NOU taller de lectura, creació i escriptura amb Ester Enrich Coma. Febrer / Juny 2022

Aquest mes de FEBRER comencem un nou taller d’escriptura on ens enfrontarem a la pàgina en blanc! T’hi apuntes? INSCRIPCIONS OBERTES! Amb la col·laboració de l’Escola de Lletres de Tarragona.

Taller de lectura, creació i escriptura amb Ester Enrich Coma. Febrer / Juny 2022 
Amb la col·laboració de l’Escola de Lletres de Tarragona.

Accedeix al taller

Ester Enrich, és escriptora i professora d’escriptura; com a escriptora ha rebut recentment el XV Premi 7lletres, amb el recull de relats “Pells” on les seves set protagonistes mostren la seva única forma d’entendre el món i la seva existència. Com a professora compta amb una àmplia experiència, i entre altres a l’Escola de Lletres de Tarragona i a l’Ateneu Barcelonès.

Aquest taller combina propostes d’escriptura creativa, píndoles teòriques a traves de les quals aprendrem diferents tècniques narratives, i la lectura i anàlisi de referents literaris amb els quals emmirallar-se.

Escollint les paraules precises crearem escrits que emocionin. Farcirem les narracions de personatges atractius i paisatges dinàmics, trames que enganxin i proses sensorials. Ho amanirem tot amb aquells detalls que faran que la narració cobri vida.

:: FEBRER

La pàgina en blanc, la nostra aliada

Tant si fa temps que escrius com si és la primera vegada que t’aventures en el món de la narrativa, aquest taller et donarà les eines per potenciar el creatiu que portes dins, per posar negre sobre blanc de manera orgànica.

Trobada: dimecres 16 de febrer a les 19 h.

:: MARÇ

Personatges originals i com posar-los en moviment

Aprenem a construir personatges interessants i originals, que resultin versemblants un cop es posin en escena i, a través de l’acció, la parla i el pensament, els caracteritzarem.

Trobades: dimecres 2,15 i 30 de març a les 19 h.

:: ABRIL

Els sentits i la força del detall

 Mirem, toquem, sentim el carrer, la llibreta o el nostre rostre, com si fos la primera vegada que ho féssim. Trobar la mirada d’escriptor7a farà que la prosa esdevingui sensorial i atractiva.

Trobada: dimecres 27 d’abril a les 19 h.

:: MAIG

Microrelat, tot un univers en poques línies

Poques paraules i ben escollides, que convida a ser llegit diverses vegades, que obre tot un món de possibilitats. En aquest taller llegirem, escriurem i descobrirem la intensitat expressiva que poden arribar a tenir poques línies ben pensades.

Trobades: dimecres 11 i 25 de maig a les 19 h.

:: JUNY

L’escriptura coma eina de creixement personal

Escriure la vida i viure l’escriptura. En aquest taller coneixerem l’escriptura coma eina de creixement personal. Una proposta per mirar cap endins, connectar amb un/a mateix/a, amb els qui ens envolten i amb l’entorn a través de les lletres.

Trobades: dimecres 8 i 22 de juny a les 19 h.

Taller virtual “El joc : creació i recreació. Memòria lúdica”, amb Víctor Baroja

A què jugàvem? Com han canviat els jocs? Ha canviat la societat? I els espais de jocs? Ho descobrirem al NOU taller virtual que començarà aquest proper mes de FEBRER! INSCRIPCIONS OBERTES!

El joc: creació i recreació. Memòria lúdica, amb Víctor Baroja i Benlliure, educador i professor de la Universitat de Vic. Amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner. Febrer/ Abril 2022. 

Accedeix al taller


Víctor Baroja i Benlliure és mestre i educador. L’escola, el mon social, el lleure i ara la universitat son els espais on ha desenvolupat aquesta vocació i a l’actualitat és professor de la Universitat de Vic.

Juga i ha jugat a gairebé tot i ha escrit llibres, articles, i actualment és president de la Companyia de Jocs l’Anònima, projecte personal impulsat amb uns amics, i president de la Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals, iniciativa compartida amb un grup d’entusiastes del joc tradicional i popular de tot Catalunya.

En aquest taller partirem de la nostra pròpia memòria lúdica per acabar en la memòria col·lectiva. A què jugàvem? Com han canviat els jocs? Ha canviat la societat? I els espais de jocs? Donarem eines per fer una recerca autobiogràfica lúdica i una recerca del territori a on vivim.

El repertori de jocs és molt important. Com aprenem nous jocs? Adquirirem eines per aprendre nous jocs o reviure d’antics.

Per jugar sovint necessitem material. Els infants, des de sempre se’ls construïen o fabricaven. Aprendre com fabricar o aconseguir material d’alguns dels jocs tradicionals més habituals.

:: FEBRER

Memòria lúdica. A què recordem haver jugat?

:: MARÇ

Repertori de joc tradicional: com construir un repertori de jocs moderns i tradicionals.

:: ABRIL

Creació i recreació de jocs i joguines.

* Les trobades en principi es faran el darrer dijous de mes a la tarda.

:: Recursos i bibliografia

-Jocs tradicionals a Catalunya https://tv.uvigo.es/video/5b5b723b8f42086723132611

-Federació Catalana de Jocs Esports i Deports Tradicionals  https://www.fedejoctradicional.cat/

-Iglésies, Josep, 1902-1986 Jocs tradicionals de brivalla i de joventut de Reus. [Reus] : Associació d’ Estudis Reusencs,  1977

-Costes i Rodríguez, Antoni “Emborrapà!” : jocs de carrer jugats a Amposta. [Amposta] : Ajuntament d’Amposta, 1997

-Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco : propostes didàctiques / [autors: Núria Montardit Bofarull, Marta Panadès Manresa, Núria Roig Font, Jordi Tortosa Giménez]. [Tarragona] : [Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona], 2016

-Els Jocs en la història : Móra la Nova i Ascó (Ribera d’Ebre), 18 i 19 de maig de 2012 / [coordinadors: Carles Barrull Perna i Elena Espuny Arasa] Congrés Internacional Els Jocs en la Història (2012 : Móra la Nova, Catalunya ; Ascó, Catalunya). Afers,  2013

Celebrem l’Any Gabriel Ferrater anant a la Sala Trono!

Aconsegueix un 20% de descompte del amb el teu carnet de la Biblioteca Pública de Tarragona per gaudir de l’espectable “Poema inacabat” a la Sala Trono els propers 21, 22 i 23 de gener.

Aquest 2022 se celebren els 100 anys del naixement del poeta i lingüista reusenc Gabriel Ferrater i Soler (20 de maig de 1922).

La Sala Trono i la Biblioteca Pública de Tarragona sumen energies per donar a conèixer el seu llegat a través de l’espectacle Poema inacabat, i el taller virtual de poesia Gabriel Ferrater Radio conduït per Adrià Targa amb la col·laboració de l’Escola de Lletres de Tarragona.

Poema inacabat. Produccions de Lo Nostro.

21 i 22 de gener a les 20 h.

23 de gener a les 18.30 h.

Sala Trono (c. Armanyà, 11)

 
A casa, les coses importants —les decisions, el que s’ha de dir i no es pot callar, les coses boniques— es diuen a la cuina. I gairebé sempre mentre algú remena fogons o cassoles, pela algun vegetal o escata un peix, o té un grapat de sal a les mans. La cuina és el centre de l’univers. Cuinar és com fer un poema i després oferir-lo a taula. La nostra recepta és molt senzilla: cuinar el Poema Inacabat de Gabriel Ferrater i després oferir-lo a taula. Els ingredients són: La paraula, tot allò de lo nostro que pugueu trobar i tot l’amor a lo nostro que pugueu oferir.

Direcció i dramatúrgia: Pau Ferran, a partir del text de Gabriel Ferrater. Creació i interpretació: Bàrbara Roig, Mariona Quadrada i Pau Ferran.

Català / 60 min / Poesia, teatre i dansa

Nota: La Biblioteca Pública de Tarragona no es fa responsable de possibles canvis o anul·lacions d’actes programats per entitats organitzadores alienes a la Biblioteca Pública de Tarragona.

Com aconseguir el descompte?

1. Entra a l’enllaç https://salatrono.koobin.cat/poema-inacabat-cat
2. Selecciona les entrades
3. Un cop a la cistella de la compra, obre el desplegable de descomptes i escull l’opció Carnet de Biblioteques
4. Us apareixerà un quadre en blanc on haureu d’escriure el codi: anyferrater
5. Validar-ho i s’aplicarà el descompte del 20%

Recorda acreditar-te el dia de l’obra amb el teu carnet de la biblioteca!

:: Gabriel Ferrater Radio. Taller virtual de poesia conduït per Adrià Targa.

De gener a març de 2022.

Gratuït a través de l’aplicació Tellfy. Accedeix al taller.

Us proposem un grand tour per l’obra del gran poeta reusenc i dels seus afins. Devot dels poetes medievals, amant incondicional de Catul i seguidor dels camins poc fressats a casa nostra de la poesia nord-americana moderna, Ferrater és encara avui l’eix vertebrador de la poesia catalana contemporània i un dels seus principals valors a escala universal. En aquest curs veurem la poesia de Ferrater, però també Catul, els trobadors, W.H. Auden, Robert Frost, César Vallejo, Josep Carner, Josep Sebastià Pons, Joan Ferraté o Jaime Gil de Biedma. I també veurem què n’aprenem per, alhora, fer les nostres pròpies provatures poètiques. 

Més informació:

• Compra d’entrades 
• Díptic Any Gabriel Ferrater

III Premi de Poesia infantil i juvenil Olga Xirinacs

Pla d’Entorn Educatiu de Tarragona amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Tarragona.

Creat amb l’objectiu de reconèixer el treball i l’esforç dels docents per a fer estimar la poesia als seus alumnes des de ben petits i homenatjar a la nostra escriptora universal Olga Xirinacs; és també el colofó al treball dels docents durant el primer i segon trimestre de curs i que culmina amb la celebració del Dia Mundial de la Poesia.

En el marc del Pla d’Entorn Educatiu i el Grup de Treball Biblioteca i Escola, constituït l’any 2015  s’han anat fent projectes diversos i un d’ells ha estat la creació d’un premi de poesia.

A la primera edició (2020) els centres escolars de la ciutat de Tarragona que van participar van ser les escoles Pau Delclòs, Tarragona, Cèsar August, Saavedra, Serrallo, Pràctiques, l’Arrabassada, Mare de Déu del Carme i els instituts Sant Pere i Sant Pau, Martí i Franquès i Pons d’Icart. No es van poder donar els premis atesa la situació sanitària i davant la impossibilitat  de fer un acte públic a la Biblioteca de lliurament de premis,  la tardor de 2020 es van fer públics els veredictes en les diferents categories: cicle inicial, mitjà, superior, 1r cicle d’ESO i 2n cicle d’ESO.

A la segona edició (2021) hi van participar l’Escola Cèsar August, l’Escola El Miracle, l’Escola Pau Delclòs, l’Escola Saavedra, l’Escola El Serrallo, el Col·legi Mare de Déu del Carme i l’Institut Pons d’Icart. El lliurament de premis es va fer en un acte en línia el dilluns 22 de març amb la presència de representants del Departament d’Educació, de l’Ajuntament de Tarragona, de la Biblioteca Pública i  els centres educatius participants.

Adjuntem també les bases de la tercera edició adreçades als centres docents que hi vulguin participar.

Olga Xirinacs, nascuda a Tarragona, és escriptora i professora de piano, i escriptora de capçalera de la Biblioteca. Ha obtingut al llarg de la seva sòlida trajectòria els premis més importants de la literatura catalana. Ha escrit novel·la, poesia, assaig, contes i narrativa infantil i juvenil. És Mestra en Gai Saber, distinció obtinguda en els Jocs Florals de Barcelona de 1978. El 1990, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva obra. Ben aviat va rebre els més importants reconeixements:  Interior amb difunts (Josep Pla, 1982); Al meu cap una llosa (Sant Jordi, 1984 i Crítica Serra d’Or de novel·la, 1986); Zona marítima (Ramon Llull, 1986); Llavis que dansen (Carles Riba, 1987); Marina (Critica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1987); Enterraments lleugers (Sant Joan, 1990); Sense malícia (Ciutat de Palma, 1994), ; No jugueu al cementiri (Premi Sèrie Negra de Novel·la, 2002), entre altres.

L’escriptora Olga Xirinacs agraïda per la participació dels alumnes dels diferents centres educatius l’any 2020 va escriure un text que havia de ser llegit el dia del lliurament dels premis titulat «Soc una fada padrina» on l’autora comparteix amb els xiquets i xiquetes quin és el seu millor tresor: «haver après a escriure» i  els fa dos presents, com s’escau que facin totes les fades padrines, ensenyar-los el secret per a aprendre a escriure poemes i un collage creat per la mateixa autora.

Fils de la memòria

Tarragona Ràdio i la Comissió de Programes de Memòria van donar a conèixer al desembre Fils de Memòria, la primera sèrie en podcast sobre memòria històrica del Tarragonès. El nou producte compta també amb la participació del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal i amb guió i direcció dels periodistes Enric Garcia Jardí i Xavier de Gispert Zegrí, director gerent de Tarragona Ràdio.   

El primer capítol de Fils de Memòria se centra en la commemoració dels 50 anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès i compta amb veus com la del director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, Jordi Piqué, i la presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa Maria Codines, així com les d’altres líders de l’entitat al llarg de la seva història, com Ramon Marrugat, Olga Xirinacs o Josep Lluís Carod-Rovira. També hi intervenen periodistes com Joana Zapata i Ricard Lahoz, que en els últims anys s’han endinsat en la història de l’entitat.

El dilluns 20 de desembre, la sala de conferències de la Cooperativa Obrera Tarraconense va acollir la presentació de Fils de Memòria i del primer capítol, amb una taula rodona moderada per Xavier de Gispert amb la presència de Rosa Maria Codines, Ramon Marrugat i Ricard Lahoz.

El primer capítol de ‘Fils de Memòria’ ja està penjat al lloc web de Tarragona Ràdio, mitjançant les plataformes de podcàsting Spotify i Enacast. Podeu escoltar-lo sencer en els següents enllaços:

• Spotify: https://open.spotify.com/show/5dvBokP36HgNR4vFsxsb4C 
• Enacast: https://alacarta.tarragonaradio.cat/programs/fils-de-memoria 

Primera temporada, 10 capítols

Durant aquest mes de gener està previst que s’inclogui el següent capítol, que tractarà sobre el pas de Federico García Lorca per la ciutat i l’empremta que hi va deixar. Al llarg de 2022, Tarragona Ràdio publicarà la resta de capítols de la primera temporada de Fils de Memòria, 10 en total, que tractaran temes com la història del barraquisme a la ciutat de Tarragona, les deportacions de tarragonins a camps nazis o les lluites de les sindicalistes de la Tabacalera  i de les treballadores de la Seidensticker-Valmeline.

L’arribada dels Reis

La Festa dels Reis Mags té un origen molt antic, i els pobles, al llarg del temps, l’han celebrat d’una manera o altra. A Tarragona, el pas invisible dels Reis va anar lligat amb el fet de posar les sabates dels infants al balcó perquè Ses Majestats identifiquessin on vivien i els deixessin, si s’havien portat bé, majoritàriament dolços, algun petit regal o joguines. Era costum també, uns dies abans, sortir a cridar-los o cantar corrandes adients pels carrers, i fins i tot fer processons amb fanalets per indicar-los el camí. A mesura que avançava el segle, la festa es va anar arrelant més en la població, com ens ho anuncien les notícies dels diaris locals, que ja no es limitaven a publicar els anuncia de les botigues de joguines sinó que recollien cartes en bústies col·locades a aquest efecte, organitzaven rifes per a l’ocasió, feien cavalcades comercials i muntaven festes particulars per celebrar la diada. No ens ha d’estranyar, doncs, la proposta d’aquells pro tarragonins de crear la Cavalcada dels Reis Mags a Tarragona, que van fer realitat l’any 1910.

Extret del llibre ‘Visions tarragonines: recull d’articles de Jordi Rovira Soriano’.

El naixement de la Cavalcada a Tarragona va ser ràpid. L’1 de gener de 1910 Santiago Vallvé, regidor de l’Ajuntament, convocà al local de la Lliga Regionalista els senyors Carles de Castellarnau, Francesc Sugrañes, Joan Solé Granell, Salvador Ventosa, Àngel Rabadà, Josep M. Pujol, Josep Gols, Pau Ricomà, Bernabé Martí, Joan Molas, Salvador Ripoll i Àngel Bru per tal de fer-los la proposta d’organitzar una Cavalcada de Reis, que havia de sortir quatre dies més tard. No va necessitar gaires arguments, i el seu entusiasme i predisposició entre els assistents es feu palès. Aquell mateix dia es constituí la Comissió Pro-Reis Màgics d’Orient, integrada pels senyors esmentats i el mateix regidor.

Cadascun d’ells s’encarregà d’organitzar-ne una part. El Diario de Tarragona (4/1/1910), publica que els Reis arriben a la ciutat el dia 5 a les dotze del migdia, però no entraran a dins fins les 18h de la tarda, sota la llum de les torxes. L’ordre de la desfilada va ser: tres heralds a cavall coberts amb dalmàtiques carmesí que portaven brodat l’escut de la ciutat, els tres Reis Mags a cavall i ricament abillats acompanyats dels seus patges, una escorta de soldats amb cascos i llances, dues carrosses ornades amb joguines, 24 bombers amb uniforme de gala portadors de torxes de cera i una banda militar de cornetes i tambors. Tot estava a punt i la comitiva emprengué la marxa pels carrers Jaume I, Reial, Apodaca, Unió, Rambla de Sant Joan, Sant Agustí, Portalet, Cós del Bou, baixada de la Peixateria, Nau, Major, Merceria i Portal de Sant Antoni fins arribar a la Casa de la Beneficiència, on foren rebuts pels president de la Diputació, Anselm Guasch, el diputat Ramon Cavallé i el regidor Vallvé.

Fragment extret del llibre ‘100 anys de la Festa i Cavalcada dels Reis Mags a Tarragona’, editat per l’Ajuntament l’any 2013.

L’Home dels Nassos

El dia 27 de desembre del 2018 es va estrenar el documental que el fotògraf tarragoní Ramon Vallvé va realitzar el 1968 sobre l’Home dels Nassos, any de la seva creació.

La llegenda de l’Home dels Nassos ja la trobem al Costumari català de Joan Amades, en què explica com, el 31 de desembre, els grans, enviaven els infants a les places dels pobles perquè anessin a buscar “un home amb tants nassos com dies té l’any”. La canalla s’esperava veure un monstre, amb centenars de nassos, però tenien una decepció quan veien que tenia només un nas, en quedar només un dia per acabar l’any.

Fons Vallvé. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu.

Des de temps antics buscar a aquest personatge entre la gent era un joc entre els infants que es feia cada 31 de desembre, però el 1968 Joan Virgili Basora va tenir la idea de convertir-lo en el nano que des d’aleshores cada cap d’any veiem als nostres carrers. Per tal de crear-lo Virgili es va posar en contacte amb l’artista faller valencià Vicent Tortosa i li va donar unes instruccions molt concretes de com havia de ser aquesta nova figura: “Pantalons de color groc; jaqué gris amb camisa blanca i coll de pam amb xalina vermella; barret alt i estret de copa alta de setí vermell, guarnit amb llunes i estrelles blaves, verdes, blanques i de color blau cel; paraigua de coloraines; un nas descomunal de pallasso de circ”. El cost total del capgròs i de tota la vestimenta va ser de 50.000 pessetes (quantitat gens menyspreable, per a l’època).Tarragona, així, va ser el primer municipi català que va comptar amb un capgròs dedicat a aquest personatge de la cultura popular i, des de l’any 2016, a més, també és l’únic que compta amb una cançó pròpia per rebre’l, que va ser creada per l’Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler.

Filmació: Ramon Vallvé Vilà, 1968

Preservació i gestió: Centre d’Imatges de Tarragona, L’Arxiu

Coordinació i producció: Departament de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona

Música i lletra: Montse Blay i López

Arranjament musical: Joan Moliner

Edició del vídeo: Maria Roig Alsina

Il·lustració: Edu Polo

Podeu veure el documental aquí

Taller virtual de poesia. Any Gabriel Ferrater 2022

Taller virtual de poesia, amb Adrià Targa. Gabriel Ferrater Radio . Amb la col·laboració de l’Escola de Lletres. Gener / Març 2022.

Accedeix al taller

Adrià Targa, llicenciat en Filologia Clàssica i poeta.

Gabriel Ferrater Radio 

Arran del centenari del naixement de Gabriel Ferrater i Soler (20 de maig de 1922) us proposem un grand tour per l’obra del gran poeta reusenc i dels seus afins. Devot dels poetes medievals, amant incondicional de Catul i seguidor dels camins poc fressats a casa nostra de la poesia nord-americana moderna, Ferrater és encara avui l’eix vertebrador de la poesia catalana contemporània i un dels seus principals valors a escala universal. En aquest curs veurem la poesia de Ferrater, però també Catul, els trobadors, W.H. Auden, Robert Frost, César Vallejo, Josep Carner, Josep Sebastià Pons, Joan Ferraté o Jaime Gil de Biedma. I també veurem què n’aprenem per, alhora, fer les nostres pròpies provatures poètiques.  

:: GENER

Segurament In memoriam és una de les millors portes d’entrada a la poesia ferrateriana. La primera entrega del taller de poesia començarà amb una lectura d’aquest poema llarg, mític relat de la Guerra Civil vista des del punt de vista d’un adolescent que amb prou feines comença a conèixer la por dels grans. Però anirem més enllà i veurem d’altres Ferraters. Una visió panoràmica per celebrar el centenari del seu naixement. 

:: FEBRER

Catul li va ensenyar a Ferrater que cal deixar les nous per als nens. Només un cop va haver arribat a la maduresa, Ferrater va considerar que podia escriure i donar per bons els seus poemes. No és estrany que s’estrenés amb una citació del poeta romà Gai Valeri Catul, que li va donar el títol del primer llibre de poemes, Da nuces pueris. En aquesta segona entrega del curs sobre el poeta de Reus llegirem alguns dels carmina més famosos del poema veronès, des dels versos d’amor més inspirats de la llengua llatina fins a les burles més àcides, característiques de la poesia grega que l’havia precedit. 

:: MARÇ

Parlar de Robert Frost no és parlar només dels camins que no hem triat. És parlar també de la crueltat d’un paisatge nevat, de la revelació en un besllum que no tornarà. Poeta nacional, Robert Frost és alhora obscur i popular, un mirall perfecte per entendre alguns dels poemes més devastadors de Ferrater. Ens hi aproparem gràcies a una lectura de la històrica antologia de Frost en català, Gebre i gel, a cura del traductor Josep Maria Jaumà. 

Imaginar la Tecla

L’Antiga Audiència acull demà, 21 de desembre, a la tarda la presentació del llibre Imaginar la Tecla, un recull de relats il·lustrats de la Festa Major tarragonina, impulsat per l’Ajuntament de Tarragona i la revista Fet a Tarragona. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.

Aquest projecte va néixer de la voluntat d’inspirar i avivar noves creacions literàries al voltant de la Festa Major tarragonina. Així com en el passat, escriptors com Josep Pin i Soler van fer referència a les festes de Santa Tecla en obres com La tia Tecleta o La família dels Garrigas, amb aquesta iniciativa s’ha volgut que autors i autores contemporanis centressin la seva atenció en la història de la festivitat de la ciutat.

Amb aquest propòsit, el recull fa un recorregut literari i il·lustrat per Tarragona i la seva Festa Major al llarg de 700 anys, començant pel moment actual i acabant al segle XIV. Conté nou relats, que han escrit Margarida Aritzeta, Noemí Bagés, Tecla Martorell, Montserrat Palau, Òscar Palazón, Maria Roig, Magí Sunyer, Adrià Targa i Albert Ventura, i que entronquen amb les il·lustracions dels integrants de l’Associació d’Il·lustradores de Tarragona Alba Domingo, Ana Gómez, Sílvia Iglesias, Alba Méndez, Adrià Ramírez, Anna Roca, Núria Rubio, Pepe Serra i Clarisa Starling. El llibre compta també amb el pròleg d’Enric Garcia, il·lustrat per Hugo Prades. La coberta és obra d’Àngel Sauret.

L’acte de presentació és obert a la ciutadania i tindrà lloc a les 19 h, a la sala d’actes de l’Antiga Audiència. La presentació anirà a càrrec de Ricard Lahoz, director de la revista Fet a Tarragona. També hi seran presents les autores i autors.

Aquesta publicació s’emmarca dins la commemoració del 700 aniversari de l’arribada del Braç de Santa Tecla a la ciutat.

En les properes setmanes el tindrem disponible a la Biblioteca Pública.

Ruta-itinerari “Oblidades, el camí de la memòria”

DISSABTE 18 de desembre a les 12h. Punt de trobada: Antiga Audiència (Plaça del Pallol). Activitat gratuïta amb reserva prèvia. Cicle “La Ciutat a cau d’Orella”.

Coorganitzat per Biblioteca Pública de Tarragona, La Imperfecta Dansa, La Faixsula, Nebulosa Teatre i Meraki Teatre.

Ruta-itinerari interpretada per actrius i ballarines, amb Raquel Rodriguez, Íngrid Ventura, Mireia González, Anna Blanc, Paula Sánchez i Júlia Miralles; amb la col·laboració de Tecla Martorell i Montse Sans.

L’any 1939 el convent de Les Oblates, situat al Portal del Carro núm.13, es va convertir en la presó de dones de Tarragona. El 6 de juny d’aquell mateix any, un grup aproximat de 150 dones hi foren traslladades des de la Presó de Pilats (actual Torre del Pretori, a la plaça del Rei). Al llarg dels següents mesos nous contingents de dones, provinents d’altres punts de l’Estat espanyol, ingressaren a la presó. El més nombrós de 292 dones algunes d’elles acompanyades dels seus nadons. La presó funcionà com a tal fins l’any 1944, prèvia aquesta data moltes de les preses de Les Oblates, van ser traslladades a la presó de Les Corts a Barcelona (1941).

La maquinària franquista, un cop posada en marxa, no va tenir aturador.

Punt de trobada: Antiga Audiència (Plaça del Pallol)

Activitat gratuïta amb reserva prèvia. + 12 anys.
Inscripcions i més informació a https://tarragonajove.org/