Commemorem els 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla

Inscripció prèvia! Dimecres 3 de novembre, conferència i dissabte 13 de novembre visita a la catedral amb Marta Serrano Coll. Organitzen: Biblioteca i Comissió 700 anys Braç de Santa Tecla.

Commemorem els 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla, conferència i visita a la catedral amb Marta Serrano Coll.

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona i Comissió 700 anys Braç de Santa Tecla. 

@Marc Colilla



Marta Serrano Coll és historiadora i professora de la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat diversos llibres, articles i participat en projectes de recerca; al llarg de la seva trajectòria professional s’ha especialitzat en l’estudi de la imatge del poder i en la catedral de Tarragona, entre altres temes.

:: Dimecres 3 de novembre, 19 h. Sala d’actes dels ST de Cultura a Tarragona. Major, 14.

L’arribada del braç de Santa Tecla més enllà de l’efemèride devocional: ressò polític i artístic a la Tarragona medieval” 

La translació de les relíquies de santa Tecla a la seu metropolitana de Tarragona el 1321 va constituir una fita pel que fa a la relació entre la catedral i la ciutat a través d’un cos sant. Però aquesta festivitat ha de ser entesa, també com una eina propagandística que va contribuir no només a la consolidació del poder primigeni del govern municipal, sinó també, com veurem, a l’afirmació de la posició de l’arquebisbe en el marc de les lluites de poder generades en el sí de la nostra ciutat.

:: Dissabte 13 de novembre, 11 h. Punt de trobada: Catedral de Tarragona, pla de la Seu.

“La Catedral de Tarragona en l’Edat Mitjana i les evidències iconogràfiques de Santa Tecla”  

Durant la visita a la catedral de Tarragona s’explicaran les noves hipòtesi que s’han argumentat sobre el seu procés constructiu. Veurem per què la nostra Seu ha de ser contemplada amb altres ulls, i quines són les singularitats que fan que hagi de ser “re-col·locada” en el panorama artístic peninsular. A més, aprofitarem per visualitzar i comentar les representacions que, de la nostra santa patrona, es van realitzar durant el període medieval.

És necessària inscripció prèvia a bptarragona.cultura@gencat.cat

Dones de Tarragona (2a part)

El Museu d’Història de Tarragona (MHT) i la Biblioteca Hemeroteca Municipal (BHMT) organitzen el cicle documental “Dones a la història de Tarragona”. Al llarg de diferents capítols, amb una protagonista diferent en cada una de les peces, es valora el paper de dones destacades i la seva relació amb Tarragona: Des de la nostra patrona, Santa Tecla, fins a una representació de les feministes dels anys 70. Totes formen part, d’una manera o d’una altra, de la història de Tarragona. 

L’objectiu d’aquest cicle és posar en valor la seva importància històrica i alhora donant visibilitat a totes aquelles dones que van ser invisibilitzades durant segles. La primera temporada va començar el febrer d’enguany i s’han realitzat 9 documentals. Ara s’enceta una nova temporada amb dones cabdals en la història de la ciutat.

Pepita Ferrer, jugadora d’escacs

Estrena el 14 d’octubre de 2021

Montse Recasens i Miguel Zanón ens recorden la jugadora d’escacs Pepita Ferrer (1938-1993). Va ser la primera jugadora i monitora d’escacs catalana i de l’Estat espanyol a aconseguir la categoria de mestre internacional femení, l’any 1974. Va ser vuit cops campiona d’Espanya i quatre de Catalunya, i va participar set vegades en les Olimpíades d’escacs. Tenia un estil de joc agressiu. Els darrers anys, al barri de Torreforta, hi va desenvolupar una important tasca d’ensenyament. La Biblioteca de Torreforta porta el seu nom.

Carme Casas, lluitadora antifranquista, amb Neus Saún

Estrena el 7 d’octubre de 2021

Neus Saún Casas ens parla de la seva mare, Carme Casas Godessart (1921-2013). El seu compromís polític i la seva perseverança en la lluita contra el nazisme fan d’ella un testimoni d’excepció. Va ser cofundadora de l’associació Les dones del 36, que tenia com a objectiu sensibilitzar les generacions més joves contra el feixisme i la dictadura. L’Ajuntament de Tarragona va posar el seu nom i el del seu marit a un carrer del barri de Sant Salvador.

Dones a la prehistòria, amb Marina Lozano

Estrena el 30 de setembre de 2021

Fa quatre mil anys ja hi havia treballs especialitzats per sexes, perquè algunes tasques només les feien dones; ja existia, doncs, l’especialització del treball. Marina Lozano, mitjançant l’estudi d’ossos i dents, ens explica quines eren aquestes activitats que feien les dones durant la prehistòria.

Beatrice Bizot

Estrena el 23 de setembre de 2021

Beatrice Bizot és l’única dona escultora que té obra pública als carrers de Tarragona, entre més d’una cinquantena d’obres. I ho és per partida doble: és l’autora de dos conjunts escultòrics, El mar, la plaça i la finestra, al Serrallo, i l’homenatge a Xavier Dupré, al circ romà.

“Santa Tecla, patrona nostra”, amb Meritxell Pérez

Estrena el 16 de setembre de 2021

Meritxell Pérez ens farà una exposició de la figura de santa Tecla, la patrona de totes les tarragonines i tarragonins. Santa Tecla és una heroïna del cristianisme antic: surt triomfal d’una sèrie de martiris, és verge, és peregrina, és apòstol, i moltes dones imitaran aquest model. Amb el temps, es convertirà en la personificació de l’església mateixa. La devoció popular va fer de Tecla la santa que és avui en dia.

Per més informació sobre els documentals, podeu visitar la web de l’ajuntament

Santa Tecla, 700 anys

En el marc de la celebració del 700 aniversari de l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla, l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili organitzen unes jornades divulgatives amb la intenció d’analitzar aquests fets esdevinguts a l’Edat Mitjana que han estat essencials per entendre l’evolució posterior de la festa i de la ciutat. 

Les jornades compten amb la presència dels principals especialistes en aquestes matèries, com Francesca EspañolEduard JuncosaEmma LiañoMeritxell PérezMn. Antonio Martínez SubiasFrancesc Massip Marta Serrano.  Els objectius principals d’aquestes jornades són, principalment, donar l’emmarcament històric, antropològic i cultural de l’entrada del Braç al segle XIV a la ciutat, analitzar el context històrico-cultural del moment a nivell local, establir la vinculació de l’acte en si de l’Entrada amb el desenvolupament de la festa i culte a Santa Tecla com a fet religiós, polític, cultural i element de cohesió i identitat de la ciutat de Tarragona; i finalment, aportar des de l’àmbit acadèmic i professional les interpretacions des de les diferents vessants: Història, Antropologia, Història Religiosa, Cultura Tradicional i Popular i Sociologia, entre d’altres.  La primera de les jornades es va realitzar el dijous 7 d’octubre i de cara als propers dijous 14 i 21 d’octubre al Campus Catalunya de la URV, es donarà pas a les altres dues. L’assistència és gratuïta i oberta a tota la població amb inscripció prèvia a través d’entrades.tarragona.cat

Segona jornada : Visió des dels Patrimonis.

  • Santa Tecla al gòtic: el retaule major de la Catedral. Dra. Emma Liaño, catedràtica emèrita de la URV i especialista en Art Medieval.
  • Santa Tecla al romànic: altar major. Dra. Ester Lozano, doctora en Història de l’Art, especialitzada en l’escultura romànica i la iconografia medieval en general.
  • La capella de Santa Tecla. Dr. Antonio Martínez Subías, especialista en Història de l’Art, canonge de la Catedral i responsable del seu patrimoni històric. 
  • El seguici i les processons de Santa Tecla, visió històrica. Sr. Jordi Bertran, filòleg especialitzat en cultura tradicional i popular i gestió cultural.
  •  Taula rodona amb els ponents moderada per Joan Menchon, historiador i arqueòleg, dedicat a gestió i reflexió del patrimoni des d’una visió holística.

Tercera jornada : Religiositat popular, teatralitat i manifestacions artístiques.

  • La construcció d’un culte cívic: Santa Tecla i la ciutat de Tarragona. Dra. Francesca Español, professora d’Història de l’Art de la UB. Centra el paper de la dona santa en el seu context històric i artístic.
  • El reliquiari de Santa Tecla. Dr. Antonio Martinez Subías, especialista en Història de l’Art i Canonge de la Catedral, responsable del seu patrimoni històric.
  • Visió des de la religiositat popular. Sr. Adolf Quetcuti, antropòleg especialitzat en cultura tradicional i religiositat popular a Tarragona.
  • Teatralitat i processons. Dr. Francesc Massip, professor de la URV i especialista en Teatre Medieval, estudiós de les processons i actes similars com a cerimònies paralitúrgiques i de control social.
  • Taula rodona amb els ponents moderada pel Mn. Antoni Perez de Mendiguren, degà-president del Capítol de la Catedral de Tarragona i professor de l’INSAF.

El programa el complementen tres activitats més :

Dijous 28 a les 17 h, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona imparteix al Centre Tarraconense el Seminari la taula rodona Villancets, càntics i goigs a la Santa Música festiva a la Catedral.

A les 20 h al mateix espai, l’APELLC organitza l’espectacle poètic El camí de Santa Tecla.

 Dimecres, 3 de novembre, la Biblioteca Pública de Tarragona s’incorpora a la celebració dels 700 anys de l’entrada de la Relíquia del Braç de Santa Tecla amb una proposta divulgativa adreçada a tots els públics que es centrarà en la iconografia de Santa Tecla, on la catedral de Tarragona, la seva construcció i el seu aspecte artístic tindran un paper central. Tant la xerrada com la visita estaran guiades per la doctora Marta Serrano.

Dissabte 6 de novembre, com a continuació de la xerrada, la doctora Marta Serrano guiarà una visita per la Catedral destacant la seva situació en el moment de l’Entrada de la Relíquia així com la Iconografia de Santa Tecla que s’hi conserva. 

Podeu consultar el programa d’activitats sobre Santa Tecla 700 aquí

Històries de Terra i Aigua – Literatura i territori

PLACES DISPONIBLES! Farem un recorregut pels principals autors ebrencs del s. XX. Octubre 2021.


Històries de terra i aigua – Literatura i territori, amb Maria Franquet-Roca i Clàudia Pallisé Perelló.  Amb la col·laboració de l’Institut  Ramon Muntaner (IRMU). Octubre 2021. 

Accedeix al taller

Maria Franquet-Roca (1999) és filòloga catalana i hispànica -llicenciada en Llengües i literatures modernes (UB); forma part activament del teixit associatiu i cultural de Riba-roja d’Ebre, d’on és regidora de Cultura i Igualtat, coorganitzant l’esdeveniment “Copa de lletres: literatura i vi” des de 2016, i essent la presidenta de l’Associació cultural “Coll de dama”.

Clàudia Pallisé Perelló (1997) és biòloga humana i actualment està cursant els màsters en filosofia i bioètica i en salut pública internacional a la Universitat Lliure d’Amsterdam on resideix. Malgrat que la seva formació acadèmica és eminentment científica, té un estret vincle amb les humanitats i amb la literatura que l’han fet guanyadora de premis literaris locals i nacionals.

Aquest taller pretén fer un recorregut pels principals autors ebrencs del s. XX. Prenent com a punt de partida i com a fil conductor el territori, analitzarem la relació entre les seves obres i el lloc en el qual se situen, així com les diverses tècniques narratives que apropen el lector als escenaris de casa nostra.


:: OCTUBRE

BLOC 1: Argila – Passeig per la prosa d’Artur Bladé, Sebastià Juan Arbó i Jesús Moncada.

50 anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès

Demà divendres 8 d’octubre, el Teatre Tarragona acull a les 19:30h l’estrena del documental 50 anys d’Òmnium Tarragonèsuna producció d’Òmnium Cultural del Tarragonès en col·laboració amb la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, i amb guió, gravació i muntatge a càrrec de S. Morris Produccions.

El documental pretén oferir un recorregut per la trajectòria de l’entitat, posant de manifest els canvis que ha sofert la delegació territorial al llarg dels seus cinquanta anys a través de testimonis directes de la seva història. Així, l’audiovisual és el puzzle resultant d’una vintena d’entrevistes fetes a persones destacades de l’entitat, com els socis fundadors Josep Sendra i Ramon Marrugat; els expresidents i expresidentes de la delegació del Tarragonès Olga XirinacsJosep Lluís-Carod RoviraNúria AguadéJoan Andreu Torres i Rosa Maria Codines; o Jordi Cuixart com a president d’Òmnium Cultural.

Les entrevistes han estat enregistrades al llarg d’aquest 2021 ) a diferents indrets de la ciutat, com els Jardins de l’Alguer, la Cooperativa Obrera, el Teatre Metropol, el Palau de Congressos o el local d’Òmnium Tarragonès a la Rambla Nova. La producció compta amb imatges del fons d’Òmnium Cultural del Tarragonès o de la Llibreria de La Rambla, custodiats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, així com amb imatges cedides per la televisió pública del Camp de Tarragona Tac12 i també de la mateixa entitat Òmnium Cultural.

L’estrena s’emmarca en la programació 14 d’abril de 1931: 90 anys de la Segona República de l’Ajuntament de Tarragona. 

L’assistència és gratuïta amb invitació, a http://entrades.tarragona.cat.

Per altra banda, us recomanem l’exposició ’50 anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès‘ que es podrà visitar a l’Espai Turisme del carrer Major des del 14 d’octubre fins el 17 de desembre.

El Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura de Reus commemora amb el cicle «1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura» el centenari de la inauguració de les obres de reforma de l’actual emplaçament de l’entitat al carrer Major, a l’antic palau dels marquesos de Tamarit. Aquesta nova ubicació va impulsar la projecció de l’ateneu a la ciutat i a Catalunya.

L’any 1897, el Centre de Lectura va decidir el trasllat del carrer de la Font al carrer Major, ja que la seu social de llavors amenaçava ruïna. Es van realitzar diverses remodelacions –la façana, la biblioteca, la sala Fortuny, el despatx de presidència– i es va construir un teatre al jardí. L’empresari i mecenes Evarist Fàbregas, president del Centre de Lectura (1906-1908), va sufragar les despeses. Després de moltes vicissituds, les obres es van inaugurar el 30 d’octubre de 1921 amb l’assistència de Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya. Aleshores, el dramaturg i polític Pere Cavallé presidia l’entitat.

Els actes que es van organitzar per celebrar l’esdeveniment van tenir un destacat impacte a la ciutat. La premsa local en va recollir lloances però també algunes crítiques per l’elevat cost de les obres (un milió de pessetes de l’època), motiu pel qual es va qualificar el Centre de Lectura com «la catedral de guix».

Amb les jornades «1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura», que s’organitzen amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis, es vol aconseguir un triple objectiu:
– Homenatjar les persones que van fer possible un ateneu cultural que, cent anys després, continua ben actiu.
– Fomentar, una vegada més, la participació de totes les seccions de l’entitat en un projecte comú.
– Consolidar el Centre de Lectura com a imprescindible focus cultural de la ciutat.
– Donar a conèixer les instal·lacions de l’entitat a la ciutadania de Reus. I, per extensió, a tothom qui visiti la ciutat.

Programa d’actes

• 6 de setembre – 8 d’octubre: Exposició «Els primers anys d’art al Centre de Lectura de Reus (1900-1936)».

• 1 d’octubre – 29 d’octubre: Exposició «Imatges d’ahir i d’avui del Centre de Lectura».

• 4 d’octubre: Conferència «L’activisme cultural d’Evarist Fàbregas», a càrrec de Jaume Massó, historiador.

• 5 d’octubre: Conferència «Les seus i la ciutat», a càrrec de Jordi Bergadà i Anton M. Pàmies, arquitectes.

• 19 d’octubre: Conferència «100 anys d’excursions del Centre de Lectura», a càrrec d’Andreu Ferré, membre de la Secció Excursionista.

• 21 d’octubre: Conferència «La projecció social del Centre de Lectura en la dècada dels anys 20-30 dels s. XX», a càrrec de d’Axel Baiget, historiador.

• 22 d’octubre: Conferència «Tomàs Bergadà (1862-1937), un modest pintor entre genis», a càrrec de Josep Fàbregas, historiador.

• 28 d’octubre: Recreació del IV Certamen literari (1921), a càrrec de David Figueres, de la Secció de Llengua i Literatura, i del col·lectiu En Veu Alta.

• 2 de novembre: Acte institucional de commemoració del centenari.

• 30 de novembre: Conferència «La Bibliote[ca.1921]», a càrrec de Montserrat de Anciola, cap de la Biblioteca del Centre de Lectura.

• 20 de desembre: Conferència «100 anys del nou Centre de Lectura», a càrrec de l’arquitecte David Tàpias.

Taller virtual de poesia

Amb Adrià Targa. El poeta és un fingidor. Amb la col·laboració de l’Escola de Lletres. Octubre/ Desembre 2021.



Adrià Targa, llicenciat en Filologia Clàssica i poeta.


Ja ho va dir Fernando Pessoa: només a través del fingiment i la mentida aconseguim transmetre allò que sentim de debò. En aquest curs veurem quatre poetes en un de sol: són els heterònims del mateix Pessoa (Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis) i el mateix poeta ortònim, el poeta que amb “Mensagem” va cantar les glòries imperials de Portugal. En aquest taller crearem els nostres propis heterònims, i comprovarem com la ficció pot superar la realitat, també en la poesia.


:: OCTUBRE

Alberto Caeiro

Poeta retirat al camp, de vers senzill i planer, Caeiro és el mestre de la tríada pessoana. La seva intenció no és deixar cap empremta, sinó passar volant com un ocell que no deixa cap marca en el cel.

:: NOVEMBRE 

Ricardo Reis i Álvaro de Campos

No hi ha tanta diferència entre la represa dels clàssics de Ricardo Reis, clarament influït per Horaci, i l’avantguarda rebel d’Álvaro de Campos. Tots dos han begut de les mateixes fonts poètiques. I a més a més, no hi ha res més revolucionari que el passat.

:: DESEMBRE

El poeta ortònim

Final de trajecte. La veu del Pessoa pur, sorprenentment conservadora, no està exempta d’una delicadesa i perfecció que ens permet entendre per què la poesia del seu particular “Mensagem” és l’única que va donar per bona i signar amb el seu nom. Un cant a la glòria eterna de l’imperi portuguès.

Podeu accedir al taller aquí

Històries des de la Festa

Tarragona Cultura ha habilitat un espai web per visualitzar una sèrie de documentals breus sobre la Festa de Santa Tecla. Són quatre capítols més sota el títol de “Històries des de la Festa”, que s’afegeixen als capítols que van iniciar la sèrie l’any 2020, i també als de Sant Magí. Són una coproducció de Kamaleón i l’Ajuntament de Tarragona amb el patrocini del BBVA. La direcció és de Rafael López Monné, amb muntatge de Rafa Pérez i grafisme de Noemi Rosell Julio Vilar s’ha encarregat de la documentació i del guió, a més de fer de narrador i presentador. Els títols dels quatre capítols són : August. Un emperador entre festes, Diables. L’origen de la festa a l’Infern, L’arquebisbe pirata. Un almirall entre el papa i el rei i Dames i vells. Una escletxa per desbarrar.

Podeu accedir aquí a la web de TGN Cultura amb la sèrie “Històries des de la festa” de Santa Tecla i la de Sant Magí.

Per a saber-ne més sobre Santa Tecla i Tarragona :

Alsina Alsina, Maria Antònia. “El Culte a Santa Tecla a la Tarragona del segle XIII : Aspàrrech de la Barca i el frontal de marbre”. A:  Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 22-27. Text complet aquí.

Amorós Òdena, Brigid. “Santa Tecla, patrona de Tarragona : vida i llegenda”. A:  Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 12-17. Text complet aquí

Domènech i Circuns, JosepVida de la proto-martir Santa Tecla, patrona de Tarragona y de todo el Principado de Cataluña / a cura de: Andreu Dasca i RoigéJordi Rovira i Soriano. Tarragona : Virgili, 1993.

García Gual, CarlosAudacias femeninas. Madrid : Nerea, 1992.

Juncosa Bonet, Eduard. “Santa Tecla i el rei Pere el Cerimoniós”. A: Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 18-21. Text complet aquí.

Misser, SalvadorEl Libro de Santa Tecla : con una monografía sobre su nueva parroquia en Barcelona y con una documentación gráfica de 164 grabados. Barcelona : Parroquia de Santa Tecla ; Tarragona : Cabilde Catedral, 1977.

Morant i Clanxet, JordiIconografia de Tarragona : recull dels goigs. Tarragona : l’Ajuntament, 1972.

Pérez Martínez, Meritxell. “Tecla i Tarragona”. A: Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 2-5. Text complet aquí.

Piña Solé, Anna Rosa. “Tecla d’Iconi versus Santa Tecla”. A: Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 6-11. Text complet aquí.

El Braç de Santa Tecla

Aquest any es commemoren els 700 anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla a la ciutat.

El 17 de maig de 1321 la peça va trepitjar la ciutat per primera vegada i el mes de maig ja van començar els primers actes de celebració que s’allargaran fins a la Festa Major del 2022. La Catedral acull l’icònic braç platejat amb la Tau que conté la relíquia.

Després d’un llarg viatge des d’Armènia, la relíquia del braç de Santa Tecla va arribar a la ciutat fa 700 anys. Ho va fer amb la presència del rei Jaume II, fet que indica la importància de l’esdeveniment. Una processó va transcórrer pels carrers de la Part Alta i la rebuda va comptar amb la participació de diversos gremis tarragonins. La celebració de l’arribada de la relíquia va suposar l’embrió que anys més tard –els historiadors apunten a 1359– acabaria esdevenint la Festa Major com a tal. Aquest fet va simbolitzar el naixement del lligam de Santa Tecla amb la ciutat, així com l’expressió d’una primera manifestació massiva de cultura popular als carrers.

Amb tot, aquest passat mes de maig es va donar el tret de sortida oficiós de la celebració del 700è aniversari de l’arribada del braç, que comptarà amb diverses activitats durant gairebé un any i mig i que comprendran dues Santa Tecla, amb una programació addicional a la tradicional. Aquest 2021 encara es notarà l’efecte de la pandèmia, pel que la Festa Major com es concep tradicionalment encara no lluirà amb plenitud, encara que es veurà alguna cosa més que l’any passat, ja que el Seguici Popular sortirà al carrer en forma de tandes de lluïment.

Constantí també participarà del 700è aniversari. La relíquia va estar-se el 1321 unes setmanes o mesos a l’Església Vella abans d’arribar a Tarragona. El braç de Santa Tecla havia arribat a Barcelona, d’on va ser traslladat fins al port de Salou, i d’allà portat més tard a Constantí.

Per a saber-ne més :

https://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/santa-tecla/la-historia/arribada-de-la-reliquia

Alsina Alsina, Maria Antònia. “El Culte a Santa Tecla a la Tarragona del segle XIII : Aspàrrech de la Barca i el frontal de marbre”. A:  Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 22-27. Text complet aquí.

Amorós Òdena, Brigid. “Santa Tecla, patrona de Tarragona : vida i llegenda”. A:  Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 12-17. Text complet aquí

Domènech i Circuns, JosepVida de la proto-martir Santa Tecla, patrona de Tarragona y de todo el Principado de Cataluña / a cura de: Andreu Dasca i RoigéJordi Rovira i Soriano. Tarragona : Virgili, 1993.

García Gual, CarlosAudacias femeninas. Madrid : Nerea, 1992.

Juncosa Bonet, Eduard. “Santa Tecla i el rei Pere el Cerimoniós”. A: Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 18-21. Text complet aquí.

Misser, SalvadorEl Libro de Santa Tecla : con una monografía sobre su nueva parroquia en Barcelona y con una documentación gráfica de 164 grabados. Barcelona : Parroquia de Santa Tecla ; Tarragona : Cabilde Catedral, 1977.

Morant i Clanxet, JordiIconografia de Tarragona : recull dels goigs. Tarragona : l’Ajuntament, 1972.

Pérez Martínez, Meritxell. “Tecla i Tarragona”. A: Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 2-5. Text complet aquí.

Piña Solé, Anna Rosa. “Tecla d’Iconi versus Santa Tecla”. A: Kesse : Revista del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Núm. 47 (2013, setembre), p. 6-11. Text complet aquí.

El Retaule de Santa Tecla

La imatge gràfica de Santa Tecla 2021 i el seu marxandatge commemora el 30è aniversari de la creació del Retaule de Santa Tecla per part de l’Esbart Santa Tecla. La figura de la santa protagonitza el cartell d’enguany, obra de la dissenyadora gràfica Itziar Solla Garmendia conjuntament amb l’il·lustrador i dissenyador gràfic Pau Santanach Carreras. 

El Retaule de Santa Tecla és una moixiganga, un ball, que representa, en vuit quadres, escenes de la vida de Santa Tecla. Els membres de l’Esbart Santa Tecla actuen a la Catedral de Tarragona pels voltants del 23 de setembre, Festa Major, des de l’any 1991. Aquesta representació sense text es basa en la llegenda hagiogràfica de la santa patrona, que tan perfectament va esculpir Pere Johan al segle xv a l’altar major de la Catedral de la ciutat. Amb el Retaule, una teatralitat d’arrel medieval, simple i complexa alhora, muda i comunicadora, demostra la seva plena vigència reactualitzada a través d’una de les creacions contemporànies més agosarades que un esbart hagi ideat.

Josep Maria Sabaté Bosch escriu un article al Diari de Tarragona el 23 de setembre de 1994 on explica els possibles antecedents d’aquesta representació. Segons ell, cal trobar-los en la festada que s’organitzà a Tarragona l’estiu de l’any 1692 amb motiu de “la gracia del nuevo Rezado de Santa Tecla, y mayor extensión de sus cultos” segons consta en una publicació sota el títol “Introducción y breve noticia de las gloriosas victorias de santa Tecla que merecieron el triunfo”. Podeu llegir l’article del Diari si amplieu la imatge.

Per altra banda, us deixem amb la primera representació del Retaule de Santa Tecla del 20 de setembre de 1991:

Per a saber-ne més :

https://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/santa-tecla/descobreix-la-festa/sequencia-ritual/20-de-setembre

http://estecla.cat/el-retaule-de-santa-tecla/

https://usuaris.tinet.cat/ablasco/Tarrag/musica.htm