50 Números de Kesse

Es va presentar el número 50 de la revista Kesse : Història, ciències socials i cultura al Camp de Tarragona.

Kesse 50El número 50 de la revista Kesse va ser presentat el dijous dia 14 de febrer a la Cambra de Comerç de Tarragona. El Cercle d’Estudis Històrics i Socials del Camp de Tarragona és l’entitat editora de la publicació. A partir d’aquest número la revista passarà a ser digital, sense que això sigui impediment perquè es puguin fer edicions en paper d’articles especialment interessant.  Es dona la coincidència que el primer número estava datat el març de 1989; són així 50 números i 30 anys d’existència. Kesse s’ha mantingut com una revista d’estudis locals, multidisciplinar i divulgativa. Al llarg d’aquest temps s’han publicat 272 articles de gairebé 220 autors diferents.

En el número 50 s’inclouen els articles de Marc Dalmau Vinyals El camí de les ànimes de l’Argilaga; el de Carlos Moruno, Guillem Oliver i les millores urbanístiques de Tarragona durant la postguerra del Francès (1814-1820); el de Ginés Puente Pérez, Entre dues riberes L’emigració del Camp de Tarragona a Llatinoamèrica 1778-1833; Josep Recasens Llort ha escrit Refugiats estrangers a la postguerra tancats a la presó de Tarragona i traslladats a camps de concentració; Fernando Arrechea Rivas aporta l’article Josep Elias Juncosa Un apòstol tarragoní de l’esport i l’olimpisme; Alfred Redondo Penas, un que porta per títol Batalló Infantil (1911-2011) Record als defensors de Tarragona de 1811; Jaume Renyer Alimbau, El cas Dalmau. Corrupció institucional a Tarragona durant el franquisme; i, finalment Josep Estivill fa una ressenya del llibre d’Isaac López, Historia de los cines tarraconenses.

Podeu llegir la revista al repositori  RACÓ Revistes Catalanes amb Accés Obert.

 

 

Anuncis

Espai Despuig

L’onzena edició de l’Espai Despuig tindrà lloc el dia 23 de febrer, a dos quarts d’una del migdia, a Riudoms.

Espai Despuig XI

La trobada d’enguany es desenvoluparà sota el títol Les oportunitats del món digital. Els organitzadors, l’Institut Ramon Muntaner, el Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i la Generalitat de Catalunya, volen promoure un espai de reflexió i de debat entorn de les oportunitats que ofereixen els nous canals digitals a les entitats i als investigadors que fan recerca local. En un món que ha portat a la globalització de recursos, d’eines i de continguts s’aprofundirà sobretot en la vessant més practica del món digital, vist com a eina per a preservar, compartir i enriquir els continguts que generen els centres d’estudis.

En els darrers anys, els centres d’estudis estan fent un esforç important per digitalitzar i per abocar la informació que generen i fer-la accessible a través de la xarxa. En la jornada de treball es pretén mostrar una sèrie de propostes tecnològiques que poden ser eina i aparador per a la producció, així com reflexionar sobre les millors estratègies per a la difusió, accés i creació del patrimoni cultural en el món digital.

L’activitat, que compta amb el suport de la Fundació Josep Irla i de la Fundació Bancària la Caixa, consistirà en una taula rodona en què intervindran:

• Anna Busom, cap de suport del Servei Tècnic i Inventari, Direcció General de Patrimoni Cultural, Departament de Cultura, per parlar del repositori Europeana Local.

• Josep Lladós, director del Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per parlar de la visió automàtica per ordinador i estratègiques de participació col·lectiva en projectes culturals.

• Albert Pujol, graduat en Multimèdia i membre de la secció de cultura digital del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre per parlar de les edicions digitals de les publicacions periòdiques dels centres.

La taula estarà moderada per Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de la Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i membre del patronat de l’Institut Ramon Muntaner.

 

Literatura i ciutat. Els camins que condueixen a “El son de la Medusa”.

El dimecres dia 20 de febrer, a les 19 h al Tinglado núm. 4 del Moll de Costa, seu actual provisional del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, tindrà lloc la conferència Literatura i ciutat: els camins que condueixen a “El son de la Medusa”  a càrrec de l’escriptor Joan Cavallé Busquets.

cavallel“Tarragona és una ciutat que s’obre amb facilitat a convertir-se en escenari de novel·les històriques. En aquest sentit, El son de la Medusa és la continuació d’una saga que ha estat sobretot prolífica en les darreres dècades. Dins d’uns marges discutibles respecte del que podem considerar com a novel·la història, se sol considerar que una de les primeres és Ildaribal, del penedesenc Alfons Maseras. Des de llavors, una diversitat d’autors (catalans i no catalans) han buscat els seus arguments en la història de la ciutat. El fet històric que ha donat més rendiment literari ha estat el setge de Suchet el 1811. Un segon focus d’atenció és la llarga època de dominació romana. De tots els autors, probablement el que ha diversificat més la seva atenció pel passat tarragoní ha estat Jordi Tiñena (que ha centrat les seves obres històriques ubicades a la ciutat als segles
XVI, XVIII i XX, amb una incursió al s. XV).

En El son de la Medusa Brunet treballa diferents aspectes del passat tarragoní, fins al punt que, penso, és, de totes les novel·les sobre la història de la ciutat, la que la tracta d’una manera més global. D’una banda, com és evident, parla dels inicis de l’arqueologia moderna i del seu pare, B. Hernández Sanahuja. A través d’aquest fil ens trobem amb la història de l’empremta romana a la ciutat; alhora, la troballa del suposat sarcòfag egipci ens connecta amb els orígens llegendaris de la ciutat. Però els fils argumentals bàsics estan situats a la Tarragona del XIX i a la del XVI. Tots aquests aspectes que Brunet converteix en matèria novel·lesca, tenen ja la seva pròpia trajectòria literària. A la conferència ens referirem a tots aquests aspectes.”  [ Text del resum de la conferència de  Joan Cavallé Busquets]

Joan Cavallé és escriptor, autor de Tarragona escrita : la ciutat vista pels escriptors = Tarragona in writing : the city as seen by writers, publicat el 2007 amb fotografies de Rafael López-Monné.

Més informació sobre El son de la Medusa a l’entrada publicada en aquest bloc el dia 14 de gener.

Podeu descarregar-vos el dossier de lectura  del cicle que inclou un resum de la conferència de Joan Cavallé Busquets:  El son de la Medusa. dossier lectura.

Nadons desapareguts a Tarragona durant el franquisme.

nens espDimecres 20 de gener a les 19 h a la Biblioteca Pública de Tarragona tindrà lloc la conferència La desaparició forçada de menors a Tarragona durant el franquisme i la democràcia a càrrec de la doctora Neus Roig. 

La doctora Neus Roig Pruñonosa va publicar ara fa dos anys un pioner treball d’investigació sobre el robatori i desaparició de nadons a Espanya. El llibre porta un títol punyent: No llores que vas a ser feliz. El tráfico de bebés en España. De la represión al negocio 1938-1996. S’hi analitza la detenció il·legal, la venda i la usurpació d’identitat d’uns 300.000 menors durant uns cinquanta anys. Neus Roig defensa la tesi que es va començar a sostreure bebès de les seves mares en l’època franquista, a partir del 1938, quan s’encarceraven presoneres republicanes. Era una forma cruel de repressió, difícil d’explicar i de comprendre. Més tard la pràctica es va mantenir per l’acció organitzada de trames criminals de metges, llevadores i lloresLfuncionaris del Registre Civil.

L’any 2016 va tenir lloc a Tarragona la primera jornada científica  sobre desaparició forçada de menors. La Universitat Rovira i Virgili ha editat les comunicacions en forma de llibre. La Jornada va servir per constituir  l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors de la URV. Neus Roig n’és ara la presidenta.

La conferència forma part del cicle Ara fa 80 anys el final de la Guerra Civil a Tarragona. Podeu descarregar-vos el programa d’activitats triptic_ara fa 80 anys

Més informació a l’entrevista a Neus Roig feta a Tarragona Ràdio el 8 de febrer d’enguany  i a l’entrevista publicada a Catalunya Expréss el 5 d’octubre de 2018.

 

 

 

L’Arqueòleg Bonaventura Hernández Sanahuja (Tarragona 1810-1891)

El dijous dia 14 de febrer, a les 19 h al Tinglado núm. 4 del Moll de Costa, seu actual provisional del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, tindrà lloc la conferència L’Arqueòleg Bonaventura Hernández Sanahuja (Tarragona 1810-1891), a càrrec de Jaume Massó Carballido, arqueòleg de l’Institut Municipal Reus Cultura.

llib hernLa conferència  tractarà sobre la figura de Bonaventura Hernández Sanahuja, arqueòleg, historiador i comerciant, nascut a Tarragona el 30 de maig de 1810, fill del veler reusenc Bonaventura Hernández i Serra (1780-1854) i de la tarragonina Maria Francesca Sanahuja [o Sanaüja] i Gil (1784-1869). Eminentment autodidacta, de la mà de l’escultor Vicenç Roig i Besora, professor de l’Escola de Dibuix i creador del primer Museu d’Antigüitats de Tarragona (1834), es va introduir en el món de l’arqueologia. Hernández Sanahuja va ser un gran col·leccionista de monedes i objectes antics. S’interessà especialment per les importants restes trobades a les excavacions de la pedrera del port de Tarragona. Cal destacar la pionera aplicació de tècniques arqueològiques insòlites fins aleshores a l’Estat  -l’anàlisi estratigràfica o l’extracció de mosaics tot entelant-los i enrotllant-los-, el seu interès per la protecció i l’estudi de diverses construccions monumentals i també les excel·lents relacions amb diverses personalitats científiques estatals i estrangeres, com el gran epigrafista Emil Hübner. Va escriure una quinzena de monografies i més de dos-cents articles.

Va ser el primer director del Museu Arqueològic de Tarragona. Els seus millors mèrits com a museòleg van ser la consolidació de l’equipament i la salvaguarda i ampliació dels seus fons, així com la redacció i actualització constant de diferents inventaris i catàlegs raonats dels materials arqueològics dels quals fou responsable, una tasca que facilità la publicació –ja a cura del seu successor Ángel del Arco– del Catálogo del Museo Arqueológico de Tarragona (1894).

Podeu descarregar-vos el dossier de lectura  que inclou un resum de la conferència de Jaume Massó Carballido:  El son de la Medusa. dossier lectura.

Podeu consultar aquí l’article de Jaume Massó Carballido “Notes per a una biografia de Bonaventura Hernández Sanahuja, els orígens i l’entorn familiar“,  publicat a Estudis de Constantí  Núm. 31 (2015).

“La Nit de les papallones” de Jordi Coca al Club de Lectura “Avui també és Sant Joan”.

El dimarts dia 5 de març a les 18,30 h tindrà lloc la sessió de comentaris de la novel·la La Nit de les Papallones de Jordi Coca.  

papallTindrà, però, un format diferent a les sessions habituals del Club de Lectura. Jordi Coca, l’autor, i Anna R. Ximenos, psicòloga i màster en estudis sobre la dona, dialogaran sobre La transgressió, la puresa i la llibertat, un dels temes importants, sinó el central, de la novel·la proposada. Els lectors també podran comentar i explicar les seves impressions. L’activitat s’emmarca en el cicle Avui també és Sant Joan. Literatura i valors, un projecte en què escriptors i experts parlen sobre valors i emocions universals, tot prenent com a referència una de les obres guardonades pel premi de novel·la Sant Joan. És una iniciativa de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA CX. i la col·laboració de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Edicions 62, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Genial, agosarada, intuïtiva i vital, la Carla se sent lliure en la Barcelona grisa i cansada chrioldels primers anys setanta. La seva aparició fulgurant en el món del music-hall suposa un capgirament estètic i moral. Les seves creacions enlluernadores, originals i plenes de talent, no tenen res a veure amb la rutina dels espectacles nocturns tant en el petit escenari de la Bodega Apolo com en El Molino. Descoberta per un obscur periodista, aviat trobarem la Carla regnant en el locals de moda: Panam’s, Bocaccio, Lord Black, Jazz Colon, o bé perduda al Drugstore. Els artistes i intel·lectuals progressistes l’adoren, l’afalaguen i l’acaben convertint en un símbol del canvi i de la modernitat. Però la nit té laberints temptadors, i darrere aquesta noia bella, suggerent i pertorbadora, s’amaga una dona vulnerable, que en el fons tan sols vol gaudir de la vida amb plenitud. Escrita com un homenatge a l’striper Christa Leem, Jordi Coca s’endinsa en els anys de la predemocràcia i, a través de personatges reals i imaginaris, fa un retrat esplèndid, crític i lúcid, d’una època marcada per les ànsies de trobar nous camins de llibertat. La Nit de les papallones va obtenir el Premi Sant Joan l’any 2009.

Podeu trobar més informació al díptic CdL_Sant Joan gener-abril

Més informació aquí sobre el projecte Avui també és Sant Joan 

 

 

 

Bonaventura Hernández Sanahuja i les excavacions a la Pedrera del Port.

jlopez_sanahuja3El dimarts dia 12 de febrer, a les 19 h al Tinglado núm. 4 del Moll de Costa, seu actual provisional del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, tindrà lloc la conferència Excavacions arqueològiques a la pedrera del Port de Tarragona (1853-1856), a càrrec del Dr. Jordi López Vilar (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Reial Societat Arqueològica Tarraconense).

La conferència  tracta d’un manuscrit de Bonaventura Hernández Sanahuja, el primer arqueòleg modern de Tarragona i primer director, també, del Museu Arqueològic de la ciutat. El manuscrit es conserva en mans privades, però gràcies a l’entitat Bibliòfils de Tarragona se n’ha pogut fer una edició facsímil, a la qual acompanya un estudi introductori del conferenciant, Jordi López Vilar.

El manuscrit té especial importància per les dades que aporta sobre els treballs que es desenvoluparen a mitjans del segle XIX al turó de Tarragona per fornir de pedra la construcció del port modern. Va ser quan  Bonaventura Hernández va observar, documentar i dibuixar les primeres estratigrafies arqueològiques establertes amb metodologia científica. En aquella gran excavació a cel obert va ser on va aparèixer el mosaic de la Medusa i les suposades restes d’un sarcòfag egipci. Arran d’aquestes troballes la Real Academia de la Historia es va interessar per les excavacions i Hernández va rebre el càrrec d’Inspector d’Antigüedades.  Fins aleshores – com indica Jordi Vilar-  “a la pedrera s’hi operava una destrucció salvatge de les ruïnes de gran part de la Tàrraco romana, justament aquella on s’alçaven les residències més opulentes”.

Podeu descarregar-vos aquí el dossier de lectura  que inclou un resum de la conferència El son de la Medusa. dossier lectura.

Biblioteques del Front, 82 anys

Mostra-exposició Les Biblioteques del Front, 82 anys. Del 7 al 28 de febrer a la planta primera de la Biblioteca.

BibliotequesFront.jpg_1689810280El fons de llibres del Servei de Biblioteques del Front conservat a la Biblioteca Pública de Tarragona és testimoni de la mobilització social i política que hi va haver, en temps difícils,  perquè els soldats poguessin tenir llibres a mà en els moments de descans. El referent de l’experiència va ser la de les biblioteques circulants, amb servei de préstec inclòs, per als combatents nordamericans durant la Primera Guerra Mundial.

El Servei de Biblioteques del Front va ser creat pel decret de la Generalitat del  17 de febrer de 1937. Des del començament de la Guerra Civil Espanyola l’Agrupació d’Escriptors Catalans i altres entitats havien promogut la recollida i tramesa de llibres, però hi mancava organització; per aquesta raó la Conselleria de Cultura creà el Servei de Biblioteques del Front. L’objectiu era regular la circulació de llibres a través d’una xarxa de biblioteques ambulants connectada amb la direcció tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat. Així mateix, es considerà indispensable distribuir lots de llibres als hospitals de sang i als hospitals de convalescència.

El Servei tenia una seu a Barcelona i dues subcentrals; una a Cervera (front del Nord i del Centre) i una a Tarragona (front sud i el d’Aragó), des d’on els llibres eren distribuïts a Sarinyena i a Alcanyís.  Una ordre del bàndol franquista del 17 d’agost del 1938 ordenava la depuració dels llibres republicans, i entre aquests, quan va ser el moment, els del Servei de Biblioteques del Front. Tot sembla indicar que hi va haver voluntat d’esquivar l’ordre per part dels bibliotecaris responsables i, gràcies a això, s’ha conservat una bona part dels lots de llibres destinats al front de guerra. La Biblioteca Pública de Tarragona  conserva un dels millors conjunts de llibres: 411 títols diferents amb diferent nombre d’exemplars cadascun.  Els títols dels quals es conserven més exemplars són: el d’ Antoni Rovira i Virgili Quinze articles, i el de Josep Pous i Pagès Al marge de la revolució i la guerra. L’any 2006 la Biblioteca Pública de Tarragona va confeccionar Servei de Biblioteques al Front : Catàleg dels llibres conservats a la Biblioteca Pública de Tarragona. L’any 2017 se n’ha fet una segona edició revisada.

Podeu consultar aquí el catàleg  i  trobar més informació a:

Allué, Vicenç. El Servei de Biblioteques del Front, epopeia cultural del segle XX.” Item: revista de biblioteconomia i documentació, 2006, Núm. 44.

Barbé, Cristina. ” El Servei de Biblioteques al Front. La col·lecció conservada a la Biblioteca Pública de Tarragona“. Item: revista de biblioteconomia i documentació[en línia], 2007, Núm. 47.

Gudayol, Anna. El salvament de les biblioteques catalanes durant la Guerra Civil: Les” Notes” de Jordi Rubió. Institut d’Estudis Catalans, 2007.

Rovira Soriano, Jordi. “Llibres de trinxera La Vanguardia,  21 d’abril de 2011.

 

 

Homenatge a Jordi Tiñena

plaer escriureL’any passat, el 23 de març, va morir Jordi Tiñena. Escriptors amics seus, la ciutat de Tarragona i la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català de la URV  volen  recordar la figura de l’escriptor, dedicant-li unes jornades d’estudi entre els dies 19 i 22 del present mes de febrer. Sota el títol El Plaer d’Escriure  es desenvoluparan aquestes Jornades Jordi Tiñena : obra pedagògica i literària.

Jordi Tiñena s’havia llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana. Va ser catedràtic de Llengua Catalana i Literatura a l’Institut Camp Clar. Va fer d’editor d’una dotzena de textos, de la literatura catalana medieval i de la novel·la històrica romàntica, adaptant-los a les necessitats de l’ensenyament actual. La seva tesi doctoral  havia tractat de la novel·la històrica vuitcentista.  Va publicar tretze novel·les; entre les quals destaquen el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira (1994), el Premi Pin i Soler de Narrativa (1998), el Premi Tarragonès de Creació (2015) i el Premi Enlaira a la Trajectòria (2016). Va ser finalista del premi Carlemany (1994), del premi Llorenç Villalonga (1996) i del Premi Sant Joan (2010).

Amb aquestes jornades es vol reconèixer el patrimoni literari territorial. Estan obertes al públic, i especialment als lectors de la seva obra, a més del professorat de secundària. Onze experts, entre professors d’universitat, de secundària, escriptors i periodistes, analitzaran l’obra de Jordi Tiñena des de diferents punts de vista. Està prevista la publicació de les conferències en forma de llibre.

Podeu consultar aquí la programació dia a dia.

Podeu consultar aquí el reportatge del digital URV@Activa sobre la presentació de les Jornades.

El suposat sepulcre egipci de Tarragona

97675sarcofagAvui, dimecres dia 6 de febrer, a les 19 h al Tinglado núm. 4 del Moll de Costa, seu actual provisional del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, tindrà lloc la conferència En torn al suposat sepulcre egipci de Tarragona, a càrrec del catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana d’Egiptologia Josep Padró Parcerisa.

És la segona activitat programada dins del cicle Llegim patrimoni. Literatura i Història 2019  que té com a protagonista l’anàlisi de la novel·la El son de la Medusa d’Angel Octavi Brunet i Las. Precisament una de les trames de la novel·la gira al voltant de la descoberta, el mes de març de 1850,   d’un sepulcre egipci a la Pedrera del port de Tarragona, notícia que es va escampar ràpidament i que va aixecar enorme expectació. L’arqueòleg Bonaventura Hernández Sanahuja va redactar l’informe de la troballa, però va veure compromesa la seva credibilitat. El doctor Josep Padró analitzarà les circumstàncies d’aquell episodi de la història de l’arqueologia a Tarragona.

Podeu descarregar-vos aquí el dossier de lectura  que inclou un resum de la conferència El son de la Medusa. dossier lectura.