La Ciutat a cau d’orella, cinc anys de llegendes urbanes a Tarragona

Destacades

Dimecres 28 de setembre a les 19h. Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura (c/ Major, 14)

Organitzen: Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona; Biblioteca Pública de Tarragona, Escola de Lletres de Tarragona; i Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest darrer any 2015 ha comptat amb la participació del Departament d’ Ensenyament, concretament a través del Programa Impuls a la Lectura (ILEC).Ciutat a cau d'orella, llegendes urbanes

El 28 de setembre volem celebrar amb vosaltres els cinc anys de Llegendes La ciutat a cau d’orella que s’ inicià la tardor de l’ any 2012 a Tarragona, i que recentment ha estat premiat com a bona pràctica. És un cicle que aplega la història oral en un seguit de propostes que contenen des d’activitats lúdiques, participatives i nocturnes fins a plantejaments més tècnics i reflexius. Tot plegat per donar forma i paraules a la Tarragona de tots i totes, la que construïm amb el nostre dia a dia.

L’acte que estarà conduït per Ricard Lahoz, periodista i director del Fet a Tarragona, comptarà amb una talula d’experts: Pep Montes, gerent de l’ ACELLEC (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura) i impulsor del banc de pràctiques en polítiques de joventut. Rosa M. Codines, inspectora al Departament d’Ensenyament dels centres de la ciutat de Tarragona, responsable de l’equip de Llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) . A l’actualitat presideix Òmnium Cultural del Tarragonès. Carme Oriol, catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili on imparteix docència d’etnopoètica i folklore. Dirigeix la revista Estudis de Literatura Oral Popular/Studies in Oral Folk Literature. Com a responsable de la unitat de recerca Arxiu de Folklore de la URV ha impulsat la creació d’un portal de bases de dades especialitzades consultables en línia (RondCat, BiblioFolk i ArxiuFolk).

La celebració estarà amenitzada pel grup (H)istrionis Teatre de TEATRE JOVE, Agus Farré acompanyat per la música amb serra de Txiqui Artworks. Es podran escoltar llegendes en veu alta i un breu recorregut al passat i al futur del projecte.

El Serrallo vist pels escriptors, una ruta literària. 10a edició

Destacades

Divendres 2 de setembre de 2016 a les 19 h. Organitzada per la Biblioteca Pública i el Museu del Port de Tarragona. Places limitades. És imprescindible inscripció prèvia. Punt de trobada: Museu del Port

Us oferim la desena edició de “El Serrallo vist pels escriptors, una ruta literària“. Podeu tornar-la a gaudir.Serrallo

Passejarem pel barri, ens aturarem en determinats llocs i escoltarem textos que l’han recreat literàriament. Tindrem al nostre abast, així, patrimoni vinculat amb el mar i el port, alguns apunts etnogràfics i  literatura en forma de lectura en veu alta. I és que aquests són els propòsits dels organitzadors,  la Biblioteca Pública i del Museu del Port de Tarragona.

Són 15 textos entre els quals h
i ha autors vinculats a Tarragona com Josep Pin i Soler, Artur Bladé, Olga Xirinacs, Josep M. Sabaté o Jordi Tiñena;  amb mirades  particulars com les de Teresa Muntanya i Francesc Escatllar o una selecció de poesies. Ens acompanyaran també escriptors cabdals com Josep Pla o Carlos Barral, reconeguts per les obres dedicades a la costa catalana.

En alguns textos, l’autor ha intentat copsar què té, o què ha tingut, el Serrallo de singular, d’altres són una descripció a partir d’impressions, vivències i records personals i encara d’altres l’han fet servir d’escenari versemblant per a les seves narracions.  Hi trobareu historiadors, novel·listes i poetes; cadascun amb la seva pròpia veu.

Inscripció prèvia a la Biblioteca: per telèfon 977 240 331, per correu electrònic a bptarragona.cultura@gencat.cat o presencialment a la Biblioteca.

Passeig literari per la Zona Marítima d’Olga Xirinacs

Destacades

Dijous 28 de juliol i 8 de setembre a les 18.30 h. Punt de trobada a la Biblioteca. Un recorregut descriptiu i paisatgístic pels escenaris de la novel.la

Olga Xirinacs és nascuda a Tarragona, en una casa vora el mar.
El mar ha condicionat tota la seva obra, cosa que es fa molt evident en aquesta Xirinacsnovel·la Zona marítima que va guanyar el Premi Ramon Llull, l’any 1986.
La novel·la recull el temps viscut de quatre protagonistes que viuen a la costa. Dos homes, que es mouen des del port a les platges buscant la feina dura de cada dia, entre la misèria i la sordidesa, a recer d’una barraca de pedra i dues noies que viuen vora la platja, treballen, investiguen, s’estimen i troben la vida i la mort.
Els paisatges són la platja, el port, el Serrallo i el cementiri dels Jans, on són enterrats els tripulants dels vaixells estrangers. Es tracta d’una novel·la eminentment descriptiva i paisatgística. A través de la veu del narrador, se’ns transmeten les sensacions de cada lloc fins a detalls mínims.
La platja és un espai de llibertat. Però hi ha interessos ocults: droga i sexe fan la seva aparició nocturna.  Al cementiri marí, dit “El fossar del Jans”, són enterrats els tripulants  dels vaixells estrangers. La por s’espera allà com una papallona fosca arrapada a la pedra. Després, ni el temps ni la distància poder fer oblidar la mort.

El Passeig comença amb un audiovisual per contextualitzar l’obra de l’escriptora. A continuació, es realitzarà l’itinerari recorrent alguns dels espais de la novel·la Zona marítima.
És recomanable portar calçat còmode.

Organitzen : Biblioteca Pública de Tarragona i Impuls de la Lectura Tarragona

Inscripció prèvia a la Biblioteca, per telèfon 977 240 331 o per correu electrònic a bptarragona.cultura@gencat.cat

 

 

“25 anys sense Montserrat Roig”, conferència amb Àngels Cabré, escriptora, crítica literària i directora de l’Observatori Cultural de Gènere

Dimarts 20 de setembre a les 19 h a la Biblioteca

Aquest any 2016 hagués fet 70 anys, i per aquest motiu, impulsat especialment des de L’Associació de Dones Periodistes, es commemora la seva obra i trajectòria per posar-la en valor i donar-la a conèixer a les noves generacions.

La Biblioteca Pública de Tarragona junt amb la Direcció General deMontserrat Roig / Foto Pilar Aymerich Política Lingüística, el Centre de Normalització Lingüística i Òmnium Cultural recorda a Montserrat Roig en un cicle que s’inicia amb una conferència, i que inclourà, entre d’altres, clubs de lectura i lectura fàcil, sessions de comentaris i lectures en veu alta.

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop i de la periodista i feminista Albina Fransitorra va créixer en un ambient familiar de lletraferits de l’eixample barceloní. Llienciada en Filosofia i Lletres (1968), és autora d’èxit i destaca pel seu compromís amb la cultura catalana i amb el feminisme. Literàriament es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen (Premi Víctor Català 1970), fet que li va valer la inclusió, ja el 1971, en la generació literària dels 70 d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells.

La seva carrera literària segueix amb la tetralogia Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (premi Sant Jordi 1976), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982), entre molts d’altres títols com la lloada novel·la La veu melodiosa (1987), l’assaig com Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) i la única peça teatral, La Reivindicació de la senyora Clito Mestres (1990).

En el camp del periodisme va atrevir-se amb tots els gèneres. S’hi va llençar gràcies a un article guanyador el 1968 a la revista Serra d’Or, “Altres veus, els nostres àmbits”, i posteriorment es va forjar en diverses capçaleres de l’època com la del Tele-Exprés, Triunfo, Destino, entre moltes d’altres. Més endavant seguiren treballs com les 49 entrevistes a Televisió Espanyola de Personatges (1977-1978); les columnes a El Periódico de Catalunya –amb ‘Melindros’ entre 1984-88- i a l’Avui –amb ‘Un pensament de sal, un pessic de pebre’, des del 1990 fins els dos darrers dies abans de la seva mort.
Un altra important faceta és el seu periodisme d’investigació. Després de tres anys de recerca, el 1977 publicà Els Catalans als camps nazis. Esdevingué així una de les pioneres a documentar l’existència de republicanes i republicans als camps d’extermini nazis i la mort de 6.000 persones de l’Estat Espanyol. Montserrat Roig aportà al periodisme quotidianitat i proximitat, rigor periodístic, prosa literària acurada, perspectiva de gènere.

 

“De Kesse a Tarragona”

 

Repàs a la història de Tarragona: 18, 19 i 21 de juliol a les 18 h. Taller gratuït amb 3 sessions. 2 a la biblioteca i 1 visita guiada

En el taller “De Kesse a Tarragona” farem un repàs a la història de Tarragona. Ens trobarem els dies 18,19 i 21 de juliol. En la primera sessió ens fixarem en deu moments concrets per explicar l’evolució històrica de la ciutat.

Seran: l’arribada dels Escipions (216 a.C) i el món íber, l’estada d’August (25 a.C.), Kessel’aixecament del castell de Rei (1188), la construcció de l’església de Sant Pau del Seminari (s. XIII), l’arquebisbe Antoni Agustí a la seu tarragonina (1577), la primera pedra del port modern de Tarragona (1791), el setge de la Guerra del Francès (1811), l’obertura de la Rambla (1852), la construcció de la Tabacalera (1922) i els bombardeigs de la guerra civil (1937-1939) (18 de juliol) Continua llegint

Yxart vist per Rusiñol: Ruta literària

 

Dissabte 11 de juny a les 10.30 h . 5a edició. Associació de Veïns de l’Oliva i la Biblioteca Pública de Tarragona. Ruta gratuïta amb places limitades. Inscripció prèvia

La ruta literària Yxart vist per Rusiñol ens permetrà rememorar les estades que Santiago Rusiñol, pintor, artista i escriptor,  va fer a la nostra ciutat  i per donar a conéixer la figura del seu amic Josep Yxart, crític literari i teatral.

La ruta començarà a les 10.30 h del matí a la porta de l’AjuYxartntament de Tarragona, a la plaça dela Font. Anirem a la Casa Yxart (c/ Cavallers), al claustre de la Catedral, al Camp de Mart,  al Cementiri de Tarragona i l’acabarem al zig-zag de la muntanya de l’Oliva. Continua llegint

Any Toda. Passeig literari per l’Escornalbou de Toda

Passejos programats: 29 de maig, 18 de juny, 16 de juliol i 13 d’agost de 2016 a les 11h. En el 75è aniversari de la mort d’Eduard Toda la Biblioteca Pública de Tarragona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural reivindiquen la figura d’un dels personatge catalans més poc conegut de la Renaixença i posen en valor la seva vessant més literària

El Castell-Monestir d’Escornalbou va aplegar, especialment els anys vint dAny Todael segle XX, la intel·lectualitat catalana del moment i personalitats de diversos àmbits com el Cardenal Vidal i Barraquer, Francesc Cambó i, fins i tot, el rei Alfons XIII qui el visità en dues ocasions. Però, Escornalbou també va ser un destí obligat d’excursionistes, o simplement de visitants encuriosits que el volien conèixer de primera mà. Eduard Toda en va promoure les visites i va destacar per ser un excel·lent amfitrió. Continua llegint

Ruta “Passeig de la Pedrera: la ciutat nova”

Divendres 3 de juny a les 17’00 h. Lloc de sortida: placeta de la cruïlla dels carrers Armanyà i Adrià. Acabarà a la Biblioteca Pública de Tarragona amb una xerrada final. A càrrec de Ramon Aloguin i Pallach

Treball a la pedrera

Des de les grans obres romanes imperials, la ciutat de Tarragona no ha conegut cap intervenció comparable, en magnitud ni en qualitat tècnica, al port modern. En gran mesura, aquesta operació va ser possible gràcies a la proximitat de la pedrera del port. Avui encara ens impressiona el seu enorme volum i la constatació de l’esforç tècnic i humà que va comportar. Visitarem la pedrera i el seu entorn, per acabar a la Casa Gasset i la Plaça dels Carros, les grans implantacions de la ciutat nova del segle XIX. Continua llegint

“Els Borbons”, retrat de família

Dijous 2 de juny a les 19’00 h a la Secció Local de la Biblioteca

Escut dels Borbons

Tres flors de lis representen la casa dels Borbons, la família reial d’origen francès, que ha regnat a Espanya des del segle XVIII, llevat dels periodes de la dominació napoleònica (1808-1813), el Sexenni Democràtic (1868-1875), dintre del que s’instaurà la dinastia de Savoia amb el monarca Amadeu I (1870-1873) i després la Primera República (1873-1874)-, i en el segle XX la Segona República (1931-1939) i el llarg periode de la dictadura de Franco (1939-1975). Continua llegint