La Guerra Civil a Tarragona

Com ja sabeu, el 15 de gener de 1939, les tropes franquistes van ocupar Tarragona. Cada any es commemora aquesta data però, degut a la pandèmia, les activitats de memòria històrica tindran lloc, en principi, durant la primavera.

Des del 2009, l’Ajuntament de Tarragona i diverses entitats culturals programen tot un seguit d’activitats per a ajudar a conèixer els antecedents, el desenvolupament i els efectes posteriors del conflicte bèl·lic a la ciutat.

En el següent vídeo podreu veure un recull que resumeix totes les activitats en l’àmbit de la memòria històrica que s’han realitzat durant tots aquests anys.

La Plaça dels Carros

El passat 7 de gener, i dins els actes de celebració dels 30 anys de l’obertura al públic de l’Arxiu del Port de Tarragona, es va organitzar una xerrada amb l’arquitecte Ramon Aloguín al voltant de la Plaça dels Carros. La idea inicial consistia a fer una ruta, un recorregut presencial amb un petit grup de persones per visitar els diferents indrets de la plaça, però a causa de la pandèmia, es va decidir canviar el format i apostar novament per una opció no presencial. Així doncs, tot i que de forma virtual, Aloguín va fer un recorregut per la història d’aquesta plaça tan portuària i emblemàtica de la ciutat, la Plaça dels Carros.  Des del monument a Mercuri, passant pels edificis més representatius com el de l’Arxiu o el del Servei de Carreteres, els diferents noms que ha tingut, les reformes que s’hi han dut a terme al llarg dels anys, així com algunes anècdotes i detalls que potser han passat desapercebuts.

Podeu tornar a veure la conferència en aquest enllaç: https://youtu.be/r05pA09K9oo

Tanmateix, a la pàgina del Port de Tarragona, i dins la col·lecció “Petit Format” del Servei de Publicacions del Port de Tarragona, podeu descarregar-vos La plaça dels Carros de Ramon Aloguín. Una publicació feta amb motiu de la ruta prevista.
Per a descarregar-la podeu clicar aquest enllaç

El centre antic de la Part Baixa se situà a la plaça formada a la cruïlla dels actuals carrers Reial i Rebolledo. En el plànol de 1797, és perfectament visible el que es coneix per plaza del Puerto, amb un seguit d’edificis notables: la Duana, els magatzems de la Sal, el nou i el vell, altres magatzems, i cases particulars.

La nostra plaça dels Carros encara no existia, en el seu lloc es representa un turó que baixa fins al mar formant un roquer retallat. El camí en diagonal de Llevant és el que porta a Barcelona. La connexió amb la Part Alta se situa aproximadament a l’actual carrer dels Rebolledo. La plaça ha estat, de sempre, un espai important dins la geografia urbana de Tarragona. Un dels indicadors més visibles és la diversitat i la quantitat de noms que ha tingut.

Ben aviat es va conèixer com la plaza del Muelle del Puerto, que encara apareixerà en documents de 1848. El nom popular, dels Carros, no necessita justificació: els carros s’hi agrupaven per anar cap al port. En tallar l’accés a les vies del tren, les cues es van fer encara més i més llargues, tot esperant l’obertura del fatal pas a nivell.

L’Amenaça gihadista feta ficció

Duch, Teresa. La llum de l’impostor. Barcelona : Terra Ignota, octubre 2020.

La novel·la se situa a finals de l’any 2021, durant la lenta recuperació de la crisi provocada per la Covid-19, i narra les vicissituds de la protagonista davant una amenaça terrorista gihadista. La presidenta de la Generalitat demanarà ajuda a la sotinspectora Mimí Vidal per tal de fer front al problema. L’agent, que ja té trenta anys, haurà de combinar ara aquesta comesa amb l’evolució de la seva vida personal i familiar. 

Encarregada de furgar entre les xarxes de captació del Daesh, la sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra haurà d’aprendre a mossegar-se la llengua quan entra en contacte amb un membre de l’organització terrorista A La llum de l’impostor, que transcorre entre Tarragona i Lleida, Catalunya, sortosament, ja ha superat la Covid-19 i està presidida per una dona.

A la novel·la, un dels seus protagonistes es veu cridat a salvar l’Islam del perniciós Occident. Així, l’Isma viatjarà al cor de l’ISIS, encara que un cop allà, no trobarà les respostes que havia anat a buscar. No obstant això, què porta a joves catalans a anar a lluitar i a desenvolupar aquest odi? Aquesta és la qüestió de fons de la novel·la.

La Mimí, per la seva banda, viatjarà al fons més fosc de la Deep web, la internet profunda, per intentar combatre l’organització des de l’arrel. La sotsinspectora serà testimoni com la mentida, l’engany i la ignorància de molts dels aspirants seran clau en la captació d’activistes.

L’escriptora vimbodinenca té el blog salsa-ficció. És autora, entre d’altres, de la ruta literària ‘Arrelats’, sobre els arbres singulars de Vimbodí i Poblet;  ‘Viatges insòlits de viatgers abrandats’ i el recull de relats ‘Camins de pedra’. Amb aquesta obra, Teresa Duch, resident a Tarragona, continua la saga dedicada a la jove investigadora, iniciada l’any 2016 i amb un notable èxit de vendes i de crítica, amb ‘Les cadenes subtils’ i ‘El silenci de Vallbona’.

‘La Resclosa’, Centre d’Estudis del Gaià

 

El Centre d’Estudis del Gaià es funda l’any 1996. La seva gènesi cal cercar-la en l’interès d’una sèrie de persones de Vila-rodona per l’estudi i la difusió de la cultura, la història, la societat, el paisatge, les tradicions i els costums del  la vall mitjana de les Terres del Gaià. És continuïtat de la feina que s’havia començat des del  Museu de la Vila.

El CEG basa la seva activitat en l’organització de diverses activitats entre les que cal destacar sortides i excursions, xerrades, i, sobretot publicacions. Des del 1996 el CEG publica ininterrompudament “La Resclosa”, miscel·lània anual d’articles relacionats sempre amb les terres del Gaià amb temàtiques diverses. Algunes edicions han estat monogràfiques i d’altres han estat un compendi d’articles. Amb el pas dels anys han esdevingut una publicació de referència pel territori.

També s’han publicat diverses monografies sobre les Terres del Gaià i ha col·laborat en l’edició d’altres. La participació amb l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) permet fer intercanvis de les publicacions amb una bona part dels Centres d’Estudis del país i augmentar-ne la seva difusió. Des de bon començament el CEG forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Col.labora activament amb l’Associació Terres del Gaià.

 

Acaba de presentar, just el mes d’octubre de 2020, la seva miscel·lània número 24. Hi trobareu articles sobre els meandres del Gaià, les barraques de pedra seca del Gaià Mitjà, l’edat mitjana a Montferri , els inicis de la Guerra Civil a Salomó i el museu de Vila-rodona

 

Els números anteriors es poden consultar a http://www.raco.cat/index.php/Resclosa

‘Tom Carr, el lloc i l’instant’

El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) estrena una nova exposició en motiu de la publicació del llibre ‘Tom Carr. L’escultura mental : presència i contingència’, coeditat per la Diputació de Tarragona i Viena edicions.

L’artista de projecció  internacional, autor d’obres permanents o efímeres, a Tarragona, París i altres ciutats; exposa tres de les seves darreres instal·lacions escultòriques al MAMT, amb la intenció de descobrir a l’autor de la gegantina escultura a la  rotonda d’accés a la Via Europa, ‘Entrance‘; entre altres obres.

Un dels trets característics de Carr és l’ús de la llum com a llenguatge i vehicle màgic, efímer i sostenible d’ocupació de l’espai. L’artista arriba al MAMT amb tres exposicions que segueixen aquests preceptes: ‘Melancholia’, ‘My red Studio’ i ‘Kunstkammer’.

Totes tres  escultures tenen com a  protagonista la  llum, la geometria, els reflexos i altres elements que conformen la signatura de Carr. L’exposició es podrà visitar fins al 14 de febrer  del 2021 de manera gratuïta. A Tarragona, l’obra de Carr es pot contemplar de manera permanent al mateix MAMT (‘La Capella – Aqua et tempus’).

Tom Carr (www.tomcarrstudio.com) és professor a l’escola Massana de Barcelona, i ha impartit cursos a l’School of Visual Arts de Nova York, entre altres centres. La seva obra ha arribat a diferents indrets de Catalunya, l’estat i l’estranger, bé sigui mitjançant exposicions temporals o bé a través d’instal·lacions permanents en espais públics. Actualment viu i crea a Sant Quirze del Vallès.

Podeu trobar més informació sobre l’exposició a la web del MAMT.

El patrimoni immaterial al Camp i al Priorat. Taller Gener-març 2021.

Raquel Ferret, filòloga catalana i gestora cultural. Actualment, vicepresidenta i coordinadora del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria de Carrutxa. Ha realitzat tasques d’investigació, documentació i també treballa com a guia turística mostrant el patrimoni material de diferents municipis del Baix Camp, la Ribera d’Ebre i el Priorat.

Diables de Falset

Per altra banda, Carrutxa va néixer l’any 1980 amb la voluntat de fer recerca i difondre aspectes de la cultura popular i el patrimoni etnològic.

Aquest taller pretén acostar-nos al ric patrimoni immaterial que caracteritza el Camp i el Priorat des de diferents vessants. Es tracta de recórrer un camí basat en coneixements i experiències que ens mostraran tot allò que els nostres avantpassats ens han transmès de generació en generació, passant per costums, creences, danses o el foc.  En definitiva, una proposta per que desvetlla un ventall d’elements que han donat sentit d’identitat i continuïtat a aquest territori.

PROGRAMACIÓ:

GENER

Què és el patrimoni immaterial?
El folklore oral: la literatura popular, el cançoner, el llegendari…

FEBRER

La vida quotidiana i la festa. 
Els costums a la vida quotidiana, la gastronomia, el cicle de l’any…

MARÇ

Música, dansa i teatre.

Aquest taller virtual el podreu gaudir des de casa a través de la plataforma Tellfy. La inscripció és gratuïta però les places són limitades. Hi col·labora l’Institut Ramon Muntaner

Priorat en persona

Priorat en Persona és un dels projectes més interessats que vinculen la literatura amb el territori. Es desenvolupa cada dos anys des del 2009 i és impulsat pel Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi. Sis escriptors passen quatre dies al Priorat i, durant aquesta estada, persones que viuen al Priorat els ensenyen el seu paisatge i el seu fer. Després de l’experiència, els escriptors han de triar unes paraules vinculades a l’estada i escriure una sèrie de definicions literàries en forma d’entrades de diccionari. L’any següent, retornen al Priorat i passen per la biblioteca, l’escola i l’institut per explicar a petits, joves i adults el procés creatiu i per compartir la visió que n’han tret del territori.

Fa onze anys que va començar Priorat en Persona. Fins ara hi han participat trenta-cinc escriptors d’arreu dels Països Catalans, que han entrat en contacte amb aquest paisatge mitjançant vint-i-quatre prioratins, els ‘adalils’, que viuen als diferents pobles de la comarca. L’experiència i el diccionari en línia es pot consultar a la web prioratenpersona.cat.

Els escriptors van entrar en contacte amb quatre habitants de quatre pobles del Priorat. A aquestes figures el projecte les anomena adalils. Amb elles van passar un matí o una tarda. Els van ensenyar el seu Priorat Anaïs Estrems, una jove remeiera a Poboleda; Josep Palet, naturalista, guia d’excursions i educador mediambiental a Margalef, a més d’elaborador de melmelades a Margalef; Gemma Sentís, professora a l’institut de Falset, del Lloar; i Josep Borrell Bargalló, pagès, anotador de dades climàtiques de la Serra d’Almos.

El Centre Quim Soler, la literatura i el vi és l’entitat que impulsa Priorat en Persona,
i té la voluntat de contribuir a dinamitzar la cultura de la comarca i a la comarca, en
especial en l’àmbit de la literatura i sempre amb un compromís ferm amb la realitat
del territori on s’ubica i a partir del qual es generen les propostes. I amb un
protagonista sempre present, el seu paisatge cultural, és a dir, l’espai i les persones
que el fan dia a dia.

Durant aquests deu anys, s’ha anat bastint un paisatge literari en forma de diccionari, perquè les paraules triades, presentades en forma de diccionari, permeten que “Priorat en Persona” sigui una obra oberta, sempre en construcció, individual i col lectiva alhora. Per celebrar aquesta primera dècada, l’any 2009 es va aplegar en una “plaquette” una tria de textos dels vint-i-nou autors que han passat pel “Priorat en Persona” i han deixat la seva empremta literària.

Trobareu més informació sobre el projecte aquí .

El llegat fotogràfic de Tarragona

Giner Filella, Ramon ; Vidal i Ragazzon, Rafael. Fotos Fer-Vi. Tarragona : 1965-2015. Tarragona : Insitu Comunicació, 2020

---

Durant cinquanta anys, entre 1965 i 2015, Josep Ferrer Vilar Fer-Vi, el fotògraf del Cós del Bou de Tarragona, va retratar esdeveniments familiars, socials, esportius, lúdics o festius de la ciutat. Quan va plegar, ara fa cinc anys, el seu arxiu acumulava un milió de negatius a més de tot el material digital. 

Així és com va néixer el llibre Fotos Fer-Vi Tarragona 1965-2015, una publicació que recull 893 fotografies inèdites de l’arxiu del fotògraf tarragoní. L’obra la signen Ramon Giner i Rafael Vidal, que durant aquests cinc anys han estat treballant frec a frec amb Fer-Vi en la selecció de les imatges, així com en la seva documentació. El primer que van fer va ser mirar de situar cronològicament les fotografies, un treball complicat perquè Fer-Vi ordenava els carrets numeralment, de manera que cada carret estava identificat amb un número consecutiu. «Una manera de trobar les dates va ser buscar referències publicades en diaris,  i a partir d’aquí, un cop teníem la imatge situada, establíem el cicle natural per a les següents. És a dir, Reis, Carnaval, Setmana Santa, comunions, Sant Roc, Sant Magí, la Tecla, el Concurs de castells, Nadal i santornem-hi. En paral·lel, els dos autors van fer una tasca gairebé detectivesca per identificar  bona part dels protagonistes de les imatges. 

El llibre, editat per Insitu Comunicació, resulta un compendi de moltes de les coses que han passat a Tarragona des de l’any 1965, ordenades per temes. Des de visites institucionals a esdeveniments esportius com els ascensos del Nàstic i els Jocs Olímpics del 1992, passant per espectacles culturals, processons, els comerços o les diades castelleres. Són les instantànies que immortalitzaven la mirada de Josep Ferrer quan es fixava més en les emocions dels castellers que no pas en el 4 de 7 que acabaven de descarregar

Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2020/2021

Fins al 15 de gener de 2021, qui estigui interessat podrà presentar-se a una nova edició dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. En aquesta 31a edició es convocarà el Premi de novel·la Pin i Soler, el Premi de traducció Vidal Alcover i el Premi de narrativa curta Tinet.  

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona es van iniciar amb Òmnium Cultural del Tarragonès i des de l’any 1992, la convocatòria s’organitza des de l’Ajuntament de Tarragona. A partir de 2002, també s’hi va afegir el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Aquestes tres entitats mantenen el compromís, un any més.  

Així, el Premi Pin i Soler està dotat amb 21.000 € i s’hi poden presentar novel·les en català, de tema lliure, amb un mínim de 150 pàgines. L’edició va a càrrec d’Angle editorial. El jurat d’aquesta edició està integrat per: Xavier Aliaga, Lluís Anton Baulenas, Pere Guixà, Marina Porras, Vicenç Villatoro i Joan Chavarria com a secretari. 

El Premi Vidal Alcover, que té la característica de premi-beca, està dotat amb 12.000 € i s’hi poden presentar projectes de traducció al català d’obres literàries que, per la seva com­plexitat i importància i per la dedicació que comportin, impliquin la necessitat d’un ajut econòmic per ser duts a terme. L’edició va a càrrec de les edicions de 1984. El jurat d’aquesta edició està integrat per: Montserrat Franquesa, Jordi Jané, Jaume C. Pons Alorda, Joan Casas, Dolors Udina i Rosa Ibarz com a secretària.  

Per últim, el Premi Tinet està dotat amb 1.000 € per la Diputació de Tarragona i s’hi poden presentar contes en català, de tema lliure, d’entre tres i sis pàgines. L’edició de l’obra guanyadora junt a altres 14 textos seleccionats va a càrrec de Cossetània edicions. El jurat d’aquesta edició està integrat per: Teresa Colom, Alba Dalmau, Lurdes Malgrat, Xavier Mas Craviotto, Albert Ventura i Amadeu Roig com a secretari. 

Els treballs que optin als premis es poden presentar fins al 15 de gener de 2021, a les 24 h a l’adreça lletres.tgna@tarragona.cat . L’anunci dels guanyadors es farà durant la primavera del 2021.  

Podeu consultar les bases completes a la pàgina web de la Casa de les Lletres.

‘Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya’

El passat dilluns 14 de desembre es va presentar a Bonastre el catàleg de l’exposició ‘Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya’.

Aquesta exposició ha estat organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional  (APSAT )(Associació per la pedra seca i l’arquitectura tradicional).

Amb motiu del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han produït aquesta exposició sobre les construccions i les tècniques presents al nostre país. La mostra, eminentment fotogràfica, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial.

L’exposició segueix el seu recorregut d’itinerància per arreu de Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Centre d’Interpretació de la Serra de Montsià (Montsià), al Museu de les Terres de l’Ebre (Montsià), a la Societat l’Amistat de Cadaqués (Alt Empordà) i al Casino Centre Cultural / Casa Lluvià (Bages).

A continuació està previst que vagi, ja al 2021, a: Alcover (Alt Camp), Olot (Garrotxa), Tortosa (Baix Ebre), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Sitges (Garraf), Móra la Nova (Ribera d’Ebre) i, finalment, Girona (Gironès).

L’exposició es podrà visitar fins el dia 10 de gener de 2021 al Centre Cívic de la Societat de Bonastre (Baix Penedès)

A més a més, el catàleg es troba a la venda en aquest enllaç : https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Podeu veure més informació sobre l’exposició aquí : https://bit.ly/3msL3oc