Una Tarragona de conte

Destacades

Els dimarts 20 i 27 de febrer  a les 17.30 h. Per a famílies amb infants a partir de 5 anys. Places limitades. Inscripcions a la Sala infantil

 

Tarragona Skyline

 

 

  • La ciutat ens parla…  Què s’amaga rere el carrer Gasòmetre? Del llum d’oli al llum de gas
    L’hora del conte i taller
    Dimarts 20 de febrer  a les 17.30 hSabíeu que fins ben entrat el segle XIX a Tarragona l’enllumenat dels seus carrers era fet amb llànties d’oli i abans amb teieres? Descobriu la història d’en Magí un fanaler tarragoní.
  • Ciutats! La Tarragona que somien les famílies
    Laboratoris de Lletres i imatges
    Dimarts 27 de febrer a les 17.30 hLa literatura infantil és plena de carrers, places, ciutats i pobles… Parlarem d’on i com ens agradaria viure i dissenyarem entre tots una ciutat de conte on tot sigui possible.

Des del mes de febrer proposem a les famílies redescobrir la ciutat de Tarragona a partir de la literatura infantil i la història de la ciutat: passat, present i futur.

Xerrades, tallers, hores del conte, laboratoris… són alguns dels formats d’activitats que ens permetran reflexionar sobre la ciutat, redescobrir espais i usos, la seva transformació… Com ho farem? A través de la literatura infantil i els llibres que ens parlen de la història de Tarragona.

Una vegada al mes teniu una cita amb l’hora del conte i taller “La ciutat ens parla…” Les famílies descobriran quina història amaguen els carrers i places de Tarragona, les seves anècdotes i curiositats. Començarem les primeres sessions amb  la història dels carrers més propers a la Biblioteca: el carrer Gasòmetre i el carrer Fortuny i mica a mica anirem descobrint històries del Serrallo, de la Part Alta… Aquest activitat vol acostar la història local als infants i les seves famílies i és fruït de la col·laboració de la Secció de Tarragona i la Sala infantil de la Biblioteca Pública de Tarragona.

Els laboratoris d’aquest hivern i primavera també els dedicarem a l’espai públic: jugarem a imaginar-nos i dissenyar la Tarragona somiada,  la nostra casa ideal, els jardins i espais verds… i ho farem a través de la literatura infantil i amb l’ajuda de les famílies amb ganes d’experimentar i jugar amb les paraules i les imatges.

El mes de febrer el dedicarem la ciutat somiada, el d’abril mirarem les nostres cases per dins i ens imaginarem la nostra casa ideal i el mes de maig el dedicarem als espais verds de les ciutats. Per elaborar aquests tallers ens han inspirat els laboratoris  creats per la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.

Volem crear una Tarragona de conte on tot sigui possible

Anuncis

Història i historiadors a Tarragona i al Camp

Març-abril 2018. A les 19h a la Secció local. Trobades i conferències sobre la història i la recerca a Tarragona i al Camp 

Ens volem apropar de forma amena i rigorosa a la història de Tarragona i del Camp, des de la perspectiva multidisciplinar dels centres d’estudis i des de la mirada d’historiadors de renom.


Dimarts 13 de març a les 19 h a la Secció local

Finestres al Territori. V Mostra de Revistes de Tarragona i Terres de l’Ebre. Collita 2017

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona i Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Fundació Mútua Catalana

Espai anual al voltant de la recerca local de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Podreu assistir a la presentació d’una mostra de publicacions periòdiques realitzades des dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals l’any 2017 al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Prèviament es farà una selecció dels articles presentats des dels centres d’estudi.

Mapa del Camp de Tarragona, gravat militar anglès de la Guerra de Successió

Mapa del Camp de Tarragona, gravat militar anglès de la Guerra de Successió

És important assenyalar que les publicacions periòdiques constitueixen una de les principals eines dels centres d’estudis per a divulgar la recerca territorial. Les revistes confegides des dels centres d’estudis ens obren “finestres al territori” que ara ja son també “finestres virtuals” accessibles a text complet a RACO oferint, per tant, la projecció de la nostra història i de la nostra cultura arreu.

 

Dijous 15 de març a les 19 h a la Secció local

“Història i historiadors a la ciutat de Tarragona” a càrrec d’Antoni Jordà

Antoni Jordà és catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions de la Universitat Rovira i Virgili i historiador.  Doctor cum laude en Dret, Premi Extraordinari i Doctor cum laude en Historia. Master en Ius commune i Catalunya. Acadèmic de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, de la Real Academia de la Historia i membre de la Société d’Histoire du Droit (París).

Destaca la seva dedicació a l’estudi, a l’ensenyament i a la divulgació, especialment històrica des d’una visió àmplia, humanista i global. Autor d’una extensa bibliografia sobre la història, la història del dret, de l’administració i de les institucions, una part important centrada a la ciutat de Tarragona. En destaquen els estudis sobre l’Ajuntament de Tarragona al segle XVIII (Poder i comerç a la ciutat de Tarragona, Tarragona 1988); sobre el Capítol de la catedral de Tarragona al segle XVII (Església i poder a la Catalunya del segle XVII, Barcelona 1993); sobre la Diputació provincial i l’ordenació del territori del segle XIX (Les Diputacions provincials en els seus inicis. Tarragona, 1836-1840, Madrid 2002). Més recentment, i orientades a una divulgació amena i rigorosa:  Història de la ciutat de Tarragona (2006), Tarragona: 50 indrets amb encant (2009); Recull Antoni Jordà. Obra breu 1978-2015 (2015)

 

Dimecres 3 d’abril a les 19 h a la Secció local

“Bandolers i bandolerisme al Camp de Tarragona” a càrrec de Valentí Gual

Valentí Gual Vilà va néixer a Barcelona el 1962; és doctor en història moderna i professor a la Universitat de Barcelona des de l’any 1990. És autor d’una extensa bibliografia (al voltant de quinze llibres i centenars d’articles en revistes locals i especialitzades) i ha impartit centenars de conferències. És membre de diversos projectes d’investigació i recerca. Els seus estudis estan centrats a l’època moderna i ha treballat a fons la demografia històrica, de manera que és considerat un dels màxims exponents en la matèria a Catalunya. També s’ha centrat en la història agrària, la història social (bandolerisme i bruixeria), Guerra dels Segadors i Guerra de Successió. Una part important de la seva bibliografia està dedicada a la conca de Barberà o la Baixa Segarra, encara que també ha estudiat el Camp de Tarragona i n’és un important coneixedor.

Membre del Consell Assessor de les revistes Sàpiens i A Carn! d’Història Militar,i de Rafael Dalmau Editor. Ha estat també conseller de Cultura, Joventut i Esports del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i també ha estat alcalde de Rocafort de Queralt.

 

Per una biblioteca Montserrat Abelló a Tarragona

Article publicat pel periodista i director Ricard Lahoz al Fet a Tarragona el 19 de febrer de 2018.


Per raons personals, he constatat al llarg dels darrers mesos i de ben a prop les obres de transformació d’una antiga fàbrica tèxtil en un equipament cultural. Les velles naus industrials, els finestrals, els murs i les teulades amb cent anys d’història acullen ara una biblioteca que du el nom d’una insigne tarragonina, la poetessa Montserrat Abelló.

Resultado de imagen de biblioteca montserrat abello

La biblioteca, però, no és a Tarragona. L’equipament s’acaba d’inaugurar al barri de Les Corts, de Barcelona. L’Any Monserrat Abelló, que commemora el centenari de l’escriptora, ha arrencat amb l’obertura d’una nova biblioteca, la que fa número 40 a la capital del país. Un espai de 3.300 metres quadrats amb unes instal·lacions acollidores i espectaculars.

Passejant per les noves dependències, amples i ben il·luminades; consultant llibres i material de tota mena; accedint a l’àrea infantil, confortable per a nens i pares… t’adones de la importància d’una biblioteca com a espai de cultura, educació i cohesió social. I et porta a reflexionar, una vegada més sobre el gran dèficit d’aquest tipus d’equipament a Tarragona.

Resultado de imagen de biblioteca montserrat abello

La Montserrat Abelló s’afegeix d’aquesta manera a la xarxa ‘Biblioteques de Barcelona’, impulsada per l’Ajuntament i la Diputació.  Com deia, 40 biblioteques per a una població d’1.600.000 persones. A Tarragona som uns 131.000 residents. Amb la ràtio de Barcelona, hauríem de tenir 4 biblioteques. I només en tenim dues: la ‘Pública’ del carrer Gasòmetre, propietat de l’Estat i gestionada per la Generalitat, i la municipal de Torreforta en unes condicions molt precàries i esperant el trasllat a unes noves dependències al Mercat del barri. El punt de lectura de Sant Pere i Sant Pau no es pot qualificar de biblioteca.

En gairebé quaranta anys d’ajuntaments democràtics a Tarragona, les biblioteques no han estat una prioritat política. Al mandat de Josep Maria Prats al capdavant de l’àrea de Cultura es va corregir aquesta tendència i es van posar les bases d’un pla a cinc anys vista, que esperem pugui seguir endavant sota la direcció política de Begoña Floría. Es tracta d’un projecte ambiciós que, necessàriament, ha de facilitar molt més i millor l’accés dels ciutadans a la lectura i a la cultura en general.

Després de visitar la biblioteca Montserrat Abelló de Barcelona, només puc desitjar que aviat Tarragona dediqui un equipament cultural d’aquestes característiques a la seva més preuada i coneguda poetessa. I comencem ja, d’una vegada, a acabar amb un dèficit lamentable i que diu molt poc de la sensibilitat cultural de la nostra ciutat.

35 anys conquerint cims

Cadiach i Puig, Òscar. Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig : trenta-cinc anys als cims més alts de la terra sense oxigen addicional. Valls : Cossetània, 2017


 

Òscar Cadiach i Puig s’ha convertit en el primer alpinista català a assolir els 14 cims de més de 8.000 metres de la Terra, sense l’ajut d’oxigen addicional, després de l’ascensió del Broad Peak principal el 27 de juliol de 2017. Aquest llibre, acompanyat de magnífiques fotografies, és testimoni de les grans aventures del muntanyenc tarragoní (1952) als gegants de l’Himàlaia.

IMG_20180215_113403112

Des de la seva primera gran conquesta, el Nanga Parbat (1984), on va fer una variant en la travessa del Rupal cap al Diamir, Cadiach ha protagonitzat destacades gestes : fou el primer occidental a escalar la cara NNW de l’Everest i el segon esgraó en lliure (1985); i obrí noves rutes al Broad Peak centra, la Fem Tarragona per la vessant del Xinjiang xinès (1992), i al Cho Oyu, la Free Tibet, per l’aresta NNW (1996). El 2012 inicià la cursa per culminar els sis darrers vuitmils que li faltaven : l’Annapurna, el Dhaulagiri, el K2, el G-I, el Kangchenjunga (tots dos el 2013) i el Broad Peak (2017), que coronà després de quatre expedicions consecutives. És guia d’alta muntanya UIAGM i tècnic superior d’Esport en l’especialitat de muntanya. Té la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

 

Francesc Joan i Matas (Cambrils, 1972) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És redactor en cap d’esports del Diari de Tarragona, el mitjà des d’on ha seguit les expedicions de l’Òscar Cadiach durant les dues darreres dècades. Ha col·laborat també amb diaris com Marca i Sport. Guanyà el Premi Nacional de Periodisme Mañé i Flaquer el 2006. És autor dels llibres Olímpics tarragonins (Cossetània Edicions, 2008) i L’any del centenari del Reus Deportiu (2010). Formà part de l’equip de redacció de l’Enciclopèdia de l’Esport Català (2011- 2014).


 

Si voleu fer un petit tast del llibre, aquí en teniu una petita part! I a més a més el podeu venir a consultar a la Secció Local de la Biblioteca.

 

 

 

Avui ens vestim de Ràdio!

Alguna vegada s’ha dit que qualsevol empresa noble sembla quelcom impossible de realitzar. Va haver-hi a Tarragona un home que va llençar la idea d’instal·lar una emissora de ràdio a la nostra ciutat, amb el propòsit d’alimentar amb els guanys el migrat fons del Montepio de Periodistes i, al mateix temps, proporcionar a Tarragona un mitjà a través del qual divulgar les seves belleses arqueològiques. No cal dir que la idea va semblar en principi una ximpleria.
Però aquell home tenia tal força de voluntat, tal poder de convicció, que no trigà a fer veure que aquella ximpleria no solament era possible, sinó fins i tot necessària. Aquell home es deia Joan Tuset i Arbonès, administrador del diari La Cruz.
Mentre feia veure a tothom la necessitat d’establir una emissora de ràdio a Tarragona, el senyor Tuset va començar les primeres gestions : consultes tècniques, informes, detalls, etc. Corria l’any 1932. […]
El 27 de febrer de 1933 es va determinar, per part de l’Associació de la Premsa recolzar la idea del senyor Tuset i de donar facultats al seu president, senyor Zanuy, perquè donés els passos que cregués necessaris. Aquest es va posar a la feina i encarregà als enginyers de telecomunicacions senyors Frederic Bori i Tubau i Eduardo Delgado de Porras la redacció de l’avantprojecte tècnic de l’emissora el qual aviat fou transmès a Madrid, al Ministeri de Governació, sol·licitant la concessió de l’oportuna llicència a nom de l’Associació de la Premsa de Tarragona a l’empara del Decret de 8 de desembre de 1932 que autoritzava la instalación de estaciones radiodifusoras de pequeña potencia y carácter local. […]

 

Fragment extret de Una vida : memòries per a llegir en veu alta, de Josep Maria Tarrasa.


 

La ràdio és màgica. Com s’explica, si no, la relació que aquest mitjà de comunicació ha tingut i encara té amb el públic que l’escolta? Els professionals del periodisme o de la comunicació que han passat per alguna etapa treballant al mitjà radiofònic acostumen a coincidir a l’hora de valorar la proximitat amb l’oïdor com la característica que més diferencia la ràdio de la resta de mitjans. La ràdio informa, entreté i fa companyia.

Resultado de imagen de radio

Això provoca que la relació entre les veus que sonen per l’aparell i la persona que l’escolta sigui gairebé íntima, i és en la intimitat quan l’ésser humà es mostra tal com és en la seva plenitud.

La història de la ràdio a la ciutat de Tarragona està plena d’exemples que demostren l’existència d’aquesta màgia. És una crònica que comença l’any 1933, amb el naixement de Ràdio Tarragona, que de seguida es troba amb el personatge que més ha donat a la ràdio local, el Maginet Pelacanyes, i que es tanca amb una sèrie de reflexions sobre el present i el futur d’aquest mitjà, que es veu abocat irreversiblement a revisar-se per definir el camí dirigit a afrontar un futur que es presenta carregat d’incerteses. Entremig, òbviament, la Guerra Civil, la dictadura franquista, l’eclosió democràtica, el final del segle i, és clar, alguns dels grans moments que han marcat la història del mitjà.

I és en aquest context que, nosaltres, des de la Biblioteca, celebrem el Dia Mundial de la Ràdio.


Us mostrem unes quantes obres sobre els mitjans de comunicació i la ràdio a Tarragona, entre altres! Les podeu trobar a la Secció Local de la Biblioteca.

 

I aquí us deixo un article al bloc Cinemúsica de la biblioteca amb recomanacions de pel·lícules sobre la ràdio i els mitjans de comunicació. Sintonitzeu-hi!

 

Història de la Vila de Falset

Llebaria Rabascall, Josep M. La “História de la Vila de Falset. Des dels temps geológics fins a l’edat contemporánia”. Barcelona : Rafael Dalmau, 2017. Col·lecció Camí Ral ; 40


 

L’any 1936, Josep M. Llebaria Rabascall va deixar enllestida una “História de la Vila de Falset. Des dels temps geológics a l’edat contemporánia” que fins ara havia restat inèdit.

img_20180209_132855321.jpg

Al cap dels anys, aquest treball finalment apareix publicat amb el segell de Rafael Dalmau. Editor, gràcies a la iniciativa del seu nét, Josep M. Llebaria Carreras, i a la col·laboració de Joan Puigmalet, l’Ajuntament de Falset, l’Arxiu Comarcal del Priorat, el Centre d’Estudis Falsetans i el Consell Comarcal del Priorat.

En la introducció a aquesta edició, l’arxiver Jaume Teixidó afirma que “l’autor era un catalanista ben convençut. L’obra, més que ser una història de la vila de Falset, va molt més enllà i abasta la major part de la conversa. Llebaria fa història. Explica els fets i els dóna conèixer, els interpreta i ajuda que les persones, els futurs lectors, coneguin el passat i el present”.

Josep M. Llebaria Rabascall, que va dedicar a l’elaboració d’aquesta Història bona part de la seva maduresa, també va destacar com a col·laborador d’Antoni M. Alcover en el Diccionari Català-Valencià-Balear i com a articulista a la premsa, especialment la prioratina. Com a poeta, va participar en nombrosos Jocs Florals i és autor d’un Diccionari de tecnicisme poètich. igualment inèdit.

El llibre, com era habitual a l’època en les monografies locals, recorre la història de Falset “des dels temps geològics fins a l’edat contemporània”, amb capítols dedicats expressament a la prehistòria, eels romans, els gods, la dominació sarraïna, la conquesta cristiana, l’edat mitja, els temps de Felip V, les guerres del segle XIX i la població “moderna”. L’autor no va oblidar tampoc nombroses referències, a mode d’addenda, a personatges cèlebres de la localitat i a petits estudis a la cultura local, el caràcter i els costums, la tradició oral, la rondallística, la flora, la fauna i, fins i tot, els trets dialectals de la parla de Falset.


El llibre el tenim disponible a la Secció Local de la Biblioteca Pública.

 

 

 

Mòstra de Cinèma Occitan 2017 al Camp de Tarragona

Dijous 8 de febrer a les 18.30 h a la Secció Local de la Biblioteca: conferència + projecció amb degustació de vi occità.

El dia 8 de febrer a les 18.30 h es projectarà a la Biblioteca Pública de Tarragona Lo sol poder es que de dire.
La projecció es fa en el marc d’una nova edició de la Mòstra de Cinèma Occitan. La Mòstra, organitzada pel Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, té com a objectiu promoure el coneixement de la realitat de la llengua occitana a Catalunya i impulsar-ne la creació cinematogràfica. En l’organització hi col·laboren diferents institucions, entitats culturals i empreses, tant de Catalunya com d’Occitània, i universitats que en faciliten la presència arreu dels territoris català i occità.

cartell_cinemaoccitan_2017

Com ja és habitual, la projecció serà precedida d’una conferència introductòria al tema que tracta el documental que es podrà veure. Així el dia 8 de febrer comptarem amb la presència d’Antoni Rossell, professor titular de Filologia Romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Arxiu Occità (Institut d’Estudis Medievals, UAB), introduirà Lo sol poder es que de dire, emmarcada en la literatura occitana.

Totes les pel·lícules projectades a Catalunya són subtitulades en català, gràcies a la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida. Cal remarcar que la Mòstra serà present enguany en diferents universitats i festivals de cinema. Així, doncs, es va consolidant amb una programació que ofereix una visió panoràmica de la llengua occitana i de les seves modalitats a través de creacions audiovisuals, majoritàriament documentals.

Aquesta activitat s’organitza a Tarragona en el marc del Ple pel Català al Camp de Tarragona.

 

Mostra_cinema_occitan

El Carnaval de Tarragona al S. XIX

Els orígens del Carnaval de Tarragona es troben en les festes Saturnals, Lupercals i Matronals que celebraven els romans. Des de la seva colonització mantenim elements com la presència del Rei i la inversió de papers socials i sexuals, característiques estructurals que es reprendran posteriorment durant l’edat mitjana.

Des de l’any 1861 al 1871 no hi ha res digne de menció relacionat amb el Carnaval de la nostra ciutat, ja que els esdeveniments polítics d’aquells temps, les convulsions que se succeïen  contínuament, la pàtria en constant estat de setge, tot això va portar el retraïment natural i aquests actes varen perdre molt en animació i brillantor.

IMG_20180205_155629196

El 1871 els elements republicans i avançats van acordar celebrar l’enterrament el dimecres de cendra en lloc del dimarts i donar-li, a més, un caràcter marcadament polític. Al saló teatre que va pertànyer més tard al Centre català i amb entrada pel carrer del Trinquet es trobava instal·lat el club mes concorregut de la ciutat. Aquest centre anomenat L’Amistat va patrocinar l’enterrament més escandalós dels efectuats a Tarragona. Es varen ridiculitzar les més sagrades institucions, fins i tot les de caràcter genuïnament popular com el Municipi; al seguici hi havia una sèrie ininterrompuda de cartells grans i d’estendards amb inscripcions mortificants i per a tots els gustos. Aquesta fúnebre comitiva de l’escàndol va ser dissolta per la força pública, i es va originar una gran confusió i un espectacle que desdeia molt de la cultura i del nivell moral d’una ciutat com la nostra.

Acabada la guerra civil carlista, es va fer una crida a totes les entitats recreatives i polítiques per organitzar l’enterrament del carnaval sense molestar ni ferir en el més mínim els sentiments de ningú. Aquesta cavalcada del mutu respecte només podia organitzar-la la societat l’Artesana, situada al carrer Unió, davant del Martí d’Ardenya, ja que era el centre recreatiu que gaudia a la capital de més crèdit col·lectiu i del qual guardaven una bona impressió els nostres vells octogenaris.  Obrien marxa vuit genets amb camisa blanca cenyida per cinturons d’espart i els cavalls amb gualdrapes del mateix color i raspalls al cap. Els genets cobrien el seu cap amb senalles pintades de verd amb plomalls vermells, i sostenien amb la dreta i en posició vertical una llança rematada amb moltes plomes. Formava part de la manifestació carnestolenca un gran nombre de carretes, carros amb vela, carros artísticament adornats, gran comparsa proveïda de cartells grans amb xarades, acudits i sàtires de bon gust, representacions de totes les societats en carruatges amb fanals retolats, entitats corals, estudiantina, bandes de música i tambors, disfresses a dojo, carrosses al·legòriques esplèndidament il·luminades, els socis de l’Artesana en luxoses carretel·les amb escorta d’honor a peu i a cavall, etc.

A mitjans del S. XIX, tot consistia en els assalts a les cases particulars; en els balls organitzats per l’alta societat tarragonina al Teatre Principals i pels menestrals que es reunien als baixos de la Fonda Nacional -Rambla Sant Carles-, on hi havia el Saló de la Relliscada, tan concorregut en aquells temps. També era molt freqüentat per la classe mitjana el salonet que hi havia a les Escales de l’Arbós, anomenat la “Sala dels Ratolins”, situat al domicili particular del vocal perpetu de l’Ateneu, Sr. Josep Bonet Bonetillo, home emprenedor i optimista, el bust del qual figurava al vestíbul d’aquella docta casa.

És interessant d’advertir la gran quantitat de literatura carnavalesca que s’ha generat en aquests últims quaranta anys, sobretot tenint en compte que la festivitat va estar prohibida durant la dictadura franquista.

El llibre que us proposem des de la Biblioteca Pública per tenir una visió general del carnaval a Tarragona durant el s. XIX és el de la fotografia anterior :

Sans Sáez, Noemí. El Carnaval a Tarragona al segle XIX. Tarragona : El Mèdol, 2001

 

Disfruteu del Carnaval i la seva disbauxa!

 

 

 

 

Any Montserrat Abelló

Tarragona acull avui dijous 1 de febrer l’acte d’obertura institucional de l’Any Abelló. Coincidint amb el centenari del seu naixement, la Institució de les Lletres Catalanes conjuntament amb els hereus de l’escriptora organitzen un seguit d’activitats. L’Ajuntament de Tarragona i la Casa de les Lletres impulsen l’acte institucional d’obertura de l’efemèride a la ciutat natal de la poeta, que es farà avui al Saló de Plens de l’Ajuntament a les 19h de la tarda.

Resultado de imagen de montserrat abello

 

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014) ha estat una de les més grans poetes catalanes del darrer quart del s. XX i inicis del XXI. A la seva qualitat poètica, uneix la reivindicativa dels drets de la dona i el compromís de país. Ha obtingut alguns dels guardons més rellevants de la cultura catalana, com ara la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca com a traductora (1998) o el Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia (1999); el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2008), pel conjunt de la seva obra com a poeta i traductora; el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2008) i el Premi Nacional de Cultura (2008), aquests dos darrers per la seva trajectòria professional i artística.

Com a poeta, destaca per la publicació d’una extensa obra, entre la qual cal esmentar Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002, on va reunir tota la seva obra publicada fins aleshores, i els tres darrers poemaris: Memòria de tu i de mi (2006), El fred íntim del silenci (2009) i Més enllà del parlar concís (2014).

Com a traductora, van ser decisius els seus esforços per traslladar a la llengua catalana l’obra de poetes tan reconegudes com Sylvia Plath o Anne Sexton –l’any 1993, havia publicat l’antologia de dones poetes de parla anglesa Cares a la finestra, que va suposar una fita cabdal en la introducció al nostre sistema literari d’aquestes veus femenines– o bé autors com E.M. Forster o Dylan Thomas.

Per altra banda, va contribuir decisivament a la difusió de la literatura catalana a l’estranger gràcies a la traducció a l’anglès de textos de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda i Maria-Mercè Marçal, entre d’altres.

IMG_20180201_104218581

A través del catàleg Argus  podreu veure tot el fons que tenim disponible a la biblioteca sobre l’autora,

Montserrat Abelló a la biblioteca

 

Salvaguarda del patrimoni històric al Camp de Tarragona durant la Guerra Civil

Dins els actes de commemoració del final de la Guerra Civil a Tarragona, la Biblioteca acull la conferència Salvaguarda del patrimoni històric al Camp de Tarragona durant la Guerra Civil , a càrrec de Jaume Massó Carballido, arqueòleg, historiador i museòleg.

salvaguarda.jpg

L’acte és gratuït sense inscripció prèvia, només limitada a l’aforament de la sala.

No us ho podeu perdre!