La lluita per l’aigua al Gaià

Ramon i Sumoy, Ricard. La lluita per l’aigua a la conca baixa del Gaià : regadiu, molins i conflictes. Cossetània, novembre del 2022

Els conflictes al voltant de l’aigua, sigui entre diferents usos o entre regants, i la recerca de solucions a aquests conflictes han marcat la història contemporània dels pobles de la conca baixa del Gaià: des de l’extensa horta i els molins de la Riera de Gaià fins a les diferents indústries del Catllar i Vespella; des dels fèrtils horts de Ferran fins als avellaners d’Ardenya; des de les sínies del Vinyet, vora Altafulla, fins a les hortes de Virgili… Un paisatge, una economia i una societat lligats a l’aigua del Gaià.

Es tracta d’un llibre en el qual explica com ha influït la lluita per un bé tan preuat i escàs com és l’aigua en els pobles de la conca baixa del Gaià en els dos últims segles. El seu autor, el Ricard Ramon, treballa en l’àmbit de la política agrària i és cap de la unitat adjunta a la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea.

L’origen del llibre és molt personal per l’autor. El seu avi, que era d’Altafulla , fou president de la comunitat de regants, per tant, el coneixement que té sobre el tema és molt acurat.

A l’inici del llibre es troben tres articles que ell mateix havia fet amb anterioritat per als Estudis Altafullencs del Centre d’Estudis d’Altafulla. Clar, tracten sobre l’Altafulla del segle XIX, i concretament, per exemple, del Marquès de Tamarit. Resultat d’una recerca de més de 10 anys, està basat en la consulta de diversos arxius, de la Comunitat de Regants del Riu Gaià, a més de l’experiència de més de vint testimonis. També inclou un recull d’imatges antigues i dels protagonistes, amb l’objectiu de vincular la història narrada amb el territori i el patrimoni agrari i industrial de la conca baixa del Gaià.

Defenses del litoral de Tarragona

Fortificacions i nius de metralladora de la Guerra Civil (1936-1939)

Es tracta d’un inventari de tots els vestigis de la defensa de la costa que queden al terme municipal de Tarragona. Com la bateria de costa de Tamarit.

En total, aplega gairebé una desena dels nius de metralladores i bateries que es van construir. Un primer pas de cara a la recuperació i contextualització dels espais del franquisme a Tarragona.

Els objectius de la difusió d’aquest mapa viu són: 

• Donar a conèixer una part del patrimoni monumental del litoral tarragoní que encara es conserva d’aquest període històric. 
• Reflexió del què va suposar un conflicte bèl·lic d’aquesta magnitud i rebutjar qualsevol tipus de violència. 
• Posar en valor aquest patrimoni i incloure’l al catàleg de l’Ajuntament de Tarragona per a assegurar la seva protecció. 
• Realitzar una ruta pels diferents vestigis conservats a peu o amb cotxe i incloure-la dins de l’oferta dels Espais de Memòria de la Guerra Civil a Tarragona. A més a més, es pot enllaçar amb els diferents monuments o indrets que hi ha repartits per Tarragona ciutat relacionats en la Guerra Civil i postguerra.  
• Oferir eines per a l’àmbit educatiu. Fer més atractiva tota la informació ja que permet combinar diferents formats com imatges, textos, mapes, etc.  

Podeu veure el Mapa Viu de les Defenses del litoral de Tarragona aquí, promogut pel Grup de Recerca i Investigació dels Espais de la Guerra Civil (GRIEC) i l’Arxiu.

Per altra banda, l’Arxiu Històric va rebre el passat mes d’octubre una gran quantitat de fons documental del tarragoní Lluís Mezquida,  periodista i historiador, i un dels més grans experts de la Batalla de l’Ebre. El fons es compon de 16 caixes de documentació textual i prop d’un miler de fotografies. Aplega elements com comunicats de guerra, circulars, memòries de soldats o mapes que van ajudar-lo a dur a terme la seva recerca sobre l’ocupació franquista de Catalunya.

El fons també conté altres materials que aplegava Mezquida segons el seus interessos. Aficions que anaven des de la devoció popular a Sant Magí fins a la divulgació de l’interès turístic de Tarragona que va plasmar en 5 guies turístiques.

La Secció Local de la Biblioteca aplega gran quantitat de monografies de l’historiador. Podeu venir a consultar-les i emportar-vos-les en préstec si les necessiteu.

Bombes sobre Tarragona, ara fa 85 anys

Des del juny de l’any 1937 fins el 15 de gener de 1939, Tarragona va patir 144 atacs aeris durant els quals van caure més de 3800 bombes. A banda de les víctimes mortals i les persones ferides, les bombes van provocar la destrucció de 74 edificis i l’enderrocament parcial de 522 edificis més. El cost econòmic es va elevar a gairebé 20 milions de pessetes de l’any 1939, uns 3.000 milions d’euros actuals. En aquella època, Tarragona era una ciutat que no sobrepassava els 35.000 habitants. Els avions que van participar actuaven des de les bases aèries de Mallorca i formaven part de la Legió Còndor alemanya i de l’Aviació Legionària italiana. Per tant, Hitler i Mussolini participaven directament al costat de Franco a la guerra civil espanyola.

El primer acte es va celebrar ahir 15 de gener, data de l’ocupació de Tarragona per part de l’exèrcit franquista l’any 1939, quan s’inaugurà un mural artístic d’homenatge al moviment veïnal de Tarragona (1964-1979) al barri de Bonavista.  

Els 35 actes contemplen 6 projeccions, 5 presentacions de publicacions, 5 actes d’homenatge, 6 conferències, 3 exposicions, 3 visites guiades, 3 obres de teatre i lectures dramatitzades, 2 actuacions musicals i una taula rodona. També, com cada any, el Programa de Memòria Democràtica contempla, entre aquests actes, activitats per divulgar què va significar el període que va des de la Segona República fins a la Dictadura franquista i la Transició política a la ciutat de Tarragona.  

A banda de les diferents àrees de l’Ajuntament de Tarragona, com en anteriors edicions, hi ha diverses institucions i entitats de la ciutat que col·laboren i organitzen activitats que s’inclouen en el Programa de Memòria Democràtica, com ara, la Diputació de Tarragona, el Port de Tarragona, l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili (URV), Òmnium Cultural i la Fundació Irla.  

Des de la Biblioteca Pública s’organitzen dues activitats:

Visita guiada al refugi antiaeri de l’Ajuntament i a l’exposició Thorpenes i Stanwell. L’atac als mercants anglesos al port de Tarragona de l’any 1938 durant la Guerra Civil

Data: 11 febrer. 11 a 12h

Visita guiada Petjades republicanes

Data: 6 de maig a les 11h.

Inscripcions per correu electrònic a bptarragona.cultura@gencat.cat o per telèfon al 977240331

Podeu consultar el programa complet de memòria democràtica aquí

“Llibres gairebé savis. Encara” cicle d’assaig amb Esteve Masalles.

Club de lectura presencial. Places limitades. Amb inscripció prèvia.

“Llibres gairebé savis. Encara” cicle d’assaig amb Esteve Masalles. Febrer, març i abril de 2023.
Inscripció prèvia a bptarragona.cultura@gencat.cat i a la Biblioteca.


Esteve Masalles i Feliu, és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Humanitats per la UOC. És autor de diversos articles i compta amb una àmplia trajectòria en la conducció de clubs de lectura.

Us proposem llegir, sense presses, obres assagístiques adreçades a un públic ampli. En sentit etimològic, assaig és provatura, aproximació, intent. Convenim que res no ens assegura obtenir un coneixement just, racional, noble i prudent sobre els temes que es plantejaran; ni tan sols que ens apropem una mica a la saviesa. No es tracta d’adquirir certeses o trobar solucions, però, tal vegada haver llegit amb atenció i haver compartit amb altres lectors intuïcions i dubtes, ens torni més curiosos i més responsables.

:: FEBRER

Allegro ma non troppo de Carlo M. Cipolla; traduït de l’italià per Ton Vilalta.

Trobada: dimecres 8 de febrer a les 18.30 h

:: MARÇ

Pau: el valor de la vida als nostres dies de Jordi Armadans. 

Trobada: dijous 9 de març a les 18.30 h

:: ABRIL

El Futur de la humanitat: decàleg per a la supervivència de la nostra espècie d’Eudald Carbonell.

Trobada: dimecres 12 d’abril a les 18h

Seguim el fil… del paisatge a la província de Tarragona

Benvingut 2023! Comencem un nou any i noves recomanacions temàtiques al nostre expositor de Secció Local a la Planta Baixa.

Aquest mes de gener és el torn del paisatge a la província de Tarragona. Combinarem fons sobre la fauna i flora, la geologia, la meteorologia, els espais naturals com Tamarit-Punta de la Móra, la Desembocadura del Riu Gaià o l’Albereda de Santes Creus, el riu Francolí, el litoral tarragoní, el Parc Natural del Montsant, els Ports de Tortosa-Beseit, el Delta de l’Ebre, l’Ermita del Llorito, l’Aqüeducte de les Ferreres…

La província de Tarragona recull una gran diversitat paisatgística, amb una agricultura basada en camps de vinya, garrofers, oliveres i avellaners, com també planes de cereals. Pobles emmurallats, arquitectura popular de pedra seca, castells del Gaià, assentaments, paisatges romans i muntanyes com les de Prades, la Mussara, Escornalbou o la Serra de Llaberia.

A la província hi predominen els boscos de roure, alzina i pins, també el margalló, el romaní o els boscos de ribera. La fauna també està formada per una gran diversitat d’espècies, com la mussaranya, la mostela, la polla d’aigua.. La varietat paisatgística és l’element identitari de Tarragona, on combinen els aiguamolls amb la presència d’aus, espais d’ecosistemes propis, penya-segats o paisatges de vegetació d’arbustos mediterranis.

Si voleu conèixer més sobre el paisatge a la zona més propera, podeu consultar la web del paisatge de l’Ajuntament de Tarragona.

També podeu consultar en línia el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona o venir presencialment a consultar-lo a la Secció local.

Us compartim també una selecció bibliogràfica sobre el paisatge de la província de Tarragona.

TALLER VIRTUAL DE POESIA : GRANS POETES DE LA LÍRICA MODERNA

Conductor:  Adrià Targa. Amb la col·laboració de l’Escola de Lletres. Gener / Març 2023.

Adrià Targa (Tarragona, 1987) es va formar a la Universitat de Barcelona amb la llicenciatura de Filologia Clàssica, mentre publicava els seus primers llibres de poemes: L’exili de Constança (La gent del llamp / Cossetània, 2008) i Boques en calma (Edicions 62, 2011) amb el qual es va proclamar guanyador del premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat. Des de llavors ha publicat altres títols com Ícar (Edicions Poncianes, 2015) i Liorna (L’Esvoranc Associació Cultural, 2015). El 2020 ha estat guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot per Canviar de cel (Godall Edicions, 2021). Col·labora amb alguns mitjans digitals i ha estat conductor de diversos tallers de poesia i creació literària a l’Escola de Lletres de Tarragona.

:: GENER
Els sonets de Shakespeare o la porta a la modernitat.

En català tenim el privilegi de comptar amb algunes versions de luxe de la poesia lírica del bard anglès: les més reconegudes són les de Salvador Oliva i les de Gerard Vergés, tot i que també s’hi poden esmentar les de Triadú (parcial) o Txema Martínez. I no és estrany que Shakespeare hagi tingut aquesta bona rebuda en català: a banda de ser el centre del cànon literari occidental, és també l’autor d’un dels reculls de poesia amorosa més important de tots els temps, la gran porta d’entrada a la modernitat i a una sensibilitat que encara avui dia està pautada amb el ritme dels seus iambes.

:: FEBRER
El Rector de Vallfogona: de decadent, res.

Enguany es commemoren els 400 anys de la mort de Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: una figura clau de la nostra “decadència” que amb les seves poesies jocoses o serioses ens demostra que, darrere el mite de la seva figura massa romantitzada, s’hi amaga un escriptor d’un talent enorme, coneixedor de la millor poesia occidental i ferm practicant de la religió de la bona poesia: la que ens sap fer riure i plorar alhora, com un reflex de la vida mateixa.

:: MARÇ
Rosalía de Castro o el Polícrates modern.

Hi havia a l’antiga Grècia un tirà anomenat Polícrates. Polícrates temia que els déus castiguessin la seva felicitat excessiva, així que com a ofrena va decidir llançar el seu valuós anell al mar. Al cap de poc temps, però, Polícrates va retrobar l’anell a les entranyes d’un peix que li va ser servit a taula, símbol que mai no podria deslliurar-se d’aquest mal terrible: la felicitat. Amb aquest fil —de pescar— com a motiu principal, buscarem la felicitat i el pànic que provoca en alguns dels poemes de Rosalía de Castro, la poeta gallega i espanyola més important del romanticisme i autèntica inauguradora de la lírica contemporània a les lletres ibèriques.

Accedeix al taller

Premi de Recerca Ricart i Giralt

El Museu Marítim de Barcelona i l’Institut Ramon Muntaner, convoquen, des de l’any 2000, el Premi de Recerca Josep Ricart i Giralt, amb l’objectiu d’estimular projectes de recerca en el camp de les ciències socials, relacionades amb el patrimoni i la cultura marítimes. Aquest 2022, l’estudi “Quedan unidos y forman un solo cuerpo”: La Revolución Portuaria y los cargadores marítimos de Tarragona (1748-1914), del Dr. Bredan J. Von Briesen, ha estat el guardonat amb el XXIII Premi de Recerca Ricart i Giralt

En destaquen la solidesa metodològica continguda en la proposta d’investigació, l’abast cronològic i territorial del projecte, atès que se centra en la transformació de les activitats de càrrega i descàrrega en una època de grans canvis i mutacions en la navegació i les operacions portuàries, a un dels grans ports catalans, i l’ampli coneixement de fonts primàries i bibliografia que es manifesta en la proposta. 

L’objectiu de la investigació és fer la història del treball dels carregadors al port de Tarragona en la transició de l’antic règim al sistema liberal capitalista. S’analitzaran els canvis institucionals i els canvis tecnològics, i l’impacte que aquests canvis van tenir en el mercat laboral portuari. Es proposa estudiar la història del sector des del gremi de mareantes, a partir de les ordenances de la Matricula de Mar de 1748 i 1802, el procés de liberalització del treball de càrrega i descarrega al llarg del segle XIX, i l’aparició de l’organització sindical. S’investigarà quines van ser les respostes organitzatives que es van donar al Port de Tarragona, i quina afectació van tenir totes aquestes transformacions a la vida laboral del treballadors de la càrrega i descarrega d’aquest port.

El Premi de Recerca Ricart i Giralt, que enguany ha arribat a la vint-i-tresena edició, té com a objectiu estimular les investigacions relacionades amb el patrimoni i la cultura marítima en l’àmbit de les terres de parla catalana; és per això que la temàtica del premi és el patrimoni i la cultura marítima vists des del punt de vista de les ciències socials (història, biografia, etnologia, sociologia, economia…). Posteriorment, es publicarà el projecte dins la col·lecció Estudis del Museu Marítim de Barcelona.

Esperem tenir-ne disponibilitat ben aviat a la biblioteca!

Històries amagades

Sabies que a Tarragona hi ha un temple maçònic? Saps quina relació guarda Lorca amb la nostra ciutat? Tarragona amaga secrets que mai hauries imaginat.

El Museu d’Història de Tarragona organitza un cicle de visites guiades virtuals, a indrets que, per algun motiu, han estat rellevants per a la història de la ciutat i que passen desapercebuts en el dia a dia.

Aquestes activitats estan adreçades a les ciutadanes i ciutadans que vulguin conèixer el patrimoni ocult de la ciutat de la mà d’especialistes en la matèria. La sèrie audiovisual ha estat produïda i dirigida per Nani Blasco Moya.

1a temporada Històries amagades

“YXART I RUSIÑOL”, A CÀRREC D’ESTEVE MASALLES

Aquesta és la història d’una amistat, la de l’il·lustre tarragoní Josep Yxart i de Moragues, escriptor i crític teatral, i la del reconegut pintor modernista Santiago Rusiñol. El pintor va acompanyar els darrers anys de vida a Yxart a Tarragona, i va aprofitar per pintar alguns racons de la ciutat.

A càrrec del filòsof i bibliotecari Esteve Masalles.

“LA PESTA A TARRAGONA”, A CÀRREC DE CORAL CUADRADA

La pesta negra va colpejar fortament la ciutat de Tarragona a partir de 1348 i durant els dos segles posteriors. El confinament de la ciutat, els intents per purificar l’aire i la instal·lació de clavegueram per al tractament de les aigües residuals van ser algunes de les mesures preses per evitar la propagació de la pandèmia.

Coral Cuadrada és historiadora i arxivera.

33è Premis Literaris Ciutat de Tarragona

L’Ajuntament de Tarragona convoca una nova edició dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que enguany arriben a la seva 33ª edició. Aquesta convocatòria constarà del 33è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler, el 23è Premi-beca de traducció Vidal Alcover i el 26è Premi de narrativa curta per Internet Tinet. L’organització atorgarà també en aquesta edició per segona vegada el premi Montserrat Abelló, a la trajectòria en l’àmbit de la traducció literària en català.  

El Premi Pin i Soler està dotat amb 21.000 € i s’hi poden presentar novel·les en català, de tema lliure, amb un mínim de 150 pàgines. L’edició corre a càrrec d’Angle editorial. El jurat d’aquesta edició està integrat per Xavier Aliaga, Anna Ballbona, Mònica Batet, Lluís Anton Baulenas, Marina Porras i Carme Oriol Carazo com a secretària.  

El Premi Vidal Alcover, que té la característica de premi-beca, està dotat amb 12.000 €. Les obres que es proposin traduir han de pertànyer al domini públic i, per tant, hauran d’estar lliures de drets. Alhora, els projectes presentats han de preveure que l’obra resultant es pugui publicar en un sol volum d’un mínim de 100 pàgines i d’un màxim de 400. 

El jurat, que estarà format per Esteve Bou, Marta Pera Cucurell, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vidal, Monika Zgustova i Rosa Ibarz com a secretària, considerarà el relleu de l’obra proposada dins la literatura universal i també tindrà en compte el valor que es derivi de la traducció d’aquesta obra per al nostre patrimoni cultural, a més de la qualitat del projecte presentat i de la solvència del traductor. 

Per últim, el Premi Tinet està dotat amb 1.000 € per la Diputació de Tarragona i s’hi poden presentar narracions breus, de tema lliure, escrites originàriament en català i d’entre 3 i 6 pàgines. L’edició de l’obra guanyadora junt a un màxim de 14 textos més seleccionats corre a càrrec de Cossetània edicions. D’altra banda, la Diputació de Tarragona publicarà aquest mateix recull al web de TINET (www.tinet.cat), en format digital. 

El jurat d’aquesta edició està integrat per Teresa Colom, Àngel-O. Brunet, Lurdes Malgrat, Xavier Mas Craviotto, Albert Ventura i Amadeu Roig com a secretari. 

Els treballs que optin als premis es poden presentar fins al 18 de gener de 2023 a les 24 h a l’adreça premisliteraris@tarragona.cat i els veredictes es faran públics en el transcurs de l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el 20 de maig al Teatre Metropol. 

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona els organitza i convoca la Casa de les Lletres / Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Compten també amb el patrocini de la Diputació de Tarragona i del Taller de Joieria Blázquez; i la col·laboració d’Angle Editorial, Cossetània Edicions, Edicions 1984, Núvol i TAC 12. 

Per més informació sobre les bases dels Premis Literaris, podeu consultar la web de l’Ajuntament

Seguim el fil…. dels espais de culte a la província de Tarragona

Fa uns dies que vam iniciar el desembre, i com cada mes, a l’expositor ‘Seguim el fil’ de Secció Local, us oferim una selecció de fons relacionat amb una temàtica concreta de les nostres comarques. En aquesta ocasió, hem volgut dedicar-li un racó als espais de culte a la província de Tarragona.

Els llocs de culte no mostren tota l’essència de les religions, però són una expressió visible i important i permeten treballar alguns aspectes de les religions, tot observant particularitats, diferències i també elements comuns. També són una porta que permet descobrir el llenguatge simbòlic, veure i situar la funció del llenguatge religiós: l’art, la música…

Per moltes persones, són espais sorgits de la necessitat de buscar un sentit a la vida, com un misteri que moltes vegades ens transcendeix. Ens apropen al silenci, a l’espiritualitat, al retrobament individual. Experiències que ens han acompanyat al llarg de milers d’anys.

Hem volgut incloure el Santuari de la Mare de Déu del Loreto, l’Església d’Alió, l’Església de Sant Joan Baptista del Catllar, la Capella de Sant Magí, entre altres. Espais singulars i de culte de la demarcació de Tarragona. Se’ns ha fet difícil la tria però hem cregut oportú donar veu a espais diversos i amb certes peculiaritats.

Si voleu veure què hem fet durant els mesos anteriors, podeu accedir a les guies ‘Seguim el fil‘ a través del web. Hi trobareu un petit recull de la bibliografia recomanada dels diferents expositors mensuals que hem mostrat a la secció de Planta Baixa.