La gran concentració de forns de producció d’oli de ginebre conservats a Riba-roja d’Ebre, amb setze forns existents en bon estat de conservació, converteix aquest poble de la Ribera d’Ebre en el municipi més ric d’Espanya en aquest tipus de construccions de pedra seca.
Els forns servien per extreure de la fusta de càdec un oli amb propietats cicatritzants, antisèptiques i fungicides, que era emprat des de temps remots per crear productes higiènics i per guarir malalties, sobretot del bestiar però també humanes.
L’abundància de càdec i aquestes propietats de l’oli que se n’extreia van propiciar el naixement d’una autèntica indústria de l’època preindustrial a Riba-roja d’Ebre, ben documentada des del segle XVII. El producte era transportat pel riu Ebre i, sobretot, a través de camins en direcció als Pirineus, principal regió compradora de l’oli, atesa la riquesa en bestiar.
El cicle de conferències ens ajudarà a entendre millor aquest valuós patrimoni etnogràfic i arquitectònic, des de les característiques del càdec i de l’oli de ginebre al seu procés d’extracció, passant pels mètodes de construcció i funcionament dels forns fins a arribar als usos actuals del producte.
Dijous, 18 de juliol de 2019, 18 h
Presentació del llibre Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Amb Judit Vidal, autora del llibre.
Dijous, 25 de juliol de 2019, 19 h
Riba-roja d’Ebre: un poble, un territori, una història, una cultura.
Amb Daniel Piñol, de la Universitat de Barcelona (Dept. d’Història i Arqueologia).
Dijous, 12 de setembre de 2019, 19 h
Una visió tridimensional dels forns d’oli de ginebre.
A càrrec de Sergio Coll, Agustí Costa i Cèlia Mallafré, de la Universitat Rovira i Virgili (Escola d’Arquitectura de Reus).
Dijous, 19 de setembre de 2019, 19 h
Oli de ginebre: producció i aplicacions.
Amb Francesc Roma, geògraf, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre.
Dijous, 26 de setembre de 2019, 19 h
Oli de càdec o miera: composició, activitat farmacològica i aplicacions.
A càrrec de Maria Dolors Gonzàlez, biòloga, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre.
Podeu trobar aquí més informació a la web del Museu Etnològic de Barcelona – Cultures del Món.
Podeu consultar aquí la nostra entrada sobre el llibre de Judit Vidal Els forns d’oli de ginebre.
Rovira i Virgili, Antoni. La Collita darrera : Poesia inèdita / Presentació de María José Figueras Salvat ; edició i introducció a cura d’Elena de la Cruz Vergari. Santa Coloma de Queralt : Obrador Edèndum, 2019.
Exposició “Lluites compartides. Les dones, motors de les lluites socials a Tarragona 1939-2017”.
Compartim la lectura . Sessió de comentaris .
Dijous 18 de juliol a les 18,30 h. Conversa amb Conxita Jiménez Abril.
El dilluns dia 8 de juliol va morir Mariano Rubio Martínez a l’edat de 92 anys. Nascut a Calatayud l’any 1926 aquest gravador, pintor, escultor i ceramista, es va establir a Tarragona l’any 1964, on havia arribat per exercir de professor a la Universitat Laboral. S’havia format com artista a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi, de Barcelona, i a la École Superieure des Beaux Arts, de París, on s’havia especialitzat en gravat. També exercí com a professor d’història de l’art a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona. Ell, amb altres professors de l’escola com Ramon Ferran, Antoni Gonzalo Lindín o Jordi Secall, van formar part de l’anomenat Grup Tarragona. L’any 2003 la corporació municipal de la ciutat va nomenar-lo Fill Predilecte per la seva trajectòria. El govern de l’Aragó li va atorgar el Premi Aragón-Goya de Gravat.
Visita a l’Arxiu Històric de Tarragona.
Lectures de Mar. Història i música al voltant de la Segona Guerra Mundial a la mar de Tarragona.
Diumenge 14 de juliol les 11 h al Castell-Monestir d’Escornalbou. Gratuït amb places limitades. (Reserves: escornalbou.cultura@gencat.cat o al 977 834 007) Organitzen: Agència Catalana del Patrimoni i Biblioteca Pública de Tarragona
“El senyor Toda, el vaig conèixer a la penya del senyor Matheu. Era ja un home vell, una mica més alt que l’elevació humana natural del país, amb uns cabells blancs que havien estat rossencs, molt ben construït, ossat, sense greix, amb uns ulls grisencs que encara conservaven una gran vivesa, amb una constitució massissa i saludable, excel·lent. No era pas un home llarg de paraules. Resistia el mutisme, perfectament. Escoltava i no solia contestar res. Tenia un exterior misantròpic i desenganyat, però no vaig constatar mai que la misantropia el portés a l’estirabot o al comentari cínic. Era un home de món, que havia viscut molt, i, en el seu esperit, determinades reaccions li eren estranyes. Era un home extremadament discret, que havia convertit la discreció en el pern de la seva vida, que no semblava pas fiar-se de ningú, sobretot de les persones que li feien la garagara com amics. Semblava absolutament indiferent a tota forma d’adulació o de compliments. ¿Com era internament? Era difícil de tenir-ne alguna idea. Trobar un home solitari, silenciós i discret en la Barcelona del moment, devorada per una loquacitat purament verbal, superficial i en definitiva irresponsable feia un gran efecte- sobretot pensant en la seva llarga navegació per la vida. De les persones que vaig conèixer en aquest país en l’època de la meva joventut el senyor Toda és dels qui m’impressionaren més.”