Es va presentar el número 50 de la revista Kesse : Història, ciències socials i cultura al Camp de Tarragona.
El número 50 de la revista Kesse va ser presentat el dijous dia 14 de febrer a la Cambra de Comerç de Tarragona. El Cercle d’Estudis Històrics i Socials del Camp de Tarragona és l’entitat editora de la publicació. A partir d’aquest número la revista passarà a ser digital, sense que això sigui impediment perquè es puguin fer edicions en paper d’articles especialment interessant. Es dona la coincidència que el primer número estava datat el març de 1989; són així 50 números i 30 anys d’existència. Kesse s’ha mantingut com una revista d’estudis locals, multidisciplinar i divulgativa. Al llarg d’aquest temps s’han publicat 272 articles de gairebé 220 autors diferents.
En el número 50 s’inclouen els articles de Marc Dalmau Vinyals El camí de les ànimes de l’Argilaga; el de Carlos Moruno, Guillem Oliver i les millores urbanístiques de Tarragona durant la postguerra del Francès (1814-1820); el de Ginés Puente Pérez, Entre dues riberes L’emigració del Camp de Tarragona a Llatinoamèrica 1778-1833; Josep Recasens Llort ha escrit Refugiats estrangers a la postguerra tancats a la presó de Tarragona i traslladats a camps de concentració; Fernando Arrechea Rivas aporta l’article Josep Elias Juncosa Un apòstol tarragoní de l’esport i l’olimpisme; Alfred Redondo Penas, un que porta per títol Batalló Infantil (1911-2011) Record als defensors de Tarragona de 1811; Jaume Renyer Alimbau, El cas Dalmau. Corrupció institucional a Tarragona durant el franquisme; i, finalment Josep Estivill fa una ressenya del llibre d’Isaac López, Historia de los cines tarraconenses.
Podeu llegir la revista al repositori RACÓ Revistes Catalanes amb Accés Obert.
“Tarragona és una ciutat que s’obre amb facilitat a convertir-se en escenari de novel·les històriques. En aquest sentit, El son de la Medusa és la continuació d’una saga que ha estat sobretot prolífica en les darreres dècades. Dins d’uns marges discutibles respecte del que podem considerar com a novel·la història, se sol considerar que una de les primeres és Ildaribal, del penedesenc Alfons Maseras. Des de llavors, una diversitat d’autors (catalans i no catalans) han buscat els seus arguments en la història de la ciutat. El fet històric que ha donat més rendiment literari ha estat el setge de Suchet el 1811. Un segon focus d’atenció és la llarga època de dominació romana. De tots els autors, probablement el que ha diversificat més la seva atenció pel passat tarragoní ha estat Jordi Tiñena (que ha centrat les seves obres històriques ubicades a la ciutat als segles
Dimecres 20 de gener a les 19 h a la Biblioteca Pública de Tarragona tindrà lloc la conferència La desaparició forçada de menors a Tarragona durant el franquisme i la democràcia a càrrec de la doctora Neus Roig. 
funcionaris del Registre Civil.
La conferència tractarà sobre la figura de Bonaventura Hernández Sanahuja, arqueòleg, historiador i comerciant, nascut a Tarragona el 30 de maig de 1810, fill del veler reusenc Bonaventura Hernández i Serra (1780-1854) i de la tarragonina Maria Francesca Sanahuja [o Sanaüja] i Gil (1784-1869). Eminentment autodidacta, de la mà de l’escultor Vicenç Roig i Besora, professor de l’Escola de Dibuix i creador del primer Museu d’Antigüitats de Tarragona (1834), es va introduir en el món de l’arqueologia. Hernández Sanahuja va ser un gran col·leccionista de monedes i objectes antics. S’interessà especialment per les importants restes trobades a les excavacions de la pedrera del port de Tarragona. Cal destacar la pionera aplicació de tècniques arqueològiques insòlites fins aleshores a l’Estat -l’anàlisi estratigràfica o l’extracció de mosaics tot entelant-los i enrotllant-los-, el seu interès per la protecció i l’estudi de diverses construccions monumentals i també les excel·lents relacions amb diverses personalitats científiques estatals i estrangeres, com el gran epigrafista Emil Hübner. Va escriure una quinzena de monografies i més de dos-cents articles.
Tindrà, però, un format diferent a les sessions habituals del Club de Lectura. Jordi Coca, l’autor, i Anna R. Ximenos, psicòloga i màster en estudis sobre la dona, dialogaran sobre La transgressió, la puresa i la llibertat, un dels temes importants, sinó el central, de la novel·la proposada. Els lectors també podran comentar i explicar les seves impressions. L’activitat s’emmarca en el cicle Avui també és Sant Joan. Literatura i valors, un projecte en què escriptors i experts parlen sobre valors i emocions universals, tot prenent com a referència una de les obres guardonades pel premi de novel·la Sant Joan. És una iniciativa de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA CX. i la col·laboració de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Edicions 62, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
dels primers anys setanta. La seva aparició fulgurant en el món del music-hall suposa un capgirament estètic i moral. Les seves creacions enlluernadores, originals i plenes de talent, no tenen res a veure amb la rutina dels espectacles nocturns tant en el petit escenari de la Bodega Apolo com en El Molino. Descoberta per un obscur periodista, aviat trobarem la Carla regnant en el locals de moda: Panam’s, Bocaccio, Lord Black, Jazz Colon, o bé perduda al Drugstore. Els artistes i intel·lectuals progressistes l’adoren, l’afalaguen i l’acaben convertint en un símbol del canvi i de la modernitat. Però la nit té laberints temptadors, i darrere aquesta noia bella, suggerent i pertorbadora, s’amaga una dona vulnerable, que en el fons tan sols vol gaudir de la vida amb plenitud. Escrita com un homenatge a l’striper Christa Leem, Jordi Coca s’endinsa en els anys de la predemocràcia i, a través de personatges reals i imaginaris, fa un retrat esplèndid, crític i lúcid, d’una època marcada per les ànsies de trobar nous camins de llibertat. La Nit de les papallones va obtenir el Premi Sant Joan l’any 2009.
El dimarts dia 12 de febrer, a les 19 h al Tinglado núm. 4 del Moll de Costa, seu actual provisional del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, tindrà lloc la conferència Excavacions arqueològiques a la pedrera del Port de Tarragona (1853-1856), a càrrec del Dr. Jordi López Vilar (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Reial Societat Arqueològica Tarraconense).
El fons de llibres del Servei de Biblioteques del Front conservat a la Biblioteca Pública de Tarragona és testimoni de la mobilització social i política que hi va haver, en temps difícils, perquè els soldats poguessin tenir llibres a mà en els moments de descans. El referent de l’experiència va ser la de les biblioteques circulants, amb servei de préstec inclòs, per als combatents nordamericans durant la Primera Guerra Mundial.
L’any passat, el 23 de març, va morir Jordi Tiñena. Escriptors amics seus, la ciutat de Tarragona i la 
Avui, dimecres dia 6 de febrer, a les 19 h al Tinglado núm. 4 del Moll de Costa, seu actual provisional del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, tindrà lloc la conferència En torn al suposat sepulcre egipci de Tarragona, a càrrec del catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana d’Egiptologia Josep Padró Parcerisa.