“100 paraules ebrenques agafades al vol” de Teresa Tort Videllet. Novetat 2019.

 Tort Videllet, Teresa
100 paraules ebrenques agafades al vol
Valls : Cossetània, 2019

L’expressió “agafada al vol” té un punt d’improvisació, de rapidesa i reflex mentals, però és també – i això defineix molt bé Teresa Tort – l’escolta activa : parar l’orella.

Em feu molt de goig que Teresa em demanara que li escriguera el pròleg al seu llibre, perquè em fa il·lusió tot allò que m’arriba d’ella: reflexions curtes i emotives al voltant de la llengua que ens uneix, però també de la societat que retrata, la que fem i la que farem. Agafada al vol, cada paraula permet un estudi breu de la nostra història lingüística, de la variació i dels usos.

Ebrenca al Garraf, sovint ens confessa l’estranyesa amb què encara sorprenen els mots catalans que no són de la variant central. Com a valenciana, no puc sinó donar-li la raó en aquella sensació de saber que en la relació un dels dos estima més. […]

[Extret del pròleg d’Immaculada Cerdà Sanchis. p. 5]

Recursos en línia per a la recerca local (4). Biblioteca Virtual de Premsa Històrica.

La Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, gestionada pel Ministeri  de Cultura i Esport, és un repertori extens de premsa amb valor històric i cultural, publicada en qualsevol de les llengües de l’Estat Espanyol. Hi podreu trobar  digitalitzades 67 capçaleres de premsa de les comarques de Tarragona conservades a la Biblioteca Pública de Tarragona.  Destaquen el Boletín Oficial de la Província de Tarragona, La Cruz : Diario Catòlico (Tarragona) o Las Circunstancias : diario republicano gubernamental (Reus).

Podeu accedir aquí al recurs.

Consulteu les entrades anteriors de la sèrie:

Recursos en línia per a la cerca local (1). Biblioteca virtual Ramon Berenguer IV.

Recursos en línia per a la cerca local (2). Revistes Catalanes amb accés obert (RACO).

Recursos en línia per a la cerca local (3). Premsa digitalitzada de la ciutat de Tarragona.

 

“Enciclopèdia castellera volum 4 : Antropologia i sociologia” Novetats 2019.

Enciclòpedia castellera / director: Xavier Brotons Navarro. Valls : Cossetània, 2017-2019. 4 vol. 

Aquest volum, amb el qual traspassem l’equador de l’obra, acull una sèrie de treballs sobre dos àmbits (el sociològic i l’antropològic) en què hi un dèficit evident de recerca científica i publicacions, i fins i tot reflexió, dins del món casteller. Pensem, doncs, que els  articles que s’hi recullen poden servir d’estímul per a futures investigacions que ampliïn la bibliografia sobre aquests temes.

 El volum l’encapçalen una sèrie d’articles de caràcter més aviat informatiu per tal que el lector se situï en context abans de començar una segona tanda de treballs, aquests de caràcter més interpretatiu.  […] Roser Llagostera presenta una visió panoràmica de l’activitat castellera centrada en la colla com a unitat bàsica del món casteller, tot analitzant-ne l’estructura organitzativa […] i l’activitat […].

L’Ascó medieval: la vila de dins i la vila de fora. Tastets de patrimoni. Tardor 2019.

Conferència L’Ascó medieval: la vila de dins i la vila de fora a càrrec de Felip Fucho
Dijous 21 de novembre a les 19 h

La vila d’Ascó guarda en el seu sarró uns passatges importants forjats en el decurs de la seva història, sobretot, durant el període medieval. La raó la trobem en què ja els musulmans hi establiren un assentament important, no sols des del punt de vista social, sinó també polític i administratiu. El seu Hins Adkum, o fortalesa militar asconenca, ens ho demostren.

Fou a mitjans del segle XII quan el conglomerat de forces militars que s’aplegaven sota el paraigua de les tropes cristianes van conquerir la Vall de l’Ebre, des de Lleida fins a Tortosa. I tot seguit, el darrer reducte musulmà d’aquestes terres, Siurana. A partir d’aleshores, la vila asconenca s’enriquí d’un nou teixit social, les persones de creença cristiana.

L’esmentada conquesta no foragità pas la població musulmana, ans al contrari. La Carta de Seguretat de Ramon Berenguer IV, els donà un ampli ventall de drets, amb el resultat d’una permanència majoritària de la seva capa social. A partir d’aleshores, hagueren de conviure dos grups ben diferenciats a la vila, els cristians -minoritaris- i els musulmans -majoritaris-, no sense oblidar el petit grup de jueus que hi residia. Atenent que no podien compartir les mateixes parets de veïnatge, els cristians hagueren de construir un nou assentament. Així naixerien dues barriades, la Vila de Dins i la Vila de Fora. Segons l’historiador Felip Fucho, les dues cultures no volien compartir veïnatge.

Més informació sobre la temporada de tardor 2019 de Tastets de Patrimoni a la web de la Biblioteca Pública de Tarragona.

Pobles abandonats. XVI Trobada d’entitats de l’antiga diòcesi de Tortosa.

Ares del Maestrat acollirà el dia 30 de novembre la XVI Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa, que enguany porta per títol “El despoblament de les zones rurals a la zona de l’antiga Diòcesi de Tortosa”. Els organitzadors de la trobada, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Maestrat Viu, la Coordinadora d’Entitats del Maestrat i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), volen obrir un debat per esbrinar el perquè de l’abandonament dels pobles de la zona així com les  conseqüències.

Entre les conferències que s’hi podran seguir hi ha la que impartirà el professor de sociologia de la Universitat Jaume I, Vicent Querol, “Nova ruralitat i despoblament” i la que pronunciarà el geògraf i professor de la URV, Josep M. Piñol sota el títol de “Terres de l’Ebre: el despoblament com a símptoma, l’estratègia com a tractament”. Les conferències es completaran amb una ronda d’experiències a càrrec de diferents entitats del territori com la Comissió Cívica del patrimoni de les Terres de l’Ebre, Maestrat Viu i el Centre d’Estudis del Maestrat; amb una taula rodona amb tots els ponents de la jornada i amb la presentació de projectes de la CCEPC i de l’IRMU.

Es podrà participar en una visita guiada al nucli urbà i al castell d’Ares del Maestrat i durant tot el dia s’hi podrà visitar l’exposició Memòria glaçada: la gelada de 1956 del Grup Terres de Cruïlla.

La XVI Trobada d’entitats culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa s’emmarca en el projecte Pobles abandonats: una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori ,liderat per l’(IRM) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a través del qual s’estudiarà el despoblament rural durant tres anys en l’àmbit dels centres d’estudi de parla catalana.

Podeu consultar aquí la web de l’Institut Ramon Muntaner per les inscripcions i el programa complet de la trobada.

 

“Llinatges perellonencs, caleros i ampolleros : aproximació històrica a 270 cognoms ebrencs”. Novetat 2019.

Buera Boyer, J. Ramon
Llinatges perellonencs, caleros i ampolleros : aproximació històrica a 270 cognoms ebrencs / J. Ramon Buera Boyer, Joel Ferré Margalef (col·laborador)
El Perelló : l’autor, 2019.

“Però aviat vaig observar que les seves recerques anaven més enllà de descobrir les seves pròpies arrels familiars, ja que em va fer saber què el que pretenia Ramon era, ni més ni menys, que escatir l’origen i evolució temporal de tots els cognoms dels habitants del Perelló des de l’edat mitjana fins al començament del segle XX. Veient la magnitud del projecte li vaig fer saber que li caldria grans dosis de paciència i molt de temps de dedicació perquè, per començar, els diversos arxius històrics parroquials de la diòcesi de Tortosa, a diferència de la majoria de bisbats, no es troben custodiats i centralitzats en un arxiu diocesà, sinó que es troben repartits (allí on van poder escapar de les flames i saquejos dels diversos conflictes pels quals ha passat el nostre territori des del segle XVIII) entre les mateixes parròquies, amb les dificultats que això comporta, com ara desplaçaments, aconseguir accedir a arxius en parròquies on no hi ha un prevere resident, etc… Aquesta primera gran dificultat fou superada amb encomiable perseverança i va poder encarar una segona fase de consulta de fons documentals diversos (històrics, parroquials, notarials) de fora les Terres de l’Ebre, arribant fins i tot a Occitània per tal d’esbrinar l’origen del seu segon cognom, provinent de la zona de Millau.

Recursos en línia per a la recerca local (3). Premsa digitalitzada de la ciutat de Tarragona.

Una part important del fons de publicacions periòdiques de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT) pot ser consultat en línia: 97 capçaleres de premsa que representen més de 366.000 planes digitalitzades. Cronològicament abasten des 1808 fins març de 2011. Destaquen la col·lecció de diverses èpoques del Diari de Tarragona, des de 1808 fins 1975, i la de premsa apareguda durant la Segona República, la Guerra Civil i els inicis del Franquisme.

Podeu accedir aquí al recurs.

Podeu accedir aquí a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.

Consulteu les entrades anteriors de la sèrie:

Recursos en línia per a la cerca local (1). Biblioteca virtual Ramon Berenguer IV.

Recursos en línia per a la cerca local (2). Revistes Catalanes amb accés obert(RACO).

 

Patrimoni natural al bosc de Poblet. Itinerari micològic de Castellfollit.

Des de bon començament,  i al llarg de tot el recorregut, trobarem bolets pintats als arbres. Només poden ser vistos si ens situem en una prespectiva visual concreta. La diversitat micològica del bosc de Poblet és molt gran, ja s’hi han catalogat més de 700 espècies.

L’itinerari transcorre per boscos de pinassa, pi roig, roure martinenc i alzina, al costat de moltes altres espècies: serveres, til·lers, avellaners, boix grèvol i aurons … En destaca la maduresa d’alguns exemplars, així com la presència de fusta morta, tant en peu com a terra. Hi trobarem zones gestionades per tal que el bosc millori en qualitat.

Podeu consultar a la Secció local de la Biblioteca Pública de Tarragona el llibre Bolets de les Muntanyes de Prades i boscos de Vimbodí i Poblet de Francisco Barrajón, Adela Mas i Mercedes Pigem, editat per l’editorial Cossetània i, a més, aquí l’entrada  Bolets de les Muntanyes de Prades del bloc que esteu ara llegint.

Podeu consultar aquí la web dels Parcs Naturals de Catalunya des d’on podreu accedir al pdf de la ruta o també aquí la web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb descripció de l’itinerari i enllaços wikiloc.

 

 

Recursos en línia per a la recerca local (2). Revistes catalanes amb Accés Obert (RACO).

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és un repositori cooperatiu, mantingut pel Consorci Universitari de Catalunya. S’hi poden consultar, en accés obert, articles a text complet de revistes científiques i culturals editades a Catalunya, entre elles moltes publicacions periòdiques de centres d’estudis de les comarques de Tarragona; per exemple Butlletí Arqueològic (Tarragona), La Resclosa (Vila-rodona), Quaderns de Vilaniu (Valls), Aplec de treballs (Montblanc) o Kesse (Tarragona).

Podeu accedir aquí al recurs.

Consulteu l’entrada anterior de la sèrie: Recursos en línia per a la cerca local (1). Biblioteca virtual Ramon Berenguer IV.

 

“Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri” de Josep M. Jané Coca. Novetat 2019.

Jané Coca, Josep M.
El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri : Història, arquitectura i mística : arquitecte Josep M. Jujol Gibert. Montferri : l’autor, 2019.

El llibre de mossèn Josep M. Jané és molt exhaustiu. No es limita només al santuari, a la importància de les solucions arquitectòniques jujolianes o a les vicissituds de la seva construcció. Primer ens presenta la comarca, l’entorn, o l’ambient, en eles paraules de l’autor, fixat tot plegat pels ocells, les hortes, el raïm, el vi, la pedra seca, les masies, les fonts, el monestir de Santes Creus i el poble de Montferri. A continuació, la vida i l’obra de Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949), l’arquitecte modernista que va pensar i dissenyar el santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Ja hi hem arribat: en el capítol tercer del llibre, el santuari és el centre: orígens, projecte, inici, interrupció, represa, neteges, consolidacions, acabament i inauguració el 1999. El capítol més extens, el quart, és el de l’arquitectura, entesa, però, com la comunicació del procés d’aprenentatge per part de l’autor del que suposa construir un edifici.  Tampoc no ha d’estranyar que el simbolisme tingui cabuda en l’obra, perquè l’arquitecte Jujol era sensible a aquesta dimensió, present tant en els elements construïts, com en els de l’entorn natural més proper. La descripció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat ocupa el capítol sisè i és important, no només per la significació artística, sinó també per les reflexions sobre espiritualitat mariana de mossèn Josep Maria Jané.  El darrer capítol està dedicat al culte i als goigs de la Mare de Déu de Montserrat, obra de Joan Roig i Montserrat, text, i Joan Miserach Grau, música .

Mossèn Josep Maria Jané va néixer a Montferri el 1946. Va ser ordenat prevere l’any 1974. És doctor en Teologia Bíblica per la Pontifícia Universitat  Gregoriana de Roma. És llicenciat Espiritualitat i en Pastoral Catequètica per l’Institut Catòlic de París. Ha estat missioner a l’Àfrica Occidental durant 10 anys i professor a la Universitat Catòlica de Bolívia durant 9 anys. Ha impartit cursos al Japó, Taiwan, Guam, Zàmbia, Cuba, Àfrica del Sud, Croàcia, França i Espanya. ha estat l’encarregat de les obres de restauració. Actualment continua impartint cursos per tot el món.

Consulteu aquí la web de l’Ajuntament de Montferri amb una breu descripció del Santuari i les hores de visita.