Dones a la Història de Tarragona (5a part)

El Museu d’Història de Tarragona (MHT) i la Biblioteca Hemeroteca Municipal (BHMT) organitzen el cicle documental “Dones a la història de Tarragona”. Al llarg de diferents capítols, amb una protagonista diferent en cada una de les peces, es posa en valor el paper de dones destacades i la seva relació amb Tarragona. Totes formen part, d’una manera o d’una altra, de la història de Tarragona.  

Aquestes són les últimes incorporacions a la sèrie

ALBA RODRÍGUEZ. CERCADORA DE LLUM

Estrena el 28 de juliol de 2022

Malgrat haver estudiat disseny, aquesta jove tarragonina ha fet carrera com a fotògrafa independent. Ha col·laborat en diferents projectes col·lectius, ha fet tres residències artístiques i ha exposat en indrets com Tarragona, Barcelona, Mallorca, França, Polònia, Londres i Copenhaguen. Ha guanyat un premi Lux, dos premis Laus, un premi Repsol YPF, un Sony World Photography Awards, un premi del Diari Ara Formentera Fotogràfica, un premi del festival de cinema Rec i una menció al premi Manyé i Flaquer, entre altres guardons. Actualment disposa del seu propi estudi. Mai sacia la seva curiositat per descobrir el món.

OLGA XIRINACS. UNA VIDA DE LLIBRE

Estrena el 30 de juny de 2022

Als seus 86 anys la veterana escriptora tarragonina continua ampliant la seva obra al mateix temps que augmenten els reconeixements a la seva trajectòria. Aquest 2022 ha publicat ‘Cua de vaca’ i ha rebut el XXIII Premi Jaume Fuster atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Des de casa seva Xirinacs repassa la seva carrera i parla del seu procés de creació.

DEPORTATS, EL RECORD QUE FLOREIX

Estrena el 23 de juny de 2022

No consta que cap dona tarragonina fos deportada als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial però tenim el testimoni de dones com Glòria Rabadà i Ester Roca, netes de deportats, que transmeten com van viure les seves àvies o mares la desaparició i posterior mort dels seus familiars.

TERESA BATET, POLÍTICA AMB NOM DE DONA

Estrena el 23 de juny de 2022

L’abril de 1979 se celebraven les primeres eleccions municipals de la democràcia. La número dos de la llista de Convergència i Unió era Teresa Batet, qui finalment va entrar al consistori i va acabar sent responsable de les àrees de Salut Pública i Medi Ambient. En aquest capítol explica com va viure el seu mandat en un camp, el polític, dominat fins aleshores pels homes.

Per visualitzar els altres capítols, podeu seleccionar-los aquí

Margarida de Prades

Margarida de Prades (1387/1388-1429) va esdevenir reina de ben jove, arran del seu matrimoni amb Martí l’Humà, amb l’objectiu d’engendrar un hereu legítim al tron de la Corona catalanoaragonesa. Pocs mesos després de l’enllaç, el rei morí sense haver-se pogut fer efectiva l’anhelada successió. Aquest fet suposà l’extinció del casal de Barcelona i fou l’origen d’un interregne ple d’incerteses i tribulacions que desembocà en l’entronització dels Trastàmara en el Compromís de Casp.

L’estiu del 2018 va arrencar un projecte ambiciós i engrescador al voltant del context històric en què visqué la reina Margarida de Prades. L’aclaparador èxit de les activitats programades va fer que l’any següent es projectés un segon cicle centrat en les diverses etapes vitals d’aquesta figura fascinant i força maltractada de la nostra Història. Si bé l’objectiu era tancar la trilogia l’any 2020 amb la presentació dels principals resultats obtinguts a diversos nivells, la pandèmia de la COVID-19 va trastocar per complet les previsions. Enguany, malgrat que la situació encara no s’ha resolt del tot, podem dur a terme aquesta tercera trobada, amb el desig que generi almenys tant d’interès com les dues anteriors.

El programa de les terceres jornades té el propòsit de recuperar alguns dels principals aspectes ja exposats i de presentar les troballes més destacades efectuades al llarg dels darrers mesos de recerca. Així doncs, d’una banda, es difondran les conclusions de tot aquest intens procés d’investigació, mentre que de l’altra, es pretén donar a conèixer les línies mestres de treball i els projectes de futur. Per a fer-ho, al llarg de la setmana s’han programat tot un seguit d’activitats, enfocades a públics diversos, que es fixaran en la imatge literària de la reina, en la seva figura històrica, en el seu fill secret i en el Centre d’interpretació que se li dedicarà a la vila comtal de Prades. Finalment, com a colofó, es presentarà el llibre que recull el fruit de tots aquests esforços i que està cridat a convertir-se en un veritable referent, en oferir una imatge totalment renovada de “la de Prades”.

El divendres 12 d’agost a les 19h, i dins l’acte de clausura del cicle, tindrà lloc la presentació del llibre ‘Margarida de Prades, regnat breu, vida intensa’, a càrrec de la professora Teresa Vinyoles Vidal. Tot seguit, taula rodona amb diversos autors del volu: Stefano M. Cingolani, Teresa Forcades i Vila, Sophie Hirel-Wouts, Eduard Juncosa Bonet i Marina Navàs Ferré.

Aquí teniu l’accés al programa.

Tots els actes tindran lloc a la Sala 1 d’Octubre del Centre Cívic de Prades.

Xavier Amorós, escriptor reusenc

El passat dilluns 18 de juliol ens va deixar Xavier Amorós Solà a l’edat de 99 anys. 

L’escriptor i poeta reusenc ha estat un dels reusencs més coneguts en el camp cultural i literari i per la seva activitat cívica i política progressista i catalanista. 

La seva activitat cultural ciutadana estigué lligada al Centre de Lectura de Reus, des de la seva reobertura el 1949. Des de 1972 a 1975 es va fer càrrec de la direcció de la Revista del Centre de Lectura, i entre el 1981 i el 1982 fou president de l’entitat.

Obtingué múltiples premis i distincions en certàmens literaris d’arreu de Catalunya, i la seva obra fou reconeguda en els ambients culturals de la capital catalana. Col·laborà en la represa d’un teatre en català, des del Teatre de Cambra del Centre de Lectura, el 1956 i 1957, i en l’Agrupació Pericial, que dirigí, a partir de 1962.

El 26 de juny de 1998 l’Ajuntament de Reus li concedí el títol de fill il·lustre de la ciutat. El 14 de març de 2003 el Ple de l’Ajuntament de Reus, amb la voluntat de reconèixer la seva trajectòria poètica, humana i de persona compromesa amb la cultura i la societat reusenca, acordà per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca Central de Reus. El 23 de febrer de 2004 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, , juntament amb Josep Antoni Baixeras Sastre i Josep Subirats Piñana. L’any 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Poeta, memorialista, agitador cultural i home de teatre, va ser botiguer d’un establiment de robes durant molts anys -Les Amèriques- i des del vessant polític, senador en dues legislatures pel partit socialista de Catalunya.

Tres persones exponents de la lluita antifranquista en un periode difícil del nostre país i representats de tres ciutats del nostre territori, que la URV les va reconèixer com cara visible de la resistència cultural antifranquista a les nostre terres i del desig de canvi, tot i que no van ser els únics.

Després de la guerra civil, el nostre país va quedar orfe de cultura. Però en cadascun dels pobles del nostre territori van sortir veus que, primer des de la clandestinitat i després de manera més oberta, defensaven les idees progressistes.

Les llibreries La Rambla de Tarragona, Gaudí i La Galera de Reus, i Viladrich de Tortosa o el bar de la Geganta de Tarragona foren la seu de tertúlies i conferències d’aquelles que buscaven un avenç cultural i polític.

Xavier Amorós va participar des de la premsa i la radio buscant una manera subtil de normalització democràtica de la cultura. En aquest sentit l’autor ens va explicar que els seus poemes s’havien recitat a Radio Pirenaica per mitjà del Solé Tura.

Durant els anys cinquanta, encara era viva la censura i fins i tot l’autocensura. Molt pocs s’avenien a refer el pensament democràtic. No va ser fins els seixanta que hi haurà una revitalització a Catalunya de la mà d’obrers i d’intelectuals que s’inicien en la política. Xavier Amorós es va relacionar amb els intelectuals que havien sobreviscut a la guerra i la repressió i s’incorpora l’any 1948, a la Secció de Literatura i Idiomes del recent reobert Centre de Lectura, la qual cosa el posa amb contacte amb Carles Riba, Francesc de Borja Moll, M. Aurèlia Capmany i Joan Triadú. És un dels fundadors de l’Associació d’Estudis Reusencs, amb un projecte editorial al darrere.

No és estrany, doncs, que sigui una veritable institució a Reus, centre del seu món real i literari.

La poesia d’Amorós, directa, planera, transforma el fet quotidià en imatge lírica, i també, a través de la mitificació del poble de Pradell (Priorat), en símbol. En reconeixement a la seva producció lírica va rebre, entre d’altres, el Premi Carles Riba i el Premi de Literatura Catalana-Poesia de la Generalitat de Catalunya. Va cultivar, a més, el periodisme literari, l’assaig i la crítica i, de manera especial, la crònica autobiogràfica, narrada, segons Joaquim Molas, sota “l’observació i la universalització, amb detallisme, i amb un to poètic i irònic alhora, viu i senzill, de conversa”.

A la Biblioteca trobareu gran part de la seva obra

IX Nit literària al Far de la Banya. ‘Arran de mar.’

Divendres 22 de juliol a les 22 h. Organitzen: Museu del Port de Tarragona i la Biblioteca

Des de l’any 2009 s’han vingut celebrant les Nits literàries al Far de la Banya, a l’esplanada del dic de Llevant del Port de Tarragona. Aquestes activitats es realitzen un vespre a l’inici l’estiu, i són seleccions de lectures en veu alta, acompanyades de música que tenen el mar com a fil conductor.

En aquesta edició les lectores i lectors seran persones vinculades amb la mar, tant a nivell personal com professional, i acompanyades per la música d’Eloi Duran, músic. Participaran a la lectura de textos Lurdes Malgrat, directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, i escriptora. Gerard Martí, director del Museu d’Història de Cambrils ; Montse Adan, directora de Port-Ciutat del Port de Tarragona. Adrià Recasens, veí, periodista i autor del Blog del Barri del Port. Carme Pedrol, serrallenca vinculada a diferents entitats del barri pesquer. Josep M. Cruset, president del Port de Tarragona acompanyat del seu fill Dídac. Els autors escollits són diversos, no ens oblidem dels clàssics com Jacint Verdaguer, o Joaquim Ruyra, fins a  més actuals com la tarragonina Natàlia Romaní o Stefanie Kremser, escriptora i guionista alemanya.

Premi Mañé i Flaquer

El Centre d’Iniciatives i Turisme de Torredembarra (CIT), una entitat creada l’any 1965 amb l’objectiu d’impulsar el turisme a la població, convoca la primera edició del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer l’any 1970, en memòria de Joan Mañé i Flaquer, conegut periodista nascut a Torredembarra.

Aquesta associació, que realitzava tot un seguit d’activitats per promocionar la vila, va ser clau en la regeneració del teixit cultural a través de l’organització d’iniciatives diverses : premis, concursos artístics, exposicions, conferències…

Actualment està organitzat per l’Ajuntament de Torredembarra, junt amb el Col·legi de Periodistes de la Demarcació de Tarragona i la col·laboració del Port de Tarragona des de l’any 2020.

Exemplars dels Premis Joan Mañé i Flaquer conservats a la Biblioteca Pública de Tarragona

El Tinglado número 2 del Port de Tarragona del acull entre l’1 de juliol i el 21 d’agost l’exposició “Premi de Fotoperiodisme Camp de Tarragona”, que reuneix les fotografies presentades a la XXXIV edició (2021) del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer.

La mostra aplega les 40 fotografies presentades per un total de 13 fotoperiodistes a la segona convocatòria de la categoria Fotoperiodisme Camp de Tarragona.

Aquesta categoria forma part del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer, organitzat per l’Ajuntament de Torredembarra i la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el patrocini de Repsol i la col·laboració del Port de Tarragona. La imatge guanyadora d’aquesta segona edició va ser “L’incendi que s’acosta”, de Xavi Jurio, i les finalistes “Segona Onada”, de Carles Esporrín, i “Trapezi”, de Tjerk van der Meulen.

L’exposició, produïda pel Port de Tarragona, mostra les imatges presentades, totes elles vinculades informativament al Camp de Tarragona i signades pels fotoperiodistes Marc Colilla, Ariadna Escoda, Carles Esporrín, Alícia Fàbregas, Santi Iglesias, Xavi Jurio, Marc Lladó, Anna Lofi, Tjerk van der Meulen, David Oliete, Jordi Jon Pardo, Laia Solanellas i Núria Torres.

A través d’aquest recull d’imatges, l’espectador establirà un vincle visual amb els fets més rellevants ocorreguts a les comarques tarragonines entre l’1 de setembre de 2020 i el 31 d’agost de 2021: els estralls del temporal Filomena, la destrucció del foc a la Conca de Barberà, la convivència entre indústria i turisme, les reivindicacions de la ciutadania, el retorn de l’activitat castellera o les noves rutines sorgides de la pandèmia, entre d’altres.

Els horaris de visita a l’exposició són :

De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 20 h

Diumenges i festius d’11 a 14 h

Seguim el fil… (4)

Arriba l’estiu. Ens endinsem durant unes setmanes a un ritme més calmat, amb més estones lliures i amb dies de vacances que ens ajuden a desconnectar de la rutina diària familiar i professional.

Si us agrada caminar, fer excursions en BTT o escalada, ja sigui sols, en família o amb amics, no us podeu perdre l’expositor que trobareu a la Planta Baixa dedicat únicament a sortides pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. 

Aquest mes i seguint l’expositor mensual ‘Seguim el fil…‘, aprofitem per compartir amb vosaltres una selecció de guies, rutes i mapes excursionistes de la província de Tarragona.

Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Baix Penedès, Priorat, Tarragonès, Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Tot el territori de la provincia el trobareu a PB.

A part d’aquestes que us oferim, també us podeu adreçar a la Planta Primera on trobareu més guies per conèixer el nostre ric territori.

Agafeu en préstec la guia que més s’avingui als vostres plans i convertim les guies Km0 en l’èxit d’aquest estiu.

Bones vacances i Bones rutes!

Tárraco. Reflejo de Roma. Novetat 2022

Tárraco. Reflejo de Roma (Silva Editorial, maig 2022) és un llibre on conflueixen deu autors, tots ells experts en el seu camp, per donar una visió particular i, a la vegada complementària, de la ciutat romana de Tàrraco. Capitanejant l’equip hi ha el fotògraf i realitzador audiovisual Albert Saludes Casas, qui fa un parell d’anys es va proposar fer un llibre sobre Tàrraco que conjugués el rigor de continguts amb la divulgació, i el qual s’ha encarregat de signar un article, de l’edició del llibre i del disseny de les cobertes

L’alineació d’aquest equip que signa els articles la formen deu articulistes, comptant el mateix Saludes. El llibre arrenca amb les paraules de Joan Menchon Bes, arqueòleg municipal, i el segueixen especialistes de la talla del museòleg i arqueòleg Francesc Tarrats, Enric Seritjol Ferré, del grup de reconstrucció històrica Projecte Phoenix, o l’arquitecte Xavier Climent Sánchez, qui desgrana, en precises pinzellades, l’arquitectura, l’enginyeria i l’urbanisme romà aplicats a la colònia de Tàrraco, així com la disponibilitat, ús i la rellevància de l’aigua.

Altres perspectives interessants són les que ofereixen el doctor Jaume Fontanet Torres, que explica els conceptes bàsics de la medicina romana (sense oblidar-se de Musa, metge de l’Emperador August a Tàrraco), o la de l’arxivera i historiadora Coia Escoda Múrria, que posa el focus en el port romà de la ciutat. Andreu Muñoz Melgar, director dels Museus Diocesans de Tarragona, detalla l’origen i creixement del cristianisme a Tàrraco, i l’arqueòleg i especialista en reconstrucció històrica romana César Pociña López fa un retrat extens i acurat de l’equipament militar romà. Per la seva banda, Albert Saludes relata la dura vida del legionari romà. L’obra es clou amb un article de Josep M. Macias Solé, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, sobre el final de la ciutat romana de Tàrraco.

El llibre s’ha publicat en llengua castellana, però aviat tindran la versió en català

Novetats de les revistes dels centres d’estudis a RACO

L‘Institut Ramon Muntaner, en col·laboració amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, segueix treballant per tal que el major número de revistes científiques dels centres d’estudis es puguin consultar en obert i a text complet a través de RACO

D’aquesta manera, a partir d’ara trobareu al portal de RACO els següents números de publicacions periòdiques dels centres d’estudis ja presents al repositori:

  • Butlletí Arqueològic, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 43.
  • Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 126.
  • Canemàs, de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Ja està disponible el text complet dels números 17, 18 i 19 i es poden consultar els sumaris dels números 21, 22 i 23.
  • Dovella, del Centre d’Estudis del Bages. Ja està disponible el text complet del número 127 i es pot consultar el sumari del número 131.
  • Eivissa, de l’Institut d’Estudis Eivissencs. Ja està disponible el text complet del número 68 i es poden consultar els sumaris dels números 69 i 70.
  • El Sot de l’Aubó, del Centre d’Estudis Canetencs. Ja està disponible el sumari i el text complet dels números 78 i 79.
  • Empelt, de Maestrat Viu. Ja està disponible el text complet del número 3 i es pot consultar el sumari del número 4. 
  • Estudis Altafullencs, del Centre d’Estudis d’Altafulla. Ja està disponible el text complet del número 44 i el sumari i text complet del número 45.
  • Interpontes, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. Ja està disponible el text complet del número 5 i es pot consultar el sumari del número 6.
  • L’Aiguadolç, de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. Ja està disponible el text complet del número 49 i es pot consultar el sumari del número 50.
  • L’Erol, de l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Ja està disponible el sumari i el text complet dels números 148-149 i 150.
  • Lo Floc, del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Ja està disponible el sumari i el text complet dels números 228 i 231 i el sumari i text complet del número 236.
  • L’Ordit, del Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 8.
  • Miscel·lània del CERE, del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 31.
  • Mirmanda, de l’Associació Mirmanda. Ja està disponible el text complet dels números 9, 10-11 i 12-13.
  • Notes, del Centre d’Estudis Molletans. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 37.
  • Monografies del CEV, del Centre d’Estudis Vilassarencs. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 5.
  • Oppidum. Revista Cultural del Solsonès. Ja està disponible el text complet del número 17 i es pot consultar el sumari del número 19.
  • Paratge, de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Ja està disponible el text complet del número 32, el sumari i el text complet del número 33 i es pot consultar el sumari del número 34.
  • Plaça Vella, de l’Arxiu d’història de Castellar del Vallès. Ja està disponible el text complet dels números 61 i 62.
  • Plecs d’història local, de l’Institut Ramon Muntaner. Ja està disponible el sumari i el text complet dels números 183, 184 i 185.
  • Quaderns de Capafonts, de l’Associació Cultural Picorandan. Ja està disponible el sumari i el text complet dels números 27, 28, 29, 30 i 31.
  • Quaderns de l’Ebre, de l’Institut Cristòfor Despuig de Tortosa. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 10.
  • Quaderns de Vilaniu, de l’Institut d’Estudis Vallencs. Ja està disponible el text complet dels números 76 i 77 i es pot consultar els sumaris dels números 80 i 81.
  • Quaderns d’Estudi, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Ja està disponible el sumari i el text del número 35.
  • Revista de Estudios Comarcales REC, de l’Instituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva. Ja es pot consultar el sumari del número 14.
  • Sarrià, de l’Associació d’Estudis de la Marina Baixa. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 16.
  • Síntesi: Quaderns del Seminari de Besalú, d’Amics de Besalú i el seu Comtat. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 5.
  • Shikar, del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 8.
  • Trobades Culturals Pirinenques, de la Societat Andorrana de Ciències. Ja està disponible el sumari i el text complet del número 16.
  • Urtx, del Museu Comarcal de l’Urgell Tàrrega. Ja està disponible el text complet del número 35.

Més informació: https://www.raco.cat/raco/ 

Dones a la Història de Tarragona (4a part)

El Museu d’Història de Tarragona (MHT) i la Biblioteca Hemeroteca Municipal (BHMT) organitzen el cicle documental “Dones a la història de Tarragona”. Al llarg de diferents capítols, amb una protagonista diferent en cada una de les peces, es posa en valor el paper de dones destacades i la seva relació amb Tarragona. Totes formen part, d’una manera o d’una altra, de la història de Tarragona. 

Els nous capítols parlen de dones protagonistes de moments històrics i temes ​diversos com l’ofici ​de remendadora, l’esport, l’exili, la literatura, la política i l’art, entre altres.

LOLA PANIAGUA I MONTSE BOSQUET – LA PLATJA LLARGA I LES SEVES SALVADORES

Estrena el 9 de juny de 2022

A partir de l’any 2005 un grup de ciutadanes, que posteriorment van constituir la plataforma Salvem la Platja Llarga, van realitzar nombroses actuacions encaminades a la conservació i protecció d’aquest punt del litoral de la ciutat. Reclamaven la preservació de l’indret com espai natural i que es desestimés el projecte de construcció d’un passeig marítim.

CHANTAL GRANDE, EXPLORADORA D’IMATGES

Estrena el 2 de juny de 2022

Fundadora de la Galeria Fòrum i una de les pioneres en apostar per a l’exhibició i difusió de la fotografia. Va ser comissària de nombroses exposicions d’art contemporani al Tinglado 2 del Moll de Costa a la dècada dels anys 80 i 90 del segle passat. Ha estat organitzadora del festival SCAN. L’any 2021 l’Ajuntament de Tarragona va reconèixer la seva tasca amb una distinció al mèrit cultural.

VIVIANA DE SALVADOR DEOP: L’EXILI FAMILIAR

Estrena el 19 de maig de 2022

Néta del periodista Lluís de Salvador, molt significat políticament, Viviana de Salvador explica els motius i les conseqüències de l’exili a França a què es van veure obligada la seva família després de la Guerra Civil espanyola. La vida en un camp de refugiats, el repte de començar de zero en un país de nou i el retorn a Catalunya van suposar un gran tràngol.

MONTSERRAT NADAL: UNA VIDA ENTRE VINYES

Estrena el 12 de maig de 2022

Aquesta biòloga i enòloga és considerada pionera i referent en el món del vi com a docent, divulgadora i investigadora. Recentment ha rebut el títol de Filla Predilecta de Tarragona.

SYLVIA FONTANA, CRÉIXER DINS L’AIGUA

Estrena el 5 de maig de 2022

Sylvia Fontana va fer història dins la natació femenina participant en els Jocs Olímpics de Montreal 1976 i en diferents competicions mundials i europees. Va ser 22 cops campiona d’Espanya i va batre diversos cops els rècord d’Espanya de natació. En reconeixement a la seva trajectòria, la piscina olímpica de Campclar porta el seu nom.

DONES I DIVULGACIÓ. TRENCANT ESTEREOTIPS

Estrena el 28 d’abril de 2022

Lydia Gil, documentalista i divulgadora científica, explica la importància de fer visible les dones dins el món de la ciència i pal·liar la manca de referents femenins en aquest món

JOANA COSTA: LA MAR EN FEMENÍ

Estrena el 22 d’abril de 2022

Joana Costa, armadora i remendadora, i Mercè Toldrà, directora del Museu del Port de Tarragona, ens parlen de les feines de les dones a la mar, la duresa de l’ofici de remendadora al Serrallo i com tot plegat ha evolucionat amb el pas dels anys.

En aquests enllaços es poden recuperar els capítols emesos: 

https://www.tarragona.cat/patrimoni/museu-historia/activitats/dones-a-la-historia-de-tarragona 

https://www.tac12.tv/.

50 anys Òmnium Cultural del Tarragonès

Òmnium Tarragonès ha volgut fer un reconeixement i agraïment a l’equip humà i la tasca desenvolupada al llarg dels 50 anys de l’entitat a través d’un documental.

El documental pretén oferir un recorregut per la trajectòria d’Òmnium Cultural del Tarragonès, posant de manifest els canvis que ha sofert la delegació territorial al llarg dels seus cinquanta anys a través de testimonis directes de la seva història. Així, l’audiovisual és el puzzle resultant d’una vintena d’entrevistes fetes a persones destacades de l’entitat, com els socis fundadors Josep Sendra i Ramon Marrugat; els expresidents i expresidentes de la delegació del Tarragonès Olga Xirinacs, Josep Lluís-Carod Rovira, Núria Aguadé, Joan Andreu Torres i Rosa Maria Codines; o Jordi Cuixart com a president d’Òmnium Cultural. La presentació del documental va tenir lloc el 8 d’octubre de 2021 en un acte públic al Teatre Tarragona.

Per altra banda, El llibre ‘De la llengua al país. 50 anys d’Òmnium Cultural al Tarragonès’, de Ricard Lahoz, convida al lector a fer-se preguntes i a reflexionar. Està estructurat per les diverses etapes de l’entitat i amb una cronologia a la inversa, des de l’actualitat fins al seus orígens clandestins a les acaballes de la dictadura, l’any 1971, a recés d’associacions com el Club de Joves, la Cooperativa Obrera o la Llibreria la Rambla. A més compta amb un gran nombre de testimonis i repassa diverses fites aconseguides, entre la il·lusió de les primeres classes de català i l’empenta d’aquells primers docents i alumnes; la Nit de Santa Llúcia de 1972; l’impuls del Premi Domènec Guansé; l’organització de l’Any Rovira i Virgili; els esforços per actuar en termes de Països Catalans i la consolidació d’uns premis literaris, entre d’altres.

El llibre el tenim disponible a la biblioteca.