“Revista Cambrils”. Premsa digitalitzada de les nostres comarques (3).

revista cambrils

La Revista Cambrils és una publicació mensual en paper creada l’any 1953. El seu marc legal actual és l’Associació Cultural Revista Cambrils, una associació sense ànim de lucre. Des de gener de l’any 2006 es publica el diari digital revistacambrils.cat.

Revista Cambrils i revistacambrils.cat són mitjans de comunicació professionalitzats que comparteixen pàgina web. La presència de la publicació a la xarxa es remunta a l’any 1996, quan es van penjar a internet els primers continguts de Revista Cambrils, amb la possibilitat de consultar l’edició impresa. L’any 2006 és va publicar l’enregistrament audiovisual Revista Cambrils: cinquanta anys pàgina a pàgina, on es repassa documentalment la història de la publicació, més 13 galeries fotogràfiques. L’epígraf Hemeroteca recull, en format pdf, l’edició en paper des de 2015.

La pàgina web, actualitzada diàriament, inclou els apartats: Informació general, Societat, Cultura, Esports, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Infocomercial, Eleccions municipals 26M i Reportatges, on s’hi trobem un nombre important de col·laboracions històriques.

Consulteu aquí la pàgina web

Consulteu les altres entrades de la sèrie:

“El Foradot” (Montblanc). Premsa digital de les nostres comarques (1).

“Ressó mont-rogenc” (Mont-roig del Camp). Premsa digitalitzada de les nostres comarques (2).

 

Els cafès. Apunts d’història tarragonina del segle XX.

Gran cafe Tarragona

Gran Cafè de Tarragona

Al voltant dels cafès de la ciutat es movia molta de la vida social de Tarragona. Eren llocs de tertúlia i d’oci, on es podia llegir el diari; de vegades en veu alta per a tota la concurrència. Tampoc no era estrany que en el cafè es representessin petites obres de teatre, es fessin sessions de llinterna màgica o es fessin concerts de més o menys qualitat. A començaments del segle XX tenim notícia del Café de la Marina i del Cafè de las 7 Portes en el que aleshores era la plaça Olózoga (dels Carros, avui en dia); el Cafè del Centre, el Cafè París, el Gran Cafè de Tarragona (o Cafè Clarà), el Cafè La Bateria (o Bar del Nin), Cafè Mindanao, el restaurant Petit Versalles o el Cafè Suizo a l’ara Rambla Nova; i el Cafè del Teatre, el Cafè de la Unió (o del Josepet) a la Rambla Vella.

Fonts:

Giner i Filella, Ramon ; Vidal Ragazzon, Rafael (2013). El Comerç a la Rambla de Tarragona pas a pas. Tarragona : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona.

Virgili i Sanromà, Josep-Pau (1994). Llegendes i narracions de Tarragona. Tarragona : Virgili.

També La grip espanyola de 1918-1919 a Tarragona. Una nota breu.

Ruta cultural “La Tarragona de Serra i Vilaró” (1). La muralla romana.

minervaEl dimecres dia 18 de març havia de tenir lloc la ruta cultural La Tarragona de Serra i Vilaró, organitzada pel Museu Nacional Arqueològic i la Biblioteca Pública. L’activitat va ser ajornada ateses les actuals circumstàncies. Un dels textos que havien de llegir-se és un fragment del llibre de Josep Maria  Recasens i Comes, La Fundació de Tarragona a la historiografia (p. 174, 177-180) en què es tracta de la trascendència de les troballes i anàlisis de mossèn Joan Serra Vilaró  al voltant de la muralla de Tarragona:

El 19 de febrer del 1932, un esllavissament en el parament exterior de la muralla adossat al costat oriental de la torre de Sant Magí/Minerva deixà al descobert un tros de replè sense remoure, es a dir, conservat intacte des que els constructors el posaren on estava. Aprofitant l’oportunitat que li oferia l’inesperat accident, Joan Serra i Vilaró decidí estudiar les característiques arqueològiques del replè, una decisió que el convertí en el primer arqueòleg que investigava directament les entranyes, del controvertit monument. […] Continua llegint

“Ressó mont-rogenc” (Mont-roig del Camp). Premsa digitalitzada de les nostres comarques (2).

ressoLa revista Ressò mont-rogenc Revista digital de Mont-roig del Camp, està editada per l’Associació de Veïns Muntanya Roja.  El número zero va aparéixer el desembre de 1981. Fins el núm. 132 (quart trimestre del 2014) es publicaven quatre números per any. Van ser trenta-quatre anys fent crònica dels esdeveniments de Mont-roig i publicant diversos textos històrics. Des de 2015 es publica només a Internet.

La web de l’edició digital comprèn els apartats d’Inici – que fa de portada- , Noticiari, Món municipal, Llengua, Miró i Mont-roig, Pedra seca, Esports, Col·laboracions, Opinió, Calaix de sastre i Llibres. En aquest darrer s’inclouen a text complet les obres següents; Les escoles de Mont-roig fins 1936, Joan Miró: del pal de ballarí a l’escala d’evasió, Mont-roig, geografies, camins i viatgers, Indrets mironians a Paris, tots ells de Martí Rom, el dietari Emili Soler mestre de Mont-roig i La botiga de Miramar, escrit per Llúcia Márquez i Kilian Molinero

Consulteu aquí la pàgina web

Consulteu les altres entrades de la sèrie:

“El Foradot” (Montblanc). Premsa digital de les nostres comarques (1).

 

Literatura i teatre on line per aquests dies. Alguns autors de les nostres comarques.

jesusMolts escriptors i artistes de les nostres comarques han compartit de forma altruista les seves obres per les xarxes socials. En fem un petit tast:

Tens un racó dalt del món. El bloc de l’escriptor Jesús M. Tibau recull comentaris de llibres, desdefinicions , jocs literaris, nanocontes, lectures, i reflexions més o menys improvisades. Cada dia llegeix paràgrafs dels seus llibres, en especial el darrer: Amig camí de la incertesa. Podeu consultar-lo aquí.

L’escriptor reusenc Jordi Folck cada dia puja un dels seus contes a Twitter, en especials els del recull Etcètera, Etcètera. Podeu seguir-los aquí; també a la Facebook i a IVoox.

Juan González Soto és un poeta tarragoní. Ha obert un compte a Twitter sota el pseudònim Martel·leus (@martelluspoeta), on diàriament difon poemes d’alguns dels seus llibres. També inclou fotografies de Genoveva Seydoux. 

sotoCoia Valls és a Facebook i Twitter (@CoiaValls) on publica petites píndoles de textos que l’han impressionada, a més de fragments de la seva obra, en concret els contes Blanc i L’illa dels tresors.

Per la seva banda Xulio Ricardo Trigo comparteix sobretot obra visual a Facebook, Instagram i Twitter (xrtrigo).

Alfons Cama Saballs ha deixat en obert a la xarxa la seva primera novel·la El camí dels cirerers (2013). Podeu llegir-la aquí i aquí la traducció al castellà.

En el facebook de Carles Marquès Virgili podreu sentir en directe un dels seus Microrelats d’estar per casa.

L’escriptora Margarida Aritzeta penja cada dia un capítol de la seva novel·la Una casa a la carretera al bloc del mateix nom.

tronoLa Sala Trono també s’afegeix a aquestes iniciatives oferint continguts pel seu canal de Youtube. Hi publicaran la gravació íntegra de tres de les seves últimes produccions. El primer dels espectacles que es publicarà serà Al Sostre de Nigel Planer, protagonitzada per Oriol Grau i Pau Ferran. Després, Els Tres Aniversaris i, finalment, Oriol Grau, Paloma Arza i Roger Conesa s’introduiran a l’univers de Lorca en un espectacle dirigit per Marc Chornet: Lord-K. En dates properes, més propostes. Més informació aquí a la ressenya  “La Trono a Casa” del digital Tarragona21.

Consulteu aquí la programació al canal youtube La Trono a casa!.

Gloria Aznar és l’autora d’un article, “Letras solidarias”, publicat al Diari de Tarragona el dia 19 de març, on recull les iniciatives en aquest blog de Coia Valls, Jordi Folck, Juan González Soto i Xulio Ricardo Trigo, a més de Montse Llussà i Pat Vila.

 

 

Artiga. Revista d’art i pensament contemporani. Núm 34. Anuari 2019.

artigaArtiga. Revista d’art i pensament contemporani arriba al núm. 34. Es tracta d’un número anual en què es presenta un resum de les activitats d’art contemporani esdevingudes a les comarques del Camp de Tarragona durant l’any 2019. S’hi deixa constància de la feina ingent i valuosa d’institucions, empreses, grups, artistes i teòrics, mereixedors tots ells de reconeixement.

La portada és de Vanessa Pey (Sèrie Beatingpaths, 2018). La secció TEMA DE DEBAT se centra en “La condició dels artistes” i  inclou les aportacions d’Ariadna Parreu i Tere Badia, a més del manifest de l’Associació d’Artistes Visuals Contemporanis del Sud (AAVCS),

La secció EXPOSICIONS i ESDEVENIMENTS inclou les crítiques: Julio Antonio – Stendhal. Bellesa i Escultura al MAMT de Marina Vives; Revista Arsgravis, art i simbolisme d’Antonio Salcedo; Art you Talkig to me? al Tiglado 2 – Centre d’Art Tarragona d’Assumpta Rosés; Joan Casals al MAMT de Màrius Domingo; Panoràmica  Anna Comellas a La Grey Tarragona d’Esther Canals ; Kathy Hinde a Eufònic/Lo Pati, Amposta d’Assumpta Rosés; Toni Torrell, in memoriam d’Antonio Salcedo; Joana Biarnès al Tinglado 2 – Centre d’Art Tarragona d’Anna Maria Andervert.

La secció DESTACATS són 24 destacats d’exposicions, publicacions i actuacions d’art contemporani al territori durant 2019, breus ressenyes a càrrec d’Alvar Calvet, Màrius Domingo i Assumpta Rosés.

La secció MIRADA EXTERIOR inclou referències a  la Biennal de Lió (França) de Cèlia del DiegoEl Ojo Eléctrico a La Casa Encendida (Madrid) de Jordi Antas.

El número no s’imprimirà en format paper. Només estarà disponible en format digital. Pots consultar-lo aquí, a la web d’Artiga, juntament amb els números anteriors.

AGENDA CULTURAL. #JoEmQuedoACasa –

agendaA causa de l’episodi de la pandèmia del Covid-19 les entitats culturals han hagut de cancel·lar temporalment les seves programacions.

Per aquest motiu, l’Agenda del Departament de Cultura ofereix, a la portada mateix,  #JoEmQuedoACasa – AGENDA CULTURAL, recull d’activitats culturals virtuals de què podeu gaudir sense sortir de casa. És una iniciativa contra la paràlisi cultural.

Hi trobareu, entre altres,  el Museu d’Arqueologia de Catalunya, L’Auditori (mitjançant You Tube), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Teatre Lliure (#TheShowMustGoON:), Biblioteca de Catalunya, Teatroteca, Museu Història de Catalunya (Exposicions), Palau de la Música (Virtual), Filmoteca (Repositori digital), Museu d’Art de Girona, Biblioteques públiques (catàleg e-biblio), Cuarentena Fest (streaming en temps difícils) o Museu Episcopal de Vic.

Podeu anar des d’aquí al recurs #JoEmQuedoACasa – AGENDA CULTURAL.

El Teatre Nacional de Catalunya s’ha afegit a la iniciativa. Al seu web, hi trobaràs la Biblioteca del TNC, amb més de 60 llibres en format digital. Pots accedir-hi aquí.  

 

 

 

La grip espanyola de 1918-1919 a Tarragona. Una nota breu.

grip ddt

La “grip espanyola” va ser la greu epidèmia de grip – o de influenza  o de grippe tal com s’escrivia llavors – que va matar a tot el món, entre 1918 i 1919, al voltant de 20 o 30 milions de persones, segons diversos càlculs.  Sobretot va afectar adults joves d’entre 20 i 40 anys, a diferència d’altres epidèmies de grip que havien afectat nens, gent gran o persones afeblides.

És possible que la malaltia s’originés a la Xina, d’on va passar a les Filipines i d’allí als Estats Units. Es creu que va arribar a Europa amb els contingents de tropes nordamericanes que lluitaven a la Primera Guerra Mundial. Es va conèixer com a “grip espanyola” perquè la pandèmia rebia major atenció a la premsa espanyola que a la de la resta de món, ja que no estava subjecte a secret militar, i, així,  semblava que Espanya fos l’únic país afectat. S’ha calculat que a tot el país hi va haver al voltant de 300.000 morts, tot i que les xifres oficials les redueixen a la meitat. L’epidèmia es va propagar en tres fases: la primera, la més benigna, es va produir entre març i juliol de 1918, afectant Extremadura, Andalusia i Castella; la segona fase va ser la més mòrbida, produint-se entre setembre i novembre i afectant sobretot la resta de país; per últim, la tercera va ser entre gener i març de 1919, estenent-se per tota la geografia espanyola.

A finals de setembre de 1918 la premsa tarragonina advertia de l’augment dels casos de grip a tota la província. Durant  la primera setmana d’octubre se succeïren les notes del Govern Civil, de la Junta Provincial de Sanitat i del Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat de Catalunya. Es donava compte de les morts ocorregudes, de la dificultat de fer balanços per part de les autoritats i de les mesures preventives elementals que calia seguir. El dia 22 de novembre es reprenien les classes, suspeses des de finals de setembre. El dia 1 març de 1919 l’ajuntament de Tarragona advertia d’una nova onada de grip i recordava les precaucions que s’havien de prendre. En total, en un càlcul molt aproximat a partir de l’índex de morbiditat general, es deurien produir a la ciutat vora 150 morts a causa de la grip.

Podeu consultar aquí la ressenya de la conferència de l’epidemiòleg Antoni Trilla  sobre la grip espanyola pronunciada el 20 de novembre 2018 al Col·legi Oficial de Matges de Barcelona.

Podeu consultar aquí l’entrada La grip i la Primera Guerra Mundial : La pandèmia més letal de la història  de Cèsar Sànchez publicada el dia 16 de gener de 2014 al blog Històries d’Europa.

 

“El Foradot” (Montblanc). Premsa digital de les nostres comarques (1).

foradotEl Foradot és una revista bimestral editada a Montblanc de caire generalista, amb col·laboracions sobre la història de la població i de la Conca de Barberà. Va ser fundada l’abril de l’any 2000 i el primer número és  de juny d’aquell mateix any. Des dels inicis fins a l’any 2014, el coordinador de la revista fou Josep Mª Contijoch Casanovas i al juliol de 2016, Eduard Contijoch i Miquel en va prendre el relleu.

La revista s’edita en paper i maté una pàgina web amb l’avenç d’alguns continguts del número a editar. Des de l’any 2000 fins el 2012 es troba digitalitzada a la seva pròpia web i a l’apartat de premsa digitalitzada del Sistema d’Arxius de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Consulteu aquí la pàgina web del Foradot.

Consulteu aquí el catàleg del Sistema d’Arxius de Catalunya.

Consulteu aquí la crònica de Marc Ferrayouli a la revista digital La Conca 5.1 Magazine publicada el juliol de 2016 sobre la nova etapa de la revista.

 

Nou número de Kesse, el 51 corresponent a l’any 2019.

kesse 51En el marc del cicle Finestres al territori es va presentar el número 51 de la revista Kesse : Història, ciències socials i cultura al Camp de Tarragona.

El número 51 de la revista Kesse va ser presentat dimecres dia 12 de març a la Biblioteca Pública de Tarragona. El Cercle d’Estudis Històrics i Socials del Camp de Tarragona és l’entitat editora de la publicació. Kesse és una revista d’estudis locals, multidisciplinar i de caràcter divulgatiu, publicada des de 1989.

S’hi inclou l’article de M. Elena Virgili i Bertran Conservant, compartint i difonent històries. Experiències des de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, un recull de les activitats més destacades i innovadores fetes durant els més de trenta d’existència d’aquest equipament cultural. Josep Caixal i Llauradó : Vida i entorn d’una anarquista tarragoní de Xavier Caixal i Baldrich ressegueix la vida d’aquest anarquista tarragoní que va ser regidor municipal i fundador de la Granja Avícola de Tarragona i de la Cooperativa de Popular de la CNT durant la Guerra civil espanyola. El tercer article és de Blanca Gas Sancho i porta per títol Preservació i difusió del patrimoni fotogràfic del Centre d’Imatges de Tarragona, en ell s’analitzen les estratègies de conservació, gestió, consulta i coneixement per part del públic dels fons que l’ens custodia. A continuació, Sergi Puig, un combatent contra el feixisme de Lluís Balart Boïges també dona compte de  la peripècia personal d’aquest mestre, nascut a la Barceloneta, però resident a Tarragona, afiliat al PSUC l’any 1936, soldat a la guerra civil espanyola i a la II Segona guerra mundial, a més de militant clandestí durant el franquisme. El darrer article, La població civil infantil i refugiada a Tarragona durant la Guerra civil, és de Pilar Herrerias Gili i fa una anàlisi demogràfica de la població tarragonina entre 0 i 14 durant els anys 1936 i 1939, a partir del padró d’habitants i altres fonts arxivístiques.

Finestres al territori és un espai anual de trobada per s’exposar els resultats d’algunes recerques publicades durant l’any anterior en les revistes dels centres d’estudi del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Està organitzat per la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de la Fundació Mútua Catalana.

Podeu descarregar-vos aquí la programació de tot el cicle.

Podeu llegir la revista al repositori  RACÓ Revistes Catalanes amb Accés Obert. Properament s’hi afegirà el número presentat.