La gran explosió . Novetat 2023

Orensanz, Toni ; Marrasé, Toni. La gran explosió: corrupció, perill i deixadesa a la petroquímica més gran del sud d’Europa. Folch&Folch, gener 2023.

---

Tres anys després del terrible accident a la petroquímica IQOXE, Orensanz i Marrasé presenten La gran explosió, un extraordinari relat periodístic que emmarca l’abans i el després de la tragèdia; un llibre que es llegeix com una novel·la, però que explica fets malauradament reals. Conjugant les veus de les persones involucrades amb estudis científics, posen sobre la taula qüestions com la seguretat en la indústria petroquímica, la responsabilitat que pertoca a les institucions i el paper dels mitjans de comunicació.

En els últims cinquanta anys s’han pogut comptabilitzar més d’un centenar d’accidents al complex petroquímic de Tarragona; el nombre d’accidents no disminueix i urgeix trobar-hi una solució.

Toni Orensanz (Falset, 1970) és periodista, guionista freelance i col·laborador de mitjans i productores diversos. Ha publicat uns quants llibres, entre els quals destaquen la investigació històrica L’òmnibus de la mort (2008), el recull de relats El falsari (2010), la novel·la L’estiu de l’amor (2013) i, finalment, un altre llibre de periodisme narratiu: El nazi de Siurana (2016)

Rafa Marrasé (Ametlla de Mar, 1974) és periodista. Ha treballat en mitjans com L’Esportiu, El Punt Avui, Diari Més, Diari de Tarragona, la revista Viu a Fons o l’Indicador d’Economia. L’estiu del 2016 va fundar Porta Enrere, un mitjà dedicat al periodisme d’investigació amb el qual ha guanyat dos premis Ramon Barnils (2017 i 2020). El 2021 va publicar el seu primer llibre, Tarragona, el rastre del sutge, una recopilació dels millors articles dels primers cinc anys de vida de Porta Enrere.

Club de lectura “Llegim el Patrimoni”

De l’1 d’abril al 28 de juny. Inscripcions obertes del 20 de març al 21 d’abril.

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Amb la col·laboració d’ ONCE Tarragona. Condueix: Joana Zaragoza Gras.

---

Voleu viatjar al món antic? Escoltar paraules de dones i saber què pensaven, què feien, com passaven el seu temps? Us interessa escoltar la defensa d’una dona davant del tribunal que la vol condemnar? Endinsar-vos en el món romà per conèixer els complots i anar descobrint les conspiracions de la mà del detectiu Marc Didio Falco i la dona de la seva vida?

Ara teniu l’oportunitat de descobrir totes les incògnites.

Joana Zaragoza Gras és doctora en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona. Fins el 2019 va ser professora titular de Filologia Grega de la Universitat Rovira i Virgili, d’on també va ser degana i vicerectora. Les seves línies principals d’ investigació han estat la medicina en el món antic, on ha traduït obres de Galè, i els estudis del món de les dones al món antic; ha format part de grups de recerca com el de Creació i Pensament de les Dones, de la Càtedra UNESCO; ha publicat llibres i nombrosos articles.

:: PROGRAMA

:: ABRIL 

La filla d’Homer de Robert Graves.

La princesa siciliana Nausicaa  s’empodera en una difícil situació i aconsegueix salvar el tron del seu pare, salvar el germà i desempallegar-se dels pretendents, 700 anys abans de la nostra era. Graves pren com a base la teoria de Samuel Butler (1896) que creu que l’Odissea és obra d’una dona i ens presenta els fets, amb alguns canvis, explicats per aquesta noia.

Dimecres 26 d’abril. Sessió de comentaris a l’entorn de l’obra La filla d’Homer, de Robert Graves
Hora 19:00
Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona

:: MAIG

Focs de Marguerite Yourcenar.

Nou històries curtes  de base mitològica explicades des d’un altre punt de vista. Dones com Fedra, Antígona, Clitemnestra o Safo ens donaran una nova visió de la seva història. Aquiles o Patrocle quedaran desmitificats. Això i molts més ens ho desvetlla Yourcenar en aquesta obra.

Dimecres 3 de maig. Conferencia: Les filles. A càrrec de Maite Blay, professora de clàssiques.
Hora 19:00
Lloc: Tinglado 4, Port de Tarragona

Dimecres 31 de maig. Sessió de comentaris a l’entorn de l’obra Fuegos, de Marguerite Yourcenar
Hora 19:00
Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona

:: JUNY

La plata de Britania de Lindsey Davis.

Un detectiu privat, Marc Didio Falco, haurà de passar per molts entrebancs per tal de descobrir el complot contra l’emperador Vespasià (any 70). Una dona, Helena Justina, farà de contrapunt d’aquesta novel.la històrica.

Dissabte 17 de juny. Caius i Faustina et conviden a la vil·la. Una passejada per la residència del Duumvir de Tàrraco, de la mà dels seus propietaris.
Hora: 11:00
Lloc: Vil·la romana de Els Munts

Dimecres 28 de juny. Sessió de comentaris a l’entorn de l’obra La plata de Britania, de Lindsay Davis 
Hora 19:00
Lloc: Tinglado 4, Port de Tarragona

:: INSCRIPCIONS

Places limitades. Del 20 de març al 21 d’abril

Biblioteca Pública de Tarragona  bptarragona@gencat.cat Tel 977 24 03 31
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona mnat@gencat.cat  Tel. 977 25 15 15

• Descarrega’t la programació

Dia Mundial de la Poesia

:: CENTRES EDUCATIUS DEL PLA D’ENTORN JUNT AMB LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE TARRAGONA

Biblioteca Pública de Tarragona i Serveis Territorials de Cultura a Tarragona

Hora: 10 h

El proper dia 21 de març, a la Rambla de Tarragona, i dins de les activitats del Pla d’Entorn de Tarragona ciutat, una representació d’alumnes de les escoles i instituts participants llegirà poemes i es farà el lliurament de premis del IV Certamen de Poesia Olga Xirinacs. Els alumnes dels diferents centres educatius també xiuxiuejaran els seus poemes per tal de compartir-los i fomentar així l’ús de la llengua oral. També es llegirà en diferents llengües d’origen de l’alumnat, el poema escollit per la Institució de les Lletres Catalanes “Tant si baixes la vista vers la immunda” de Francesc Vicent Garcia.

Un total de 13 centres educatius de primària i secundària de la nostra ciutat participen en aquesta experiència poètica: els instituts Pons d’Icart, Antoni Martí i Franquès i Tarragona. I les escoles: Marcel·lí Domingo, Sant Pere i Sant Pau, Pràctiques, Tarragona, Serrallo, Saavedra, Pau Delclòs, Cèsar August, El Miracle i  Mare de Déu del Carme.

:: VERMUT POÈTIC

Hora: 12 h
Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona (C. Fortuny, 30)

Lectura del poema DMP23 de Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona), a càrrec de lectors que el diran en diferents llengües.

L’acte també comptarà amb la lectura de poemes d’autors del Camp de Tarragona dels quals se celebra la commemoració aquest 2023: Xavier Amorós, Jaume Vidal Alcover i Àngels Cardona, a càrrec d’entitats culturals i institucions.

Participen: Consorci per a la Normalització Lingüística de Tarragona, Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona, ONCE, Down Tarragona, APELLC, Òmnium Tarragonès i Escola de Lletres.

Música: Raül Contreras (violí)

:: MARATÓ DE POESIA

Hora: 18 h
Lloc: Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona (C. Major, 14)

Marató poètica a càrrec dels poetes de les comarques de Tarragona. L’acte és obert a totes les persones que vulguin participar-hi, i s’alternarà amb la lectura d’autors patrimonials a càrrec de representants d’institucions. En finalitzar l’acte hi haurà un brindis amb tots els assistents.

Música: David Blay (violoncel)

Descarrega’t el programa d’actes

1a Jornada d’Estudis de Sant Magí de la Brufaganya

L’Associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn organitza el proper 25 de març la Ia Jornada d’estudis de Sant Magí que tindrà lloc a la sala dels Merlets del Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt. 

Programa:

. Inauguració

. Conferències:

“Magí, cult and landscape: a saint of European importance” a càrrec de Dr Graham Jones, geògraf e historiador del paisatge amb estades de recerca a Sant Magí i la Brufaganya, especialment interessat en els paisatges i la devoció popular, del Kellogg College de Oxford University, England.

“Els papers de Sant Magí de la Brufaganya: cinc segles d’història.” a càrrec del Sr Joan Quijada Tècnic arxiver de l’AHAT de Tarragona.

“L’antic patrimoni artístic del santuari de Sant Magí de la Brufaganya: retaules i pintures”, a càrrec de la Dra. Sofia Mata de la Cruz, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

.Taula rodona “Cap on va Sant Magí?” Modera la taula el Dr. Max Turull Rubinat de la Universitat de Barcelona.

. Presentació dels resultats de l’enquesta “Què saps i què vols saber de Sant Magí?”: https://brufaganya.cat/2020/que-sabem-de-sant-magi/.

En aquest context, els Amics de Sant Magí us conviden a contestar una petita enquesta que han preparat, tant pels que ja coneixien Sant Magí com per als qui és la primera vegada que senten a parlar. L’enquesta servirà per veure quins són els aspectes que coneixem poc i sobre els que caldria donar més informació o preparar més materials.

. Línies de treball i recerca a Sant Magí, estat de la qüestió. Per Amics de Sant Magí.

. Torn de paraules i debat.

.Cloenda.

INSCRIPCIÓ PRÈVIA: Rita Armejach tel. +34 606 06 71 98 o enviar missatge a : santmagiestudis@brufaganya.cat

La jornada és gratuïta.

Més informació: https://brufaganya.cat/ 

Dones a la Història de Tarragona (5a part)

Demà és 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Des de Secció Local volem posar en valor el projecte Dones a la història de Tarragona promogut per l’Ajuntament de Tarragona i que ara acaba d’estrenar nova temporada.

---

La Biblioteca Hemeroteca Municipal (BHMT) i TAC 12 presenten la quarta temporada del cicle documental “Dones a la història de Tarragona”. Al llarg de diferents capítols, amb una protagonista diferent en cada una de les peces, es posa en valor el paper de dones destacades i la seva relació amb Tarragona.  

Així, el 2023 es dona continuïtat al projecte que s’iniciava l’any 2021. Fins ara s’han emès trenta-tres capítols i hem entrevistat quaranta-sis dones i dos homes. Enguany s’emetran dotze nous capítols entre gener i juny, en què s’entrevisten dones que s’han desenvolupat i han destacat en diferents àmbits del món de l’art, el periodisme, l’esport, la dansa, els castells, el teatre o el cinema, entre altres. Totes formen part, d’una manera o d’una altra, de la història de la ciutat.

ROSA QUERAL – PLANIFICACIÓ FAMILIAR DES DE LA CLANDESTINITAT

Estrena el 22 de febrer de 2023

Professora de l’Escola d’Infermeria i doctora en pedagogia per la URV. A la dècada dels anys setanta del segle passat, quan l’anticoncepció estava penada i l’avortament prohibit, amb un grup de dones posa en marxa, de manera clandestina, un centre de planificació familiar.

MERCÈ SARDÀ PONS I LA PEDRERA TEATRAL DE TARRAGONA

Estrena el 9 de febrer de 2023

Mercè Sardà Pons és la professora de llengua i literatura que va crear l’Escola de Teatre de l’Institut Martí i Franquès als anys vuitanta. Sardà ens explica com ha anat creixent l’escola al llarg de quaranta anys i com ha sigut la llavor de noves companyies de teatre.

NÚRIA PÉREZ – TRENCANT ELS MURS DEL PERIODISME

Estrena el 25 de gener de 2023

Des del juny de 2022 Núria Pérez és la directora del ‘Diari de Tarragona’, fet que la converteix en la primera professional responsable del rotatiu, una de les capçaleres més veteranes de l’Estat. El repte de la digitalització dels mitjans o la progressiva incorporació de les dones a les redaccions són alguns dels aspectes que destaca Pérez.

ROSA MARIA RICOMÀ – ART MODERN EN FEMENÍ

Estrena el 10 de gener de 2023

Rosa Maria Ricomà Vallhonrat ha estat durant una llarga etapa (1996 – 2018) directora del Museu d’Art Modern de Tarragona, temps durant el qual van coincidir moltes dones al capdavant o en rols destacats en diferents museus de la ciutat. La investigació i difusió de les obres de les artistes del territori han estat algunes de les seves prioritats.

Podeu visualitzar la resta de temporades a la web de l’Ajuntament de Tarragona

Per altra banda, aprofitant el 8 de març, us animem a visitar-nos a la PB de la biblioteca on hem preparat una petita exposició de mirades femenines tarragonines i la seva obra.

Biblioteques del Front, 86 anys

Mostra-exposició les Biblioteques del Front, 86 anys. Del 17 de febrer al 18 de març a la planta primera de la Biblioteca.

---

El fons de llibres del Servei de Biblioteques del Front conservat a la Biblioteca Pública de Tarragona és testimoni de la mobilització social i política que hi va haver, en temps difícils,  perquè els soldats poguessin tenir llibres a mà en els moments de descans. El referent de l’experiència va ser la de les biblioteques circulants, amb servei de préstec inclòs, per als combatents nordamericans durant la Primera Guerra Mundial.

El Servei de Biblioteques del Front va ser creat pel decret de la Generalitat del  17 de febrer de 1937. Des del començament de la Guerra Civil Espanyola l’Agrupació d’Escriptors Catalans i altres entitats havien promogut la recollida i tramesa de llibres, però hi mancava organització; per aquesta raó la Conselleria de Cultura creà el Servei de Biblioteques del Front amb l’objectiu de regular la circulació de llibres a través d’una xarxa de biblioteques ambulants connectada amb la direcció tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat. Així mateix, es considerà indispensable distribuir lots de llibres als hospitals de sang i als hospitals de convalescència.

El Servei tenia una seu a Barcelona i dues subcentrals; una a Cervera (front del Nord i del Centre) i una a Tarragona (front sud i el d’Aragó), des d’on els llibres eren distribuïts a Sarinyena i a Alcanyís.  Una ordre del bàndol franquista del 17 d’agost del 1938 ordenava la depuració dels llibres republicans, i entre aquests, quan va ser el moment, els del Servei de Biblioteques del Front. Tot sembla indicar que hi va haver voluntat d’esquivar l’ordre per part dels bibliotecaris responsables i, gràcies a això, s’ha conservat una bona part dels lots de llibres destinats al front de guerra. La Biblioteca Pública de Tarragona  conserva un dels millors conjunts de llibres: 411 títols diferents amb diferent nombre d’exemplars cadascun.  Els títols dels quals es conserven més exemplars són: el d’ Antoni Rovira i Virgili Quinze articles, i el de Josep Pous i Pagès Al marge de la revolució i la guerra. L’any 2006 la Biblioteca Pública de Tarragona va confeccionar Servei de Biblioteques al Front : Catàleg dels llibres conservats a la Biblioteca Pública de Tarragona. L’any 2017 se n’ha fet una segona edició revisada.

Podeu consultar aquí el catàleg.

Més informació a:

Allué, Vicenç. “El Servei de Biblioteques del Front, epopeia cultural del segle XX.” Item: revista de biblioteconomia i documentació, 2006, Núm. 44.

Barbé, Cristina. ” El Servei de Biblioteques al Front. La col·lecció conservada a la Biblioteca Pública de Tarragona“. Item: revista de biblioteconomia i documentació[en línia], 2007, Núm. 47.

Gudayol, Anna. El salvament de les biblioteques catalanes durant la Guerra Civil: Les” Notes” de Jordi Rubió. Institut d’Estudis Catalans, 2007.

Rovira Soriano, Jordi. “Llibres de trinxera” La Vanguardia,  21 d’abril de 2011.

Els de Muller a Tarragona. Novetat 2022

Gómez Travé, Jaume. Els de Muller a Tarragona : vinaters i prohoms. Insitu Comunicació, 2022.

---

Pioners en l’exportació del vi, aquesta nissaga familiar dels de Muller de Tarragona va significar una projecció industrial a la ciutat durant els segles XIX i XX. Tothom els coneix com la bodega del carrer Reial, però poca gent coneix la seva història.

Les condicions climatològiques i la situació industrial, conjuntament amb l’expansió ascendent del Port de Tarragona i l’inici de la fil·loxera a França, van ser els detonants perquè August de Muller s’instal·li a la ciutat. Els De Muller també van facilitar l’arribada dels monjos cartoixans de la Grande Chartreuse, l’any 1882, cedint-los l’antiga Fabril Tarraconense perquè s’hi establissin.

L’activitat econòmica dels de Muller va esdevenir exitosa en una ciutat amb una escassa presència del teixit industrial. La importància del sector comercial girava al voltant de l’emmagatzematge i el tractament del vi i de l’oli per a l’exportació. Paral·lelament, la intensa activitat del Port de Tarragona també s’evidenciava en les successives ampliacions i millora de les instal·lacions i la construcció de les Drassanes de Tarragona de l’any 1919.

Els De Muller van aconseguir teixir una xarxa d’exportació dels seus vins arreu del món, essent pioners als Estats Units, i fent-se un lloc als mercats asiàtics. També van ser proveïdors de la casa reial espanyola i el papa Pius X els va atorgar el càrrec de proveïdors oficials pontificis pel seu vi de missa. La presència de la família De Muller i de la fàbrica de Chartreuse també va ser de rellevant importància per a la societat. La seva activitat beneficiava els proveïdors de vi i alcohol de les comarques tarragonines i als obrers de la ciutat que treballaven en els cellers i els tallers de boters i d’altres embalatges per a la seva exportació.

El llibre també recull curiositats i fotografies, com ara la presència de l’escut familiar en una rosassa del Monestir de Montserrat, o la proposta d’Augusto de Muller per construir una línia de ferrocarril entre Salou i Reus.

El llibre de Jaume Gómez Travé té una part final dedicada a l’ofici de boter i al seu pare que va entrar a treballar a Casa De Muller com a aprenent i en va sortir, al cap de vint anys, com a oficial.

“Finestres al Territori”. X Mostra de Revistes de Tarragona i Terres de l’Ebre. Collita 2022

Dijous 2 de març de 2023 a les 19 h. Secció Local de la Biblioteca

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona i Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Fundació Mútua Catalana.

Tornen les Finestres al territori, espai anual al voltant de la recerca local del Camp de  Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Es presentarà una mostra d’articles publicats durant 2022 a diverses publicacions periòdiques dels centres d’estudis locals i comarcals de les nostres comarques.

És important assenyalar que les publicacions periòdiques constitueixen una de les principals eines per a divulgar la recerca territorial. Les revistes ens obren finestres al territori que ara ja són també finestres virtuals accessibles a text complet a RACO Revistes Catalanes amb accés obert https://www.raco.cat/index.php

 PROGRAMA

– La problemàtica hospitalària a Reus i la seva zona d’influència sanitària (1975-1989). A càrrec de Josep Barceló i M. Eugènia Perea.  Lo Floc 239. Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

– Apunts històrics de la parròquia de Masllorenç de la primera meitat del segle XX. A càrrec de Josep Santesmases. La Resclosa 26. Centre d’Estudis del Gaià.

– Anàlisi cartogràfic de l’evolució hidromorfològica dels espais naturals fluvials protegits de la Ribera d’Ebre. Cartografia actualitzada i propostes de delimitació. A càrrec d’ Ismael Bentieb Mestre. Miscel·lània del CERE 32. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre   

– Els tipus i motius rondallístics del qüento de Peret, rondalla explicada per Maria Lluïsa Vives Sabater (1935-2012). A càrrec de   Joan Rovira Miró. Lo Senienc 15. Centre d’Estudis Seniencs

Més informació:

• Programa de Finestres al Territori

Patrimoni Fluvial del Gaià

Posar en valor un territori tenint el curs fluvial del riu Gaià com a eix vertebrador és un dels objectius que es proposa l’Associació Terres del Gaià. I ho fa amb el convenciment d’ajudar a integrar persones i territori, història i patrimoni, velles estructures i natura. D’aquí que des de Terres del Gaià impulsen hagin publicat un mapa-guia de l’inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià.

És just recalcar que aquesta publicació la sosté el bagatge físic i documental derivat de la feina iniciada l’any 2016, després de la gaianada (nom amb què es coneixen les grans crescudes del riu Gaià) esdevinguda el novembre del 2015, els efectes de la qual van deixar a la llum nombroses estructures i restes patrimonials que no eren visibles, moltes d’elles datades d’època medieval: molins, sèquies, sínies, bases, rescloses, construccions de pedra seca… els conreus. Aquesta excepcionalitat, com poques, va moure els voluntaris de l’Associació Terres del Gaià que es van afanyar a fotografiar les estructures i elements abans no tornessin a ser engolides per la vegetació, per ser degudament inventariades.

Les dades obtingudes del treball de camp es van bolcar en fitxes dissenyades per la mateixa Associació i es va construir una base de dades on-line que recull aquesta feina, la qual es pot consultar a Inventari del Patrimoni Fluvial del riu Gaia.

A partir d’aquesta base de dades s’ha fet la tria de les diferents estructures patrimonials que inclou la guia. S’han seguit criteris d’importància històrica, patrimonial i arquitectònica, però també i sobretot, seguint criteris d’accés, estat de conservació i tipus de propietat.

La Diputació de Tarragona és l’ens que s’ha encarregat de realitzar el projecte dirigit a traçar un nou camí per a recórrer les terres del Gaià, amb diverses modificacions per fer-lo més accessible al llarg dels 65 km del curs fluvial, des del seu origen oficial, a les fonts de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, fins a abraçar la Mediterrània a la platja de Tamarit.

L’edició de la guia consta d’un estoig doble; per una banda, hi ha el mapa del Camí de les Terres del Gaià, que recorre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, amb les estructures visitables senyalitzades.

De l’altra, un llibret de 45 pàgines, que recull la informació de cadascuna de les estructures incloses, amb una fotografia i una petita llegenda. El llibret inclou un glossari de termes relacionats amb la hidràulica, i un parell de dibuixos associats. L’objectiu de la guia és sobretot, de difusió de l’entorn natural i patrimonial de la conca, així com el coneixement d’aquest patrimoni ric que fa reconèixer la història d’aquest territori, totalment lligada al riu Gaià.

Seguim el fil… de la gastronomia !

Aquest mes de febrer donem el tret de sortida a la gastronomia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

La seva cuina és el reflex de la personalitat històrica i cultural. La sortida de la ciutat al mar Mediterrani i el port enriqueixen el producte, i amb l’agricultura a l’altre extrem de la balança. Un dels plats típics de Tarragona és la romescada (una recepta de pescadors), juntament amb la gran varietat de peix fresc que arriba a les llotges. La gamba vermella, arròs negre, arrossejat o paella marinera, gairebé imprescindibles als restaurants tarragonins…

Aquesta cuina també es nodreix de productes de l’agricultura i de les muntanyes properes : bolets, patates, castanyes, avellanes, ametlles… El calçot, la ceba més típica del Camp, originari de Valls, el menjablanc de Reus, el gelat d’avellana, el Chartreuse, l’espineta amb cargolins (típic de la Festa Major).

També cal anomenar la clotxa, el xarro tarragoní, l’esmarris, el pataco, la coca de recapte, el bull de tonyina i el vermut Yzaguirre. Gastronomia maridada amb vins DO de la província, com la Conca de Barberà o Priorat.

Durant tot el mes us compartirem bibliografia sobre la cuina de les nostres contrades, posant en valor els seus productes i convidant-vos a ser partíceps en els vostres cercles socials.

També podeu accedir a la guia sobre aquesta temàtica i les altres que hem anat realitzant en aquí