavallé, Jordi Cervera, Lurdes Malgrat, Adam Manyé, Cinta Mulet, Isabel Ortega, Montserrat Palau, Marcel Pey, Fermí Roig, Magí Sunyer, Àngels Torras, Olga Xirinacs i Joaquim Martín.

Antoni Torrell (Alcover, 1953-2019), fou un creador que sempre anà per lliure, molt conscient de l’obra que realitzava, fora de les tendències o de les modes. Mantingué sempre una actitud crítica davant del món de la cultura, així com davant de la societat en general, una posició que era paral·lela al treball que desenvolupà com a activista i gestor cultural. Com a creador, el seu radi d’acció fou molt ampli: pintor, il·lustrador, escenògraf, cartellista, dissenyador de vestuari.

Antoni Torrell va fer la seva primera exposició l’any 1974 al Museu d’Alcover, la seva població natal. Després d’unes curtes estades a Milà i a Madrid, va tornat a Tarragona i, a partir de l’any 1977, es va dedicar de ple al món de la creació. A partir de 1978 compartirà la seva labor artística amb la seva feina al cafè-galeria d’art Poetes, que durant anys va acollir l’obra de significats artistes i escriptors del territori .

Segons la informació recopilada pel coordinador de l’exposició, Torrell va formar part del grup d’art postal SIEP (Sàpigues i Entenguis Produccions), un grup que va actuar com un revulsiu cultural a la ciutat de Reus. També va ser un dels fundadors del Tinglado 2 Moll de Costa, a Tarragona, un espai que va obtenir un reconegut prestigi en el camp cultural. Així mateix, va ser membre de La Gent del Llamp, un col·lectiu literari interessat a editar els seus llibres i donar cabuda a altres autors que tinguessin dificultat en trobar editors. Torrell va dissenyar una bona part de les portades d’aquests llibres.

Com a creador visual, Antoni Torrell destaca pels seus collages, amb els quals va aconseguir un llenguatge propi, descontextualitzant imatges de la història de l’art, i de la cultura visual en general, aportant-les una nova composició i una nova significació.

L’exposició en el MAMT ‘Antoni Torrell. Un esperit lliure’ presenta una selecció del seu treball, obres plàstiques menys conegudes i d’altres que mai s’han exposat públicament, a més d’un conjunt de llibres i altres objectes. Està oberta en horari d’obertura del museu fins el dia 5 de setembre.

El llibre d’Antoni Torrell el podeu trobar a la biblioteca, consulteu la seva disponibilitat.

Llibres premiats. Dos PiniSolers», setembre-novembre 2021

INSCRIPCIONS OBERTES! Organitzen: Casa de les Lletres i Biblioteca Pública de Tarragona. Condueix el club: Ester Enrich Coma, escriptora i professora d’escriptura.

Des de la Biblioteca Pública de Tarragona i la Casa de les Lletres us convidem a participar al club de lectura que té la finalitat de posar en valor el Premi Pin i Soler de novel·la i promoure’n la seva lectura. Des de l’any 2015, cada any llegim el darrer premi Pin i Soler i un altre que seleccionem d’anys anteriors.

Aquesta edició la conduirà Ester Enrich, escriptora i professora d’escriptura. Llegirem Els culpables, 31è premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler, amb la presència del seu autor, Marc Quintana, i seleccionarem com a segona lectura el Premi de l’any 2010, en Gerard Guix Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me. Just aquesta novel·la està d’actualitat: el proper 1 de setembre es reedita tant en català com en castellà, en formats ebook i per primera vegada àudio llibre. 

PROGRAMACIÓ:  

Dimarts, 14 de setembre. Presentació del Premi Pin i Soler.  
Dimecres, 6 d’octubre. Trobada amb Marc Quintana i Ester Enrich.
Dijous, 4 de novembre. Trobada amb Gerard Guix i Ester Enrich.

El club de lectura tindrà les trobades amb els escriptors presencials (properament us direm el lloc) i també es podrà seguir a través de Tellfy, una app de comunicació instantània que garanteix la privacitat de les teves dades que obrirà també un canal per inscriure’s. El llibre el podreu recollir a la Biblioteca o si ho preferiu el tindreu disponible a la vostra llibreria.  

Podeu accedir al club 

Mirades de l’Ebre

Giró, Quim. Terres de l’Ebre : el paisatge humà. Onada edicions, abril de 2021

---

El llibre explora el territori a través del paisatge humà amb un recull de fotografies en blanc i negre, una seixantena que componen aquest àlbum de Quim Giró, amb pròleg d’Anna Zaera. L’obra estableix un relat visual que retrata l’alegria i la nostàlgia de les persones del territori, tot trencant amb els tòpics turístics. Un solitari pescador que llança el rall desafiant el riu, uns joves que ballen despreocupats amb la silueta del Montsià al fons, un retallador esquiva un bou mentre és escrutat per un espectador, una mare es llança per un tobogan aquàtic sota l’atenta mirada del xiquet.

A l’àlbum tampoc hi ha text, només mana la imatge. Tampoc hi ha color, però el blanc i negre ressalta les formes i textures de la fotografia, i prenen importància les persones i les històries que darrere d’elles s’amaguen. Hi ha una certa mirada nostàlgica que atura el temps d’una societat que viu en continu moviment i que mostra tradicions, costums i maneres de viure.

Quim Giró recrea en fotografies en blanc i negre l’explosió dels colors. Ho fa per donar-li tota la transcendència que mereix la lleugeresa. Com si la lleugeresa no fos allò senzill, sinó la complexitat a la qual s’arriba després d’un recorregut. I a les Terres de l’Ebre aquesta lleugeresa és pura precisament perquè no té l’arrogància de pensar-se important. Així, aquest fotògraf ha decidit obviar el color per no morir d’excés. Deixar la natura sense els seus colors fixa aquest àlbum en la permanència documental, com si, en aquest cas, no fos important el patrimoni o el paisatge, sinó només la figura humana que li atorga virtut. Com si l’escenari sense animació tingués valor.

Us deixem amb el booktràiler del llibre

Quim Giró (Borrassà, 1968) va estudiar a Barcelona disseny gràfic a l’Escola de la Llotja i fotografia a l’Escola Industrial. És autor dels llibres de fotografia l’Empordà íntim, Batecs visuals, Living&Working in Empuriabrava. Ha participat en diverses exposicions tant individuals com col·lectives i ha estat guanyador del Premi Joves Fotògrafs de les Comarques Gironines. Actualment, es dedica exclusivament a diversos projectes fotogràfics dins del món editorial.

La metxa de Sant Magí

Sant Magí i la seva diada tenen un punt d’unió amb la història recent de la ciutat.  El dia 19 d’agost de l’any 1813, les tropes napoleòniques es retiraren de Tarragona, a la qual havien presentat setge del 3 de maig de 1811, convençuts que les seves muralles, feien de Tarragona una ciutat inexpugnable.  A l’hora de la veritat , aquesta muralla no era tan invencible com es podia creure perquè les defenses de Tarragona es van limitar a un insuficient conjunt de baluards i fortins, que van ser incapaços de contenir i rebutjar el gruix de les tropes de soldats francesos, que finalment, van penetrar i fer-se forts a la ciutat, el 28 de juny de 1811, després d’un setge de 56 dies, pràcticament de manual.

Durant més de dos anys els francesos van mantenir la ciutat sota el seu poder i finalment, amb una ciutat abatuda i una població exhaurida i esgotada, van retirar-se el 19 d’agost de l’any 1813, coincidint amb la diada de Sant Magí.

Abans de marxar, però, van col·locar 23 mines, en diferents edificis de la ciutat, de les quals en van explotar 22.  La que feia 23 estava situada al fortí de Sant Magí, contigu a la capella que la ciutat de Tarragona tenia dedicada al sant.

Si aquesta darrera hagués esclatat, hauria esborrat del mapa urbà la capella de Sant Magí, igual com va passar amb altres edificis històrics com el Castell del Patriarca, el Castell de Pilats i molts baluards.  La Catedral, que també havia de ser minada, es va salvar en virtut d’un acord entre el capità francès i el canonge Huyá.  Precisament, sabem a través d’un document que va deixar escrit, les característiques de la mina que els francesos havien adossat a Sant Magí: “En el primer ordre o línia contigua a les parets de la muralla i la paret de Sant Magí hi havia de divuit a vint barrils de pólvora, de mitja càrrega cadascun.  En la segona línia hi havia vuit barrils de pólvora amb vuit granades de mà, una en cadascun i en el buit d’una a altra hi havia saquets plens de pólvora.  Un altre saquet d’uns quinze pams de llarg per tres d’ample formava la tercera línia, i en un dels extrems hi havia ficat el cap de la metxa”.

Aquesta mina, però, no va arribar a esclatar mai, sortosament.

Carreró de Sant Magí

A la Part Alta, hi ha un dels carrers més petits i estrets de la ciutat, és el “carreró” o popularment conegut com a “correló” de Sant Magí. Es tracta d’un petit espai porticat que enllaça la plaça de les Cols i la plaça del Ball de Dames i Vells. La primera té els seus orígens en els temps més antics de la història de la ciutat, i era al peu de les escales que
donaven accés al temple principal de la Tàrraco romana. L’altra plaça s’ha obert molt més a partir de l’enderroc de vivendes antigues. El carreró antigament enllaçava la plaça de les Cols amb el teixit urbanístic més medieval de la ciutat vella, concretament amb el carrer de Misser Sitges. Es té constància del seu ús com a pas dels vianants des de l’any 1720.

Aquest carreró és característic perquè llueix una capelleta votiva amb la imatge del copatró de la ciutat. Sant Magí va substituir Sant Fructuós com a patró oficial, però comparteixen patronatge masculí de Tarragona. La patrona femenina és Santa Tecla, no cal dir-ho. La capelleta i el carreró són integrats en un edifici que data de l’any 1869, per la qual cosa ha viscut la plenitud festiva de Sant Magí i les principals gestes castelleres de la Tarragona
vuitcentista.

Els moixiganguers de Tarragona fa anys que es concentren durant el primer dia de Sant Magí per fer la tradicional enramada del carreró de Sant Magí, engalanant i decorant l’arc del carreró amb motius florals i vegetals. La Moixiganga va variant el tipus de guarniment en funció de l’arbre l l’arbut que poden utilitzar, normalment branques que es poden esporgar per respecte al medi ambient. Abans que la Moixiganga se n’ocupés, habitualment l’enramada era de mata. Quan arriben les branques a la plaça de les Cols, es disposa una base de fusta amb la forma de l’arcada del carreró. Sobre ella es van lligant amb fil les branques.

Enramada del carreró de Sant Magí

De manera paral·lela, els moixiganguers netegen l’interior de la capella i vetllen perquè els guarniments florals de dins estiguin en bones condicions. Enguany són flors de colors ben vius però també s’ha usat brancatge de margalló just abans d’assecar-se.

L’enramada del carreró i de la capella de Sant Magí de Tarragona prové del costum, documentat a Tarragona almenys des del segle XIX, de guarnir les capelles amb plantes i branques, de treure les imatges del sant a l’escala d’accés als domicilis i de construir “coves” que representaven els passatges de la vida del Sant. La imatge del sant del carreró que arribà fins a la guerra civil era acompanyada de dos soldats romans, recordant la seva persecució i martiri. Un d’ells estava representat com a negre. Després de la guerra civil del 1936-39, l’any següent –el 1940- es col·locà una nova imatge i desaparegueren els acompanyants romans. El 1953, una veïna anònima va sufragar l’arranjament de la imatge, tasca que anà
a càrrec de l’escultor Lluís Maria Saumells. El 1967 s’arranjà novament el carreró, fet del qual queda constància en una preciosa placa de dotze rajoles tradicionals amb els emblemes del gaiato del Sant, que la tradició diu que originà el riu Gaià, i la palma del martiri sofert. El darrer arranjament notable el féu la Moixiganga de Tarragona l’any 2005. Es substituí el vidre prim i malmès per un altre de blindat, i es restaurà tota la part de fusta de la capella, treballs que anaren a càrrec de Felipe Soria per encàrrec de l’entitat.