CICLE HEROIS i HEROÏNES D’ABANS. Club de lectura de còmics. Abril-juny 2018

Destacades

Conductor: Emili Samper; dins del cicle “La ciutat a cau d’Orella” i amb la col·laboració de Delirópolis i de Tarraco Viva. Inscripcions obertes!

Us proposem la lectura de tres còmics que ens presenten personatges heroics de temps passats (la Guerra del Francès, l’Imperi romà i l’edat mitjana) relacionats, d’una manera o altra, amb la ciutat de Tarragona.

Club de Lectura de Còmic

Veurem quin paper va tenir Rosa Venes i Clusas durant el setge de Tarragona el 1811, viatjarem al món antic per viure les curses dels aurigues en primera persona i acompanyarem Bernat de Santa Eugènia en la conquesta de Mallorca per part del rei En Jaume.

El cicle forma part de la 6a edició de La ciutat a cau d’orella dedicada a “Heroica Tarragona” (del 19 d’abril al 21 de juny), organitzada pel Servei de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili i l’Escola de Lletres.

El conductor del club, Emili Samper, és investigador i professor. Ha treballat els àmbits de la cultura popular, i també el món del còmic. És membre del col·lectiu Delirópolis.

 

PROGRAMA

Dijous 19 d’abril a les 18.30
1811. El setge de Tarragona
Guió: Àngel O-Brunet
Il·lustracions: Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza
Ajuntament de Tarragona 2011
El setge de Tarragona a través dels ulls d’un nen.
El 28 de juny de 1881, l’exèrcit napoleònic assalta la ciutat de Tarragona, posant punt i final al setge que havia començat el 3 de maig. Quin paper va tenir Rosa Venes en aquest esdeveniment?

Amb la presència d’Hugo Prades
Dijous 17 de maig a les 18.30Resultado de imagen de gloria victis hijos apolo
Gloria Victis 1. Los hijos de Apolo
Guió: Juanra Fernández
Dibuix: Mateo Guerrero
Color: Javi Montes
Norma Editorial 2015
Aeli es resisteix a seguir les passes del seu pare, un famós auriga que va perdre la vida en una cursa. Però les seves habilitats el condueixen inevitablement al coliseu romà.

La història presenta les aventures de l’auriga Aeli, un personatge de ficció que està inspirat en un fet real: Aelio Hermeros, pare del protagonista, va ser un auriga real que va morir als 33 anys i a qui es va dedicar una estela que es conserva al Museu Arqueològic de Cuenca.

Aquesta activitat forma part de la XX edició de Tarraco Viva. El festival romà de Tarragona.

Dijous 21 de juny de 2018 a les 18.30Resultado de imagen de mallorca 1229 conqueridor

Mallorca 1229. Jaume el Conqueridor

Guió i dibuix: Oriol Garcia i Quera
Editorial Casals 2010

La conquesta de Mallorca va encetar les campanyes militars que portarien el rei En Jaume a guanyar-se el sobrenom del Conqueridor. A Mallorca 1229 assistim a les proeses dels seus cavallers de la mà de Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torroella de Montgrí.

 

 

Inscripcions obertes a la biblioteca. A partir de 14 anys

Us podeu inscriure presencialment, per telèfon al 977 240 331 o per correu electrònic: bptarragona.cultura@gencat.cat

 

 

 

Anuncis

A propòsit dels Jocs Mediterranis

Joan i Matas, Francesc. Olímpics tarragonins : la història els 28 esportistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre que han participat en els Jocs. Valls : Cossetània, 2008


 

Resultado de imagen de jocs mediterranisSom a les portes dels XVIII Jocs Mediterranis, que es celebraran del 22 de juny a l’1 de juliol de 2018. Són una competició de caràcter poliesportiu que s’organitza en el marc del moviment olímpic i amb el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional (COI). Estan classificats dins dels anomenats Jocs Regionals i els conformen els països que envolten el mar Mediterrani. Se celebren cada quatre anys. La primera edició va tenir lloc l’any 1951 a Alexandria, Egipte, de la mà de Mohamed Taher Pacha i des d’aleshores s’han organitzat 17 edicions dels Jocs. L’any 1955 es van celebrar a Barcelona. Tarragona serà la ciutat més petita que mai ha organitzat uns Jocs Mediterranis.

 

Durant aquests últims dies, s’han publicat i presentat alguns llibres en motiu dels Jocs Mediterranis :

Resultado de imagen de "jocs i llocs"

Un llibre sobre la cultura, l’art i l’esport a les diferents seus que acolliran proves esportives dels Jocs a partir del dia 22 de juny, és el que recull el llibre Jocs i llocs : cultura, art i esport a les seus dels Jocs Mediterranis 2018, amb textos del periodista Toni Orensanz, imatges d’una vintena de fotògrafs d’arreu i coeditat per la Diputació de Tarragona i Viena Edicions.

El llibre presenta el passat i el present de les catorze seus dels Jocs del Camp de Tarragona i de les dues de la demarcació de Barcelona. Els textos estan plens d’anècdotes. El llibre conté més de 150 pàgines i està traduït a tres idiomes: el castellà, l’anglès i el francès. A més, s’integra a la col·lecció de Tamarit, de llibres d’art. L’edició del llibre i la seva presentació formen part del programa cultural que des de la Diputació s’ha preparat per als Jocs Mediterranis. Està previst que es lliuri com a obsequi als màxims representants de les delegacions dels diferents països que vinguin al territori per participar en els Jocs. A més, el llibre es podrà comprar al Museu d’Art Modern de la Diputació.

Quan es parla o s’escriu sobre uns Jocs esportius, s’expliquen històries polítiques, organitzatives, mediàtiques, de finançament, d’infraestructures, de nacionalitats, i no tan sovint com els viuran o els han viscut els veritables protagonistes, els esportistes participants.
Aquest original llibre, Els Jocs viscuts : esportistes de Tarragona als Jocs Mediterranis, sobre els esportistes de les comarques de Tarragona que han participat en els Jocs Mediterranis —des de la segona edició a Barcelona, l’any 1955, a la darrera celebrada a Mersin, el 2013—, és iniciativa d’un periodista cambrilenc amb una llarga i intensa experiència divulgativa, Francesc Joan i Matas.

Amb un aplec documental important i sense perdre amenitat, l’autor dóna veu i relata l’experiència personal d’una cinquantena de participants i l’entorn de les diferents competicions i llocs. Destaquen, com a medalles d’or: el nadador Santi Esteva, els tiradors Eladi Vallduví i Sònia Franquet, l’atleta José Alonso Valero, la gimnasta artística Ana Manso i la jugadora de bàsquet Betty Cebrián, però van ser molts més els esportistes d’elit. Com a anècdota, dir que l’element de l’aigua ha donat sort als nostres: el rem és la modalitat que ha comptat amb més participants, 19, i la natació la més premiada, 20 medalles.
Tarragona 2018 acull la 18a edició d’aquest esdeveniment tan especial a un lloc històric de la Mediterrània, espai geogràfic reconegut del món, un mar que banya terres de tres continents, punt de trobada entre Orient i Occident, suma i gresol de pobles i vivències, moltes de les quals s’expressen en aquesta inèdita i valuosa obra.

Aquests dos llibres els tindrem properament a la biblioteca


En aquest sentit i des de la biblioteca, fem referència al llibre de la capçalera que porta per títol Olímpics tarragonins (…), del qual i amb paraules dels que han tastat els Jocs, es tracta d’una experiència única, gairebé irrepetible. Prendre part en uns Jocs Olímpics és el somni de qualsevol esportista. La desfilada a l’estadi, l’encesa de la flama, el debut en la competició, els rivals, la convivència a la Vila… són instants que perduren sempre per als 28 representants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que fins ara han tingut l’ocasió de ser olímpics (fins el 2008). Els seus records i vivències són l’objectiu d’aquest llibre, que ret un homenatge a tots aquests grans atletes, que mai no haurien de caure en l’oblit. Sabem que en aquest cas es tracta d’uns Jocs Mediterranis, però l’esperit que hi juga en aquests dies és adient per fer un breu apunt a aquest llibre que podreu trobar a la Secció Local de la Biblioteca, per si voleu anar fent boca!!

Resultado de imagen de olimpics tarragonins la historia dels 28 esportistes del camp de tarragona

I aquí us deixem informació cultural dels Jocs Mediterranis i la seva pàgina web. Juguem?

 

Programa cultural dels Jocs Mediterranis

Web dels Jocs Mediterranis 2018

Inauguració de l’exposició TARRACO/MNAT

 

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona presenta l’exposició de síntesi TARRACO/MNAT, un recorregut per vuit segles d’història de la Tàrraco romana a partir d’una acurada selecció de 207 peces del fons del Museu. La mostra, instal·lada al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona, s’inaugura avui dissabte 16 de juny, a les 12 hores.

 

TARRACO/MNAT, fruit de la col·laboració entre el MNAT i el Port de Tarragona, presenta l’essència d’una ciutat romana, TARRACO, i de la col·lecció d’un museu centenari, el MNAT. És una exposició de síntesi que s’emmarca en el projecte de reforma del Museu que s’emmarca, alhora, en el projecte comú de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona de posada en valor del patrimoni romà de la ciutat. El Museu, que va tancar les seves portes el passat 16 d’abril per iniciar la primera fase de les obres d’adequació, s’instal·la amb aquesta mostra al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona, per continuar donant servei a la ciutadania fins a la finalització de les obres.

La conceptualització de l’exposició ha partit del projecte expositiu “TARRACO, capitale, de l’Hispania Citerior” presentat a Toulouse l’any 2006 pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona en col·laboració amb el Musée Saint Raymond de Toulouse.

Per aquesta nova presentació al Tinglado 4, el projecte ha actualitzat i ampliat els temes i els seus protagonistes patrimonials, incorporant tots aquells aspectes de coneixement sobre Tàrraco i el seu patrimoni més recent, molts d’ells tractats ja en exposicions temporals organitzades pel MNAT.

L’exposició TARRACO/MNAT s’estructura en vuit àmbits. El primer, Una història suggeridora, convida els visitants a realitzar una mirada nova sobre el patrimoni i sobre la història, generadors d’emocions i de coneixement. Mirada que s’exemplifica amb la peça “Anti-noos i l’estàtua cuirassada” de Jorge Egea i Ramon Casanova, que va formar part de l’exposició “Soto Lucce. Apol·lo llum i imatge”, organitzada pel MNAT l’any 2012.

Després de l’àmbit introductori, es dona pas als vuit segles d’història de Tàrraco que s’expliquen a través dels següents sis àmbits: El domini de la Mediterrània: Hispània en l’òrbita del món romà, De base militar a capital d’August, L’esplendor del segle II: un projecte urbà a imatge de Roma; Una ciutat viva, Les vil·les i el món rural, Crisi i transformació.

Clou el recorregut expositiu l’àmbit Tarraco, quanta fuit que ofereix una nova mirada al patrimoni arqueològic i a les col·leccions del museu absolutament contemporània. A través de l’obra d’11 fotògrafs, entre els que destaquen les fotografies de Joan Fontcuberta, Toni Catany, Humberto Ribas, Jordi Guillumet, Ferran Freixa o Manuel Serra, s’exposa una nova mirada sobre les col·leccions del museu. Una proposta conceptual que vol fer del patrimoni arqueològic i del coneixement de la història una eina útil i significativa per la societat d’avui. Finalment, un audiovisual explica al visitant la història del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona des de la seva creació fins avui, a través d’un recull de l’activitat de conservació, recerca i difusió d’aquesta institució centenària i que vol retre homenatge a tots els professionals que hi treballen i als que han participat en aquest projecte.

Pel que fa a les col·leccions, s’hi exposa una selecció de 207 objectes del fons del MNAT de diversa tipologia i materials, reflex de la col·lecció mateixa: arquitectura, escultura, pintura, bronzes, mosaic, ceràmica, joieria… Els elements arquitectònics, l’estatuària pública i els imponents pedestals, procedents del fòrum, la zona de culte, el teatre o l’amfiteatre de Tàrraco, expliquen el poder a la ciutat i com aquesta es va construir amb materials procedents d’arreu de la Mediterrània. Els elements procedents de les riques domus de la ciutat i de les grans vil·les parlen del luxe i del gust dels més privilegiats mentre altres objectes mostren la quotidianitat de la gent de Tàrraco, com menjaven, com es distreien, es guarnien o jugaven; com era l’activitat econòmica, el comerç, les vies de comunicació, la navegació i el port d’una ciutat que va ser clau en el domini romà de la península Ibèrica.

D’entre les peces exposades destaquen el mosaic de la Medusa; un cuirassat, dos togats i la Venus trobats a les excavacions del Teatre; un mil·liari; la Nina d’Ivori; la pintura de la Nèmesi i una inscripció de l’amfiteatre; el lampadari conegut com el Negret; un mosaic d’opus sectile; les estàtues i els mosaics de les muses procedents de la vil·la dels Munts a Altafulla; i les fulcra o elements decoratius de triclini, incorporades recentment a la col·lecció del museu.

Tots aquests tresors romans s’exhibeixen en un gran espai basat en la construcció de diferents àmbits museogràfics a partir de grans ampliacions impreses sobre tela. Són imatges d’elements arquitectònics, espacials, decoratius, detalls escultòrics i paviments que recolzen l’exposició ambiental de les obres. Aquesta relació pretén produir en el visitant una percepció contextualitzada de les peces i alhora convidar-lo a comprendre-les millor, no com a objectes de culte autònom, sinó com a elements de la vida administrativa, urbana o domèstica en la història de Tàrraco.

El disseny de l’exposició té, a més, dos elements visuals i informatius, que serveixen per a ordenar el trajecte expositiu i argumental. El primer, una seqüència de columnes a escala ½ que recorden la magnitud de les columnes de 16 metres del temple de l’antiga Tàrraco durant els dos anys en què va ser capital de l’Imperi romà. El segon, els caràcters tipogràfics del nom de TARRACO, amb la grafia que presenta en diferents inscripcions epigràfiques llatines conservades al museu, enfrontats amb la tipografia contemporània com encapçalament de cadascun dels set àmbits de l’exposició.

L’exposició TARRACO/MNAT s’emmarca en la celebració de l’Any Europeu del Mediterrani i en el programa cultural dels XVIII Jocs del Mediterrani. Es pot visitar al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona a partir d’avui dissabte 16 de juny i gratuïtament fins l’1 de juliol.

 

Horari : de dimarts a dissabte de 9.30 a 20.30 hores i diumenges i festius de 10 a 14 hores.

Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català

espaisescrits

Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català és una associació privada sense ànim de lucre, constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis. La xarxa també treballa en la museització del patrimoni literari. 

Un dels seus projectes és el Mapa Literari Català, que neix amb la idea de fer visible la riquesa i el potencial del patrimoni literari català distribuït arreu del territori.

L’objectiu era promoure la difusió i el coneixement de la literatura catalana, permetent la seva visibilització en pantalla. El resultat ha estat construir sobre la base cartogràfica del món, i fent ús dels recursos de la xarxa, Google maps i Google Earth, una galeria de llocs literaris que permeten fer una lectura hipertextual dels nostres autors amb informacions de format divers.

Resultado de imagen de espais escrits

Actualment conté un miler de fragments d’obres literàries, acompanyats d’un important contingut multimèdia, amb fotografies, vídeos, locucions dels textos i traduccions. Igualment, l’MLC ofereix la possibilitat de recórrer rutes literàries, tant virtuals com practicables. 

Coincidint amb la renovació del web del Mapa Literari Català (mapaliterari.cat) s’està treballant en l’espectacle literari Espais Enllà. Els clàssics de la literatura catalana en un clic, per tal de donar a conèixer d’una forma atractiva i amena totes les potencialitats del web.

L’assaig general es va fer el dia 7 de juny a Vil·lajoana. Casa Verdaguer de la Literatura

Espais Enllà. Els clàssics de la literatura catalana en un clic
És un espectacle poètic en que una dona emprèn un viatge a través de textos que descriuen espais de la geografia dels Països Catalans i de més enllà. Espais reals, interiors o imaginaris. L’actriu utilitza com a suport el Mapa Literari Català, una eina que uneix literatura i paisatge i ens acosta més d’un miler i mig d’espais literaris creats a partir de la mirada i l’univers creatiu dels grans autors de la nostra literatura.

Fa tres anys, l’Associació va crear la primera APP que permet consultar les rutes literàries dels escriptors associats a Espais Escrits per a dispositius mòbils. L’aplicació que porta per nom Mapa Literari Català compta amb una sèrie de rutes literàries d’arreu dels Països Catalans. Amb aquest projecte es la literatura i el territori al servei del visitant/ lector, que podrà interactuar amb la geografia real a partir de la informació literària servida per la nova aplicació disponible gratuïtament a les botigues Android i iOs.

 

 

La Biblioteca Pública de Tarragona, com a entitat, també hi col·labora des de l’any 2015 amb la Ruta Yxart vist per Santiago Rusiñol

 

Resultado de imagen de josep yxart vist per rusiñol

 

 

 

 

Aniversari de la Guerra del Francès

Resultado de imagen de associacio setge de tarragonaPer commemorar el setge que va patir la ciutat de Tarragona en la guerra contra Napoleó del 3 de maig al 28 de juny de 1811, s’han programat un seguit d’actes per donar a conèixer aquests fets històrics que estan impulsats per l’Associació Setge de Tarragona 1811 i l’Ajuntament de Tarragona, en col·laboració amb l’Associació Projecte Tarragona 1800, la Biblioteca Pública i la Biblioteca Hemeroteca Municipal.

El proper dijous, 14 de juny, Pilar Caldú, llicenciada en Filologia Romànica Hispànica impartirà una conferència sobre la població civil a Tarragona en el període 1808-1813, i el dijous 21, l’historiador Josep Sánchez Cervelló analitzarà la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre.

Dimecres, 27 de juny a les 18.30 h es realitzarà una ruta literària sobre el Setge de Tarragona que s’iniciarà al Portal de Roser i transcorrerà pel passeig arqueològic, el passeig de Sant Antoni, el Pla de la Seu i el Portal del Carro. L’activitat és gratuïta amb inscripció prèvia a través del correu electrònic de la Biblioteca Pública

Els actes de commemoració del setge a Tarragona clouran el dijous 28 de juny, data de l’assalt les tropes franceses a la ciutat, a les vuit del vespre, amb l’ofrena floral de les entitats i institucions tarragonines davant el monument als Herois, a la Rambla Nova. Després de l’ofrena, la comitiva seguirà la timbalada popular fins al Pla de la Seu, on es farà una ofrena sota la placa commemorativa que hi ha a la façana de l’antiga rectoria de Sta. Maria de la Catedral com a homenatge als heroics defensors de la ciutat i els habitants que van patir el setge.

> Descarregueu-vos-en el programa en aquest enllaç

V Jornada Institut Ramon Muntaner. Cultura i recerca en el territori

Els dies 29 i 30 de juny se celebrarà a Móra la Nova la V Jornada Institut Ramon Muntaner. Cultura i recerca en el territori, que marcarà l’inici de la celebració dels 15 anys de constitució de l’Institut Ramon Muntaner.

El tret de sortida de la jornada es donarà el divendres 29 de juny, amb la inauguració de les exposicions “Arqueologia i patrimoni industrial a les comarques de Tarragona”, de l’Institut d’Estudis Vallencs, i “L’any de la gelada”, del grup de centres d’estudis “Terres de Cruïlla”, que es podran visitar entre el 29 de juny i el 22 de juliol al vestíbul de la Biblioteca Municipal de Móra la nova. A més de les exposicions el mateix dia també es presentaran les publicacions que hi estan vinculades i el projecte Arbres en peu de vida, de Graëllsia. Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental i la plataforma Salvem lo Montsià. A la nit, es representarà l’espectacle literari “Com mos tornem. Recital xaró de poesies d’abans (dites com abans), amb la inefable perruquera rapsoda Isabel Castro de la companyia Bubulina teatre, al Casal Municipal de Móra la Nova. El cost de l’entrada serà un donatiu de 5 € a favor d’Amics de la Gent Gran de Móra la Nova.

El cos de la jornada, però, es desenvoluparà el dissabte 30 de juny, iniciant-se amb una representació a càrrec del grup de teatre local L’Estació. Posteriorment, M. Carme Jiménez, directora de l’IRMU, farà un parlament dedicat als 15 anys de la institució, per després donar pas a una presentació del Cens de Fotografia de Catalunya, a càrrec d’Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius. La jornada continuarà amb dues taules de presentació de projectes de centres d’estudis, dedicades a les diferents perspectives d’aproximació al patrimoni i a la recerca i la divulgació en l’àmbit de les humanitats. Per últim, també es presentarà el treball resultant de la V Beca Joan Veny, convocada per l’Institut Ramon Muntaner: “La llengua escapçada” a càrrec d’Esteve Valls, autor de l’estudi, i de la Sra. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que també s’encarregarà, juntament amb Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’IRMU, de la cloenda de l’acte.

La jornada es tancarà amb un dinar de germanor que tindrà un preu de 22€. Qui s’hi vulgui inscriure, ho pot fer a l’adreça silviabeso@irmu.org o bé al telèfon 977 40 17 57. Hi haurà entrada lliure per a tothom que vulgui assistir a la jornada.

Aquí teniu el programa complet de la jornada

Any Jujol 140

Coincidint amb el 140 aniversari del naixement de l’arquitecte Josep Maria Jujol, l’Ajuntament de Sant Joan Despí amb la complicitat d’altres ciutats com Tarragona o municipis com Constantí, Pallaresos, Vistabella o La Secuita, impulsen la celebració de l’Any Jujol 140, un moviment artístic, cultural i social per difondre la figura d’un artista referent del modernisme català.

L’Any Jujol 140 arrenca el juny de 2018 i es perllongarà fins setembre de 2019, quan es compliran els 140 anys del naixement de Jujol. Durant l’esdeveniment s’organitzaran activitats culturals, lúdiques, comercials, turístiques, patrimonials, promocionals, socials i ciutadanes, a Sant Joan Despí, però també als municipis vinculats a la figura de Jujol, com és el cas de Tarragona, ciutat on va néixer i que conserva un important llegat.

De fet, l’Ajuntament de Tarragona i, en concret la conselleria de Cultura, està fent els treballs previs d’intervenció de la restauració del Teatre Metropol com a monument i s’està treballant amb el avantprojecte del Centre Jujol.

Per la seva part, l’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, ha presentat el programa d’activitats que es programen per commemorar el 140 aniversari del naixement de Jujol posant l’èmfasi en la figura d’un arquitecte integral capaç de treballar en tots els materials. Molta gent reconeix que no tenir la projecció que es mereixia. Es tracta de posar la figura de Jujol i la seva obra al lloc que mereixen, tot donant-los la dimensió i la importància que va tenir dins del modernisme.

Finalment, el fill de l’arquitecte tarragoní, Josep Maria Jujol, ha apuntat que en els àmbits científics “és una persona molt coneguda però en l’àmbit popular encara està a les beceroles. Tarragona és on va néixer el meu pare. L’amor el repartia entre Tarragona i Sant Joan Despí”.

VII Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, que es dedicarà al segle XVIII

Resultado de imagen de esglesia de llaberia

Església de Llaberia, hospital de campanya del Carrasclet

La VII Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, organitzada per la CCEPC i l’Institut Ramon Muntaner, es durà a terme a la sala La Pedrera de Capçanes el 29 de setembre de 2018 i enguany portarà per títol “El segle XVIII a les comarques tarragonines: de la Guerra a la recuperació econòmica”.

El segle XVIII català s’inicia amb la Guerra de Successió i la supressió de les institucions catalanes, acompanyada per una política repressiva i centralitzadora que tingué un impacte notable. Malgrat aquest inici advers, a finals de la centúria l’economia catalana havia experimentat un creixement extraordinari gràcies al dinamisme de la producció de manufactures, la modernització d’una part important de l’agricultura i la inserció de sectors productius molt significatius dins de xarxes comercials d’abast nacional i internacional. Aquest creixement tenia les arrels en el segle anterior i, per comprendre’l, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat constitueix un marc d’estudi idoni en la mesura que hi van confluir tots els processos mencionats anteriorment.

La trobada començarà a les nou del matí amb una visita a les pintures rupestres de Capçanes. La recepció dels participants i l’esmorzar, doncs, seran a les deu del matí i mitja hora més tard, les autoritats inauguraran l’acte. A tres quarts d’onze, Jaume Borràs impartirà la conferència marc: “Reivindicant lo Carrasclet, un heroi de la lluita antiborbònica de la Catalunya Sud”. Seguidament, M. Carme Jiménez, directora de l’IRMU, moderarà la taula de presentacions “L’esplendor de finals del segle XVIII al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat”, per després passar a la presentació dels projectes de la CCEPC i l’IRMU i de l’Any Amigó. La trobada es clourà amb un dinar a la mateixa Sala La Pedrera i una visita vinculada a la figura de Carrasclet.

BALLA’M UN LLIBRE. El Banquet de Don Quixot, de Laura Vilar i Miquel Barcelona

Divendres 15 de juny a les 18.30 h. Espectacle de dansa a partir d’El Quixot de Miguel de Cervantes. Entrada lliure.

Balla'm un llibrePer quart any consecutiu la dansa tornarà a entrar a les biblioteques públiques catalanes amb Balla’m un llibre, cicle de coreografies curtes basades en textos literaris que seran presentades i interpretades a les sales de lectura. L’objectiu és difondre aquest llenguatge expressiu i crear nous públics, en aquest cas, sumant les arts de la paraula i del moviment i triant un escenari singular i de proximitat per als ciutadans: les biblioteques públiques. Partint sempre del material literari de les biblioteques i dels seus clubs de lectura, el projecte posa la base per apropar el llenguatge coreogràfic a tots els ciutadans i ciutadanes de les biblioteques d’arreu de Catalunya. La programació de les peces s’acompanya d’una acció formativa que es durà a terme entre els equips coreogràfics i els lectors de les biblioteques.

Balla’m un llibre és una col·laboració entre l’APdC (Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya), l’Institut Català de les Empreses Culturals i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.

El Banquet de Don Quixot, de Laura Vilar i Miquel Barcelona. A partir d’El Quixot de Miguel de Cervantes

Sinopsi
El Banquet de Don Quixot, una experiència sobre la inclusió de la diferència. Reaccionem davant la mirada fixa com animals que han de protegir la seva integritat física davant una possible agressió. Ens sentim atacats. Ens sentim acusats, violentats, burlats i insultats. Tenim por. El grup, la societat ens protegeix i ens dóna força i ens permet observar, estudiar i massa sovint rebutjar la diferència, potser ens podria fer mal. En aquest cas El Banquet, a través del personatge de don Quixot i la seva peculiaritat, vol trobar mecanismes que plantegin possibilitats, emocions i mirades que suggereixin un canvi en la manera d’afrontar la diferència. El Banquet posa sobre la taula tendències, es nodreix i celebra els patrons i esdevé una vivència de canvi integrador.

Fitxa artística
Coreografia i interpretació: Laura Vilar i Miquel Barcelona
Guitarra i veu: Joan Viñals
Percussió: Santi Carcasona
Vestuari: Laura Vilar i Miquel Barcelona

Durada: 20 minuts.

Públic: Per tots els públics.

Més informació:

 

1811. Una ruta literària sobre el Setge de Tarragona

Dimecres 27 de juny. Punt de trobada: Portal del Roser a les 18.30 h. Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona i Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona. Col·labora: Tecla Smit Teatre Popular.

Setge 1811 En el marc dels actes organitzats des de l’Associació Setge de Tarragona 1811 oferim una ruta literària que ens vol traslladar a la història i la literatura tarragonines d’inicis del segle XIX.

Troia […] va ser segurament una de les primeres ciutats literàries de la història. El seu mèrit era ser una ciutat assetjada. Molts altres setges de ciutat han merescut, posteriorment, passar a la literatura (Constantinoble o Moscou). A Tarragona, el setge que la ciutat va patir el 1811 per part de l’exèrcit napoleònic no tan sols és el fet històric més recordat (amb monument inclòs), sinó que ha estat, i de lluny, el que més literatura ha generat. Joan Cavallé a  La ciutat vista pels escriptors (2007).

Aquestes paraules de Joan Cavallé ens fan adonar que sobre el setge de Tarragona s’han escrit poemes, novel.les, peces teatrals i contes, a més de ser present en obres memorialístiques, en la premsa escrita de l’època i en la literatura popular. Hi podem trobar escrits en català, castellà, italià, alemany i, també, polonès. Escriptors de la talla de Stendhal, Pérez Galdós, Pedro Antonio de Alarcón, Balzac o E.T.A Hoffmann han fet servir, de manera més lleu, o més intensa, el setge en alguna de les seves obres. El darrer terç del segle XIX ha vist altres autors com Josep Martí-Folguera, Alfred Opisso o Francesc Pelai Briz, i una mica més tard Pío Baroja. Avui, ja al segle XXI, i dos-cents anys després d’aquells esdeveniments, encara es continuen publicant obres que els tenen com a escenari o els prenen com a referència. Serveixin com exemple les novel.les de Sandra Barràs, Xavier Carreras o Amando Lacueva.

En aquesta ruta històrica i literària sobre el setge de Tarragona anem pel Passeig Arqueològic, el de Sant Antoni, el pla de la seu i el Portal del Carro. En els llocs adients ens aturem per llegir uns quants textos literaris que incorporen el setge de Tarragona per a situar-hi una trama de ficció, més o menys versemblant, més o menys allunyada del que ens diuen els historiadors. Mitjançant els textos que hem escollit intentem, en la mesura el possible, resseguir els fets més rellevants dels 56 dies que va durar l’assetjament a la nostra ciutat.

Gratuïta amb inscripció prèvia a: bptarragona.cultura@gencat.cat

Mirades ebrenques: Zoraida Burgos

Dijous 14 de juny a les 18.30 h, amb Joan Todó

Zoraida Burgos“Sóc poeta menor d’una antologia i m’és indiferent”

Zoraida Burgos (Tortosa, 1938) és un dels secrets més ben guardats de la poesia catalana. Bibliotecària a Tortosa, la seva obra poètica ha anat desenvolupant-se sense esdevenir una carrera literària. Uns primers llibres van ser segrestats per la censura, o no van arribar a aparèixer; altres vegades ha publicat en edicions d’artista, de circulació restringida, o en editorials petites. Entre llibre i llibre hi ha hagut també llargues temporades de silenci: gairebé vint anys separen el duet format per Blaus i L’obsessió de les dunes, del 1993, d‘Absolc el temps, aparegut el 2012. Així ha anat bastint una veu singular, entotsolada, al marge de corrents i de modes: deixant enrere el compromís polític dels primers llibres, els seus poemes, en vers o en prosa, s’aboquen cada cop més a la memòria, a la visió del pas del temps, a la percepció sensorial del paisatge (de les terres de l’Ebre, però també del nord d’Àfrica o dels Estats Units). 

Enguany mateix ha aparegut Convivència d’aigües, guanyador del Premi de la Crítica Catalana, que recull tots els poemes publicats fins ara, des de D’amors, d’enyors i d’altres coses (un llibre que no havia circulat) fins a Assaig (una plaqueta amb dibuixos de Pilar Lanau): des de la poesia política dels inicis fins a la depuració final. Es tracta, doncs, d’una obra poètica que es presenta com un bloc sòlid, que, en paraules d’Andreu Subirats, curador de l’edició, omple un buit i obre “nous camins, nous lectors i noves interpretacions de tota la poesia d’aquesta poeta, gens novella però tan desconeguda”.

 Joan Todó Cortiella
(La Sénia, 1977). Escriptor i poeta. Autor de Los fòssils (al ras)A butxacadesEl fàstic que us cega,
L’horitzó primerLladres, i acabat de publicar Guia sentimental del Delta de l’Ebre : un diccionari.

 

Més informació: