90 anys de la Segona República

El 14 d’abril de 1931, ara fa noranta anys, Lluís Companys proclamava la República i, moments després, Macià el rectificava proclamant l’Estat Català i la República catalana en el marc d’una federació ibèrica.

Sota el nom 14 d’abril de 1931: 90 anys de la Segona República, l’Ajuntament de Tarragona impulsa, junt amb altres institucions i entitats de la ciutat, un programa d’activitats que vol ajudar a conèixer què van significar la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a la ciutat i alhora recordar les persones que van perdre la vida o la llibertat defensant la democràcia.

La recuperació d’una efemèride del passat com aquesta és útil i convenient si té com a objectiu difondre la nostra història i serveix com a record i homenatge al govern democràtic i republicà anterior al cop d’estat del 1936 i a totes les persones que varen perdre la vida o la llibertat defensant la democràcia.

Els actes de 2021 van començar ahir dijous 8 d’abril i s’allargaran fins al 15 de desembre (tot i que la majoria d’actes es concentraran a la primavera), en un programa de 30 activitats entre conferències, presentacions de llibres, tallers, exposicions o arts escèniques, entre d’altres. Aquesta programació es realitzava anualment al voltant del 15 de gener, coincidint amb l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona, però enguany s’ha traslladat l’inici al voltant de la data de la proclamació de la Segona República pel fet que es complien 90 anys dels fets i responent també a la situació sanitària que hi havia el mes de gener.

Un dia abans de l’efemèride, el 13 d’abril, el Teatre Tarragona acollirà l’estrena del documental La primavera republicana, 90 anys de la proclamació de la II República a Tarragona, produït per TAC12 amb la col·laboració de la Comissió del Programes de Memòria de l’Ajuntament. El dia 14 tindrà lloc l’acte institucional a l’Ajuntament i la inauguració de l’exposició Tarragona Republicana (1931-1936) a l’Espai Turisme. La programació de la setmana de l’aniversari acabarà amb la presentació del llibre Tarragona durant la Segona República (1931-1936), de Jordi Piqué i Blanca Gas.

Durant els mesos de maig i juny destaquem la visita guiada al cementiri en el marc del cicle de Visites als espais de la repressió franquista a Tarragona, la representació de l’obra teatral Ronda de vigilància, del tarragoní Sergi Xirinachs, la Taverna Republicana a la Capsa de Música i diferents conferències i presentacions de llibres de temàtica històrica relacionada amb el període de la Segona República i el franquisme.

L’activitat es reprendrà a l’octubre amb la preestrena del llargmetratge L’espill, de Mario Pons, i finalment acabarà el 15 de desembre amb la presentació del llibre de Ricard Lahoz 50 anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès.

Podeu descarregar-vos el programa dels actes del 90è aniversari de la Segona República aquí

El programa s’emmarca en els actes que el Memorial Democràtic de la Generalitat realitzarà a tot Catalunya amb motiu de l’efemèride.

Recercat 2021

L’Institut Ramon Muntaner organitza la XVII edició del Recercat. Jornada de Cultura i Recerca Local, que vol ser un punt de trobada entre els centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana.

En principi, la jornada tindrà lloc els dies 7, 8 i 9 de maig a Tortosa, Capital de la Cultura Catalana de l’any 2021. Degut a la situació actual, serà una versió híbrida digital-presencial que permetrà seguir les diverses activitats en els dos formats.

Pòster Recercat 2021

La carpa i els espais de la mostra de llibres, exposició, pòsters de projectes dels centres d’estudis i mostra d’audiovisuals es transformen en un nou número de l’APP “Les publicacions dels centres d’estudis”, on es podran trobar les novetats editorials dels centres d’estudis entre octubre de 2020 i març de 2021.

També es podran visitar algunes exposicions produïdes pels centres d’estudis i una sèrie d’audiovisuals dedicat als refugis antiaeris. De la mateixa manera, també hi haurà un debat sobre el patrimoni i coneixerem els projectes dels centres d’estudis locals i comarcals de parla catalana.

El dissabte 7 de maig es farà entrega dels Premis Recercat al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Aquest acte es podrà seguir en directe pel canal Youtube de l’IRMU.

Podeu trobar més informació sobre el programa provisional i la inscripció corresponent al dossier de la XVII edició del Recercat i a la web de l’Institut Ramon Muntaner

Llegim el patrimoni. Literatura i Història 2021. ‘L’infinit dins d’un jonc’ d’Irene Vallejo

Cicle organitzat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona i el Taller de Lectura de l’ONCE.

En aquesta ocasió us emplacem a trobar-nos en la comunitat Tellfy, amb un nou format, en el qual descobrirem i comentarem de la mà d’alguns convidats, temes que es posen de manifest durant la lectura proposada. Temes que tot i que els trobem en textos clàssics, son de rabiosa actualitat.

Reforcem, doncs, el diàleg i la comunicació, per apropar-nos al nostre patrimoni i a la nostra herència cultural.

La lectura proposada, L’infinit dins d’un jonc, d’Irene Vallejo, és un assaig que ens proposa un recorregut per la història dels llibres, de tots els tipus en què s’han fabricat, d’argila, de joncs, de pedra, de pell, d’arbres… però també, sobre les idees que amb ells han viatjat en l’espai i en el temps, i com han calat en la nostra cultura tot contribuint al seu enriquiment i, en definitiva, a la seva formació.

La seva lectura ens permet connectar als clàssics i la seva percepció vital amb el present, per descobrir que possiblement el món no ha canviat tant, però que en alguns aspectes és necessari canviar-ho.  

Accedeix al club

PROGRAMA

ABRIL

Dimarts 13 d’abril a les 19 h

Presentació del cicle.

Tema de debat: Els suports de l’escriptura. Només es pot llegir en paper?

Convidats:
– Diana Gorostidi (URV / ICAC )
– Jesús Carruesco (URV / ICAC )

Lloc: comunitat Tellfy plataforma zoom


Dimarts 20 d’abril a les 19 h

Tema de debat: Llibres i educació. Només es pot aprendre amb els llibres?

Convidats:
– Meritxell Blay, (professora de clàssiques / APLEC)
– Concha López, (mestra de suport CREDIV-CRE ONCE Barcelona)

Lloc: comunitat Tellfy plataforma zoom


Dimarts 27 d’abril a les 19 h

Tema de debat: Dones i literatura. Les dones, només llegeixen?

Convidats:
– Joana Zaragoza (URV)
– Montserrat Palau (URV)

Lloc: comunitat Tellfy plataforma zoom


Diumenge 2 de maig a les 11 h

Itinerari: El suburbi i la necròpolis de Tàrraco.

Inici: Necròpolis paleocristiana (MNAT)
Final: Restes arqueològiques del centre comercial Parc Central

Visita adaptada.

Si les condicions sanitàries ens ho permeten, us emplacem a realitzar una visita al jaciment de la necròpolis, on podrem conèixer als antics habitants de Tàrraco, llegint les inscripcions epigràfiques que allí es conserven. Com es deien? D’on venien? quina era la seva família? El recorregut pot continuar per les restes conservades al subsòl del Centre comercial Parc Central, per descobrir quina era la realitat d’aquest sector extramurs de Tàrraco.  

Aforament limitat. Cal reserva prèvia *

Activitat subjecta a les condicions sanitàries del moment.

Més informació:
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Tinglado 4. Port de Tarragona
977 25 15 15 / 977 74 74 85
mnat@gencat.cat
www.mnat.cat

Setmana Santa 2021

Els actes més tradicionals de la Setmana Santa 2021 han estat suspesos com a consequència de la COVID-19. Amb tot, al llarg d’aquests dies, hi ha diverses activitats programades.

La imatge realitzada per Omar Moreno Balcells, graduat en Belles Arts, representa la lluna plena característica del Divendres Sant. Aquest any 2021 hi ha dues entitats que celebren els 700 anys d’història, el Gremi de Pagesos i el Gremi de Marejants. Són representades amb dos dels seus passos, La Pietat i el Sant Enterrament respectivament, sobre la façana de La Catedral i l’Amfiteatre de Tarragona.

El Divendres Sant és el dia més significatiu i reuneix la major part dels actes. L’any 1550 és el punt de partida de les processons, començant per la Congregació de la Sang. Des de llavors i fins a mitjans del segle XIX, les celebracions del Divendres Sant es realitzaven el dijous, un canvi que molts de nosaltres no sabíem.

També es desconeix el paper quasi inexistent de la dona fins els anys 80, quan només podien participar com a penitents. Posteriorment, la figura femenina es va anar incorporant a la Setmana Santa, fet que va permetre que la participació augmentés i es mantingués la tradició.

Fins a mitjans del segle XIX, el recorregut de la processó tampoc arribava a la Rambla Nova i la Processó del Dolor es va prohibir, el Rosari es feia amb un megàfon pels carrers i el govern va decidir eliminar-la perquè alterava l’ordre públic.

Us deixem un parell d’enllaços que poden ser del vostre interès:

Accés als cartells de Setmana Santa dels anys 1928-2008

Accés al catàleg digitalitzat dels Cartells de Setmana Santa dels anys 1928-2008. Aquest llibre el tenim disponible a la mateixa Secció Local de la Biblioteca Pública de Tarragona.

De la mateixa manera, us compartim el vídeo de presentació del llibre opuscle de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa 2021 que es va presentar el divendres 5 de març. El podeu visualitzar aquí mateix o al canal Youtube de l’Agrupació.

El món de Jujol

Callao Costa, Manel. Tresors de Jujol : filigranes i retallats. Arxiu Jujol, hivern 2020

El geni de Jvjol brollava sobtadament com un volcà, inesperadament mentre delineava un projecte, sent la necessitat de desfogar-se dibuixant al marge una enrevessada filigrana. El seu esperit inquiet prescindeix del suport i decora amb sorprenents corbes entrellaçades al marge seriós del projecte. Altres seran a les pàgines del dietari, altres en fulls que tenia a mà. En el llibre es publica una recopilació de 100 d’aquestes filigranes. I també retallables de gran complexitat que solia fer per entretenir als seus fills.

L’Arxiu Jujol és un lloc on hi trobem molts documents relatius a l’arquitecte Josep M. Jujol. No només trobem documents centrats en la seva activitat professional, sinó que entrem en un univers que ens té moltes sorpreses que ens donen a conèixer la seva personalitat polièdrica. L’empremta de les filigranes són una personalització de les seves pertinences. No hi posa el nom, sinó que ho fa d’una manera artística i original. És un home detallista i d’explosió plàstica que fa que el document es converteixi en obra d’art. Al contorn dels segells hi dibuixa unes filigranes que a vegades s’assemblen a un marc, i d’altres són el centre de la filigrana amb llapis de color o fets amb un gran domini. En definitiva, són el fil conductor de la seva vida. Gràcies al seu títol d’arquitecte va ser Catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura, professor de l’Escola del Treball, arquitecte municipal de Sant Joan Despí i arquitecte de diverses obres de la província de Barcelona i Tarragona.

Llibres editats per Arxiu Jujol i disponibles a la biblioteca : Jujol a Tarragona, Thecla Jujol, artista, Jujol a Barcelona, A Peu amb Jujol, Jujol a Tarragona i Tresors de Jujol.

En preparació : La Fauna de Jujol, Jujol a Sant Joan Despí.

Manel Callao Costa, nascut a Tarragona, ha exercit com a mestre durant més de 25 anys en l’àmbit de Formació d’Adults a la ciutat. Entre les seves aficions destaquen el col·leccionisme, és membre actiu de diverses entitats. Col·labora a l’Arxiu Jujol amb la catalogació de documents i ajudant al muntatge d’exposicions.

Primavera Literària

El proper diumenge 21 de març, coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia, la Casa de les Lletres donarà per iniciada la Primavera Literària d’aquest 2021, especialment desitjada després que l’edició anterior quedés difuminada.

Així, el proper 21 de març, la poesia circularà a través de les xarxes, amb diferents iniciatives en què hi participen les entitats habituals. En aquest Dia Mundial de la Poesia, hi haurà una especial dedicació a la poeta Felícia Fuster, a qui està dedicat l’any, en complir-se el centenari del seu naixement.  

A part d’aquestes actuacions de caràcter virtual, la Casa de les Lletres i l’Escola de Lletres de Tarragona celebraran el 23 de març una nova sessió del cicle Veus de Poeta, que en cada ocasió es dedica a un poeta del Camp de Tarragona de reconeguda trajectòria. Fins al moment han passat pel cicle Marcel Pey, Isabel Ortega, Gabriel Guasch, Roser Guasch, Magí Sunyer i Olga Xirinacs. En aquesta ocasió, el poeta escollit serà el vila-rodoní Josep Santesmases. L’acte tindrà lloc a les 19.30 h, al vestíbul del Teatre Tarragona.  

El 14 d’abril tindrà lloc a Casa Canals un dels actes més esperats de la Primavera: la recepció al sector de les lletres. Després d’haver-se de suspendre l’any passat, aquest acte obert al públic, servirà de retrobament d’autors i traductors, editors, llibreters, bibliotecaris i lectors de la nostra ciutat. Enguany, l’escriptora i professora de la URV Margarida Aritzeta reflexionarà sobre la situació de les lletres i, juntament amb ella, els autors i autores que presenten novetat literària, tindran ocasió de llegir-ne un breu fragment.  

El 29 de maig serà el torn de l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Tal com estava previst per l’edició passada, l’acte commemorarà les 20 convocatòries del premi Vidal Alcover de traducció i els 30 anys de la mort de l’escriptor que dona nom a aquest premi, Jaume Vidal Alcover. 

La programació es completa amb presentacions de llibres, tallers monogràfics de l’Escola de Lletres i clubs de lectura i tallers virtuals de la Biblioteca.

D’entre les presentacions de llibres, el programa recull algunes novetats literàries destacades de la temporada com el darrer premi Ramon Llull, L’home que va viure dues vegades, de Gerard Quintana; la novel·la La dona de la seva vida, de Xavier Bosch i la darrera novel·la de l’autor tarragoní Alfons CamaEl llarg silenci dels botxins. De tallers monogràfics, en destaquen els dos de l’Escola de Lletres dedicats a l’escriptora nordamericana de literatura fantàstica Ursula K. Le Guin i a les interpretacions del diable en la història de la literatura. Per últim, la Biblioteca segueix amb l’organització dels clubs de lectura, en aquest cas els dedicats a autors italians, als àlbums il·lustrats, a la novel·la negra, a les novel·les feministes i a la lectura teatral entre d’altres.  

Brots tendres 

A causa de les dificultats de la previsió a mitjà termini, la programació de la Primavera Literària s’anirà actualitzant periòdicament. La primera fase, Brots tendres, és la que s’inicia ara amb el Dia Mundial de la Poesia i s’allarga fins a inicis del mes d’abril. Les següents fases s’allargaran fins al mes de juny.  

Consulteu la programació de la Primavera Literària 2021 – Brots tendres 

Un any de pandèmia

Març del 2021. Un any més tard de l’inici de la pandèmia i sembla que comencem a veure un bri de llum després de molts mesos d’incertesa. La COVID-19 ens ha deixat una situació que si ens l’haguessin explicat abans no ens l’haguéssim cregut. Ens era molt llunyà parlar del tifus, de la grip espanyola o de la febre groga.

Un dels últims cops que Tarragona va ser assolada per una epidèmia va ser l’any 1885, ara fa 135 anys. El còlera va fer acte de presència provinent d’un brot al port de Marsella i va atacar Catalunya i de rebot Tarragona, emportant-se la vida de 132 persones fins l’octubre d’aquell mateix any, data de finalització de la malaltia.

Aquesta Cartilla publicada per l’Ajuntament de Tarragona l’any 1911 sent l’alcalde el Sr. Pedro Cobos constitueix una guia d’instruccions per defensar la ciutadania d’una hipotètica epidèmia colèrica. El senyor Cobos subscriu que “más vale prevenir que curar, pues estoy segurísimo de que si todos cumplen las instrucciones contenidas en la presente Cartilla, serán mucho menores las desgracias que tendremos que lamentar“. Tanmateix, convida a afrontar el perill amb serenitat i sense massa optimisme, però confiant que cadascú procurarà el seu benestar i posant a disposició dels ciutadans tarragonins l’ajuda i l’amor necessaris que la Tarragona es mereix.

La Cartilla inclou diversos capítols i fa quatre pinzellades a la malaltia, a la preservació individual, al malalt, al personal sanitari i al protocol de desinfecció. Finalment inclou unes Instrucciones publicadas por el médico batereólogo y Alcalde de Madrid, D. José Francos Rodríguez i una llista sobre els Consells Higiènics exposats més amunt, a les fotografies. Tota una declaració d’intencions que no ens hauria de ser molt llunyana.

L’Altafulla de Josep Sala

Carnicer Torrent, Joan. Vuintanta-una altafulles de Josep Sala. Centre d’Estudis Altafulla, novembre del 2020.


Aquest llibre recull vuitanta-una obres altafullenques seves, tantes com anys va viure, compta amb una traducció al castellà, realitzada per Lluís Lorenzo Posada, i una altra a l’anglès, per Lídia Recasens Carrasco, així com les fotografies de les obres, realitzades pel fotògraf Josep Borrell Garciapons, i la coordinació de Josep M. Recasens Sanromà.

És innegable la inspiració i enamorament que provocà Altafulla i els seus entorns en l’ànima, les emocions i els sentiments del pintor Josep Sala quan sortia a caminar un dia i un altre també, i allà on plantava el cavallet gaudia durant totes les estacions de l’any i dels dies, tant si havia plogut com si feia sol, amb les llums i ombres de totes les hores d’un dia, com un pintor impressionista amant de la naturalesa, on l’element creador dels colors és la llum solar, que embolcalla totes les coses i les presenta segons les hores, amb modificacions infinites.

Sortia a conèixer els camins i racons del municipi on vivia, amb el seu cavallet que plantava davant del paisatge que la mirada havia escollit. A Altafulla, el pintor Josep Sala va dedicar-hi molts anys de la seva vida, especialment els últims, a aquest exercici tan intens i particular que és la pintura i l’art. Va deixar petjada i ara se li ha reconegut de nou. Fa uns anys ja se’l va nomenar fill adoptiu d’aquesta vila i ara, per donar-li un espai permanent que el recordi, s’han inaugurat els jardinets que porten el seu nom. De fet, Sala va ser un soci assidu d’aquesta entitat a la qual s’hi va vincular molt. També va cofundar el Centre Artístic i, en molts sentits, va ser un altafullenc molt exemplar.

L’escriptor Joan Carnicer utilitza un mètode narratiu semblant a la faula, on parlen coses inanimades i abstractes com si fossin presents, vives i animades. Tot d’elements, eines i objectes del mon de Josep Sala que actuen i dialoguen entre ells com si fossin éssers racionals parlant de l’artista i la seva relació amb ells, de la seva personalitat i dels seus moments d’emoció creativa. La narració te un contingut pedagògic que acosta l’artista també a un sector més juvenil i infantil sense por de perdre l’objectiu analític i rigorós de l’obra del pintor Josep Sala.

Les ‘Bates Vermelles’

Fuente Benito, Ángeles de la. Una història de dones en lluita. La conflictivitat laboral en empreses tèxtils multinacionals : 1961-1980. Publicacions URV : Arola, 2019.


El llibre rememora la conflictivitat i la lluita de les dones a la fàbrica alemanya tèxtil Seidensticker, posteriorment Valmeline, a Tarragona, durant la dècada dels anys 60 i 70.

Recull històries d’Ángeles de la Fuente, antiga treballadora de l’empresa. Aquestes històries estan marcades per la precarietat laboral que patien les treballadores, conegudes com a “bates vermelles” per mobilitzar-se amb el seu uniforme de treball, de color vermell. Tracta la història de les mobilitzacions en l’època franquista, i pretén reconèixer la lluita d’aquestes dones, que van respondre a una situació injusta i van aconseguir certes millores laborals en un context social i polític molt complicat.

La majoria de les treballadores de l’empresa tèxtil Valmeline havien començat a treballar als setze anys, i havien d’arribar a uns mínims diaris de producció per poder aconseguir el salari mínim. A més, moltes estaven a prova, per tant podien ser acomiadades en qualsevol moment, fet que provocava una gran inseguretat i intranquil·litat entre la plantilla. En aquesta situació de precarietat laboral, les treballadores van començar a organitzar-se per tal de reivindicar els seus drets.

L’any 1974, una gran part de la plantilla de treballadores va expressar formalment a l’empresa la seva disconformitat amb el sistema de treball, així com amb la retribució, fet que va derivar en una vaga. L’empresa va decidir suspendre la feina i el sou a més de la meitat de la plantilla. Les protestes de les treballadores van augmentar i l’empresa va decidir acomiadar a una gran part d’elles.

Després de molts dies de vaga, i el suport de diversos grups sindicals, van aconseguir la readmissió de les treballadores, i un conveni que els va proporcionar un any de tranquil·litat, que va desaparèixer amb un nou pla de productivitat de l’empresa. El conflicte entre les treballadores i la direcció de l’empresa van ser contínues fins a l’any 1980, quan la fàbrica va tancar definitivament.

Dones a Tarragona

El Museu d’Història de Tarragona (MHT) organitza el cicle documental “Dones a la història de Tarragona”. Al llarg de 9 capítols, amb una protagonista diferent en cada una de les peces, l’MHT posa en valor el paper de dones destacades i la seva relació amb Tarragona. Dones investigadores, mites com el de medusa o minerva, les heroïnes de 1811 o una representació de les feministes dels anys 70. Totes formen part, d’una manera o d’una altra, de la història de Tarragona.

L’objectiu d’aquest cicle és posar en valor la seva importància històrica i alhora donant visibilitat a totes aquelles dones que van ser invisibilitzades durant segles.

En primer lloc, l’arqueòloga municipal Pilar Bravo parla del mite de la Medusa i ja es pot veure des del mes de febrer. Aquest mes de març serà Joana Zaragoza amb la figura de Minerva i Coral Cuadrada durant el mes d’abril que aprofundirà sobre les dones medievals. Seguidament, una cada mes, que es detallen a continuació:

  • La Medusa, des del món clàssic i l’antiga Tàrraco fins a l’actualitat amb Pilar Bravo, arqueòloga – https://youtu.be/c3oCyE5Do8A 
  • MARÇ. Minerva, guerrera i protectora amb Joana Zaragoza, historiadora
  • ABRIL. Dones Medievals amb Coral Cuadrada, historiadora
  • MAIG. Les Castellarnau amb Salvador J. Rovira i Gómez, historiador de la URV
  • JUNY. Les Heroïnes del setge de 1811 amb M. Dolores Gimeno Puyol, del Departament de Filologies Romàniques de la URV
  • JULIOL. Elisa Cardona i les presoneres de les Oblates amb Pilar Camarasa, neboda de l’Elisa, i Montse Sans, del Fòrum de Tarragona per la Memòria
  • AGOST. El Planning Mitja Lluna amb Roser Vidal, ginecòloga; Yolanda Bodoque, antropòloga; Pilar Sebastián, consultora i Maria Jesús Montes, llevadora
  • SETEMBRE. Feministes i tarragonines, anys 70 amb Montserrat Duch, historiadora de la URV i Berta Ramos, activista feminista dels anys setanta
  • OCTUBRE. Dones investigadores amb Patricia Terrado Ortuño, doctora en arqueologia clàssica

Podeu consultar tota la informació aquí: https://bit.ly/3sOUzpk