Passeig literari per l’Escornalbou de Toda

Diumenges: 16 de juliol, 20 d’agost i 17 de setembre a les 11.00 h al Castell-Monestir d’Escornalbou. Places limitades. Inscripció prèvia.

El Castell-Monestir d’Escornalbou està estretament vinculat a Eduard Toda i Güell (1855-1941) de qui el passat 2016 varem homenatjar en el 75è aniversari de la seva mort. Cònsol, home de cultura, primer egiptòleg català, bibliòfil, mecenes i viatger, Eduard Toda va ser un personatge inquiet des de ben jove. Amb quinze anys redactava el seu primer llibre sobre Poblet i amb divuit començava una ràpida i brillant carrera consular que el va portar a conèixer llocs tan exòtics com la Xina i Egipte, a més de diverses i importants ciutats portuàries i comercials europees. L’any 1901, deixa l’exercici consular per esdevenir home de negocis a Londres. En tornar a Catalunya divuit anys més tard, s’instal·la a l’antic monestir d’Escornalbou, a Riudecanyes, que havia comprat i reconstruït com un castell. Des d’allà començarà la seva tasca de regeneració de la cultura catalana i de defensa del patrimoni cultural català.

Eduard Toda va aplegar, especialment els anys vint del segle passat, a la intel·lectualitat catalana del moment i a personalitats de diversos àmbits com el Cardenal Vidal i Barraquer, Francesc Cambó i, fins i tot, al rei Alfons XIII qui el visità en dues ocasions. Però, Escornalbou també va ser un destí obligat d’excursionistes, o simplement de visitants encuriosits que el volien conèixer de primera mà. Eduard Toda en va promoure les visites i va destacar per ser un excel·lent amfitrió.

Ara, amb El passeig literari de l’Escornalbou de Toda volem rememorar justament aquells dies. A través d’un itinerari pel monument amb lectures d’escriptors i de personatges de l’època, aprofundirem en el personatge d’Eduard Toda i en les seves dimensions, de les més humanes a les més professionals. Es farà especial èmfasi des de les estances destinades a biblioteca en la vessant d’Eduard Toda com a reconegut bibliòfil, atès que va reunir a Escornalbou la biblioteca catalana privada més important de la seva època.

Gratuït. Places limitades i reserves al Castell d’Escornalbou. Telf.: 977834007 i adreça de correu electrònic: escornalbou.cultura@gencat.cat

Biblioteca de divulgació castellera

Íñigo Martí, Benet. Pit i Amunt. Barcelona : Columna, 2017

---

 

Pit i Amunt! (Columna Edicions Grup 62) és el primer llibre de Benet Iñigo Martí, periodista i casteller. És el cap de societat dels informatius de RAC1 i  és qui ens retransmet els castells des d’aquesta emissora, una activitat perofessional que va rebre el Premi Joan Ventura de periodisme casteller l’any 2016. Com a afeccionat als castells va fundar els Castellers de Poble Sec (Barcelona) i n’ha estat cap de colla en diverses etapes.

És un llibre que s’endinsa en la immaterialitat sensible, o millor dit, i en paraules de l’autor, en els fonaments immaterials dels castells. Benet Iñigo ens reviu cadascun dels pisos d’un castell per a destacar-ne la component psicològica i humana, és a dir el que tenen els castells de símbol que pot ser entés per tothom, més enllà de la tècnica. Per exemple, al primer capítol explica la formació de la soca i de la pinya, les diverses funcions, els seus noms i el caràcter que cal: allí no hi pot haver-hi por a la foscor, ni tampoc al patiment, és el lloc de la força, el símbol de la unió, de la quantitat que esdevé qualitat quan puja el castell.  L’autor obre vies per entendre què es cou en els castells quan relaciona l’equilibri del castell amb l’equilibri social, o quan reflexiona sobre la femenització de l’activitat castellera. O ens pica l’ullet estètic quan ens diu que ell lloc dels setens és el de la insuportable lleugeresa del castell o quan assenyala valors i conceptes que es reforcen entre ells, com el talent, el compromís, el sacrifici, la fragilitat o la compenetració. Cada il·lustració del llibre esdevé un mot del diccionari casteller en la seva totalitat.

A la contracoberta ens ho diuen de manera clara i encertada: “Els castells són ciència, són física, són anatomia. Però alhora són sentiment, són passió, són tossuderia. Una cosa no es pot deslligar de l’altra. Els números expliquen el com, però només en part, i no expliquen el perquè. Un 3 de 10 s’aguanta realment perquè més de cinc-centes persones han decidit que serien una. Han decidit que prefereixen viure que veure, patir que observar. Que juntes representen alguna cosa que els transcendeix”.

La recomanació d’aquest llibre ve donada per l’interès que desperten els castells a la demarcació i el podreu trobar a la Secció Local de la Biblioteca.

Més informació a :

http://elmoncasteller.cat/pit-i-amunt-el-llibre-de-divulgacio-castellera-de-benet-inigo/

 

Tarragona, patrimoni cultural a Europa

La UNESCO i National Geographic han seleccionat la ciutat de Tarragona perquè formi part d’una nova ruta turística per l’Antiga Europa conjuntament amb vuit altres ciutats del continent. Tots els agents implicats s’han reunit aquesta setmana en un seminari per intercanviar experiències i dissenyar estratègies conjuntes.

El projecte UNESCO World Heritage Journeys of Europe proposa generar noves formes per experimentar el patrimoni cultural del continent a partir de la creació de diferents itineraris turístics. El projecte, que tot just arrenca ara, es distribueix en quatre temàtiques: Ancient Europe, Royal Europe, Romantic Europe i Underground Europe. El projecte està organitzat per la UNESCO i National Geographic i compta amb el suport econòmic de la Unió Europea.

Tarragona ha estat seleccionada per formar part de la ruta de la primera temàtica del projecte, el de l’antiga Europa. Les altres vuit localitats que l’acompanyaran són: el Santuari d’Asclepeion d’Epidaure (Grècia), el conjunt arqueològic d’Olímpia (Grècia), Sicília i la Necròpolis de Pantalica (Itàlia), l’àrea arqueològica i la basílica d’Aquileia (Itàlia), la planícia de Stari Grad (Croàcia), la ciutat antiga de Nessèbar (Bulgària), l’aqüeducte romà del Pont del Gard (França) i els monuments romans, la catedral de Sant Pere i l’Església de la Nostra Senyora a Trèveris (Alemanya).

La ruta es començarà a promocionar ja aquest any amb l’objectiu que estigui ben posicionada per al 2018, tenint en compte que serà l’any del Patrimoni Cultural Europeu i l’Any d’Europa a la Xina. Els mercats prioritaris de la promoció i comercialització d’aquest nou itinerari turístic seran Xina, Nord i Sud d’Amèrica i Europa.

Seminari “World Heritage Journeys of Europe. Ancient Europe”

Des d’aquest dimecres fins avui, Tarragona acull el seminari “World Heritage Journeys of Europe. Ancient Europe”, la primera trobada dels agents implicats en la configuració de la ruta, i que reuneix 25 experts en turisme i patrimoni de les ciutats participants en la ruta i de les institucions promotores del projecte.

Les conferències i tallers tenen lloc al Centre Tarraconense El Seminari però el programa d’activitats també inclou visites guiades a la ciutat i la presència a l’exhibició setmanal de Tarragona Ciutat de Castells.

El Consell Comarcal del Tarragonès

Granell March, Jordi i diversos autors. El Consell Comarcal de Tarragonès : d’espai de culte romà a Hospital medieval. 25 anys de la seva recuperació. Tarragona : Consell Comarcal del Tarragonès, 2017

---

L’any 1991 el Consell Comarcal del Tarragonès va inaugurar la seva seu al lloc en què fins el segle XVI hi havia hagut l’Hospital de Santa Tecla. La restauració va permetre recuperar, com exemple paradigmàtic, la façana romanicogòtica d’un edifici civil que al llarg dels darrers tres o quatre segles havia anat degradant-se. Quatre anys després la feina de consolidació, restauració i adaptació arquitectòniques es va recollir en un llibre col·lectiu de molts dels professionals que van intervenir-hi. Vint-i-cinc anys després el nou llibre El Consell Comarcal del Tarragonès : d’espai de culte romà a hospital medieval actualitza aquelles aportacions i incorpora nous articles. Així, Josep M. Macias Solé, Andreu Muñoz Melgar i Immaculada Teixell Navarro fan un repàs a l’evolució  de l’espai que ocupa la seu del Consell en tant està integrat en el recinte de culte de l’antiga Tàrraco romana.

Els orígens de la xarxa hospitalària a la ciutat de Tarragona són estudiats per Neus Sánchez Pié.  Per la seva banda en el seu article Isabel Companys Ferrerons i Joana Virgili Gasol assenyalen la important integració de models estilístics del conjunt que van des del romànic primitiu, el dels hospitals cistercencs, el gòtic final, el renaixentista de la fornícula de la façana principal, juntament amb les aportacions de l’arquitecte Pere Blay a les estructures constructives que es van obrir als carrers de Santa Tecla i Sant Llorenç. Jaume R. Costa i Pallejà, director de la rehabilitació, recorda la seva feina en un títol significatiu: Nova vida per a un vell edifici. La conservació arquitectònica i la restauració física dels elements patrimonials presents a l’edifici està estudiada per Pau Arroyo i Joan J. Menchón i Bes.  El material lític de la façana principal, a més de les seves alteracions i l’origen de les patologies observades, són el motiu de l’estudi geològic de SAXUM, col·lectiu vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment, cinc pàgines de bibliografia arrodoneixen el contingut del llibre.

Per més informació, cliqueu aquí

Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades (CIAR)

L’art rupestre és un patrimoni ben present a les Muntanyes de Prades. En el seu extens entramat de serres i barrancades s’hi localitzen fins a quinze conjunts amb manifestacions rupestres, dues de les quals es corresponen a l’estil llevantí, i la resta a l’estil esquemàtic o abstracte.

Entrada al CIAR

Totes aquestes pintures es troben en abrics i coves de Montblanc, Cornudella de Montsant i Vilaplana, i per la seva qualitat i singularitat, la UNESCO va declarar-les Patrimoni Mundial l’any 1998. A més,  configuren part de la Ruta de l’Art Rupestre, amb Capçanes, Ulldecona i Cogul.

La recollida, estudi i conservació de tot aquest patrimoni es fa des del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre (CIAR) de les Muntanyes de Prades, una secció monogràfica del Museu Comarcal de la Conca de Barberà. Des del passat mes de maig, al centre s’hi està duent a terme un taller d’art rupestre que comença amb una visita al CIAR de Montblanc, i després petits i grans poden recrear, amb estris històrics, universos de símbols plens de significats, tal com ho van fer els nostres avantpassats més remots.

Facsímil de l’abric del Mas d’en Llort i Portell de les Lletres al CIAR.

«Tot i que qualsevol interpretació sobre l’art rupestre pot ser una missió impossible, tant pels mil·lennis transcorreguts com per l’absència de les cultures autores (és a dir, per la falta dels codis que sustentaren les imatges prehistòriques), l’arqueologia continua indagant per oferir respostes a infinitat de preguntes com ara: què signifiquen les figures, quin paper tingueren i qui en foren els autors», apunta Joan Pau Jàvega, director del Museu Comarcal de la Conca de Barberà.

Segons el director del MCCB, aquestes pintures són una evidència d’un dels fenòmens més importants a la Prehistòria: el pas de caçadors a pastors i de recol·lectors a agricultors, ja que s’hi manifesten escenes de cada forma d’organització social, i són un testimoni del que s’anomena la Revolució Neolítica.

Així per exemple –detalla Joan Pau Jàvega– la tradició figurativa o realista, que podrem trobar als abrics del Mas d’en Llort i d’en Ramón d’en Bessó, a Montblanc, està subjecta a societats d’arrels caçadores-recol·lectores. En aquestes composicions es delaten les escenes de caça, les bandes guerreres, els enfrontaments bèl·lics, els primers rostres dels nostres avantpassats, així com diverses espècies d’animals amb una extraordinària vivesa, a més de determinades activitats de recol·lecció i aspectes de caràcter ritual i mític.

Art rupestre de les Muntanyes de Prades

Els tallers del CIAR de les Muntanyes de Prades tenen com a finalitat sensibilitzar en aquesta forma artística, però també amb la natura i les bones pràctiques. «Falta molta educació per a que puguem conviure sense problemes amb aquest tipus de patrimoni. S’han donat casos de gamberrisme, o de col·leccionisme sense escrúpols. Museïtzar la naturalesa és quelcom molt difícil, i hi ha un innegable impacte humà sobre el territori, així que en alguns casos s’ha optat pel secretisme», admet Joan Pau Jàvega.

Si voleu més informació, consulteu :

CIAR (Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades)

L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

Barceló Prats, Josep. Poder local, govern i assistència pública : l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Tarragona : Arola, 2017

Poder local, govern i assistència pública : l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona de Josep Barceló Prats dóna a conéixer el naixement, l’evolució i les transformacions de l’assistència hospitalària pública a Tarragona. A la primera institucionalització alt medieval de l’hospitalitas en dos hospitals de pobres, un de la ciutat i l’altre del Capítol de la Seu, li va succeir la fusió d’ambdòs a mitjans del segle XV. En l’evolució de ’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona es posen de manifest característiques institucionals pròpies relacionades amb l’epoca històrica concreta.

Poder local, govern i assistència pública : l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona de Josep Barceló Prats dóna a conéixer el naixement, l’evolució i les transformacions de l’assistència hospitalària pública a Tarragona. A la primera institucionalització alt medieval de l’hospitalitas en dos hospitals de pobres, un de la ciutat i l’altre del Capítol de la Seu, li va succeir la fusió d’ambdòs a mitjans del segle XV. En l’evolució de ’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona es posen de manifest característiques institucionals pròpies relacionades amb l’epoca històrica concreta.  Podem preguntar-nos pel significat d’aquella primera fusió, de si es movia en la línia d’optimització de recursos o en la recerca d’una nova legitimació pública d’un nou temps. Ja a l’època moderna, l’Hospital assumeix  un paper econòmic de primera magnitud en l’economia de la ciutat, atesa la construcció del  gran edifici de l’actual Rambla Vella, els  nous censals, el poder creditici que se’n derivava i l’actuació financera i immobiliària més enllà de l’estricta  funció assistencial. Afegim-t’hi més tard la pressió per la conversió en hospital reial al segle XVIII, els canvis derivats de la nova concepció il·lustrada de qui havia de ser atès, el pas a una economia liberal, no ja censatària i les conseqüències de  les desamortitzacions de la primera meitat del segle XIX. I a inicis del segle XX s’imposava el model mèdic d’atenció, al mateix temps que l’Hospital se situava amb perfil propi davant les diverses planificacions dels poders públics, ja fos la Mancomunitat o la Generalitat republicana. El treball de Josep Barceló Prats  es proposa també interpretar les significacions culturals, socials, econòmiques i polítiques de l’hospital des dels seus inicis i fins l’actualitat.

La publicació és el treball guanyador del XVIIè Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura 2015, que s’atorga  a un projecte de treball que faci referència a la comarca, en el seu conjunt, o als municipis que la componen. El jurat d’aquella convocatòria estava integrat per Mn. Manuel M. Fuentes, Montserrat Palau, Jordi Piqué i Antonio Salcedo..

L’autor, Josep Barceló, és llicenciat en Antropologia Social i Cultural i Doctor en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili. És professor i investigador al Departament d’Infermeria d’aquesta institució. Ha centrat els seus estudis en la història de les institucions d’assistència a Catalunya a través de l’anàlisi dels seus significats. L’any 2014, va ser guardonat amb el XLV Premi d’Història de la Medicina atorgat per la Fundació Uriach 1838 pel treball titulat El proceso de fusión hospitalaria en la ciutad de Tarragona (1464). Així mateix, ha publicat diversos articles en revistes científiques, ha intervingut en congressos i seminaris i ha participat en projectes de recerca d’àmbit nacional.

 

 

Tarraco Tarraquna Tarragona, la ciutat a l’alta Edat Mitjana. Conferència + Ruta (Ajornat fins a nou avís)

Dilluns 24 de juliol a les 18.30 h conferència a la Secció local i dijous 27 a les 18.30 h Ruta. A càrrec de Pineda Vaquer

Dilluns 24 de juliol a les 18.30 h a la Secció Local de la Biblioteca Pública
Conferència: Tarraco Tarraquna Tarragona, la ciutat a l’alta edat mitjana. 

Com es va passar de la Tarraco romana a la Tarragona medieval? Aquesta època, tot i ser la menys coneguda de la història de la ciutat, és la que traça la seva continuïtat a través dels segles, des de la substitució de la Imitatio Romae per la Civitas Christiana durant l’antiguitat tardana, passant per l’establiment d’una seu metropolitana en època visigoda, la conquesta islàmica que en comportà un abandó quasi total a partir del segle VIII i, finalment, l’ocupació cristiana a finals del segle XI.
En aquesta xerrada parlarem dels canvis urbanístics, econòmics, socials i culturals que s’hi esdevingueren durant aquests més de vuit-cents anys i establirem les raons per les quals encara avui dia és el període de la història de Tarragona que menys es coneix.
Dijous 27 de juliol a les 18.30 h. Punt de trobada: Portal del Roser.
Ruta: Tarraco Tarraquna Tarragona, la ciutat a l’alta edat mitjana. 

Per comprendre l’evolució de Tarragona des de l’antiguitat tardana fins a la conquesta cristiana caldrà que ens moguem per la part alta de la ciutat, ja que l’entramat urbà actual encara beu de l’ocupació privada de l’espai públic del fòrum provincial, que ocupava la totalitat de la terrassa superior del turó on s’estableix Tarraco, a partir del segle IV dC. D’aquesta manera, veurem diferents espais que tenen l’origen en aquella època, com la catedral de Tarragona, la casa de l’Ardiaca, el carrer de les Coques, la plaça d’en Rovellat, ca la Garsa, la capella de Sant Pau del seminari, i altres; també analitzarem com moltes d’aquestes construccions aprofiten material arquitectònic de l’època romana i finalment acabarem la visita a la torre del Pretori, on podrem veure una maqueta que reprodueix la Tarragona medieval.

Pineda Vaquer és historiadora i col·labora habitualment a la premsa camptarragonina. Treballa en creació i gestió de continguts de la web i de les xarxes socials i en l’assessorament en criteris de qualitat editorial de publicacions.

Per participar en la ruta cal inscripció prèvia, ja que les places són limitades.
Les inscripcions es poden fer per correu electrònic a: bparragona.cultura@gencat.cat o per telèfon al: 977 240 331

“Botigues històriques de Tarragona: Revisió d’urgència”, ruta cultural

El proper dijous dia 13 de juliol tindrà lloc la ruta cultural “Botigues històriques de Tarragona: Revisió d’urgència” a càrrec de l’arquitecte Ramon Aloguin. El lloc d’inici és la Plaça del Fòrum i l’hora prevista de començament les 16.30 h

La guerra civil espanyola (1936 – 1939) va suposar per Tarragona una terrible ruïna física, i, els anys posteriors, una dura crisi social i econòmica. Els anys de creixement dels anys seixanta i la crisi posterior dels setanta, l’arribada de les grans superfícies i les franquícies, els parcs comercials, el ‘lout cost’ i la bombolla immobiliària de la primera dècada del segle XXI, amb la crisi subsegüent,  s’han combinat dramàticament perquè la immensa majoria d’establiments històrics de la ciutat hagin desaparegut. La pregunta és si la forma urbana tornarà a ser la mateixa sense el petit comerç. El passeig pretén mostrar els escassos exemplars d’establiments, o els seus vestigis,  que han sobreviscut més de 50 anys i fer una crida d’urgència per a la seva preservació.  Se’n vistaran alguns, i es constatarà, que l’activitat artesanal va lligada íntimament al petit comerç de qualitat.

Ramon Aloguín i Pallach és arquitecte i  ha col·laborat sovint amb la Biblioteca en tasques de difusió de la història moderna i contemporània de Tarragona, focalitzades en la Part Baixa de la ciutat. L’activitat és gratuïta, però les places són limitades i cal inscripció prèvia.

Tarragona Kitsch

Brunet i Las, Àngel-O ; Biendicho Vidal, Joaquim. Tarragona kitsch. Tarragona : Arola, 2017.

---

*kitsch m. Estètica pretenciosa, passada de moda i considerada de mal gust.

 

És força probable que des que Arola va publicar aquest llibre, “Tarragona Kitsch“, els autors quan surtin al carrer notin el foc ardent d’algunes mirades al clatell mentre caminen Rambla amunt per anar a tocar ferro. I, qui sap, potser a hores d’ara, fins i tot ja s’estan plantejant demanar asil polític i empadronar-se a Reus.

 

Joaquim Biendicho és professor i escriptor i Àngel Octavi Brunet és escriptor i guionista. Tots dos s’han posat d’acord i han decidir fer un passeig crític per la ciutat de Tarragona (amb sabates de plataforma, és clar, mirant-s’ho tot amb unes ulleres de pasta de vidres de color de rosa i consultant l’hora de tornar a casa en un Casio digital amb calculadora.
Parteixen d’una idea clara, que això del kitsch són coses dispars que viuen sota un mateix tendal, el d’una estètica pretensiosa, passada de moda i considerada de mal gust, tot i que ja se sap que el tema del gust pot arribar a tenir moltes apreciacions.
Sigui com sigui, el tàndem Biendicho-Brunet ha aconseguit no deixar cap canya dreta i, des del punt de vista estètic han arrambat sense cap ombra de pietat amb mitja Tarragona, mites intocables inclosos.

I per si algú pogués tenir algun dubte, una ullada ràpida a la contraportada els esvaeix tots: “Això no és un llibre. Això és un receptacle kitsch*. Un gadget que a l’obrir-se desprèn, pàgina a pàgina, tota la mediocritat, vulgaritat, horterada i ganes de figurar que diàriament rodeja als tarragonins”.
Clar que per endolcir-ho una mica, afegeixen: “Alhora, però, el receptacle també redescobreix en aquests objectes i indrets la seva capacitat innata per fer-los especials, autèntics, excepcionals. I és que tots, en els fons dels nostre cor ensucradet, tenim un raconet Kitsch”.

Així les coses, la passejada estil Atila dels dos pelacanyes posa el focus sobre edificis com el de Caixa Tarragona, el Winterman, el del Corte Inglés, l’Hospital Joan XXIII i fins i tot el conjunt que formen la Casa de la Punxa i l’edifici Atlántico.
Tampoc no salven ni rotondes ni grafittis urbans, però la seva gosadia baixa al terreny particular i apunten a llocs com la sala d’art Arimany, el Boada, el trenet turístic, la joieria del Joan Blàzquez, les botigues de “xinos”, la botiga Ale-Hop, el logotip del restaurant Viena o l’estètica d’un establiment mític, La Riojana (res a veure amb el xoriç… o potser si?).

I no contents amb tot això, entren al galop en l’apartat de monuments públics i cauen el dedicat als castellers, el monument a Verdaguer, el de Lluís Companys i, oh atac frontal als mites, el clàssic del Maginet i un dels més nous, el dedicat a commemorar els 125 anys del Nàstic.
Però si penseu que la cosa acaba aquí, us equivoqueu, abocats de cap a la tragèdia, aquesta patrulla d’estètica urbana, ha posat l’ull en el Nàsticus, la mascota del Nàstic, la copa de vidre commemorativa dels avortats Jocs Mediterranis del 2017 o les pàgines de contactes de la revista Més Tarragona.
I ja entrats en matèria no rebutgen el sacrilegi i ataquen la línia de flotació del tarragonisme més èpic, centrant en focus en els passos de Setmana Santa, en els armats, i, ai marededéu senyor, en els càntirs que contenen la preuada aigua de Sant Magí i en el culte mil·lenari i passional al Chartreuse.

---

El llibre el trobareu a la Secció Local de la Biblioteca i el podeu agafar en préstec! No té desperdici.

7.03 Tarragona BRU

 

Registre Civil Municipal de Tarragona

Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, creat per les Nacions Unides i que es va celebrar el dia 9 de juny, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona presenta l’accés al web dels volums generats pel Registre Civil Municipal de Tarragona durant els anys en què va estar en funcionament, des de 1836 fins a 1870.  Abans de la creació dels registres civils municipals, només les parròquies relacionaven els fets demogràfics més destacats de cada població: baptismes, matrimonis i defuncions. Una informació que en aquell moment es va considerar important salvaguardar.

El Registre Civil Municipal de Tarragona, es va iniciar de manera puntual l’any 1836. Posteriorment, cinc anys més tard, el 1841, la implantació del Registre Civil Municipal s’estendrà cap altres ciutats significatives i poblacions importants d’Espanya i, a partir d’aquest moment, els llibres del Registre Civil Municipal de Tarragona mantindran la seqüència fins a l’any 1870. Quan l’any 1871 es crea el Registre Civil, que depèn directament del Ministeri de Justícia, s’iniciaran nous llibres de registres i els anteriors passaran a ser considerats com a documentació històrica de cada municipi.

La informació que aporten aquests registres és molt important per a fonamentar estudis demogràfics i genealògics, o bé per a qualsevol recerca històrica en general sobre la població de la ciutat de Tarragona entre 1836 i 1870, és a dir durant un període de 34 anys. La digitalització d’aquests llibres de registre permet accedir a 102 volums amb més de 20.000 pàgines, que suposen 9.594 documents, accessibles a arxiu.tarragona.cat que aporten informació sobre:

 

• Registre de naixements: Noms, data i hora, domicili dels pares, nom de pares i avis, i parròquia del bateig
• Registre de matrimonis: Data, noms dels nuvis i dels seus pares, lloc de naixement de tots ells, estat civil dels nuvis, professió i domicili del nuvi i parròquia on se celebra el matrimoni
• Registre de defuncions: Data, nom del difunt, lloc de naixement, edat, estat civil, professió, malalties, existència de testament, domicili, cementiri on s’enterra, nom i lloc de naixement dels pares

 

• Accés al Fons del Registre Municipal de Tarragona (1836 – 1870)

 

Si voleu més informació sobre l’Arxiu Històric de la ciutat, premeu aquí