El dia 7 d’octubre de 1926 la Diputació Provincial va inaugurar la Biblioteca Popular de Tarragona. Era un intent de donar continuïtat al projecte de xarxa de biblioteques populars promoguda des de 1915 per la Mancomunitat de Catalunya, institució dissolta just l’any abans, el 1925. La xarxa de biblioteques populars havia estat concebuda com una eina de modernització social, de lluita contra l’analfabetisme i de culturització de la població.
La Biblioteca Popular de Tarragona ocupava dues sales contigües a les de la Biblioteca Provincial a l’edifici compartit, a la plaça de la Font, per l’ajuntament de la ciutat i la corporació provincial. S’obria amb un fons fundacional de 3000 llibres i amb Mercè Enrich Otero com a directora, i coordinadora també de les biblioteques populars de Valls i del Vendrell. L’any següent s’incorporà per a feines auxiliars la bibliotecària Josepa Ibars Puigvert.
A diferència de les dues altres biblioteques populars, la de Valls i la del Vendrell, la de Tarragona no ocupava edifici propi adaptat a la seva funció. La premsa del moment recull les queixes perquè l’accés a l’equipament no era gens fàcil. S’havia de pujar a un tercer pis i recórrer dos llargs passadissos. L’entrada i sortida, a més, s’havia de fer preferentment pel carrer Rera de Sant Domènec, un carrer desagradós i poc il·luminat. Dos anys després de la inauguració, la Diputació va començar a negociar amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis l’ocupació, en règim de lloguer, dels baixos de l’edifici, aleshores en construcció, de la Rambla de Sant Joan, i que havia de ser la seu de l’entitat a Tarragona.
No va ser fins el 23 de setembre de 1930 que la Diputació va poder inaugurar les noves instal·lacions. A partir d’aquell dia la Biblioteca Popular podria acollir 50 lectors, disposar de 8 taules, utilitzar el fons de 6000 llibres i fer servir el nou sistema de calefacció. El local estava dividit en dues sales: la sala Prat de la Riba i la sala Eduard Toda, persona present a l’acte d’inauguració i que va adreçar unes paraules a la concurrència a petició de les directores de la biblioteca de Valls, Trinitat Pi, de la d’Ulldecona, Maria Balaña i de la del Vendrell, Maria del Pilar Belmonte.
La història del Museu Diocesà de Tarragona, des dels inicis fins avui en dia, ha estat recollida en la publicació El Museu Diocesà de Tarragona. Fortuna i adversitat d’una institució centenària, escrita per la Dra. Sofia Mata de la Cruz, actual directora de l’equipament, en el qual també ha treballat com a documentalista i conservadora. 
La frase Avui per mi, demà per tu figura al frontal del cementiri de Vilallonga del Camp i és el títol, també, del nou llibre de l’escriptora reusenca Tate Cabré. Es tracta d’una guia editada per la Diputació de Tarragona sota l’empara de la marca Ramon Berenguer IV, en la col·lecció Difusió Cultural . S’hi ressegueix el patrimoni històric i artístic dels cementiris de les comarques de Tarragona. Hi trobarem detalls d’escultures, de treballs arquitectònics, de monuments funeraris; hi identificarem tombes de personatges coneguts i referències literàries al trànsit entre la vida i la mort. 
Publicacions URV és el segell editorial de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Es va crear el 2005 amb l’objectiu de publicar, a través de diverses col·leccions, treballs universitaris de caràcter formatiu, intitucional, resultats de recerca o divulgatius. Són tots ells, bons exemples de l’activitat desenvolupada a la universitat. En la web, Publicacions URV proporciona accés gratuït immediat als seus continguts, d’acord amb el principi que, mitjançant la difusió pública de la recerca, es promou la circulació global del coneixement. Tots els llibres electrònics estan disponibles sota una llicència Creative Commons 3.0 (reconeixement d’autor, sense ús comercial ni obra derivada).
Ha sortit al carrer el número 232 de la revista Lo Floc, editada pel Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP). La revista combina l’opinió i la història local, amb la literatura, la pulsió artística i la fotografia.
El 1916 el govern de l’Estat va concedir una zona franca al port de Barcelona, desestimant la petició del port de Tarragona, sol·licitud que havia suscitat prous adhesions a la ciutat. A partir del convenciment que la conjuntura de la I Guerra Mundial els era favorable, industrials i comerciants de la ciutat van aprofitar per ampliar negocis i incrementar inversions. Alguns projectes empresarials es van coordinar a través del que s’ha anomenat Trust Tarragona Port o Sindicat Tarragona Port. Hi participaven els germans Josep i Lluís Bonet, els també germans Emili, Macià i Tomàs Mallol Bosch, assessorats moltes vegades per l’advocat Pere Lloret Ordeix, futur alcalde republicà. Els unia l’amistat i la participació en la propietat d’empreses, a més del desenvolupament compartit de projectes culturals i socials, com el Gimnàstic, el Club Nàtic o l’edició de premsa. Passat el primer moment clarament favorable, Tarragona Port no va acabar de sortir-se’n. 
Del Banc Comercial de Tarragona, fundat per membres del Trust, depenien les societats Arroces Hispania, Societat Exportadora Tarraconense, Oleícola Tarragona, Tarragona Industrial, dedicada a l’refinament de farines, Astilleros de Tarragona i Editorial Tarragona. Les espectatives no es va complir: Oleícola Tarragona no va oferir els resultats previstos tot i tenir clients a Cuba, Argentina i Estats Units i va acabar absorbida per l’empresa Abaco. El 1924 Astilleros de Tarragona va passar a estar controlada per Unión Naval de Levante. Tarragona Industrial, situada a l’actual plaça de la Farinera, i Arroces Hispania, amb fàbrica a Tortosa, van ser les empreses de més llarga durada.
La IX Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat es portarà a terme demà dissabte 14 de novembre de 2020 a partir de les 11 hores, mitjançant la plataforma Zoom.
Enguany les VI Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc dedicades al Patrimoni oblidat, memòria viva se celebraran en streaming del 9 al 14 de novembre de 2020. Es podran seguir en directe a través de la pàgina web de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i a les seves xarxes socials (facebook, twitter i youtube). Podeu accedir-hi
El 12 de novembre de 1918, un dia després de la fi de la Primera Guerra Mundial, la Societat d’Amics de França va convocar una concentració per al diumenge dia 17 al Camp de Mart com a homenatge a la Bèlgica lliure i a la victòria dels aliats. Entre altres entitats, s’hi van adherir el Club Gimnàstic. l’Orfeó Tarragoní i el Club Nàutic. La fàbrica Chartreuse i l’Hotel París havien hissat el dia abans la bandera francesa, mentre que el delegat del banc de Roma hissava la italiana. També en els locals dels partits republicans onejava la bandera francesa. En el de la Unió Nacionalista de Catalunya, a més a més, la dels Estats Units, com a recordatori de la doctrina del president Wilson sobre l’autodeterminació dels pobles.