Exposició “15 anys de les Contalles de Sant Magí”

S’acosten els preparatius de les Festes de Sant Magí. Enguany es celebra el 15è aniversari de la representació produïda per l’Esbart Santa Tecla i a l’Antiga Audiència es presenta una exposició sobre les Contalles.

Les Contalles és un ball representació que es porta a escena a l’Amfiteatre Romà durant les Festes de Sant Magí el mes d’agost. L’Esbart Santa Tecla, amb “CONTALLES DE SANT MAGÍ”, continua la seva TRILOGIA de projectes etnocoreogràfics, que fan referència a tres aspectes històrics de la cultura tradicional de la ciutat de Tarragona com són:

• EL RETAULE DE SANTA TECLA (estrenat l’any 1991)
• CONTALLES DE SANT MAGÍ (estrenat l’any 2003)
• EL PAS DELS TITANS

L’Esbart Santa Tecla, va projectar les CONTALLES per honorar la figura del nostre co-patró Sant Magí, i amb la pretensió d’ajudar a donar a conèixer a tothom la història del Sant.

Aquesta recreació etnocoreogràfica, com expressió de la senzilla però sentida devoció de Tarragona al Sant ermità de la Brufaganya, i que és recordada i celebrada cada 19 d’agost, es fonamenta en la senzillesa de la tradició de la seva vida, en l’ús d’una manera totalment original, de la forma de les moixigangues.

La configuració temàtica segueix el plantejament de les moixigangues cristològiques pròpies de les comarques que integren la Catalunya Nova.

L’equip d’investigació d’aquest projecte, ha volgut innovar en la fórmula del ritornel.lo, incorporant-hi la veu en la forma dels antics cors grecs.

Aquí veiem les Contalles de Sant Magí, mostrant-vos els seus quadres escènics, la seva base musical i la denominació dels actuants.

QUADRES DE LES CONTALLES

1. ARRIBADA DE SANT MAGÍ A LA BRUFAGANYA. Magí en pelegrinatge, arriba a la Brufaganya, viu, prega i predica practicant l’ermitatge.
2. PRETOR – SANT MAGÍ I LA DONA ENDIMONIADA. Davant d’un nou edicte imperial contra els cristians, el Pretor de Tarragona, fa detenir a l’ermità Magí. Falsa proposta de llibertat si cura a la seva filla que està endimoniada. Magí el miracler, la cura. Enfollit, el Pretor, el fa empresonar.
3. SANT MAGÍ EMPRESONAT. ALLIBERAMENT PORTAL DEL CARRO. Miracle de l’alliberament de la presó. Surt pel portal Nou, tot i la vigilància dels soldats romans, i marxa de nou a la Brufaganya.
4. SANT MAGÍ ORANT A LA COVA. MIRACLE DE L’AIGUA. Els soldats el troben, li demanen aigua. Magí fa el miracle de la font.
5. MARTIRI I MORT DE SANT MAGÍ.
6. DEVOCIÓ A SANT MAGÍ.
7. CONTRAPÀS.

Entre figura i figura va l’enllaç musical i el Ritornel.lo.

LES MELODIES POPULARS QUE S’APLIQUEN SÓN:

1. Toc d’entrada i marxa dels pelegrins -> Tonada completa del Ball de Sant Magí.
2. Enllaç a ritornel.lo -> Sant Joan, cançó de sega del camp de Tarragona.
3. Ritornel.lo -> Cor grec, parlat amb la lletra de les “cobbles del gloriós Sant Magí”.
4. Figures o quadres -> Melodia del manuscrit d’orgue tarragoní. Anònim.
5. Contrapàs de l’aigua -> Fusió de les tres melodies anteriors i de la canço popular “les fonts de Magí”

NOMBRE I DENOMINACIÓ DELS ACTUANTS:

Un total de 25 executants, amb la següent distribució:

1. Un home, símbol de la figura de Sant Magí.
2. Setze pelegrins
3. Vuit testimonis
4. Cors grecs (10/12 persones)

 

Lloc : Antiga Audiència. Plaça del Pallol

Dates : del 13/08/2018 al 09/09/2018

Horari : de dilluns a dissabte de 9 a 20h. Diumenge de 10 a 14h.

 

 

Anuncis

L'”Arqueològica”, Creu de Sant Jordi

 

 La Generalitat de Catalunya ha concedit a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (l'”Arqueològica”, com se la coneix) la Creu de Sant Jordi. Aquesta distinció coincideix amb el 175è aniversari de la institució.  El motiu del guardó és la dedicació de l’entitat a la salvaguarda i preservació del patrimoni arqueològic i cultural de les comarques de Tarragona des de mitjans del s. XIX.

 

La Junta de Govern de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar el juliol de l’any passat donar suport al fet que la institució rebés aquesta distinció. El consistori destacava la feina de l’Arqueològica pel territori. També destacava que la Societat és responsable de la recuperació de peces tan emblemàtiques per a la ciutat com el mosaic de la Medusa o els frisos d’entaulament del temple d’August

Fundada l’any 1844, és, potser, l’entitat més antiga que existeix a Tarragona i compta amb un fons de 44.000 volums, la majoria publicacions especialitzades. La defensa i difusió del patrimoni històric han estat des dels seus inicis els seus objectius. Es dedica a la salvaguarda i difusió del patrimoni arqueològic i cultural de les comarques tarragonines des de mitjans del s. XIX. L’Arqueològica va més enllà de ser un punt de trobada d’informació teòrica i recerca sobre patrimoni històric. Organitza activitats, sortides i cicles de conferències amb arqueòlegs i altres professionals de primera línia. El contacte amb altres associacions similars del món, que es calcula que n’hi ha al voltant de 260, ha permès que la Societat disposi d’una àmplia biblioteca de revistes arqueològiques d’arreu.

Una biblioteca que es troba a la mateixa seu de l’entitat, al carrer Major. Compten amb gairebé 500 socis i des del 1901 publiquen un butlletí, el Butlletí Arqueològic, amb una àmplia difusió sobretot entre els estudiosos en la matèria. Mantenen l’esperit crític i, per això demanen que el patrimoni sigui accessible a tothom. En aquest sentit critiquen que actualment tant el Museu Nacional Arqueològic, per obres, com  la necròpolis estiguin tancats. I com a objectiu de futur reclamen el gran Museu Nacional Arqueològic de Tarraco i de Catalunya, que s’ha d’ubicar a la Tabacalera.  

Pel que fa a les persones a títol individual, de les 31 que han rebut el guardó del Govern català, hi destaquen Margarida Aritzeta i Victòria Almuni com a veïnes de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Victòria Almuni, de La Sènia, és històriadora, i se li ha reconegut la recerca que ha dut a terme especialitzada en temes històrics i arquitectònics de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià. Margarida Aritzeta, vallenca, és escriptora i professora de literatura, i se li ha volgut reconèixer la qualitat de la seva obra literària

 

Us deixem un article de Carla Clúa de la revista FET a Tarragona que edita Ricard Lahoz, en què explica el reconeixement a aquesta entitat en motiu de la concessió de la Creu de Sant Jordi

 

Xavier Dupré, arqueòleg

Xavier Dupré i Raventós (1956 – 2006) passarà a la història de la ciutat de Tarragona per ser l’arqueòleg que va impulsar la reconstrucció de monuments tan importants per a la nostra ciutat com el Circ o el Fòrum Provincial. Ho va fer quan ocupava el càrrec d’arqueòleg territorial a Tarragona del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Xavier Dupré va enfocar la seva vida a descobrir i preservar el patrimoni arqueològic, a Tarragona i arreu. Al llarg de la seva vida va reconstruir el passat amb força i pugnacitat i va llegar a Tarragona una consciència moderna de l’arqueologia.

Com a arqueòleg, Dupré va ser impulsor del Taller Escola d’Arqueologia, una iniciativa pionera a l’Estat.

També va realitzar una sèrie d’importants excavacions entre les quals destaca la capçalera del Circ i de l’Amfiteatre, el Col·legi d’Arquitectes, l’abocador romà del carrer
Vilaroma, l’església de Sant Miquel del Pla ola Necròpolis de la Ciutat.
Dupré es va incorporar a l’equip de la Escuela Española de Historia y Arqueologia a Roma on va dedicar-se a la investigació i difusió de l’antiga ciutat
de Tusculum al Lacio. Va morir a Roma l’any 2006.

Fotografia : Ram Giner

Per tot això, el passat mes de juny de 2018 l’Ajuntament de Tarragona va inaugurar un monument en homenatge a la seva figura i a tot allò que va representar per a la ciutat. Es tracta d’un conjunt escultòric, obra de l’escultora francesa establerta a Tarragona Béatrice Bizot. Ubicat al mateix Circ, Bizot busca la integració de la seva obra en l’espai i uneix la inspiració en fonts estètiques clàssiques amb referents contemporanis de l’escultura, com l’ús del bronze i el ciment o la col·locació de la peça en un mur de formigó.

El conjunt escultòric

La instal·lació està formada per sis caps de formigó, col·locats de manera harmoniosa i geomètrica dins d’alcoves repartides per la paret. Aquest mur, que fins ara només era un element estructural de separació entre el Circ i el carrer, agafa un significat de frontera, un valor simbòlic amb una elegància i una força que abans no tenia.

Fotografia : Ram Giner

La col·locació de la peça en el mur de separació entre el carrer —el món viu i actual— i la capçalera del Circ és molt simbòlica. Simbolitza la frontera entre passat i futur, justament el lloc on exerceix l’arqueòleg, que sempre tracta de lligar aquests dos espais del temps: explicar el passat per entendre la identitat present.

Aquests caps, inspirats en la bellesa clàssica, recorden els vestigis antics. Transmeten una serenitat i una calma que suggereixen civilització, paciència i el pas del temps. Envolten una peça de bronze i formigó que representa Xavier Dupré, en forma de silueta, amb la llibreta que sempre duia a sobre, contemplant el Circ. Ens contempla també a nosaltres, del món viu, que visitem l’espai. Està posicionat a la base d’una escala de bronze que puja cap a una cara de dimensions monumentals, en comparació amb la seva figura. L’escala representa la seva trajectòria professional, però també la de la seva ciutat, Tarragona, conscient del valor inestimable del seu patrimoni.

La peça permet recordar, també, que darrere d’aquest conjunt arqueològic hi va haver un home, un equip de treball i unes voluntats treballant per preservar el patrimoni, i que ho segueixen fent.

Béatrice Bizot

Béatrice Bizot és una artista francesa nascuda a Itàlia el 1966. Ha viscut, viatjat i exposat arreu del món. Actualment viu a Tarragona, on ha creat tres conjunts escultòrics al barri del Serrallo. La seva obra està molt inspirada pel món de la ciutat i de la construcció i hi inclou sempre la figura humana. Construeix noves arquitectures amb elements humans que formen l’alfabet d’una llengua pròpia. Les seves cares de ciment, inspirades en la bellesa grega antiga, reflexionen sobre el món actual i sobre com la humanitat s’adreça a Bizot.

Si voleu consultar les publicacions de l’arqueòleg existents a la biblioteca a través del catàleg Argus, aquí teniu un enllaç directe

“El Serrallo vist pels escriptors, una ruta literària”

Divendres 14 de setembre. Imprescindible reserva prèvia.

Tot passejant pel Serrallo escoltarem textos que han recreat literàriament el barri mariner i pescador de Tarragona. Així posarem en valor patrimoni vinculat amb el mar i el port, mitjançant la lectura en veu alta.

Els autors dels textos seleccionats han intentat copsar què té, o què ha tingut, el Serrallo de singular; d’altres han fet una descripció a partir d’impressions, vivències i records personals i encara d’altres han fet servir el Serrallo d’escenari versemblant per a les seves narracions. Cadascun amb la seva pròpia veu hi sentirem les paraules de novel·listes, contistes, cronistes i poetes.

Hi trobarem autors tarragonins com Josep Pin i Soler o el ja esmentat Josep Yxart.  També altres autors, més propers en el tems  com l’ Olga Xirinacs, Artur Bladé o Jordi Tiñena, ens acompanyaran amb fragments de les seves obres. No hi faltaran alguns escriptors molt coneguts, com Josep Pla o Carlos Barral, i d’altres amb prou vàlua, com Joan Antoni Domènech, Carles Cepero, Ignasi Revés, Felip Caudet o Imma Pujol.

La ruta “El Serrallo vist pels escriptors, una ruta literària” tindrà lloc el divendres 14 de setembre. El lloc de trobada és la porta d’entrada del Museu del Port, al moll de Costa. Cal fer reserva prèvia al bptarragona.cultura@gencat.cat o museuport@porttarragona.cat o als telèfons: 977 240331  o 977 259434.

“Pompeu Fabra. Una llengua completa”

 Exposició “Pompeu Fabra. Una llengua completa”

És una exposició itinerant creada per la Direcció General de Política Lingüística i gestionada pels serveis territorials de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

El 2018 és l’Any Fabra, any en què commemorem els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i Poch (1868-1948) i els 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica catalana. L’exposició presenta l’aportació de Fabra a la llengua catalana, el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya i l’impuls a la llengua que va suposar el seu treball. D’esperit autodidacte d’aprenentatge, Fabra forja un mètode lingüístic propi, però ben contrastat amb les teories lingüístiques del moment. Uns criteris que s’enriqueixen quan es relaciona amb altres intel·lectuals, que l’acullen amb respecte i comencen a anomenar-lo “el gramàtic” i, més tard, “el Mestre”.

Va ser al final del primer terç del segle xx, amb la gramàtica, el diccionari i les normes ortogràfiques de Fabra publicades, quan el català esdevé una llengua completa i de futur. Un estàndard apte per a tots els territoris de parla catalana i una llengua digna i preparada per encarar els reptes dels segles xx i xxi. Pompeu Fabra és el lingüista i gramàtic que codifica la llengua catalana i li dona la forma definitiva.

Antiga Caserna de la Guàrdia Civil

 Al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil (carrer López Peláez) ha finalitzat la segona fase d’una intervenció arqueològica que ha permès documentar l’existència d’un extens edifici d’època romana que ocuparia aquesta part extramurs del suburbi nord-occidental de Tarraco. Aquest edifici mostra una cronologia inicial del segle II dC (època flàvia), tot i que existeixen evidències d’activitat anterior com a punt d’extracció de roca o pedrera en el canvi d’era (segle I dC).

És a partir del segle III que l’edifici és abandonat, tornant a documentar activitat constructiva i funerària a partir d’època baix imperial, entre els segles IV i VI. Durant aquesta darrera fase les troballes més destacables han estat la documentació d’una estructura baix imperial datada entre els segles IV i V, destinada a la captació d’aigües subterrànies. Es tracta una estructura en forma de galeria amb accés esglaonat i coberta de volta de canó, que en el seu tram final es troba retallant el nivell natural de margues, de manera que queda condicionat l’espai amb accés a la veta aqüífera natural.

També s’ha localitzat una segona cavitat subterrània amb accés mitjançant un arc de mig punt obert al mur que delimita el gran edifici del segle II pel seu límit oest; al fons d’aquesta cavitat s’ha localitzat una altra surgència d’aigües naturals, tot i que la seva funcionalitat no sembla estigui associada a l’aprofitament de l’aigua sinó més aviat al control de les humitats que provoca la veta aqüífera.

El projecte constructiu preveu que aquestes estructures subterrànies siguin accessibles només per a investigadors, un cop quedi enllestit el nou edifici. La fase baix imperial també mostra activitat funerària amb la localització de diversos enterraments de diversa tipologia, en procés d’estudi.

D’altra banda, finalitzada la intervenció arqueològica, ara el Servei Municipal de l’Habitatge de Tarragona començarà la construcció de l’edifici de 30 habitatges, 27 aparcaments, 31 trasters i 2 locals comercials a la planta baixa. Els nous habitatges tindran entre 65 i 105 m² i ja estan tots venuts, mitjançant un sorteig de les persones que es van interessar en la seva adquisició.

Félix Téllez Solà (1934-2016) Carnet número 1. 28 de març de 1951.

Fèlix Téllez va néixer a Astúries però ben aviat la seva família va retornar a Tarragona. El seu pare era cap d’estació i la seva mare, Margarita, regentava un quiosc a la part alta on també oferien préstecs de llibres i novel·les, que ell devorava incansablement. Tota la seva vida fou un àvid lector, per aquest motiu quan es va inaugurar l’actual Biblioteca de Tarragona l’any 1951 va poder ser el primer tarragoní en fer-se’n soci.

La lectura i l’art van ser sempre les seves dues grans passions, raó per la qual va estudiar dibuix l’any 1955 a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, al carrer Santa Anna, on actualment hi trobem el Museu d’Art Modern. També va viatjar a París per descobrir la pintura d’aquell moment i va ser un gran admirador de l’obra de Dalí, al qual va conèixer personalment quan va visitar Tarragona l’any 1973.

Treballà com a vidrier, dominava la tècnica de l’esmerilat del vidre, el poliment de miralls i l’ús del pa d’or per fer recobriments daurats. Va participar en la construcció de la il·luminació de l’interior de la Font del Centenari, així com també la d’alguns dels passos de Setmana Santa. Més endavant, i junt amb la seva esposa Consuelo Martín treballaren al “Bar Jauja”, propietat de la seva família, que estava situat a l’actual Rambla Nova. Va ser el primer bar de Tarragona en tenir televisió, motiu pel qual s’hi reunien molts tarragonins per veure els primers partits de futbol. Es va dedicar també al comerç al capdavant de la “Cristaleria Fausmar”, feina que va compaginar amb la topografia.

Home de gran inquietud cultural no va poder estudiar durant el difícil temps de postguerra, però més endavant completà estudis. Amant de la pesca esportiva impulsà l’any 1975 a través de la “Junta de la Societat Esportiva de pescadors de canya” el Vedat de Pesca a l’escullera del Port de Tarragona.

Félix va ser un home avançat al seu temps, i va transmetre les seves ganes de viure i aprendre als seus cinc fills i cinc nets. Tota la vida va mostrar un gran afany de coneixement, fins i tot a la seva última etapa, on va trobar una manera d’expressar el seu sentit artístic a través de les noves tecnologies, restaurant fotografies antigues i fent composicions fotogràfiques.

L’Amfiteatre entra a escena

Tarragona vol que l’Amfiteatre llueixi més i és la gran aposta per aquest estiu. Per fer-ho, han programat una nova oferta per als vespres amb un espectacle de gran format, “Amfiteatrvm”, una proposta que reformula el que fins ara es presentava sota el títol ‘Tarragona Història Viva’.

Cada nit l’amfiteatre de Tarragona es transformarà aquest estiu en un espai per viatjar en el temps. La nova programació d’estiu del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona converteix, a partir del 27 de juliol, aquest emblemàtic monument en un lloc des d’on cada dia podreu reviure la història de Tàrraco i conèixer el patrimoni des d’una òptica totalment diferent. I ho podreu fer escollint entre dues noves opcions: l’espectacle de recreació històrica de gran format Amfiteatrvm (que es podrà veure cada divendres i dissabte fins al 25 d’agost), i les visites nocturnes a l’amfiteatre (de diumenge a dijous).

Un espectacle per viatjar en el temps

L’espectacle Amfiteatrvm ha pres tota l’experiència del Tarragona Història Viva, representat durant l’estiu de 2017, i l’ha dut més enllà per oferir una experiència més completa, immersiva i atractiva. Cada divendres i dissabte, l’amfiteatre de Tarragona serà una petita Roma en què, amb l’ús de projeccions audiovisuals, recursos tecnològics i la participació dels grups de recreació històrica Thaleia i Tarraco Lvdvs, us permetrà endinsar-vos en la història del monument i del món romà. Ho fareu a través de la història de Lupus, un gladiador que lluita per la reparació d’una injustícia i que somia amb la glòria de la victòria. Un fil narratiu pensat i representat amb l’objectiu d’impressionar per igual a grans i petits, fet que converteix Amfiteatrvm en un pla nocturn ideal per a famílies.

Fotografia : Rafael López-Monné

Per fer possible aquesta experiència, Amfiteatrvm compta amb més de 100 persones implicades (la meitat d’elles, a escena), i l’aprofitament de tots els recursos: l’acció ocuparà les dues parts de l’arena, les noves tecnologies s’integren a l’espectacle amb projeccions  a una pantalla gegant 8 m x 4,4 metres, i que s’encavalcaran amb altres projeccions a la mateixa arena, acompanyades a més d’una impactant banda sonora. La direcció artística de Pep Vergé, amb guió de Joan Rioné i continguts audiovisuals de José Antonio Muñiz, us ajudarà a entendre la història, ja que us permetrà viure-la en primera persona.

Amfiteatrvm es representarà tots els divendres i dissabte a les 22 h i en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.

• Divendres, 22.00 h: 27 de juliol + 3, 10, 17, 24 d’agost (representació en català. Subtítols en: castellà, anglès i francès)
• Dissabtes, 22.00 h: 28 de juliol + 4, 11, 18, 25 d’agost (representació en castellà. Subtítols en: català, anglès i francès)

Edat recomanada a partir de 7 anys

L’amfiteatre obre també de nit

L’experiència d’aquest estiu anirà, però, més enllà, ja que, de diumenge a dijous, tindreu l’oportunitat de descobrir el patrimoni romà d’una forma mai vista a Tarragona: amb les primeres visites nocturnes a l’amfiteatre de Tàrraco. El monument obre portes per primer cop després del capvespre amb un complement audiovisual de primer ordre: la projecció en pantalla gegant del documental Ingeniería Romana produït per TVE i Digivisión, i en què les noves tecnologies es posen al servei de la recreació dels monuments i de la vida a la Tàrraco de fa dos mil anys.

Amfiteatre de nit

 

Per aquestes sessions nocturnes, s’ha produït una versió especial de 30 minuts del documental original, que es podrà veure cada nit en dos formats: a les 22 h en anglès, i a les 22.40 h en castellà. Poder viure aquests viatges en el temps durant les nits d’estiu tindrà, a més, el mateix preu de l’entrada habitual a l’amfiteatre en horari diürn.

Les entrades tant per a Amfiteatrvm com per a les visites nocturnes a l’amfiteatre ja es poden comprar de forma anticipada a través de Tarraco Ticket. En el primer cas, a més, gaudireu de descomptes sobre el preu de venda en taquilla.

 

 

 

 

Club de lectura. Llibres premiats: 2Pinisolers

Setembre – Novembre 2018. — INSCRIPCIONS OBERTES —

Imatge extreta de: http://rctgn.cat/premi-ciutat-tarragona/

La Biblioteca Pública de Tarragona i la Casa de les Lletres es proposen donar rellevància al Premi Pin i Soler de novel·la i promoure’n la lectura a través d’un grup de lectura que s’acompanya de la presència dels autors. Des de l’any 2015, cada any llegim el darrer Pin i Soler i un altre que rescatem d’anys anteriors.

 

 

La proposta  que us oferim preveu llegir la darrera novel·la premiada, L’observador de núvols, de Marc Capdevila i el premi de l’any 1995, Dibuixos obscens, de Jordi Cervera. Les sessions de comentaris  aniran a càrrec dels respectius autors.

 

• Dijous 13 de setembre a les 19 h a la Casa Canals
  Presentació del llibre: L’observador de núvols de Marc Capdevila, guanyador del 28è premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.
• Dilluns 8 d’octubre a les 18.30 h a la Biblioteca
  Trobada amb Marc Capdevila, guanyador del Premi Pin i Soler d’enguany i sessió de comentaris de la novel·la premiada L’observador de núvols.                      L’escriptor Marc Capdevila, que va néixer a Vic i resideix a Tona, es va donar a conèixer com a escriptor l’any 2010 amb Aigua pudenta  i posteriorment ha publicat dos títols més, La querosenca (2011) i La Bíblia de pedra (2014).  Aquest mateix any va publicar El jaç del faquir (Ed. Efadós).  L’observador de núvols s’inspira en El vigilant del camp de sègol, el clàssic  de J.D. Salinger, i narra la història d’un jove culte i de bona família, que a la vegada provoca un cert rebuig. Es tracta d’una obra de gran força narrativa, amb una important riquesa de registres, qualitats destacades pel jurat.
• Dilluns 12 de novembre a les 18.30 h a la Biblioteca
  Trobada amb Jordi Cervera, guanyador del Premi Pin i Soler de l’any 1995  i sessió comentaris de la novel·la Dibuixos obscens.Jordi Cervera (Reus, 1959) és un escriptor i periodista de reconegut prestigi que compta amb una sòlida trajectòria i no només com a escriptor de novel·la sinó també com a poeta. Entre les seves obres destaquen Mosques (Premi Ferran Canyameres), Brigada 21, Desig de foc, Mort a sis vint-i-cinc (Premi Edebé 2009) o La música dels camaleons (Bromera 2015). Fa pocs mesos ha publicat la novel·la Gran Hotel Reus Continental. Com a poeta ha publicat entre d’altres, Ciutat (Premi Igualada), A Laura, potser, Tanta xerrameca cansa (premi Recvll Blanes) Talaiot, Lo que pasa cuando no pasa nada, Pintallavis, l’estudi preliminar que encapçala Joan Perucho. Poesia 1947-1956 o Menú de degustació, el primer llibre de poesia sobre elBulli amb pròleg de Ferran Adrià. Jordi Cervera manté un dels blogs catalans més importants sobre literatura, premiat en dues ocasions, els anys 2008 i el 2017.

La Biblioteca disposa de clubs de lectura des de l’any 1995 moderats per Esteve Masalles i per Dolors Gironès  i en podeu formar del club de lectura apuntant-vos a bptarragona.cultura@gencat.cat

 

Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre

L’any 2018 es commemora el 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre, un dels esdeveniments històrics més rellevants que han tingut lloc a les Terres de l’Ebre durant el passat segle XX.

Aquest episodi, sagnant i tràgic, conjuntament amb tota la Guerra Civil Espanyola, va marcar un punt d’inflexió al nostre territori. La Batalla de l’Ebre és el màxim exponent d’aquesta lluita i moltes poblacions i els nostres avantpassats van convertir-se en testimonis de la tragèdia de tots dos bàndols i en protagonistes d’un patiment que no va acabar de cap manera amb el final de les hostilitats.

De la Batalla de l’Ebre, se n’ha parlat molt, i, tot i així, encara hi ha molt per dir. Amb aquesta intenció, s’ha posat en marxa l’organització del congrés «80 anys de la Batalla de l’Ebre». Coorganitzat per la URV i Amics i Amigues de l’Ebre, tindrà lloc a Tortosa del 28 al 30 de setembre i del 5 al 7 d’octubre i s’analitzarà la relació de la Batalla de l’Ebre amb altres fronts de guerra. L’objectiu principal és donar una visió transversal a la guerra i donar un enfoc a la microhistòria local. El programa està tancat i participen ponents de tot l’Estat, cosa que permetrà analitzar de forma global  la Batalla de l’Ebre des d’un punt de vista nacional, estatal i internacional.

El context polític estatal i internacional, els aspectes bèl·lics, la vida i la memòria local vers la guerra, la sanitat, l’Ebre com a protagonista en la literatura, el cinema, la premsa i altres elements propagandístics sobre la batalla, són alguns dels eixos principals d’aquest congrés que també abordarà aspectes més desconeguts com l’espionatge entre els dos fronts.

 

Una de les persones que més en sap és Josep Sànchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la URV, catedràtic d’història contemporània i coordinador del congrés. Ell va créixer envoltat d’històries sobre la Guerra Civil per lligams familiars i ha dedicat diversos estudis a aquests enfrontament.

Podeu trobar més informació del Congrés aquí