Tal dia com avui

Un dia com avui, 20 de maig, fa 100 anys naixia a Reus el poeta Gabriel Ferrater, un any abans que el seu contemporani i amic Xavier Amorós, que va ser, sobretot, company del seu germà Joan Ferraté, (de tota la familia, només el Gabriel va normalitzar l’ortografia del seu cognom).

Gabriel Ferrater va néixer a Reus l’any 1922, on va viure fins que va arribar la Guerra Civil amb el seu germà Joan Ferraté, també escriptor, traductor i editor. Després va viure a França, Barcelona, Alemanya, fins que es va establir a Sant Cugat com a professor de la incipient Universitat Autònoma de Barcelona, i on va morir als 50 anys d’edat.

Gabriel Ferrater. Reus, 1922- Sant Cugat del Vallès, 1972.  és un projecte de la Brida, Cultura d’espais que han fet posible les Biblioteques Municipals i l’Institut Municipal Reus Cultura amb el suport de la Diputació de Tarragona. Es tracta d’un llibre de petit format, de disseny acurat i atractiu, amb moltes fotografies i infografies que actuen com a flashos per a comprendre els principals trets de la seva vida i facilitar una primera aproximació a la seva obra, amb l’objectiu de fer obrir la curiositat i el desig de conèixer qui va ser i què ha representat per a la literatura catalana Gabriel Ferrater, dirigit a un ampli ventall de públic.

Una persona que va viure molt intensament, amb una gran curiositat per totes les àrees del coneixement i amb una gran intel·ligència per poder-ne fer progressar unes quantes. Descrit amb desconcert i jutjat amb duresa en el seu moment, a la vegada que admirat i recordat amb molta tendresa pels qui van tenir el privilegi de ser-hi més a prop, atrapa tothom que s’hi aproxima a través dels seus versos.

Podeu consultar més informació sobre l’Any Ferrater aquí

Llegir els clàssics ?

Dilluns 16 de maig, Raül Garrigasait ens va oferir, en el marc del Festival Tarraco Viva i a partir de la lectura de la Ilíada d’Homer, una conferència sobre la lectura dels clàssics. Per què cal llegir-los, què ens aporten i com fer-ho.

La xerrada, que va tenir lloc als Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, ens va mostrar diverses visions sobre el concepte dels clàssics al llarg dels segles : des de la Grècia dels marbres blancs, serena i harmònica ; la de la barbàrie o la historicista del segle XIX. A partir d’aquí, també es va parlar del poema èpic de la Ilíada, resultat d’una llarga tradició de poesia oral i amb una especial rellevància a la Grècia antiga com a mitjà de comunicació d’aspectes de la societat d’aquella època.

Us compartim l’enllaç directe a la xerrada i esperem que la disfruteu. Per més informació sobre les activitats proposades relacionades amb el Club de Lectura, consulteu la nostra web.

Si esteu interessats en inscriure-us al Club de lectura sobre la Ilíada de la Biblioteca Pública de Tarragona , us podeu descarregar l’aplicació Tellfy i unir-s’hi directament, mitjançant aquest enllaç: tfy.to/bibliotecatarragona/tarracoviva

Litterarum 2022

Torna el Litterarum a Móra d’Ebre, amb la celebració de la 15a edició de la fira d’espectacles literaris i la 19a Fira del Llibre Ebrenc.

Enguany, durant el darrer cap de setmana de maig, els dies 27, 28 i 29 de maig de 2022, la capital de la Ribera d’Ebre acollirà un programa carregat d’activitats literàries tals com espectacles literaris, ponències, taules rodones i presentacions de llibres d’autors ebrencs, moltes activitats i tallers relacionats amb la literatura, la lectura i les arts escèniques per als més petits, un maridatge literari, i, com a cloenda, un espectacle amb motiu de l’Any Gabriel Ferrater. 

L’organització del Litterarum està formada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Hi col·laboren la Institució de les Lletres Catalanes, la Diputació de Tarragona i Òmnium. Amb el patrocini d’Agbar

Litterarum pretén apropar la literatura catalana tant a espectadors del territori, com a qualsevol persona sigui d’on sigui geogràficament, a més a més de refermar-se com a espai de referència dels espectacles literaris en llengua catalana per professionals i programadors.

La Fira del llibre ebrenc ofereix llibres d’autors del territori ebrenc per part de llibreries locals, presentacions de llibres ebrencs i ponències al voltant del món del llibre i les biblioteques. Una activitat dins del marc de la Fira del llibre ebrenc és el XVIII Premi de Llibresebrencs.org de relats curts a Internet per a joves ebrencs.

A més, el públic podrà gaudir d’espectacles adreçats tant a adults com d’una programació familiar, reforçada amb l’activitat Litterarum PETITS.

Enguany, com a novetat hi haurà el maridatge literari que fusionarà gastronomia, patrimoni i literatura la nit del dissabte 28, al castell de Móra d’Ebre. La singular proposta permetrà als assistents gaudir d’un sopar amb productes de proximitat que s’acompanyarà de l’espectacle de la catalana Judit Puigdomènech, Terra i cel, amb poemes de Clementina Arderiu i de Maria-Mercè Marçal. 

L’Any Gabriel Ferrater s’homenatjarà, en l’acte de cloenda, amb el Concert centenari de Gabriel Ferrater 1922-1972-2022, a càrrec de Joan Artigas, Martí Hosta, Artur Regada i Sergi Sirvent. La commemoració, impulsada pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, busca difondre el coneixement de l’obra de Ferrater i el reconeixement de la seva figura.

PROGRAMA

Divendres, 27 de maig de 2022

Dissabte, 28 de maig de 2022

Diumenge, 29 de maig de 2022

Més informació: http://www.litterarum.cat/ 

Ilíada, d’Homer: Honor, orgull i còlera, en una obra cabdal

Del 9 de maig al 10 de juliol. Club de lectura-taller en línia, mitjançant la plataforma Tellfy. Inscripcions obertes!

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona, La Casa dels Clàssics i Festival Tarraco Viva.

Accedeix al club Llegim Clàssics

Després de l’èxit del Club de lectura sobre Les Metamorfosis d’Ovidi de la passada edició, enguany ens endinsarem en la Ilíada d’Homer, a propòsit del tema general del Festival i dels 200 anys del naixement de Heinrich Schliemann, descobridor de les restes de l’antiga Troia.

La Ilíada és l’obra més antiga de les lletres europees. Un poema cabdal i imprescindible que gira al voltant de l’honor, l’orgull i la còlera. La dinamització diària del grup, a través de la plataforma Tellfy, es durà a terme per l’equip de La Casa dels Clàssics i comptarà amb tres conferències a càrrec  de Raül Garrigasait -escriptor, traductor i president de la Casa dels Clàssics-, Marina Picazo -arqueòloga i professora titular d’Història Antiga a l’UPF- i de Pau Sabaté -filòleg clàssic i traductor de la Ilíada en vers de La Casa dels Clàssics-.

El cicle oferirà també amb la representació de fragments de la Ilíada a càrrec de Teclasmit Teatre.

:: Programa

– Dilluns 16 de maig a les 19 h. Lloc: Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura (c/ Major, 14)

Per què llegir clàssics grecs i romans?, a càrrec de Raül Garrigasait, escriptor, traductor i editor de La Casa dels Clàssics


– Dilluns 23 de maig a les 19 h.
 Lloc:Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura (c/ Major, 14)

La Ilíada. Introducció a la Troia històrica, a càrrec de Marina Picazo, arqueòloga i professora titular d’Història Antiga a la Universitat Pompeu Fabra.


– Dilluns 20 de juny a les 19 h.
 Trobada virtual

El repte de traduir la Ilíada, a càrrec de Pau Sabaté, filòleg clàssic i traductor de la Ilíada en vers de La Casa dels Clàssics.


– Juliol 
(Data per determinar)

Representació de fragments de la Ilíada, a càrrec de TeclaSmit Teatre.

Ball del Sant Crist de Salomó

El Ball del Sant Crist de Salomó és un espectacle de teatre religiós declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional el 18 de maig de 1999 per la Generalitat de Catalunya. El Ball del Sant Crist combina teatre, dansa i llum i pertany al gènere dels balls parlats, de molta tradició al Camp de Tarragona. Inicialment, el Ball Parlat del Sant Crist de Salomó es representava com espectacle de carrer. Des de l’any 1972, es fa a l’església. Les representacions es fan els quatre primers diumenges de maig a les 12 del migdia.

El Ball del Sant Crist de Salomó recuperarà aquest diumenge el seu format regular aquest 2022 després de dos anys de pandèmia. D’aquesta manera torna al seu escenari habitual, l’església. I ho fa coincidint amb una destacada efemèride, el 50è aniversari de la darrera estructuració de l’obra, a proposta de l’Institut del Teatre de Barcelona. Una fita que, a la vegada, va significar el pas de les representacions del carrer al temple parroquial i l’adopció de l’actual periodicitat anual. En el marc de la posada en escena els quatre primers diumenges de maig, que enguany escauen els dies 1, 8, 15 i 22, l’organització preveu incorporar definitivament el paper del diable al tram final del Ball, tal com estableix la tradició, així com diverses millores tècniques. Aquestes, amb la voluntat de dotar l’obra de més dinamisme i atraure l’atenció de l’espectador, així com contribuir en l’estalvi energètic, tot renovant i modernitzant una part de la infraestructura.

La primera representació del ball parlat del Sant Crist es dataria probablement a la primera meitat del segle XVIII.  El ball explica que arran de la fam que patia Salomó un mercader del poble -Josep Nin- va decidir embarcar cap a Alger per comprar blat. Mentre feia tractes amb un comerciant musulmà –Mahomet-, Nin va descobrir un crucifix, i va intentar d’adquirir-lo. Davant la negativa inicial de Mahomet, Nin li oferí la plata que pesés la imatge. Acceptada aquesta condició i arribat el moment de pesar-la, la balança només acceptava trenta monedes. Mahomet es va sentir enganyat, es va desdir i es negà a lliurar la imatge. Nin va recórrer a la justícia del governant musulmà, que manà repetir l’operació davant la seva presència, amb el mateix resultat: el Crist pesava només els diners que Judes havia cobrat per la seva delació. Finalment, el mercader embarcà la imatge i la portà a Salomó. L’arribada del Sant Crist comportà aliment espiritual i alhora material; la imatge començà a fer miracles, esdevingué el patró de la vila i va desvetllar una extraordinària devoció.

Descripció basada en la de la web Patrimoni Festiu de Catalunya. 

Podeu consultar aquí la web del Ball del Sant Crist.

Podeu consultar aquí l’article de Natàlia Boronat Torna El Ball del Sant Crist de Salomó: Compleix 176 anys i estrena so, publicat al Diari de Tarragona Digital el 3 de maig de 2019.

Podeu consultar aquí l’article del Ball del Sant Crist de Salomó publicat al Torredembarra actualitat el 29 d’abril de 2022

Podeu consultar a la Secció Local de la Biblioteca la documentació següent:

Altès i Serra, Pere
“El Ball del Sant Crist : Salomó” .A: Cultura. Valls. Número 309 (1972, maig) ; P. 11-12

El Ball del Sant Crist de Salomó / Salvador-J. Rovira i Gòmez … [et al.]. Tarragona : El Mèdol, 1991. 171 p.

Gallofré, Rafel ; Virgili, Antoni.
La Confraria del Sant Crist de Salomó, instituida i fundada l’any 1691. Salomó : Patronat del Ball del Sant Crist de Salomó, 1981. 12 p.

Impressions del Ball del Sant Crist de Salomó : cent representacions a l’Esglèsia. Salomó : Patronat del Ball del Sant Crist de Salomó, 2000. 46 p.

Martínez, Marçal
Ball del Sant Crist de Salomó / versió renovada per Mn. Marcial Martínez rector que fou de la Parròquia en 1939. Barcelona : Impremta de Fidel Bot, 1973. 31 p.

 Ventura i Solé, Daniel
“Aportacions vallenques al Ball del Sant Crist de Salomó”. A: Cultura. Valls. Número 420 (1983, juny) ; P. 19-20

Virgili i Colet, Antoni
“El Ball del Sant Crist de Salomó un ball parlat del Camp de Tarragona història i mite”
A: II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1995-1996 : Comunicacions. Barcelona : Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. P. 206-208

Virgili i Colet, Antoni
“El Ball de Sant Crist de Salomó un estat de la qüestió entorn a la seva problemàtica”
A: Quaderns de Vilaniu : Miscel·lània de l’Alt Camp. Valls. Núm. 1(1982, maig) ; p. 51-54.

Recercat 2022

Igualada, Capital de la Cultura Catalana 2022, serà l’escenari de la 18ena edició del Recercat. Jornades de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, que es celebraran els dies 5, 6, 7 i 8 de maig de 2022.

Enguany es recupera la presencialitat completa i podrem gaudir de la tradicional carpa i fira de centres d’estudis i dels ateneus federats, situada a la Plaça de Cal Font d’Igualada, en què s’hi mostraran les novetats editorials de la recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals i dels ateneus federats participants.

En l’apartat d’activitats, podreu assistir a la mostra d’audiovisuals dedicat, en aquesta ocasió, als nous usos del patrimoni industrial. També hi haurà la tradicional taula “Patrimoni a debat: reflexions des de la societat civil”, amb la col·laboració de les comissions cíviques de patrimoni del Baix Llobregat i de les Terres de l’Ebre, que aquesta vegada durà per títol “L’Espoli franquista als territoris de parla catalana” i les presentacions posteriors tractaran la recerca en l’àmbit local i la seva vinculació amb l’àmbit universitari i sobre la renovació del diccionari i com activar el vocabulari. Per últim, el Mosaic Recercat ens donarà a conèixer els últims projectes que estan duent a terme els centres d’estudis locals i comarcals.

Aquestes activitats estan previstes per portar-se a terme en format físic, però, a la vegada, també es podran seguir en directe a través del canal de Youtube de l’IRMU.

A més, també es lliuraran els Premis Recercat que per aquesta edició es portarà a terme al Teatre Municipal – Ateneu Igualadí (Carrer de Sant Pau, 9) el dissabte 7 de maig a les 13.30 hores i serà presentat per Xavier Dàvila, periodista, amb l’actuació final del Grup Accent Ensemble, que interpretarà obres de Felip Pedrell, music tortosí del qual enguany se’n commemora el centenari de la mort.

Per altra banda, en aquesta edició del Recercat també es podran visitar les següents exposicions:

  • Quan s’enduen el país. L’espoli franquista als ateneus de Catalunya (Federació d’Ateneus de Catalunya), de l’1 al 15 de maig a la seu de l’Ateneu Igualadí (C/ de Sant Pau, 9).
  • El Segre: la memòria d’un riu (l’Ateneu Popular de Ponent, les Associacions de Veïns de Grenyana i Butsènit i l’Associació Amics de la Natura El Xop), del 20 d’abril al 8 de maig al vestíbul del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (C/ del Dr. Joan Mercader, 1).
  • Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya (Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional), del 21 d’abril al 22 de maig a la Biblioteca Central d’Igualada (Plaça de Cal Font, s/n).
  • Exposició dels pòsters de projectes dels centres d’estudis (IRMU), del 6 al 8 de maig a la carpa del Recercat (Plaça de Cal Font, s/n).

Com a activitats complementàries, també es podrà visitar l’espai Recerxic, amb tallers per als més petits pensats des de la recerca local que enguany compta amb l’actuació dels Kamishibais – Contes en teatre de paper, i dues visites culturals al Barri del Rec amb parada a Cal Granotes i sobre el patrimoni modernista d’Igualada.

Trobareu el programa definitiu al document aquí

Els deportats tarragonins als camps nazis. Maig 2022.

Aquest any, el Programa de Memòria Democràtica de Tarragona se centra en l’homenatge als deportats tarragonins als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. 

Entre 1940 i 1945 hi van haver aproximadament 9.370 presoners republicans espanyols en els diferents camps que va establir el règim de l’Alemanya nazi. Van ser considerats i tractats com apàtrides atès que la dictadura franquista no va acceptar el seu retorn a Espanya i més de 5.000, és a dir un 53%, foren assassinats en els camps.  Amb les dades actuals, es pot conèixer que 42 veïns de Tarragona, tots homes, van patir tot aquest odi desfermat. Una xifra considerable si tenim en compte que en aquells anys la població de Tarragona no era de molt més de 30.000 habitants.



– Dijous 12 i 19 de maig, a les 18 h. Lloc: Pati Jaume I, Plaça de la Font, 1.

Visita guiada a l’exposició Camp de concentració de Sachsenhausen, a càrrec del seu comissari, Marcel Biosca.

– Dissabte 21 de maig, a les 12 h. Lloc: Rambla Nova, 30.

Visita guiada Petjades republicanes, a càrrec de M. Elena Virgili i Jordi Piqué.


Activitats amb inscripció prèvia a bptarragona.cultura@gencat.cat

‘Joan Fuster: un heterodox entre els heterodoxos’

Dilluns, 25 d’abril a les 19 h. Lloc: Serveis Territorials de Cultura (c. Major, 14). Organitzen: Serveis Territorials de Cultura a Tarragona i Biblioteca Pública de Tarragona

L’acte consistirà en primer lloc en una conferència de Jordi Martí Font que ens acostarà a l’obra de Joan Fuster, de qui es commemora enguany el centenari del seu naixement. A continuació es farà una lectura de fragments i  aforismes a càrrec del departament de Filologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Escola de Lletres de Tarragona i l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC). Finalment es durà a terme la lectura dels guanyadors del Concurs de Microrrelats “T’estimo, no t’estimo…”, del Consorci de Normalització Lingüística de Tarragona (CNL).


Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922 – 1992) va destacar com assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta. Va ser distingit, entre altres guardons, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedí l’Alta Distinció al Mèrit Cultural (1992). El 2017 s’inaugurà a Sueca l’Espai Fuster, un centre de difusió de l’obra de l’escriptor situat a la casa on va viure, amb la finalitat de conservar, gestionar i difondre el seu llegat. A part de la publicació de les obres completes en curs a Edicions 62, continuen publicant-se contínuament reculls d’articles, textos inèdits, antologies i estudis que ajuden a fer-se una idea d’una obra ingent i de la seva versatilitat.

Novetats Locals Sant Jordi 2022

Arriba la festa dels llibres i les roses! Un any més volem celebrar Sant Jordi amb tots vosaltres. Des de Secció Local us hem preparat una selecció de llibres de novetats d’autores i autors locals i província. Hi teniu obres de literatura, poesia i temàtiques, una selecció de llibres per triar i remenar. Segur que hi descobriu aquell que us farà gaudir d’una bona lectura.

Des de la Biblioteca també us hem preparat un seguit de guies per posar al vostre abast les darreres novetats literàries i temàtiques, així com reculls amb recomanacions que us donaran idees per llegir i regalar.

L’equip de Col·lecció, el de la Sala Infantil i Juvenil han escollit amb cura títols per a tots els gustos i edats. La Secció de Cinema i Música també participa a la festa recomanant-vos pel·lícules vinculades al món de la literatura i l’amor.

El dissabte, dia de Sant Jordi, trobareu exposades les novetats a l’aparador de la Planta Baixa. Veniu, passegeu-hi i emporteu-vos-les en préstec!

També us acompanyarem amb activitats presencials que es duran a terme en col·laboració amb diferents entitats culturals i socials, i tindran lloc en diversos espais de la ciutat. Us convidem a participar-hi!

Per més informació consulteu la web de la biblioteca

Bona diada de Sant Jordi i molt bones lectures!!! 

Marca registrada. (Novetat 2021)

Arnavat, Albert (dir.) ; Muiños, María Jesús; Terol, Vicent. Marca registrada! Empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre al Boletín Oficial de la Propiedad Industrial (1886-1938). Autoritat Portuària de Tarragona, desembre de 2021


Demà dimecres dia 20 d’abril es presenta, a les 19:30h, a la sala d’actes de l’Arxiu del Port de Tarragona (c. d’Anselm Clavé, 2), el llibre Marca registrada! Empreses del camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre al Boletin Oficial de la Propiedad Intelectual (1886-1938), que ha dirigit Albert Arnavat amb l’autoria també de Maria Jesús Muiños i Vicent Terol.

El llibre que es presenta s’inspira en l’exposició «Tresors Gràfics» que es va fer al Saló del Tinell de Barcelona, l’any 1999, quan una de les peces exposades cridà l’atenció i l’interès dels autors: el Boletín Oficial de la Propiedad Industrial (1886-1938), amb edicions que contenien el conjunt de marques registrades d’aquell període a l’Estat espanyol, de les quals més de la meitat eren catalanes. Aquest fet els portà a fer una exploració del contingut gràfic de les marques de la Catalunya meridional, de les comarques de la demarcació de Tarragona, ja que en el segle XIX era la segona zona de Catalunya en potencialitat econòmica, després de Barcelona.

Una acurada edició amb la qual el Servei de Publicacions del Port de Tarragona vol apropar-se a la història de les comarques meridionals amb l’anàlisi de les 924 marques, creades pels mateixos empresaris o amb la participació d’artistes catalans, que corresponen a la fabricació i/o venda de productes agraris com olis, vins, fruita seca, arròs i farines. Una original visió per donar a conèixer la història.

El treball d’aquesta recerca gràfica ha estat molt laboriós perquè cada Boletín anual es compon de dotze volums amb milers de marques, però segons els autors «La llarga recerca sistemàtica ha estat, però, un autèntic gaudi visual.» Un gaudí visual que es pot trobar en 320 pàgines, les quals acullen un total de més 400 imatges de les marques registrades de la demarcació de Tarragona en el període que va des del 1886 al 1938.