Contes de mar i port

Xirinacs, Olga. Blaumarí. Arola : octubre de 2022

---

Dels tres-cents contes que ha escrit Olga Xirinacs, cinquanta són infantils i la resta, dos-cents, són per a adults. D’aquests darrers, quaranta-un són de tema marítim i portuari, els que llegireu en aquest recull on trobareu personatges com l’Osvald Eixarc o l’Horaci Vergés; contrabandistes de la costa gallega; personatges fora del que considerem físicament normal; pescadors de mars llunyans i no tan llunyans; vaixells el nom dels quals no és inventat, sinó que existeixen en l’univers del dia a dia; barques i remolcadors. Una part d’aquests contes transcorren a Tarragona, directament o indirecta: des dels baladres de la platja del Miracle, passant pel concurs de focs artificials, continuant pel Serrallo i fent una parada davant d’un Roger de Llúria que està cansat i avorrit. També inaugurareu la remodelació del Dic de Llevant, i uns quants espais més que us seran prou coneguts i possiblement recorreguts.

Olga Xirinacs va neíxer i viu davant del mar, a Tarragona. També escriu a Mont-ral (Alt Camp, Serra de Prades). És professora de piano. Ha publicat més de 70 llibres: poesia, narrativa, novel·la i viatges. Té editats 300 contes per adults i infants. Ha obtingut els premis més importants de la Literatura Catalana : Sant Jordi; Carles riba; Premi de la Crítica; Sant Joan; Ciutat de Palma; Josep Pla; Serie Negra; XXII Premi Jaume Fuster, etc. És Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona. Creu de Sant Jordi. Medalla de Plata de la Ciutat de Tarragona. Col·labora amb músics i artistes plàstics. Aquest és el seu 87è llibre publicat.

Des de l’any 2014 és la nostra Escriptora de Capçalera, un projecte impulsat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)  i amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones . El seu objectiu és enfortir el vincle entre els escriptors catalans i les biblioteques públiques del país.

Lectures de Mar 2022

L’Arxiu del Port de Tarragona i la Biblioteca Pública de Tarragona organitzen anualment i des de l’any 2019, l’activitat Lectures de mar al voltant del barri del Port de Tarragona. Aquesta activitat té com a objectiu apropar a la ciutadania la història marítima i portuària de la ciutat d’una forma sonora i visual, a partir de textos literaris i històrics i acompanyat de peces musicals.

L’any 2019 va tenir lloc al Teatret del Serrallo amb el títol de “Lectures de mar: història i música al voltant de la Segona Guerra Mundial a la Mar de Tarragona”. L’acte va girar al voltant de lectures extretes del llibre de Josep Maria Castellví Viladegut: La segona guerra mundial al mar de l’Ebre i a Tarragona. Les traces del conflicte, del qual es van llegir sis episodis adaptats per a la lectura en veu alta.  Aquests episodis van estar contrapuntats per altres textos relacionats amb sis tarragonins com Artur Bladé Desumvila, Josep Maria Recasens Comes, Josep Maria Tarrasa Alvira, José Maria Fontana Tarrats, Lluís Monguió i Antoni Rovira i Virgili. Un text de Sergi Serrano sobre l’estat del port de Tarragona l’any 1939 va marcar el punt de partida i de descripció dels principals problemes econòmics i socials a Tarragona, Catalunya i Espanya entre 1939 i 1945. Els lectors van ser Josep Maria Castellví, Encarnació Laínez, Josep Maria Piñol i Antònia Sabater. La música va anar a càrrec de David Blay.

L’any 2021 també al Teatret del Serrallo es van reprendre el dia 3 de desembre de 2021 al voltant del barri del Port de Tarragona; amb els mateixos rapsodes (Encarnació Laínez, Josep Maria Piñol i Antònia Sabater), es van llegir fragments provinents del llibre El naixement dels barris del Port de Luis Ballester i Coia Escoda, publicat pel Port de Tarragona l’any 2005, dins la col·lecció Saturnino Bellido; es van seleccionar també altres lectures relacionades amb el barri del Port d’escriptors tarragonins com Artur Bladé Desumvila, Antoni Rovira i Virgili, Josep Pin i Soler o Josep-Pau Virgili Sanromà.  La música va anar a càrrec de David Blay.

La tercera edició del 2022 ha estat dedicada al barri mariner del Serrallo, a l’igual que l’edició del 2021, va ser una selecció de textos del llibre El naixement dels barris del Port de Luis Ballester i Coia Escoda, complementat amb la tria d’autors que han escrit sobre el Serrallo: Artur Bladé Desumvila, Rovira i Virgili, Pin i Soler, Olga Xirinacs o Jordi Tiñena, i s’han llegit un total de vint-i-sis textos pels rapsodes Encarnació Laínez, Josep Maria Piñol i Antònia Sabater. En aquesta ocasió la música va anar també a càrrec de David Blay junt amb Eladi Dalmau.

Aquí teniu l’enregistrament de l’activitat

 

Jornades ‘Patrimoni i comunitat’

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) inaugura una nova activitat: Jornades “Patrimoni i comunitat”.

Aquestes jornades es celebraran cada dos anys en un equipament cultural de la demarcació de Tarragona. L’any següent a l’organització s’editaran les actes de les aportacions realitzades.

L’objectiu de les jornades és establir un espai de trobada i de reflexió sobre patrimoni local als territoris de parla catalana, així com oferir diversos enfocaments, arribar a conclusions i proposar línies d’actuació conjuntes. 

En aquest sentit, les jornades estan adreçades a centres d’estudis, arxius i museus públics i privats, universitats, gestors de patrimoni, centres d’interpretació, administracions i altres actors culturals.

La primera edició de les jornades es portarà a terme el dissabte 19 de novembre de 2022, a partir de les 10 hores, a la sala Santiago Costa, tercera planta del Palau de la Diputació de Tarragona (Pg. de Sant Antoni, 100), a Tarragona. 

En aquest context, la temàtica triada de la primera jornada és “Conscienciació i identitat”.

Les jornades Patrimoni i Comunitat volen posar l’accent en un aspecte que és realment important per a la tasca que desenvolupen els centres d’estudis: de quina manera la reivindicació i la recerca sobre el patrimoni local pot contribuir a la creació de consciència identitària en la pròpia comunitat. Per això la jornada es centrarà en la reflexió i el debat sobre la funció social del coneixement del patrimoni i a partir d’experiències que puguin servir de model contribuir a una visió més àmplia del paper que pot tenir la recerca i el treball sobre qüestions patrimonials.

Durant la jornada es tractaran temàtiques relacionades amb qualsevol àmbit del patrimoni local:

• Tipologies de patrimoni: material, immoble, immaterial, natural.
• Accions sobre el patrimoni: arxiu i catalogació, preservació, recerca, divulgació, didàctica, turisme.

Tractant-se de la primera edició i amb l’objectiu de crear xarxa cultural i cercar complicitats, us animem a participar-hi i difondre l’activitat. 

PROGRAMA

• 10.00h. Benvinguda / inauguració. 
• 10.15h. Conferència marc: “Patrimoni local, conscienciació i identitat als territoris de parla catalana”, a càrrec de Josep Vicent Frechina. President de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. Director de la revista Caramella. 
• 10.55h. Pausa cafè. 
• 11.25h. Taula d’experiències:
  • “Experiència del Museu de la pauma. Conscienciació, recuperació i identitat. Una aproximació crítica”. Pepa Subirats. Museu de la pauma (Mas de Barberans).
  • “La pedra en sec com a element d’identificació”. Julio Monfort. Centre d’Estudis dels Ports. 
  • “El segell de la cultura al Pirineu. Dansàneu”. Rut Martínez. Dansàneu – Consell Cultural de les Valls d’Àneu. 
  • “Patrimoni vinculat amb l’aigua a la Vall d’en Bas (Garrotxa)”. Arnau Brosa. Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca. 
• 12.45h. Taula rodona:
  • Ignasi Aldomà. Universitat de Lleida.
  • Vinyet Panyella. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
  • Cristina Rita. Institut Menorquí d’Estudis. 
  • Andreu Ginés (Moderador). Exposició “Patrimoni contra les cordes” País Valencià.
• 14.15h. Dinar (28€)
• 16.30h. Visita al Museu d’Art Modern de Tarragona.

L’assistència a la jornada és gratuïta amb inscripció prèvia fins al 16 de novembre. 

Us podeu inscriure a través del formulari següent: INSCRIPCIONS.

Més informació: https://www.ccepc.cat/ 

‘No és bo estimar tant’: Amor de Manel Castromil

Divendres 18 de novembre a les 19 h a la Biblioteca. Diàleg de l’autor amb Jaume Descarrega. Amb interpretació de textos a càrrec de Ramon Llop.

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona. Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. Col·labora: Casa de les Lletres. 

Diàleg al voltant de la novel·la Amor (Angle Editorial) guanyadora del darrer Premi Pin i Soler (2022). La tarda del divendres 18 de novembre en Jaume Descarrega, psicòleg clínic, professor de la URV (fins el 2022) i membre de la Comissió de Cultura del COPC (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya), dialogarà amb l’autor, en Manel Castromil, al voltant d’alguns temes que ens suggereix la novel·la : l’amor, la paraula, els orígens, la memòria, l’envelliment i la llibertat. Complementarà l’acte la lectura en veu alta d’una selecció de fragments interpretats per Ramon Llop.

Manel Castromil Pérez, nascut al Figaró el 1971, va començar a escriure als dotze anys copiant versos de Bécquer i llegint el que seria el seu primer referent literari, el poeta César Vallejo.

 “Amor”, va estar valorada pel jurat del Pin i Soler per la seva qualitat literària i per l’originalitat de la veu narrativa. En destaquen els recursos estilístics i literaris, la disposició del text en pàgina, l’absència d’acotacions de diàleg o les frases curtes. Al llarg de la novel·la que té un caire de suspens psicològic, el seu protagonista es pregunta repetidament el perquè és mereixedor de tant d’amor.

Podeu sol·licitar un exemplar del llibre en préstec al taulell principal de la planta baixa.

Entrevista a Manel Castromil al Diari Més 14/09/2022.

Tractat d’anatomia

Palazón, Òscar. Tractat d’anatomia. Medusa, 2022.

---

Òscar Palazón, nascut a Lleida el 1969, és llicenciat en Filologia Anglogermànica. A més de diversos relats i poemes en llibres col·lectius, ha publicat les novel·les Un rostre que no és meu (Cossetània, 2008), El fotògraf (Ara Llibres, 2008), Els complements del nom (Pagès, 2018) i Alguns ocells muts (Pagès, 2018) i els poemaris Atles de la memòria (Cossetània, 2005), El coit imperfecte (March Editor, 2011), Imagino Budapest (Documenta Balear, 2014) i Diari de laboratori (Viena, 2019). Així mateix, ha fet incursions en la poesia visual i experimental, com ara Testament dada’m (Fonoll, 2019). Ha compaginat la faceta com a escriptor amb la traducció, la gestió de festivals de poesia, el periodisme cultural, la presentació de llibres, la participació en jurats de premis literaris i la impartició de tallers d’escriptura creativa a l’Escola de Lletres de Tarragona, ciutat on viu des del 1980.

Seria impossible determinar amb precisió en quin moment van accedir als nostres pensaments, si va succeir abans o després de l’incendi o va coincidir amb l’aparició del primer ocell mort. De l’únic que estem segurs és que els homes de blanc van arribar-hi mentre dormíem, sigil·losament, ja que ningú no va adonar-se’n.

Així comença Tractat d’anatomia, la novel·la finalista del 41è Premi Just M. Casero, un dietari angoixant que barreja gèneres literaris, un laberint narratiu que convida el lector a endinsar-s’hi i el desafia a trobar-ne la sortida.

L’autor s’hi va presentar amb el pseudònim Andreas Vesalius. Es tracta d’una distòpia sobre un grup de persones que estan sotmeses a un règim carcerari i “recrea una atmosfera angoixant que es manté amb robustesa durant tota la narració i que va augmentant d’intensitat, a partir de les reflexions i les observacions d’una veu que parla en primera persona del plural”. Gairebé es pot llegir com una metàfora del temps incert que vivim i la recreació de dos universos paral·lels: el del propi cos i el d’una comunitat que es regeix per les regles de l’anatomia humana.

I Jornada Territori i Arxiu

El 27 d’octubre de 2022 i en el marc del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, tindrà lloc a Tarragona la 1a Jornada Territori Arxiu que organitza l’Arxiu del Port de Tarragona i Arqueologia del Punt de Vista.

L’objectiu de la Primera Jornada Territori Arxiu és obrir la mirada a aquest món canviant i veure què passa en els arxius. Es pretén mostrar com es mouen els límits en els arxius, com canvia tot al nostre voltant, la manera de percebre, les inquietuds i les mirades; res és etern ni per sempre, de vegades és efímer, d’altres canviant, per això cal adaptar-se al canvi, admetre allò que és diferent, les noves propostes, encara que surtin dels patrons preestablerts, encara que vagin més enllà.

En aquesta primera jornada es plantejarà quin és el territori arxiu aplegant ponències i experiències, noves visions per mostrar la diversitat natural i sorprenent dels arxius que serven i custodien. Amb la voluntat de repetir l’experiència cada dos anys, la Primera Jornada Territori Arxiu neix amb l’objectiu d’esdevenir un referent en el territori, i també en els arxius, com un lloc i un moment on debatre i presentar les noves formes de veure els arxius.

Les sessions del matí es faran a la sala d’actes de l’Arxiu del Port de Tarragona, i les de la tarda, al Teatret del Serrallo.

Us compartim la programació de la I Jornada :

175 anys Biblioteca Pública de Tarragona

Activitats aniversari del 20 d’octubre al 29 de desembre de 2022.

La Biblioteca Pública Provincial de Tarragona es va crear el juliol de 1846 i es va obrir al públic el gener de 1847. L’origen dels seus fons, igual que les biblioteques de les capitals de província, van ser els llibres que es van aplegar procedents dels convents suprimits l’any 1837 arran de les desamortitzacions eclesiàstiques.

A la ciutat de Tarragona van arribar tard (1840-1847) i es concentraren a la plaça del Pallol al voltant de l’Acadèmia de Dibuix i Nàutica i de la Sociedad Económica de Amigos del País. Les Comisiones de Monumentos, creades a les capitals de província el 1844, tenien com a objectiu prioritari la recollida del patrimoni dels béns mobles procedents dels convents i monestirs, i en el cas del bibliogràfic, la creació de les biblioteques provincials.

El 1846 s’encarregarà la Biblioteca a l’exfrare franciscà Joaquin Caballero, qui podria reunir i classificar els fons amuntegats a la Plaça Pallol. El 14 de gener de 1847, en el moment de la inauguració, el cap polític de Tarragona Francisco Belza qualificava la Biblioteca com un dels grans vehicles d’instrucció pública vinculada a l’Institut d’Ensenyament Secundari, i descrivia el ric llegat procedent de monestirs i convents de la demarcació, i que calia augmentar amb obres modernes. No es volia demorar, però, la seva obertura als estudiosos de totes classes de la societat, i s’obria de deu a dotze del matí i de tres a dos quarts de quatre de la tarda. 
Després de 175 anys, volem continuar reivindicant la importància de les biblioteques vinculades a l’aprenentatge i a l’accés universal a la cultura. Per aquest motiu aquest programa vol fer-ho al costat d’escriptors i d’investigadors, i es vol adreçar especialment a la ciutadania.
Actualment, la Biblioteca Pública de Tarragona és una biblioteca de titularitat estatal gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Som conscients del poder transformador de la cultura i, per tant, impulsem el gust per la lectura, la literatura, la història i el patrimoni, en especial de les comarques tarragonines. Com a biblioteca pública reivindiquem també la importància de fer-ho des de ben petits i al llarg de la vida.

:: ESPECTACLE CENTRAL

Cel estelat a la coberta de la biblioteca, espectacle per a tots els públics amb Joan Rioné.

Dissabte 26 de novembre, divendres 16 de desembre i dijous 29 de desembre.
Hora: diferents horaris
Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona

La Mar i la Far juguen amb els llibres, juguen amb les paraules. Tot ho miren, són curioses; tafaneres. Amb elles descobrirem un lloc que són molts llocs a la vegada, perquè, al capdavall, què és una biblioteca, sinó un vaixell, una illa, una casa…?

Joan Rioné és de Tarragona, llicenciat en Història de l’Art. Dramaturg, actor, director teatral, escriptor i editor: “Sóc director, actor i noi dels encàrrecs del grup de teatre Genovesa narratives teatrals. Fundador, editor, persona que fa fotocòpies i porta els cafès a l’editorial Piscina, un petit oceà. Professor de teatre a l’Aula de Teatre de la URV, de l’Espai Jove Kesse… He desenvolupat projectes de mediació cultural a Chillida Leku, Teler de Llum… He fet espectacles en moltes places, teatres, museus, escoles… He fet llibres de molts colors… Crec que, senzillament, m’agrada explicar històries.”

:: ACTE OFICIAL

Divendres 16 de desembre a les 19 h.

:: PROGRAMA D’ACTES. Descarrega-te’l!

‘El llarg silenci dels botxins’ arriba al teatre

El programa de memòria històrica de Tarragona se centra al voltant dels 42 tarragonins que entre 1940 i 1945 varen ser deportats als camps de concentració i d’extermini nazis.

Per retre aquest homenatge, diferents institucions i entitats culturals de la ciutat han programat tot un seguit d’activitats per reconèixer el seu patiment i per divulgar què va significar el període que va des de la Segona República fins a la dictadura franquista a la nostra ciutat.

La representació al Teatre el Magatzem de la Cooperativa Obrera d’aquesta obra s’emmarca en el Programa de la Memòria Històrica de l’Ajuntament de Tarragona amb el suport d’Òmnium Cultural del Tarragonès.

Una posta en escena d’una “crònica dramàtica” que ens interpel·la sobre el llarg oblit de la memòria. A través de dues històries amagades, originades durant la Guerra Civil espanyola i en un camp d’extermini nazi. Històries entrellaçades explicades amb un marcat caràcter reivindicatiu.

Un crit a trencar un silenci imposat, llarg i profund. A través de la veu d’una narradora, que ha llegit i s’ha vist interpel·lada per la novel·la, se’ns presenten uns personatges que utilitzant la tècnica del monòleg ens van explicant les seves vivències, sentiments, pors i descobertes.

Una obra dirigida per Alberto Barnuylle i interpretada per Ara teatre.

Representacions : Dissabte, 22 d’octubre, a les 20 h, i diumenge, 23 d’octubre, a les 19 h

Les entrades es poden comprar a la web de la Cooperativa Obrera

Nits literàries a les places: converses amb escriptors del Camp de Tarragona. Recorregut literari per la foscor

Dijous 20 i 27 d’octubre a les 20.30 h. Inscripció prèvia. Organitzen: Serveis Territorials de Cultura a Tarragona i la Biblioteca. Conductor: Fermí Fernàndez. Músic: Raül Contreras. Col·labora : DO Tarragona

Quan el sol marxa, apareixen les ombres. En la foscor, l’iris es dilata i entra més llum als ulls. La visió nocturna millora i som més sensibles al nostre entorn. Des de l’inici dels temps, la societat reserva el final del dia per posar en comú les seves experiències, per a parlar i debatre i, sobretot, per a teixir històries i deixar volar la imaginació. El moment del dia que la llum desapareix ens convida a la lectura i a la reflexió pausada, a descobrir relats vespertins plens de misteri, de confidències i records.

Donem la benvinguda a la tardor amb una ruta literària que ens durà a descobrir carrers i places de Tarragona de la mà d’escriptores i escriptors del Camp de Tarragona que han bastit les seves històries amb la nit com a protagonista i també com a espai físic i temporal. Una passejada acompanyada de les darreres hores del dia i d’escriptors veterans i novells que han buscat inspiració en les hores fosques.

El recorregut reviu la tradició ancestral d’explicar històries a la vora del foc de la mà dels autors i autores de casa nostra. Ens acompanyaran l’actor i presentador Fermí Fernàndez, que guiarà als assistents a través de la fosca, juntament amb les intervencions dels escriptors i escriptores Margarida Aritzeta, Joan Cavallé, Glòria Coll, Ester Enrich, Adrià Targa i Antoni Veciana.

A més a més, també ens guiaran en el trajecte les narracions d’autors de casa que han evocat la foscor en els seus textos. És el moment de gaudir de les lletres de Montserrat Abelló, Xavier Amorós, Josep Anton Baixeras, Artur Bladé Desumvila, Maria Aurèlia Capmany, Gabriel Ferrater, Ferran Gerhard i Jordi Tiñena. Paraula a paraula, il·luminarem la nit.

:: Dies de ruta:

– Dijous 20 d’octubre a les 20.30 h : intervencions de Joan Cavallé, Adrià Targa i Antoni Veciana.
(Ruta: Plaça de Dames i Vells (inici) – plaça d’en Rovellat – plaça de l’Antic Escorxador).

– Dijous 27 d’octubre a les 20.30 h: intervencions de Margarida Aritzeta, Glòria Coll i Ester Enrich.
(Ruta: Plaça de l’Antic Escorxador (inici) – plaça d’en Rovellat – plaça de Dames i Vells).  

:: Inscripcions:

Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripcions per correu electrònic a bptarragona.cultura@gencat.cat, presencialment a la Biblioteca o al 9772403031.

Podeu portar un estri per fer llum (opcional).

Francesc Tosquelles

Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França, on va dur a terme una pràctica transformadora en el camp de la salut mental i les institucions psiquiàtriques. Partidari de la interacció dels interns amb el personal mèdic i els cuidadors, i de la relació amb la gent de l’entorn rural de la Losera, va fomentar la vida i el treball en comú en la dinàmica terapèutica. A l’hospital de Saint-Alban, hi van confluir la psiquiatria d’avantguarda, l’antifeixisme i unes pràctiques culturals, entre les quals el que s’ha conegut com a art brut, que van traspassar els murs de la institució.

Convençut del caràcter intrínsecament humà de la bogeria, Tosquelles va reivindicar l’estrangerisme de la llengua i una manera de dir desbarrada. Va veure en la trobada fortuïta -com una màquina de cosir en un camp de blat- un principi per entendre millor el nostre vincle amb els altres i amb els llocs, i una forma de cura basada en la capacitat humana de superar l’adversitat.

Aquest llibre recull l’exposició Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat, que va tenir lloc al CCCB a Barcelona entre els mesos d’abril i agost d’aquest any 2022. La proposta de la mostra pretenia recuperar la història d’aquest psiquiatre català, nascut a Reus i format en l’experiència política i cultural de la Mancomunitat de Catalunya i la República que, després de lluitar al front d’Arragó i a Extremadura durant la Guerra Civil, es va exiliar a França el 1939. Va revolucionar, des d’allà, la institució psiquiàtrica amb una pràctica experimental que vinculava l’exercici clínic amb la política i la cultura, i que va humanitzar la vida de milers de pacients en una França ocupada pel nazisme i dominada pel fred, la fam i la por. Saint-Alban, l’hospital psiquiàtric, es va convertir en un refugi per a artistes d’avantguarda, que convivien amb pacients, pagesos, capellans, metges i infermeres. S’hi portava a terme una pràctica que vetllava per obrir l’hospital psiquiàtric i fomentar el vincle socials dels malalts i que veia en el teatre, en el cinema, en l’art i en l’escriptura unes eines terapèutiques fonamentals.

El retorn de Tosquelles a Catalunya va tenir lloc durant els últims anys de la dictadura i el postfranquisme. A finals dels anys seixanta, malgrat la plena dedicació professional a França, Tosquelles va tornar a Catalunya per donar continuïtat, des de l’Institut Pere Mata, a algunes iniciatives que havia assajat a Saint-Alban, a través de les jornades anuals d’interès psiquiàtric, els grups de treball, els grups dels cassets o el club de malalts.

El record de Francesc Tosquelles coincideix amb la celebració de la Setmana sobre la Salut Mental, i en concret, el dia 10 d’octubre, que es fa a tot el món.