Per Pasqua de Resurrecció, ni peix, ni sermó.

En arribar la Pasqua s’acaben les privacions de la Quaresma – Per Pasqua de Resurrecció, ni peix, ni sermó – i retorna l’alegria després dels dies de dejuni, abstinència i tristor. S’acosta el bon temps, les hores de sol superaran aviat les d’ombra i les flors esdevenen símbols del renaixement de la vida després de la mort aparent ocorreguda durant  l’hivern. La significació cristiana del Dissabte de Glòria se superposa a un simbolisme més ampli de resurrecció, de renovació, de la vida natural. La Pasqua de Resurrecció celebra l’arribada de la primavera. La  data és variable, perquè se segueix el cicle de la lluna: el diumenge de Pasqua és el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.

A les misses crismals de setmana santa s’han beneit els sants olis i renovat els vots sacerdotals; dissabte sant es fa la cerimònia de la benedicció de l’aigua, amb la renovació de les promeses del baptisme, i del foc, amb l’encesa del ciri pasqual, mentre  les campanes de l’esglésies llençades al vol anuncien la resurrecció de Jesús, que se celebrarà l’endemà. Mentre les campanes toquen, diuen que s’han de recollir unes quantes pedretes. Quan hi hagi tempesta, s’han de llençar al camp o posar-les a la teulada i portes, per tal d’evitar llamps i pedregades. També en dissabte sant cal ruixar la casa amb aigua beneïda, si no es vol que hi apareguin formigues i insectes molestos. Cal sembrar els alls, perquè surtin bons; cal collir farigola, el dijous sant si port ser, perquè està impregnada de virtuts remeieres i cal cremar espígol per allunyar lladres, bruixes i mals esperits. Alguns dels antics ritus agraris – és a dir pagans – han quedat lligats a les celebracions del misteri cristià.

Basat en L’Arribada de la primavera d’Anna Figueras, Salvador Palomar i Biel Ferré, membres del grup Carrutxa. Reus : Àrea de Cultura de l’Ajuntament, 1984.

 

Novetats Sant Jordi 2019 (9). “Processó del Sant Enterrament”.

Basco Gracià, Francesc. Processó del Sant Enterrament : Divendres sant a Tarragona : declarada festa tradicional d’interès nacional. Tarragona : l’autor, 2019. 88 p. : il. ; 21×21 cm.

La Processó del Sant Enterrament de Tarragona comença i acaba a l’Església de Natzaret, tot fent un ampli recorregut pel centre històric de la ciutat. Declarada Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya convoca cada any un gran nombre d’espectadors, presidida sempre per un respectuós silenci. A la processó hi participen els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, els penitents i les dotze confraries i associacions que acompanyen els respectius passos: vint en total. El protocol de la Processó segueix un ordre marcat pel guió i la tradició: cada confraria té la seva posició en la processó i és responsable de dur un o més passos o misteris. Molts, van ser destruïts durant la guerra civil espanyola, i es van haver de construir de nou.

El llibre està escrit pel periodista Francesc Basco Gracià, amb fotos en color realitzades per Jordi Freixa i Fer-vi, i compta amb un pròleg de César Pastor Díez, fill adoptiu de Tarragona. Cada pas o misteri té dedicat un capítol del llibre, incloent-hi els armats, en qual s’explica la seva història i la de la confraria, se’n fa una breu descripció artística, es narren els fets de la passió de Jesucrist als quals fa referència i es transcriuen breus fragments de goigs dedicats al pas.

Per a més informació, consulteu aquí la web de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

Novetats Sant Jordi 2019 (8). “La Passió d’Ulldecona”

La Passió d’Ulldecona : seixanta-cincs anys d’història / Manel Ollé i Albiol, Maria Joana Minguet, Florenci Figueras, Víctor Vidal, Francesc Lavega.
Benicarló : Onada, 2019
 119 p. : il. col. ; 22 cm

Per trobar els orígens de la Passió d’Ulldecona hem de viatjar enrere més de mig segle. S’ha documentat que fa més de cinc-cents anys a Ulldecona es feien representacions de caràcter religiós i actes sacramentals. Però no va ser fins al 19 de març de 1955 quan per primera vegada es va representar La Passió d’Ulldecona al Cine Victoria, amb una quantitat considerable d’actors i tècnics, quadres escènics i decorats, llum i so, i amb un format modern que permetia fer La Passió en un recinte tancat, i que ha perdurat fins a les representacions actuals al Teatre Orfeó Montsià d’Ulldecona.

Seixanta-cinc anys de representacions ininterrompudes demostren la voluntat d’un poble. Dedicada de ple a La passió, la vila d’Ulldecona va aconseguir que la seva fora i sigui una de les quatre passions més importants de Catalunya amb nombrosos reconeixements oficials.

Ha passat el temps i les coses són molt diferents. De La Passió en llengua castellana i de caràcter religiós, hem passat a una Passió bilingüe amb els textos unificats, moderna, dinàmica, amb ritme cinematogràfic i amb una fidelitat històrica que permet que creients i no creients surtin encantats de l’espectacle que representen. […]

(Extret de la Introducció del llibre)

Consulteu aquí la web del Patronar de la Passió d’Ulldecona.

Consulteu aquí la sala de premsa de la web d’Edicions Onada.

 

Escriure la natura. Club de lectura maig-juny 2019.

Dimarts 14 de maig a les 18.30 h. Comentari de Walden o la vida als boscos, de Henry David Thoreau.
“Vaig marxar del bosc per una raó tan bona com per la que hi vaig anar.”

 

Dissabte 15 de juny a les 11 h. Sortida al Parc Ecohistòric del Pont del Diable. Places limitades. Inscripció prèvia.

 

Dimarts 18 de juny a les 18,30 h. Comentari de Un año en los bosques, de Sue Hubbell
“Al ser humana, soy una gran entrometida: manipulo, altero, modifico. Eso no es ni        bueno, ni malo, sólo humano.”

Mirades ebrenques 2019. Club de lectura.

Divendres 3 de maig a les 18.30 h. Conferència: Dolça remor de l’Ebre: Gerard Vergés i Manuel Pérez Bonfill a càrrec d’Emigdi Subirats, crític i escriptor ebrenc.
Consulteu aquí el bloc d’Emigdi Subirats sobre Literatura ebrenca.

Dijous 23 de maig a les 18.30 h. Comentari de Tretze biografies imperfectes, de Gerard Vergés.
Consulteu aquí la web La Lletra A : Literatura catalana a Internet, entrada Gerard Vergés.

Dissabte 1 de juny. Sortida cultural a Móra d’Ebre. Visita a la Fira del Llibre Ebrenc i  a Litterarum (Fira d’Espectacles Literaris).  Autobús des de Tarragona, àpat i entrada a 4 espectacles: 30 euros. Places limitades. Inscripció prèvia. Programa específic.
Consulteu aquí la web de Litterarum (Fira d’Espectacles Literaris).

Dijous 20 de juny a les 18.30 h. Comentari d’Amb algunes branques d’olivera, de Manuel Pérez Bonfill.
Consulteu aquí la web  La Lletra A : Literatura catalana a Internet, l’entrada Manuel Pérez Bonfill.

.

 

La recuperació del Castell d’Algars a Batea. Tastets de patrimoni Primavera 2019.

Dimecres 24 d’abril a les 19 h. 
Conferència. La recuperació del Castell d’Algars a Batea (Terra Alta) a càrrec de Pere Rams i Mercè Griñó. 

El Castell d’Algars, documentat ja al segle XII, és una petita fortalesa situada als límits entre Catalunya i Aragó, dominant un pas del riu Algars i una antiga via de comunicació. Conquerit als sarraïns, els Templers el converteixen en una bonica fortificació, símbol del seu poder al límit del seu gran domini a Catalunya, la Batllia de Miravet. Amb els hospitalers, la construcció s’ampliarà, sobretot, amb la capella de Sant Joan d’Algars, situada als peus del castell.

L’abandó durant molts segles va portar a la quasi total desaparició. Fins als anys setanta del segle passat encara es conservava una cantonada d’una torre emmerletada, un petit pany de muralla i un gran arc ogival.

L’any 2017, l’ajuntament de Batea, amb la col·laboració econòmica de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat de Catalunya, va iniciar els treballs d’excavació i de restauració del conjunt: el castell, la capella de Sant Joan, la sagristia i un magatzem annex. Les excavacions de les campanyes de 2017 i 2018 han permès deixar al descobert el perímetre superior del castell, trobar la porta d’entrada al recinte, documentar tres arcs ogivals més i unes escales d’accés a una torre, així com consolidar part d’un baluard del nivell inferior. Durant 2019 els treballs continuaran i permetran recuperar un dels pocs exemples constructius de l’Orde del Temple al sud de Catalunya.

Novetats Sant Jordi 2019 (7). “Els Forns d’oli de ginebre”.

Vidal, Judit
Els Forns d’oli de ginebre : una indústria a Riba-roja d’Ebre.  Riba-roja d’Ebre : l’Ajuntament, 2018.
157 p. : il. ; 28 cm

L’aprofitament del bosc, igual que el de la majoria de recursos naturals, és una tasca que es remunta al neolític, o fins i tot abans, i que s’ha mantingut pràcticament fins el nostres dies […] Fins fa pocs decennis, les persones grans, sobretot en els masos i en ambients més rurals, tenien un gran coneixement dels recursos naturals, especialment de les plantes medicinals i de les seves propietats. Un coneixement que ha evolucionat durant segles, i que cal preservar a pesar dels avenços industrials. […]

[…] Un cas singular i representatiu d’aquesta realitat és l’obtenció de gran varietat de resines vegetals, així com la seva aplicació, transformació i comercialització. Les excepcionals qualitats d’aquestes substàncies en medicina, farmacoteràpia i per usos balsàmics les han fet insubstituïbles durant molt de temps.

[…] Els forns que es presenten servien per obtenir l’oli de les soques i trons del càdec i del ginebre. L’obtenció es feia a partir de la combustió en sec. El producte final tenia moltes propietats curatives, sobretot en veterinària, però també en medicina, en cosmètica, en aromateràpia i en perfumeria.  […]                                  [Extret de la introducció del llibre]

A Riba-roja d’Ebre s’han documentat 16 forns i 6 més han estat identificats. El llibre en fa un inventari i assaja una tipologia, a més d’estudiar com es construïen i com s’elaborava l’oli.

Podeu llegir aquí l’entrada a la web Surt de casa:  Els molins d’oli de ginebre, una construcció efímera recuperada a les Terres de l’Ebre.

Llegir el teatre. Maig-juny 2019.

Dimarts 7 de juny a les 18.30 h.  Comentari de Stabat mater d’Antonio Tarantino (1938-). Conduït de per Cinta Ramon. Amb la col·laboració de TeclaSmit.
En escena al TNC:  Espai Magatzems del 25-04-19 al 12-05-19. Versió i direcció: Magda Puyo. 

Com si es tractés d’un oratori profà contemporani, una prostituta es plany per la desaparició del seu fill, un jove llibertari que ha estat detingut per la policia acusat de terrorisme. La solitud de la mare davant del dolor, l’eterna dignitat dels desheretats i la memòria soterrada dels mites religiosos es revelen musicalment en una xerrameca grollera, irreverent i profundament commovedora. Stabat Mater ha esdevingut un clàssic del teatre italià contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força ètica.

 

Dimarts 4 de juny a les 18.30 h. Comentari de El  gran mercado del mundo de Pedro Calderón de la Barca (1600-1681). Conduït de per Cinta Ramon.
En escena al TNC: Sala Gran del  15-05-19 al 22-06-19. Direcció: Xavier Albertí

La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç. La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors. Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes. En un context europeu de forts sacsejos ideològics, els personatges al·legòrics que protagonitzen aquesta obra continuen poblant les nostres realitats. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran.

Consulteu aquí la web del Teatre Nacional de Catalunya. Programa Llegir el teatre.

“Memòries líquides. Veus dels safareigs”. Activitat del Museu de la Vida Rural.

Dissabte dia 13 d’abril. 12:30 h. En defensa dels safareig de Na Pai. Memòries líquides. Veus dels safareigs de Rosa Vendrell. Lloc: Safareig de l’hort del Museu de la Vida Rural (L’Espluga de Francolí). Organitza: Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.
El Museu de la Vida Rural del’Espluga de Francolí acollirà el dissabte 13 d’abril a partir de les 12:30h la presentació del treball En defensa del safareig de l’activista Na Pai i l’activitat Memòries líquides. Veus dels safareigs de Rosa Vendrell. Les dues activitats es realitzaran al safareig de l’hort del Museu de la Vida Rural.

Na Pai reivindica el safareig com a activitat de cohesió de la comunitat. Fer safareig no és un acte amb connotacions negatives, sinó tot el contrari. Fer safareig, xafardejar, és una activitat intrínseca de l’ésser humà, de la mateixa manera que ho és la sociabilitat i el contacte amb els altres.

Després de la presentació del treball anterior, vindrà l’activitat Memòries líquides. Veus de safareigs. de Rosa Vendrell. La proposta està concebuda com un acte de reivindicació de la memòria històrica a través de fonts orals. Són lectures en veu alta, mostra d’objectes relacionats amb els safareigs i testimonis de dones que hi han rentat la roba, entre altres elements. La proposta és homenatge i record de les tasques, moltes vegades invisibles i gens valorades, de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques molt dures.

Consulteu aquí la notícia a la web del Museu de la Vida Rural.
Consulteu aquí el text En defensa del safareig de Na Pai.

A la Secció Local de la Biblioteca Pública de Tarragona podeu consultar sobre el tema els fons següents:

Canela i Balsebre, Rosa M., Martínez, Manel, Vivancos, Iolanda
Els Safareigs públics de la Conca de Barberà : un testimoni de la feina de les dones en el passat. Valls : Cossetània, 2006.

Joanpere Bigorra, Dolors, Martínez, Isabel.
“Aigua i sabó quan les dones anaven als rentadors”. A:  Kesse. Tarragona : Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Tercera Època Any XII Número 40 (2006, setembre) ; p. 15-17. Article en pdf.

Joanpere Bigorra, Dolors, Martínez, Isabel
Fem safareig! : de les bugaderes a les rentadores : treball i socialització femenina als rentadors. Reus : Carrutxa, 2007.

 

 

 

Clubs de Lectura maig-juny 2019.

Llegir teatre:  Stabat mater d’Antonio Tarantino i El gran mercado del mundo de Pedro Calderón de la Barca. Els dimarts 7 de maig, 4 de juny (18.30 h). Conduït per Cinta Ramon. En col·laboració amb TeclaSmit Teatre.

Mirades ebrenques: Tretze biografies imperfectes  de Gerard Vergés i Amb algunes branques d’olivera de Manuel Pérez Bonfill. Els dijous 23 de maig, 20 de juny (18.30 h). Conduït per Dolors Gironés i Esteve Masalles.

Conferència: Dolça remor de l’Ebre: Gerard Vergés i Manuel Pérez Bonfill, a càrrec d’Emigdi Subirats. Divendres 3 de maig (18.30 h).

Sortida cultural a Móra d’Ebre Fira d’Espectacles Litterarum i Fira del llibre ebrenc. Dissabte 1 de juny. Places limitades. Inscripció prèvia. 30 euros. Programa específic.

Escriure la natura: Walden o la vida als boscos d’Henry David Thoreau, i Un año en los bosques de Sue Hubbell. Els dimarts 14 de maig, 18 juny (18.30 h). Conduït per Dolors Gironés i Esteve Masalles.

Sortida al Parc Ecohistòric del Pont del Diable. Dissabte 15 de juny (11 h). Places limitades. Inscripció prèvia.

Podeu descarregar-vos el programa general maig-juny 2018: Clubs lectura maig juny 2019