Premsa Catalana Digitalitzada. Recursos en línia per a la recerca local.

premsa catalana digitalitzadaPremsa Catalana Digitalitzada és un inventari cooperatiu desenvolupat per la Biblioteca de Catalunya. Inclou revistes i diaris catalans, des de començaments del s. XIX, que tenen versions digitalitzades. A 2019 comptava amb la descripció i enllaç a unes 2.000 capçaleres.

L’eina facilita la localització dels títols digitalitzats en accés obert a partir d’un únic inventari des d’on s’enllaça al portal en què estan publicats. Actua, també, com a instrument de suport a la planificació per a altres possibles digitalitzacions, atès que comprèn tant les publicacions ja accessibles a la xarxa com les que estan en procés de publicació. En l’inventari apareixen els camps següents: Títol  (Amb enllaç) / Lloc  / Anys  / Portals  (Amb enllaç) / Centre responsable (Amb enllaç) / Estat digitalització  (Tres valors possibles: En previsió, Digitalitzat, Digitalitzat i Publicat)  / Completesa (Percentatge sobre el total de la col·lecció).

Podeu accedir aquí al recurs.

Continua llegint

“Guant 2020”. Festival de Titelles de Valls.

festivalguantLa setzena edició del festival de teatre de titelles Guant de Valls arriba, com la majoria d’activitats culturals marcada per les restriccions sanitàries. Serà del 3 al 8 de novembre. Els organitzadors han destacat enguany l’aposta per companyies de proximitat. Les nou companyies del cartell d’enguany venen de diferents punts de Catalunya, des de Cambrils a Celrà passant per Vilassar de Mar, Arenys, Tiana o Maià de Montcal. El Convent de les Arts d’Alcover i el Centre Cultural del Morell també acolliran alguns espectacles. L’Ajuntament de Valls organitza el Festival. 

Durant els dies del festival i fins el 28 de novembre el públic que vagi al vestíbul del Teatre Principal de Valls trobarà l’exposició Matito, l’alegria de viure sense fer res!. Matito és un titella de guant alegre i juganer, l’únic objectiu a la vida del qual és no fer res. El muntatge és de la companyia  Matito Titelles de Cambrils. Per altra banda, Paula Casanova oferirà el divendres 6 de novembre, a les 17:15h, el taller de titelles Miniteatrí de les tres erres per a titelles de pal al Cafè del Teatre Principal. En el taller es treballaran les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Per poder complir les mesures sanitàries, el taller es dividirà en grups de persones que faran les seves creacions per separat.

Totes les localitats estan a la venda a través del canal on line http://www.valls.cat i a la taquilla del Teatre Principal de Valls els dimecres de 18 a 21 h i els divendres de 12 a 13:30 h.

Programa:
Del dimarts 3 al dissabte 28 de novembre.
Vestíbul del Teatre Principal (Valls): Exposició Matito, l’alegria de viure sense fer res! de Matito Titelles . Visites guiades els dies 3 i 4 de novembre.

Dijous 5 de novembre.
9:30 i 11h | Teatre Principal (Valls): Espectacle Amàlia i les ombres lunars  a carrec d’Animamundi (Teatre d’ombres)

Divendres 6 de novembre
11 i 22h | Teatre Principal (Valls): Espectacle El lloc? De ser nosaltres de la Companyia Pep Aymerich de Celrà.
17:15h | Cafè del Teatre Principal (Valls): Taller Miniteatrí de les tres erres per a titelles de pal: construcció d’un teatrí a càrrec de Paula Casanova.
18:30h | Teatre Principal (Valls): Espectacle Mil bocins de terra seca de Zipit Company (Tiana/Arenys de Mar)

Dissabte 7 de novembre
18:00h | Teatre Principal (Valls): Espectacle Fragile de LaBú Teatre

Diumenge 8 de novembre:
11, 11:45, 12:30, 13:15 i 14h | Convent de les Arts (Alcover): Espectacle La (petita) Moby Dick d’ Eudald Ferré Teatre de Titelles i Màscares.
11:30h | Teatre Principal (Valls): Espectacle Maüra, filla de la terra de la  Cia Sifo i Cie.Pavé Volubile.
12:00h | Centre Cultural (El Morell): Espectacle Fragile de LaBú Teatre
18:00h | Teatre Principal (Valls): Espectacle Cocoué de Companyia Petit Bonhom

Més informació aquí a la web d’Infocamp i a la web de TAC12.

 

“Jujol i la seva petjada al Camp de Tarragona”. Novetat 2020.

jujolEn el marc de l’Any Jujol,  des d’octubre de 2018 fins juliol de 2019 la Fundació Trencadís Modernisme i Cultura va organitzar deu conferències sobre deu actuacions de Josep Maria Jujol i Gibert. El passat mes de setembre la Fundació Privada Mútua Catalana les ha recollides en un llibre de la col·lecció Enraonades.

Josep Maria Buqueras Bach, president de la Fundació Trencadís,  en el pròleg ofereix deu interessants punts definitoris de l’obra i la figura de l’arquitecte tarragoní que poden ser, també, un bon resum del llibre publicat: Així, doncs, Jujol no és deixeble de Gaudí, n’és col·laborador; Jujol aporta color a Gaudí; Jujol fa servir plànols, Gaudí, maquetes; Jujol treballa per menestrals, petits empresaris agrícoles o capellans; Jujol té profundes conviccions religioses; Jujol dirigeix i acompanya sempre els mestres d’obres i de cases; usa materials de l’entorn, els recicla; té una important vessat pedagògica; incorpora a la seva obra el paisatge del Camp de Tarragona; i finalment, Jujol és arquitecte, i també pintor, escultor, dissenyador i artesà.

.Les conferències publicades són: Jujol a la ciutat de Tarragona de Josep Maria Jujol Gibert jr.; La religiositat de Jujol a Tarragona, Bonastre i Creixell de Josep Maria Buqueras Bach; Jujol i la Casa Bofarll dels Pallaresos de Guillem Carabí; Capilla de Mas Carreras (Roda de Barà) de Joan Mercadé Brulles; Història del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri de Josep Maria Jané Coca; L’Ermita del Lloret de Renau i les reformes de l’arquitecte Josep Maria Jujol d’Anna Isabel Serra Masdeu; Transfiguracions. La genial actuació de Josep M. Jujol i Gibert a la Vila del Vendrell d’Immaculada Socias i Batet; Jujol al Cambril de la Verge del Carme de Roger MIralles Jori.

Podeu llegir les entrades d’aquest bloc dedicades a l’Any Jujol: “Jujol i el dibuix”. Exposició al COAT // “L’Arquitectura del color”. Exposició sobre Jujol al Palau Güell. // Jujol: arquitectura, tatuatges i paisatge // Territori Jujol. Nova ruta pel Camp de Tarragona i Baix Penedès. // L’Any Jujol i el modernisme // Any Jujol 140.

L’Èxit del “Cunitu” 1910-1915. Apunts d’història tarragonina del segle XX.

cunitu 3Cunitu va ser una revista escrita en català, publicada a Tarragona entre 1910 i 1915. Volia imitar l’estil humorístic del Papitu de Barcelona, apareguda un parell d’anys abans. La revista s’havia proposat sortir cada quinze dies, però, vist l’èxit, ben aviat es va convertir en setmanal. Mantenia un to festiu que, de vegades, esdevenia sarcàstic. Les col·laboracions escrites i gràfiques anaven signades totes amb pseudònim: John, Nav, Méndez, Álvarez, Yo i altres. La redacció estava formada per Josep Bru Ferrer, Rafael Homedes, Joan Pedrol Solé i Joan Ribas Llagostera.

cunitu4Segons Josep-Pau Virgili i Sanromà aquells anys es va popularitzar a Tarragona una colla que en deien del “Cunitu” dedicada a organitzar esdeveniments festius i a la broma més o menys pública. La colla, malgrat que la gent no s’ho creia, no tenia res a veure amb els editors de la revista. Tots, però, pertanyien a la Unió Catalanista.

Per a saber-ne més:

Virgili i Sanromà, Josep-Pau. Tarragona i la seva premsa : 1900-1982. Tarragona : Edicions de la Hemeroteca de la Caixa de Tarragona, 1980. 2 v.

Cinc webinars per commemorar els 20 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial.

xx anys

L’Ajuntament de Tarragona celebra aquest octubre i novembre els 20 anys de la declaració per part de la UNESCO de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Ateses les circumstàncies actuals, l’entitat municipal ha preparat un programa de cinc webinars:

Convençuts cap a la UNESCO – [Webinar].  21 octubre.  19:00 a 20:30

Per què es va optar a la distinció de la UNESCO, perquè és important el conjunt de Tàrraco, com es va procedir, estratègies que es van aplicar, en què es va incidir, principals passos que es van donar, l’assoliment. Intervenen: Ramon Aloguín, arquitecte, Ricardo Mar, assessor científic de l’alcaldia i director de la campanya per ser Patrimoni Mundial, Magí Seritjol, coordinador campanya ciutadana per ser Patrimoni Mundial. Modera: Cinta S. Bellmunt, periodista. Més informació i inscripcions aquí, a l’agenda de l’Ajuntament de Tarragona.  

Atapuerca i Tàrraco, un feliç doblet [Webinar] – 28 octubre.  19:00 a 20:30

Eudald Carbonell va arribar a Tarragona el 1988 amb la il·lusió de crear un equip de projecció mundial en l’estudi de l’evolució humana. Els treballs desenvolupats a Atapuerca han rebut distincions com el Premi Príncep d’Astúries i els jaciments van ser declarats Patrimoni Mundial el mateix dia que Tàrraco. Quines similituds i diferències veu entre els dos indrets pel que fa a la recerca i socialització d’aquest patrimoni? Com va viure aquella nit? Qui beneficia a qui? Intervé: Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, codirector de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca i investigador a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). En conversa amb Cinta S. Bellmunt, periodista. Més informació i inscripcions aquí, a l’agenda de l’Ajuntament de Tarragona. Continua llegint

Recursos en línia per a la recerca local. Arquitectura Catalana.cat.

arquitectura catalanaArquitectura Catalana.cat L’Espai Digital de l’Arquitectura Catalana Moderna i Contemporània ha estat impulsat enguany pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a partir de fonts d’origen com el catàleg de la Biblioteca del COAC, els inventaris de l’Arxiu Històric del COAC i materials provinents de BCN Arquitectura, mostres diverses d’arquitectura, Premis d’Arquitectura de Girona, Premis FAD (Foment de les Arts Decoratives), Fundació Docomomo i altres  En total es referencien 2800 obres i intervencions arquitectòniques de 1484 autors.

La navegació per la base de dades, gestionada pel programa informàtic Coeli, mostra algunes imatges de l’obra – fotografies, plànols i dibuixos-, una breu – o més desenvolupada – memòria descriptiva, biografia dels autors, localització sobre el mapa, la constel·lació d’enllaços que permet relacionar informacions diverses i la cronologia. L’accés als continguts es pot fer per la denominació de l’obra, el nom dels arquitectes o de l’estudi professional o el municipi.

Podeu accedir aquí al recurs.

Consulteu aquí la intervenció Documentar l’arquitectura moderna i contemporània de Catalunya. El COAC a la #JornadaPatrimoniCoeli  de Carlota Royo. Resum de Carlos Reyes

Continua llegint

Els diaris i la premsa entre 1900 i 1930 (i 2) . Apunts d’història tarragonina del segle XX.

tarraco

En el camp catòlic destaca el diari La Cruz, el primer número del qual veié la llum el 1901. És un testimoni de primer ordre de la història de la ciutat. Podem trobar-hi col·laboracions signades pel canonge i director Josep Vallés, Timoteo Zanuy, Josep Roca García, Marcel Riera, Tomás Capdevila, Joan Serra Vilaró, Sanç Capdevila o Pere Batlle, persones totes elles que destacaren en períodes posteriors.

El mosaic del republicanisme estava representat a través de la gran quantitat i diversitat de capçaleres. La Justicia (1900-1906), òrgan dels federals, amb col·laboracions d’Antoni Rovira i Virgili, fundador, al seu torn, de La avanzada. Semanario Republicano Democrático Federal (1902-1906). D’altres són Fraternidad Republicana (1906), Señera Federal (1907), Tarragona Federal Diario Republicano (1910-1919 i 1930-1936) o El Ideal (1912-1915) que expressava l’opinió dels republicans radicals, i per últim Renovació : Semanari nacionalista republicà (1913-1923).

El diari Heraldo de Tarragona (1903-1910) era l’òrgan del partit conservador. La Federació Local de Societats Obreres de Tarragona edità mensualment La Aurora Roja durant 1906. La sàtira i l’humor tenien el seu espai entre les publicacions de Tarragona amb capçaleres como Alioli (1905), Los Feliu (1900) o Cunitu (1910-1914), rèplica del Papitu publicat a Barcelona.

De l’any 1901 és la primera època del Boletín Arqueológico, mitjancant el qual s’expressava l’opinió de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Comissió de Monuments. Estava dirigit per l’historiador Emili Morera i Llauradó, qui a finals del segle XIX va ser director del Diario de Tarragona. Hi destaquen les col·laboracions d’Ángel del Arco, director del Museu Arqueològic, Francesc Carreras i Candi i Eduard Toda i Güell, entre d’altres.

Tarraco : Ciències, art, literatura és una revista cultural que cal recordar. Desprenia un cert aire clàssic i recorda l’estètica noucentista. Entre moltes signatures, destaquen les del cronista Adolf Alegret, l’escriptor Pin i Soler, el crític d’art Francesc Carbó, el novel·lista Alfons Maseras o el poeta Josep Carner. L’Ateneu de Tarragona era el responsable de l’edició. Aquesta entitat havia estat fundada el 1906 a partir de la marxa d’alguns socis del Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera disconformes amb la marginació del català. A l’any 1914 es fussionaren els dos ateneus.

Per a saber-ne més:

Virgili i Sanromà, Josep-Pau. Tarragona i la seva premsa : 1900-1982. Tarragona : Edicions de la Hemeroteca de la Caixa de Tarragona, 1980. 2 v.

“La feina no es pot deixar. Pastors a Montsant”. Exposició de tardor-hivern al Parc Natural.

la feina no es pot deixarA partir del dia 31 d’octubre i fins el dia 30 de gener de 2021 a la seu del Parc Natural de Montsant es podrà visitar l’exposició “La feina no es pot deixar. Pastors a Montsant”. Es vol assenyalar el paper que històricament -i que de nou torna- va jugar l’activitat ramadera en la gestió del medi natural.

Extraiem alguns paràgrafs de les pàgines 2 i 3 de l’opuscle La ramaderia a Montsant publicat el 2019 pel Parc Natural de Montsant amb la col·laboració de Carrutxa.

“Des del Neolític, la cria del bestiar va esdevenir una pràctica habitual i, en un territori de muntanya com la serralada de Montsant, la ramaderia, conjuntament amb l’agricultura i les diverses formes d’aprofitament del bosc, ha definit la relació entre els humans i el seu entorn natural al llarg dels segles”.

Continua llegint

“El Pinell de Brai : el poble i la gent” d’Antònia Serres Buenaventura. Novetat 2020.

pinellSerres Buenaventura, Antònia. El Pinell de Brai : el poble i la gent. El Pinell de Brai : l’autora, 2020.

El llibre d’Antònia Serres Buenaventura tracta, de bon començament, de toponímia i d’onomàstica. L’estudi dels noms de llocs, carrers, cases, renoms i cognoms serveix per a descriure treballs agrícoles i ramaders, recordar esdeveniments històrics, costums i formes de vida social dels habitants del Pinell de Brai.

La segona part del llibre inclou un primer apartat sobre festes, cançons, bandes de música, club de futbol, cinema, rondalles, festivals i activitats culturals de mena diferent. Les altres seccions contextualitzen, també en breus notes històriques, textos o testimonis personals, temes tan diversos com l’església parroquial de Sant Llorenç, l’escola dels anys trenta, els quintos i el servei militar, el transport del Güito, el servei telefònic, la Cooperativa de Consum, la premsa local i els butlletins d’informació municipal, la introducció del reciclatge i la depuració d’aigües.

Si en el començament del llibre tracta de les denominacions de llocs i persones, el capítol final recull paraules i expressions en desús al Pinell. El llibre és una mirada de reconeixement als pinellans, sobretot als del segle passat. En la contracoberta llegim la intenció de l’autora que s’estén i s’aplica a les dues parts: “[…] el record de tants espais avui ensulsits, erms, que […] eren plens de vida, transitats, treballats per pagesos i pastors que havien domesticat aquell paisatge agrest […] Cada indret era identificat amb el seu nom corresponent, però si cau la caseta i la malesa es menja el camí, s’acaba perdent el nom i amb ell s’esvaeix la memòria.”

Els diaris i la premsa entre 1900 i 1930 (1) . Apunts d’història tarragonina del segle XX.

veuEn aquells anys la premsa escrita era el mitjà de comunicació per excel·lència. Els grups polítics, l’església i moltes associacions cíviques o culturals posaven en circulació les seves pròpies publicacions. Es confeccionaven amb articles de contingut polític, ja fossin originals o copiats d’altres publicacions afins, sovint de Madrid o Barcelona, editorials, peces més o menys innòcues sobre la vida local, sense oblidar anuncis oficials, moviment de vaixells i comentaris sobre diverses activitats.

Els 900 exemplars de tirada del Diario de Tarragona de 1900 es confeccionaven a la impremta Arís del carrer de Sant Francesc. El marqués de Marianao, Salvador Samà i Torrents, el “jefe político” dels liberals dinàstics, havia firmat amb el editors un contracte d’arrendament de la primera pàgina. La resta del diari restava a disposició de l’impressor, el qual, rebia una quantitat a fons perdut per a les despeses generals. El director era nomenat pel marquès i la família Arís havia de pagar la resta de personal, redactors i tipògrafs. Des de 1903 fins 1926, llevat d’un petit període de temps, Antonio Chulvi Bou en fou el director. En 1920 el contracte fou objecte d’una disputa política i judicial, fins que el 1927 el Diario de Tarragona passà a ser propietat de l’Editorial Tarragona, empresa compradora dels drets dels hereus de la família Arís. Fins aleshores, el caràcter monàrquic de la publicació fou ben patent.

Fins la dissolució del Centre Tradicionalista el 1918 els carlins van mantenir la capçalera La Reconquista Semanario Tradicionalista que portava per subtítol Dios, Patria, Rey, Fueros. Entre 1901 i 1902 havien publicat La Atalaya.

El 1900 es publicà, íntegrament en català, Lo Camp de Tarragona Òrgan de la Associació Catalanista de Tarragona i sa comarca i de sa joventud, fins 1907. Comptà amb el suport de Pere Lloret, el futur alcalde republicà, i de Joan Ruiz i Porta. Hi van escriure, entre molts d’altres, Agustí M. Gibert, Josep Aladern, Salvador Estrem i Fa o Bernabé Martí. També a l’òrbita nacionalista cal mencionar les capçaleres següents: l’etapa tarragonina de Pátria (1901-1903), Serém ! (1905), Catalunya Nova (1906) i La Veu de Tarragona (1913- 1936), setmanari editat per la Lliga Regionalista que es distribuïa per subscripció.

E

Per a saber-ne més:

Virgili i Sanromà, Josep-Pau. Tarragona i la seva premsa : 1900-1982. Tarragona : Edicions de la Hemeroteca de la Caixa de Tarragona, 1980. 2 v.