Documentals sobre l’enginyeria romana

Aquest mes de desembre la sèrie documental Ingeniería Romana estrena nova temporada, amb dos nous capítols, Ciudades II  i Acueductos II, en què la Tàrraco romana torna a ser present. Ahir, 18 de desembre, es van presentar al Teatre Tarragona en primícia; abans de l’emissió per TVE (coproductora de la sèrie). L’acte va estar organitzat pel Patronat Municipal de Turisme i l’empresa tarragonina Digivision. Tarragona és protagonista absoluta del primer capítol, amb el qual començarà la distribució internacional de la sèrie.

La presidenta del Patronat Municipal de Turisme, la regidora Inma Rodríguez, ha explicat que “des del Patronat reprenem i impulsem un projecte ambiciós i capdavanter en la utilització de les noves tecnologies per donar a conèixer Tarragona a tot el món”. Per la seva banda, el director de la sèrie i de l’empresa Digivision, José Antonio Muñiz, ha explicat que els nous capítols es presenten després de dos anys de treball intens, fet que dóna una idea de l’esforç i la complexitat de la producció.

enginyeria romanaLa web de Lab RTVE té actualment disponibles vídeos de 360º que recreen amb realitat augmentada i virtual quatre escenaris de Tàrraco: el Circ, l’Amfiteatre, el Fòrum de la Colònia i el Recinte de Culte.

Accediu aquí a la nota de premsa de l’Ajuntament de Tarragona sobre l’acte.

Anuncis

Història Mundial de Catalunya

portada_historia-mundial-de-catalunya_borja-de-riquer-director_201808021214Fa ben poc Edicions 62 ha publicat la Història Mundial de Catalunya, dirigida per l’historiador Borja de Riquer, tot seguint l’estela d’altres històries europees, adjectivades, també, de mundials: la de França, sota la direcció de Patrick Boucheron, la d’Espanya, dirigida per Xosé M. Núñez Seixas o la d’Italia, de la qual Andrea Giardina n’és director. Aquest tipus de propostes històriques no tracten tant de discutir orígens o de refermar identitats nacionals, sinó de tenir present en el relat que, en el temps històric, un país no existeix separadament dels altres, que les interaccions són mútues i diverses: productes i tècniques, per descomptat; però també idees, creences, paraules i idiomes, actituds o lluites. L’anar i venir entre habitants d’un lloc i els d’altres indrets ha estat constant.

A més de Borja de Riquer,  participen com a assessors els historiadors Joaquim Albareda, Miquel Molist, Isabel Rodà i Josep M. Salrach. Josep Ramoneda ha escrit el pròleg. L’obra s’organitza en deu capítols, dins dels quals s’encabeixen 124 entrades redactades per 99 historiadors diferents. Les entrades s’ordenen per la data del moment històric que s’explica.

26 aC August descansa a Tàrraco de Josep M. Macías Solé, 120 dC El vi Tarraconense i els grans circuits comercials de Cèsar Carreras, 259 dC  Els màrtirs de Tàrraco, a càrrec d’Andreu Muñoz Melgar, 1120 Un savi tortosí en l’univers de l’islam de Dolors Bramon són els títols dels articles més relacionats amb les nostres comarques.  Hi trobarem també referenciats Sinibald de Mas, el doctor Jaume Ferran i Clua, el general Joan Prim, Pau Casals o el pintor Marià Fortuny.

Tres historiadors

morera llauradoHa passat desapercebut que enguany s’han acomplert 100 anys de la defunció d’Emili Morera Llauradó (1846-1918), l’historiador més important del segle XIX tarragoní. És un referent útil , encara, en l’estudi de la història medieval de la ciutat i les comarques de Tarragona, en especial les que formen part de la diòcesi de la capital. Va ser un historiador d’ideologia conservadora, però rigorós i racional en les seves interpretacions. La seva obra té el valor afegit que es va confegir amb consultes a fons documentals que després de la seva mort s’han perdut.

dades recasensEn el 2018 ha fet 100 anys del naixement de dos historiadors més: Josep Maria Recasens Comes (1918-2013) i José Sánchez Real (1918-2008). El primer va ser alcalde de Tarragona entre 1979 i 1989. La seva vessant d’historiador és molt remarcable, tant per l’abast dels períodes històrics als quals va dedicar atenció, de la protohistòria fins el segle XX, com per la renovació historiogràfica que va representar la seva obra, feta sota els paràmetres de Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. El seu darrer treball va ser una autobiografia, acompanyada de totes les referències bibliogràfiques de la seva obra. La tasca de José Sánchez Real té caràcter més miscel·lani amb interessos diversos, encara que decantada cap a l’arqueologia de la ciutat de Tarragona. En la seva obra destaquen  les seves excavacions a la muralla, exemplars en molts aspectes, i l’exigència constant de rigor metodològic.

Podeu consultar l’entrada biogràfica sobre Emili Morera escrita per Massó Carballido, Jaume – Morera Llaurado,  i publicada a Biografies de Tarragona vol. 1 (2010).

Podeu consultar l’entrada biogràfica sobre Josep Maria Recasens escrita per Massó i Carballido, Jaume- Recasens Comes i  publicada a Biografies de Tarragona vol. 1 (2010).

Podeu consultar l’entrada biogràfica de Jose Sánchez Real escrita per Salvador-J. Rovira Gómez Rovira Gómez, SJ. – Sánchez Real i publicada a Biografies de Tarragona vol. 2 (2011).

Pàgina web amb la biografia de José Sánchez Real i llistat bibliogràfic de la seva obra.

Podeu llegir  la crònica del col·loqui sobre la figura de Sánchez Real celebrada el dia 5 de desembre a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

 

 

 

 

 

 

Dues noves revistes d’estudis locals

Durant l’any 2018 han sortit al carrer dues noves revistes dedicades a l’estudi de la història i del patrimoni locals de les nostres comarques.

sovatgeLa primera capçalera és Sovatge : publicació de l’Ecomuseu dels Ports que pren com a títol la forma dialectal a Horta de Sant Joan i Arnes d’anomenar la cabra salvatge. En el primer número s’inclou un article de Salvador Carbó sobre la història social i econòmica del mas de Burot, un de Consol Marcó sobre la conservació i restauració del mas del Negre, o mas de Burot, un altre sobre la fàbrica d’Horta com a exemple de cubisme geomètric a càrrec d’Elias Gaston i, finalment, Salvador carbó en apropa l’Arxiu Històric Municipal d’Orta (AHMO). Podeu descarregar el pdf de la revista a la web de l’Ecomuseu dels Ports

penallongaLa segona capçalera és Penallonga : història, arqueologia i patrimoni dels Pallaresos. Elisabet Huntingfor Artigas n’ha estat la coordinadora i, en aquest cas, Penallonga fa referència al nom d’un despoblat proper als Pallaresos. A manera de pròleg hi trobem l’escrit del regidor de patrimoni del poble, Miquel Antoni Granero; a continuació Maria Bonet Donato presenta i justifica la nova publicació; Blanca Sorando López escriu sobre el Castellot dels Pallaresos; Kevin Cruces García, Anabel López Iniesta, Pablo Pedrero Bellvís, Esteban Salas Izquierdo i Miquel Saracho Corrales parlen sobre el cementiri, sobre la seva arquitectura i sobre els rituals i creences que històricament s’hi han vinculat; per últim, Soledat Perdices de la Fuente confegeix un article sobre l’itinerari per les obres de Jujol als Pallaresos. Podeu visualitzar la presentació de la revista Penallonga, amb la intervenció de Josep Sánchez Cervelló, en aquest vídeo.

Les dues revistes estan disponibles a la Secció local de la Biblioteca Pública de Tarragona

 

 

 

Inici dels actes del centenari de la mort de Julio Antonio

El dia 16 de novembre 4-despullatsal Museu d’Art Modern de Tarragona va tenir lloc la presentació del llibre Julio Antonio, 1889-1919. Un segle després. En la redacció de l’obra, amb pròleg del president de la Diputació, Josep Poblet, han participat nou estudiosos de l’obra de l’escultor de la Ribera de l’Ebre: Joan Launes Villagrasa, Anna M. Andevert, María Victoria Gómez Alfeo, Fernando García Rodríguez, Aida Marín Yrigaray, Carmen Fernández Aparicio, Lucía García de Carpi, Antonio Salcedo Miliani i Rosa M. Ricomà Vallhonrat. El llibre forma part de la col·lecció Tamarit, mantinguda pel Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i Viena Edicions. A més de la presentació a Tarragona està previst fer-ne  a Móra d’Ebre i a Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, el proper mes de febrer.

S’inicien, així, els actes de commemoració del centenari de la mort de l’escultor Antonio Rodríguez Hernández, conegut artísticament com a Julio Antonio, nascut a Móra d’Ebre i considerat un dels grans renovadors de l’escultura a Espanya. L’obra de Julio Antonio està conservada al Museu d’Art Modern de Tarragona i al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid. En els propers dies es traslladaran les restes de l’artista des del cementiri de l’Almudena (Madrid) al cementiri de Móra d’Ebre.

Del 25 de gener al 21 d’abril de 2019 el Museu d’Art Modern de la Diputació acollirà l’exposició Julio Antonio-Stendhal, 1909-1919 que pretén oferir una visió contemporània de Julio Antonio a partir de l’obra dels escultors guanyadors del Premi Julio Antonio d’escultura des del 1989.

A més, també està previst un projecte de gamificació per difondre l’obra de l’escultor, concretament de la seva reconeguda escultura dels Herois de 1811, ubicada a la Rambla Nova de Tarragona.

Crònica escrita i vídeo de la presentació publicada a Ebre Digital 

Crònica en vídeo de presentació realitzada per TAC12

El Xiscle de l’oreneta. Miró i Mont-roig

Joan Miró va arribar per primer cop a Mont-roig el 1911, quan tenia divuit anys. Hi va fer estades intermitents gairebé cada any fins el 1976. A la contra coberta del llibre llegim:

Són seixanta-cinc anys gaudint del blau intens de la mar en els dies de serè, del vent mestral, de passejar pels camins de Les Pobles observant com anava creixent algun pal de ballarí de les atzavares, o fruint del moment en que la seva mà acaronava la pedra roja de la muntanya de la Mare de Déu de la Roca. Miró arribava al mas amb la primavera. Com les orenetes.

El llibre és cenyeix fonamentalment en situacions relacionades amb Mont-roig. El seu mas, no és un diorama on Miró i d’altres amics seus actuen, entren i surten. S’intenta reflectir la vida d’aquell entorn pagès de Les Pobles. Hi ha el soroll de les ones de la platja de la Pixerota, l’aigua lliscant pels recs dels horts, els grills, el tossut bordar dels gossos… i el xiscle de l’oreneta. El més rellevant són les veus dels mont-rogencs que el van conèixer, els seus masovers: els Boquera, els Calaf, els Rovira. També algun pagès del voltant del mas o el taxista que el duia a recórrer el pobles del Baix Camp i el Priorat. El Pal de ballarí (vers l’escala de l’evasió) i el xiscle de l’oreneta ben bé poden explicar l’evolució de l’obra de Miró i la seva relació amb Mont-roig. Ambdós, com tota l’obra de Joan Miró són una miroia. Atreuen la mirada. pal ballari

El Xiscle de l’oreneta, a més de ‘estudi de la relació de Joan Miró amb Mont-roig durant el període 1930-1983, incorpora tres capítols amb nova informació que arrodoneix el llibre anterior, Pal de ballarí,  centrat entre els anys 1911 i 1929. També tres capítols finals estan dedicats a les activitats de difusió de l’obra mironiana a Mont-roig i des de Mont-roig: el centenari i el Centre Miró.

Martí Rom (1950) és enginyer industrial i president del Centre Miró de Mont-roig i manté una web personal  .

Podeu llegir una crònica de la presentació del llibre a Reus Digital  i una entrevista amb l’autor a Canal Reus (entre minut 21,20 el minut 24,20)   i una altra al Telenotícies Migdia del dia 29 de març de 2018 (entre el minut 40,50 i el minut 42,22)

 

Pedra seca, patrimoni UNESCO

Amb l’aval de vuit estats223 europeus – Croàcia, Xipre, França, Grècia, Espanya, Itàlia, Eslovènia i Suïssa –  l’art de la pedra seca ha estat inclòs a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.  Les construccions amb aquesta tècnica són molt presents en el conjunt de l’arquitectura tradicional de les nostres comarques i formen part del paisatge que ens és proper. A poc que sortim de pobles i ciutats trobem una gran quantitat de construccions rurals que donaven resposta a les necessitats existents quan es van construir. Estan bastides amb la tècnica que coneixem com pedra seca o pedra en sec. Tal vegada en lloc de tècnica podríem parlar de conjunt de coneixements i de tècniques, les quals permeten aixecar construccions amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera s’han erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc o l’abastament d’aigua: cabanes,  barraques, masos, marges, paravents, cisternes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc. És una arquitectura sempre integrada en l’entorn.

Hi ha un gran nombre de publicacions locals i comarcals que descriuen, inventarien i cataloguen aquest patrimoni. Ha estat gràcies a aquesta tasca, sovint anònima i sempre perseverant, que s’ha pogut aconseguir el reconeixement. Entitats com la Fundació El Solà  o el Centre Miró /Pedra seca de Mont-roig  o les Jornades transfronteres de la pedra seca celebrades recentment a Figueres en són un petit exemple.

Podeu ampliar la notícia a la web del Departament de Cultura i a la documentació oficial  de la Unesco

Recursos en línia

localLa Secció Local de la Biblioteca Pública de Tarragona està especialitzada en informació de les comarques de Tarragona en qualsevol suport. Recull publicacions periòdiques, llibres, fulletons, plànols i  tota altra mena de material. Disposa, així, d’un fons molt important, útil, en especial, per a la investigació sobre qualsevol tema que tingui una ciutat, un poble o el conjunt de les nostres comarques com a marc de referència.

Aquest tipus de recerca compta, també, amb recursos en línia que ajuden i completen la visita presencial a biblioteques, arxius o centres de documentació.  Hem reunit els més interessants en una relació anomenada Recursos en línia per a la recerca local. Hi trobareu una breu descripció de la Biblioteca Virtual Ramon Berenguer IV, de Racó (Revistes catalanes amb accés obert),  de Premsa Digitalitzada de Tarragona, de la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica,  de Calaix, de Tinet Biblioteca, de l’Arxiu Històric Arxidiocesà,  del Centre d’Imatges de Tarragona i de la Memòria Digital de Catalunya.

Festivals de poesia

En el panorama cultural de les nostres comarques Cartell-Forès-Poesia-i-Música-2018hem de comptar cada cop més amb els festivals de poesia. De vegades queden arraconats en l’oferta de festivals, recitals i concerts de tota mena. Les iniciatives, des de la pionera Taca d’oli  de l’any 2005, s’han succeït.  A manera d’inventari assenyalem els que enguany s’han celebrat:  Forès : poesia i música , En Veu Alta (Pradell de la Teixeta), Festival de Poesia RUSC (L’Espluga de Francolí)Festival de Poesia des dels Balcons (Riba-roja d’Ebre) , Festival de Poesia als Balcons (Gandesa) ,  Mussart (Vilaplana) , Di(Vi) Nes (Reus-Tarragona) . Esperem que l’any vinent hagin sorgit nous festivals poètics i que el públic ho hagi sabut apreciar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Habitatge i indústria a la part baixa

Avui, dia 30 de novembre, ha tingut lloc la passejada Casa grandeIndústria i habitatge a la zona centre de la part baixa de Tarragona. L’arquitecte Ramon Aloguin ha conduït l’activitat. En divuit punts diferents ha assenyalat l’interès històric que tenen alguns habitatges actuals, així com els magatzems, dedicats al vi o al gra en la seva major part,  que han sobreviscut. Els anys seixanta i setanta van suposar un canvi important en la fisonomia del barri, atès que les indústries es van desplaçar als afores, havien d’adaptar-se al canvi tecnològic i al canvi d’escala productiva de la seva activitat. Alguns magatzems van quedar obsolets, quan els nous camions no podien transitar pels carrers estrets del barri. Magatzems com els de López Bertan, Bonsoms, De Muller, Mallol, la Campana o Vallvè són ja ara altres fites de la història comercial i econòmica de Tarragona. L’edifici del carrer Rebolledo cantonada amb sant Josep, anomenat la Casa Grande,  és d’unasmith 20 tipologia arquitectònica única a Tarragona, però similar a edificis de l’esquerra de l’Eixample de Barcelona; o, seguint amb més exemples, la façana de la casa del carrer Smith número 20 es conserva tal com va preveure el projecte original de fa 140 anys. Hi ha un conjunt de carrers amb nom de sant – Miquel, Josep, Pau, Tecla – que conformen un nucli una diferenciat a la resta: són més estrets i amb major densitat d’habitatge. És possible que fossin resultat d’una operació urbanística vinculada a l’Església, antic propietari dels terrenys al segle XIX. L’edifici del carrer Rebolledo cantonada amb el Nou de Sant Pau, amb un esgrafiat de la Mare de Déu del Loreto al capdamunt, podria ser-ne el darrer vestigi, resultat d’una promoció de l’arquebisbat de començaments dels anys seixanta.loretool

Amb aquesta passejada es tanca el cicle de tres dedicades a la part baixa de Tarragona, promogut per Ramon Aloguin, amb la col·laboració de la Biblioteca, el Museu del port i la Biblioteca Hemeroteca Municipals. La primera fou la ruta de les xemeneies, de fa un parell d’anys,  i la segona la passejada dedicada a la pedrera i la zona esquerra del carrer Apodaca.

Podeu llegir  Riu, Núria – El pasado industrial de la part baixa , una crònica de la passejada publicada al Diari de Tarragona el dia 1 de desembre.