“Tots som la Tecla : 60 històries de la festa major tarragonina” de Laia Díaz.

TotssomlaTeclaPORTADA.smallDíaz, Laia
Tots som la Tecla : 60 històries de la Festa Major tarragonina. Valls : Cossetània : Ajuntament de Tarragona, 2019.

 

És una xifra difícil de determinar, però, des del Departament de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Tarragona, calculen que entre elements, balls i músics, més de 700 persones participen de manera directa en el Seguici de Santa Tecla.

A aquests centenars, cal sumar-hi la gent que aquells dies treballa,  o ha treballat prèviament, perquè tot surti a la perfecció. També els milers i milers de tarragonins que, any rere any, esperen impacients el so de les gralles que marquen l’inici dels castells o el pas de la Cercavila pels carrers de la ciutat.

Mirat amb perspectiva, això són moltíssimes històries personals, moltíssimes anècdotes. N’hi ha que es repeteixen anualment, mentre que altres són úniques i han ajudat a forjar l’amor que tota aquesta gent sent per la festa major.

Tots som la Tecla és això. Un recull d’històries d’amor per la festa major de Santa tecla. Històries de persones que viuen la festa major des de dins, d’altres que la viuen des de fora i, fins i tot, de gent que, sense voler-ho expressament, s’ha trobat al bell mig d’una bonica relació amb Tarragona i la seva festa major.

                                                                                             [El perquè de tot plegat. p. 4]

Podeu llegir aquí la ressenya del llibre a la web d’Editorial Cossetània amb un recull de premsa.

“Gegants moros de Tarragona . Intervenció global, recuperació històrica i nou simbolisme” d’Àngels Cantos, Josep M. Casas i Antonio Gómez.

morosCantos, Àngels
Gegants moros de Tarragona : intervenció global, recuperació històrica i nou simbolisme / Àngels Cantos, Josep M. Casas, Antonio Gómez. Tarragona : l’Ajuntament : Arola, 2019.

L’objectiu fonamental del  llibre és recopilar de forma gràfica i textual el procés de restauració i renovació de la parella de Gegants Moros de Tarragona, un projecte presentat al públic el 16 d’agost de l’any 2015 amb motiu del 30è aniversari de les actuals peces. La idea de la publicació és de l’equip d’artistes i professionals responsables del projecte: Àngels Cantos, Antonio Gómez i Josep Maria Casas. Es recopila la informació directa dels autors pel que fa a inspiració, selecció i criteris d’intervenció. Una part de les imatges provenen del procés de documentació del treball de restauració, altres provenen d’arxius familiars i un tercer grup s’han fet expressament per a aquest llibre. S’han triat imatges que permetin gaudir al màxim fins a l’últim detall de les peces, descobrir els processos creatius dels aixovars des del seu germen més conceptual i apreciar el rigor en la intervenció directa i el respecte i la cura en l’elecció de cada element del vestuari i dels complements. S’aprofita per donar a conèixer amb més profunditat la història de la parella i el seu lligam amb la ciutat i analitzar-ne la tipologia i iconografia, els atributs i els avatars en el temps. S’ha intentat apropar informació ja publicada, dades poc conegudes i d’altres de perdudes en el temps i contribuir amb algunes notícies i passatges històrics interessants i reveladors. No és un llibre d’investigació com a tal, però hi queden plantejades algunes hipòtesis i primeres observacions a partir d’una profunda anàlisi, amb el desig que en algun moment puguin ser corroborades o refutades, fet que significaria, en qualsevol cas, nous estudis i documentació inèdita. S’ha pretès fer un llibre que ofereixi una nova proximitat amb els Gegants Moros, una parella que suma al seu valor historiogràfic i antropològic un valor artístic inqüestionable que la converteix en una parella de gegants molt singular. Unes peces estimades pels tarragonins i que són indubtablement un dels símbols de la ciutat.                                                                                                                                                                                                                     [Introducció p. 11]

Podeu llegir aquí la crònica de la presentació del llibre al Més Tarragona Digital del 16 de setembre de 2019.

L’edat dels arbres del bosc de Poblet.

muntanAl facebook del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet es fa esment d’un estudi dendrocronològic fet per Elena Muntán i Bordas en el qual es daten 101 arbres de 6 espècies diferents.  Són 76 pinasses, 13 rojalets, 4 pins blancs, 1 pinastre, 5 teixos i 2 fajos. De tots aquests arbres, 20 superen els 300 anys, 2 passen de 400 i 2 tenen més de 500 anys.

Consulteu aquí la pàgina de facebook del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet amb el llistat dels arbres.

Podeu consultar aquí l’article d’Anton Vallvey Alejandre. “Els arbres singulars i vells del Bosc de Poblet”, publicat a Podall (Montblanc) núm. 6-7 (2017-2018) p. 438-454.

En el Centre de Documentació del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, situat a l’Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí, podeu consultar l’estudi següent:

Muntán Bordas, Elena. Datació dels arbres vells del Bosc de Poblet. L’Espluga de Francolí : Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, 2017.

 

Tarragona en 15 llibres (11): “Rics i poderosos, però no tant. La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII” de Salvador-J. Rovira i Gómez.

ricsRovira i Gómez, Salvador-J.
Rics i poderosos, però no tant : la noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII / Salvador-J. Rovira i Gómez ; pròleg d’Armand de Fluvià i Escorsa. Tarragona : Cercle d’Estudis Històries i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2000. 318 p. ; 19 arbres genealògics.

El treball del doctor Salvador-J. Rovira i Gómez està dedicat a la classe noble resident en el segle XVIII als pobles avui integrats al Tarragonès. Consta de tres apartats desiguals en el nombre de pàgines.

“L’apartat primer només consta d’un capítol i vol ser una aproximació panoràmica a la realitat de la part del Camp de Tarragona que hom anomena Tarragonès, durant el set-cents, a fi d’ajudar el lector a situar-se en el medi físic, polític, social i econòmic en què visqueren els personatges estudiats. […] 

El segon a apartat és el més extens, podríem dir que el nucli de l’estudi; aplega quaranta-vuit capítols dedicats a considerar els llinatges i les famílies nobles que durant el set-cents visqueren als municipis del Tarragonès i concretament als d’Altafulla, Constantí, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp i Vila-seca. […] ressaltar els trets biogràfics de les persones de l’estament nobiliari […] que pertanyien als llinatges de ciutadans honrats de Barcelona: Alemany, Bellver, Borràs, Casals, Fontanilles, Fort, Güell, Martí (Atafulla), Martí (Tamarit), mestre, Pastor i Ribalta; ciutadans honrats de Tarragona: Alberic, Blanxart, Borràs, Canals, Cases, Cerezo, Claver, Ferrer i Hortoneda; hidalgos: Cadenas i Virgili; donzells i cavallers: Boixadors, Castellví, Foraster, Homdedeu, Kies, Plana, Potau, Prat, Queraltó, Ricard, Rovira, Torrell, Torrent i Valls; nobles: Castellarnau, Claver, Ferran, Figuerola, Galli, Llorac, Martí (Ardenya), Montoliu, Pontarró, Vertamon i Vidal; títols del Montserrat (marquès de Tamarit), Morenes (baró de les Quatre Torres) i Sentmenat (marquès de Sentmenat). També s’ha dedicat una capítol a tractar els llinatges ennoblits pel rei arxiduc Carles III. 

La tercera part, finalment, contempla els aspectes econòmics (propietat i activitats econòmiques en general), les senyories, la faceta familiar (política matrimonial, dots i escreixos, dedicació a l’Església i a la milícia, el nivell de vida i la cultura, les darreres voluntats i sepultures) , la participació en institucions (Ajuntament de Tarragona, Societat Econòmica d’Amics del País i Port de Tarragona) i la intervenció en la guerra Gran dels membres de l’estament nobiliari.”                                        [De la Introducció de l’autor. p. 17]

Consulteu aquí el llibre en format pdf.

Aneu al post anterior de la sèrie: Tarragona en 15 llibres (10): “Tàrraco. guia arqueològica” de Jordi Rovira Soriano i Òscar Martín Vielba.

“L’Arquitectura del color”. Exposició sobre Jujol al Palau Güell. Any Jujol140.

expo-jujol-palau-gu-ell-1_1_630x630Exposició Jujol l’arquitectura del color.
El Palau Güell de la Diputació de Barcelona
Fins el 3 de novembre 2019.

La inauguració de la mostra Jujol l’arquitectura del color va tenir lloc el dilluns 15 de juliol. Es podrà visitar fins el 3 de novembre d’enguany. Va comptar amb la participació de la directora del Palau Güell, Nico Pérez; l’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, i els comissaris de la mostra, Rosa Maria Creixell i Sergio Fuentes. L’exposició està organitzada per l’Ajuntament de Sant Joan Despí en conveni amb la Diputació de Barcelona en el marc de l’Any Jujol140.

Jujol, l’arquitectura del color és una exposició monogràfica que reconstrueix la trajectòria de l’arquitecte. La mostra s’endinsa en l’obra de l’artista que, tot i haver patit cert oblit, en l’actualitat se’l considera una figura pionera del modernisme català i de l’arquitectura contemporània. Es ressegueixen els anys de formació i, també,  els darrers treballs, tot assenyalant la vessant de professor i teòric de l’arquitectura, a més de les múltiples intervencions com a escultor, dibuixant, decorador i dissenyador.

Continua llegint

Tarragona en 15 llibres (10): “Tàrraco. guia arqueològica” de Jordi Rovira Soriano i Òscar Martín Vielba.

guiatarracoRovira i Soriano, Jordi
Tarraco : guia arqueològica / Jordi Rovira Soriano, Òscar Martín Vielba. Tarragona : Reial Societat Arqueològica Tarraconense : Fundació Privada Mútua Catalana, 2012. 348 p. 

L’obra va ser publicada en català l’any 2012, coincidint amb la primera edició del Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic celebrat a Tarragona. S’hi recullen una gran part de les referències als vestigis arqueològics de la ciutat romana de Tàrraco trobats fins ara. El llibre s’estructura a partir de la seqüència cronològica iniciada en la segona guerra púnica, però se centra primordialment en l’època imperial, quan ciutat assolí la màxima importància. El final de l’antiguitat tardana tanca l’abast cronològic del llibre. S’hi inclouen, a més de fotografies, 1.170 il·lustracions i descripcions detallades de més de 300 edificis, monuments o elements arqueològics, siguin o no visitables en l’actualitat. Destacats historiadors, arqueòlegs i filòlegs aporten en cada capítol la seva visió especialitzada. Som davant una obra sintètica, rigorosa i no per això, menys divulgativa.

L’edició en castellà es va fer l’any 2014. S’hi van incloure algunes actualitzacions de detall. Entre els afegits destaquen dos vídeos amb intervencions de Jordi Rovira (1966-2014), coautor del llibre, disponibles a partir de la lectura de codis QR impresos.

Jordi Rovira Soriano és fill adoptiu de Tarragona i ha rebut diversos homenatges pòstums. Podeu accedir aquí al fullet escrit per Jordi López Vilar Homenatge a Jordi Rovira Soriano (1966-2014) : fill predilecte de Tarragona, editat per l’Associació de Bibliòfils de Tarragona  i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense el 2015

Aneu al post anterior de la sèrie: Tarragona en 15 llibres (9): Tarragona: Una passejada pel terme, una retrobada amb la gent de Maria Teresa Muntanya i Francesc Escatllar.

Clubs de lectura tardor 2019. Presentem la nova programació.

Logo_CdL.jpg_938201611El dijous dia 19 de setembre a les 18,30 presentarem els cicles del Club de lectura de la Biblioteca per a la propera tardor. Vet aquí la nostra proposta:

Cicle Novel·la policíaca. Los mares del sur de Manuel Vázquez Montalbán, El lladre de pastissets d’Andrea Camilleri i Total Kheops de Jean-Claude Izzo. Els dijous 17 d’octubre, 14 de novembre i 12 de desembre. Conduït per Margarida Aritzeta.

Cicle 2PiniSoler: Garites deshabitades d’Adam Manyé  i Ciutat de mal, de Jaume C. Pons Alorda. Els escriptors seran amb nosaltres els dies 28 d’octubre i 25 de novembre. En col·laboració amb la Casa de les Lletres.

Cicle Llegir el teatre. Medea Redux de Neil LaBute, La mujer sola de Dario FoEuropa bull de Jordi Oriol. El dimarts 8 d’octubre, el dilluns 4 de novembre i el dimarts 3 de desembre. Conduït per Cinta Ramon. En col·laboració amb TeclaSmit Teatre.

Cicle llibres gairebé savis. La España vacía de Sergio del Molino i Construir i habitar : ètica per a la ciutat de Richard Sennett. Els dimarts 22 d’octubre i 10 de desembre. Conduït per Esteve Masalles.

Club de lectura d’àlbums il·lustrats.  El banc blau / El banco azul d’Albert Asensio i La caputxeta vermella de Roberto Innocenti, argument i il·lustracions; Aaron Frisch, text. Els dijous 21 de novembre i 19 desembre. Conduït per Imma Pujol amb la col·laboració de Concepció Gil.

Club de lectura de còmics : La mirada del MonstreCruzando el bosque d’Emily Carroll, Monstress: Despertar amb guió de Marjorie Liu i dibuix de Sana Takeda i Lo que más me gusta son los monstruos d’Emil Ferris. Els dijous 10 d’octubre, 7 de novembre i 12 de desembre a les 17,30 h. Conduït per Emili Samper. En col·laboració amb Deliròpolis.

A partir del dia 19 de setembre inscripcions presencials a la Biblioteca Pública i per correu electrònic a bptarragona.cultura@gencat.cat.

 

Altres latituds, altres viatges 2019. “Alce nego habla. Historia de un sioux” de John G. Neihardt.

alce nedroCompartim la lectura . Sessió de comentaris.
Dimarts 24 de setembre 2019 a les 18,30 h.
Alce nego habla. Historia de un sioux de John G. Neihardt
Cicle Altres latituds, altres viatges.

“Lo de la pintura roja, las dos plumas de águila y hacer volver la gente al Gran Espítitu me obligó a reflexionar intensamente. Yo había tenido una  visión grandiosa que hablaba del retorno del pueblo al aro de la nación.”

El cèlebre visionari i curandero dels lakotes Ant Negre (1863-1950) va conèixer el poeta, escriptor i crític John G. Neihardt el 1930 a la reserva de Pine Ridge (Dakota del Sud), i li va demanar que compartís la seva història amb el món. Les seves punyents visions sobre la relació entre l’ésser humà i la terra han convertit aquest llibre en un clàssic que pot ser llegit de diverses maneres: com un retrat de la vida lakota, com la història d’una de las nacions de nadius nordamericans o com un testament espiritual perdurable. Se’ns farà present el context, la història, les tradicions i la manera de pensar i sentir, d’una de les moltes altres comunitats índies que habitaven Nord-Amèrica abans de l’arribada dels europeus.

Pots consultar aquí l’entrada a l’altre llibre del cicle 2019: La vida en la ruta de la seda de Susan Whitfield.

 

Tarragona en 15 llibres (9): “Tarragona: Una passejada pel terme, una retrobada amb la gent” de Maria Teresa Muntanya i Francesc Escatllar.

escatllarMuntanya i Martí, Maria Teresa
Tarragona : una passejada pel terme, una retrobada amb la gent : onomàstica tarragonina amb anotacions multidisciplinars / Maria-Teresa Muntanya i Martí, Francesc Escatllar i Torrent.
Tarragona : Arola ; Ajuntament de Tarragona, 2007. 3 volums.

Aquest recull té un abast considerable que el fa diferent dels reculls d’onomàstica municipal als quals estem avesats. Ho resulta tant per l’extensió de la documentació antiga i moderna examinada, com per la meticulositat de l’enquesta oral duta a terme bocí de terra per bocí de terra, propietari per propietari. Els autors examinen una multitud d’horts, els noms dels quals són sovint diversos per a un mateix espai, segons les èpoques. I es parla dels sectors de secà, amb garrofers, ametllers i olivers, i vinya. Fan igualment amb els masos, alguns dels quals són descrits arquitectònicament sense estalvi de detalls estructurals i ornamentals. Hi estan relacionades les parcel·lacions, algunes d’antigues, anteriors a la guerra de 1936. S’hi parla amb detall de la xarxa de comunicacions. Hi apareixen noms d’estructures de defensa militar des d’epoques primitives i fins a la modernitat. Hi són abundants els antropònims de tots els períodes històrics. I també hi proliferen els renoms.

[Presentació de l’editorial Arola, diponible aquí

Aneu al post anterior de la sèrie: Tarragona en 15 llibres (8): “Escultures, làpides i fonts” de Joan Gisbert i Canes.

Tarragona en 15 llibres (8): “Escultures, làpides i fonts” de Joan Gisbert i Canes.

lapidesmd6920863130Gisbert i Canes, Joan. Tarragona : escultures, làpides i fonts : monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / per Joan Gisbert i Canes ; col·laboradors: M. Elena Virgili i Bertran, Octavi Vilà i Mayo, Montserrat Ferré i Gras.
Tarragona : Arola, 2003.

Les escultures públiques i les fonts són un dels principals elements ornamentals de les poblacions. Col·locades a l’aire lliure en parcs, places o carrers, col·laboren en l’entramat urbà i són, al mateix temps, uns signes d’identitat locals. Per aquestes raons, el seu estudi contribueix a conèixer unes evolucions urbanístiques i els seus condicionaments sociopolítics. […]

Hem ordenat aquest estudi en diverses parts. La primera, i de fet, la més extensa, comprèn les escultures, ja fossin erigides com a monument, o per complir una funció ornamental, i hem cregut adient dividir-la cronològicament en tres grans períodes:

— El que abarca fins el 1938, caracteritzat per una certa apatia en la col·locació d’escultures públiques.
— El que comprèn els anys del franquisme, marcat per les directrius i prohibicions del règim dictatorial.
— El darrers tram del segle XX, que arrenca amb l’inici de la recuperació de la normalitat democràtica l’any 1977. […]

La segona part del llibre la dediquem a les fonts, incidint d’una manera especial en les que han tingut una major importància urbanística. Tractarem després de les làpides commemoratives, dividint-les també en tres grans períodes, com les escultures públiques.
Finalment, hem volgut presentar unes breus biografies dels autors de les principals escultures de Tarragona i una petita fitxa tècnica d’aquestes. Incloem també un índex onomàstic i un apartat bibliogràfic, per facilitar la tasca dels que vulguin aprofundir més en el tema.                                              

[De la Introducció. p. 13-14]

Aneu al post anterior de la sèrieTarragona en 15 llibres (7): “Tarragona escrita. La ciutat vista pels escriptors” de Joan Cavallé Busquets.