La cultura de + a prop i + teva. Cicle Tastets de patrimoni. Tardor 2017

Tastets de patrimoni té per objectiu donar a conèixer de primera mà, i posar en valor així, el patrimoni de les comarques de Tarragona a través de la presentació de xerrades, rutes i sortides culturals, preparades des dels centres d’estudis locals i comarcals, qui en són també autors o impulsors.

Els tastets s’organitzen des de l’any 2004 per la Biblioteca i l’ Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, qui s’encarrega de prestar suport i difusió als projectes d’estudi del patrimoni i promoció cultural fets des dels centres i instituts d’estudis.

Es programen dos cicles a l’any. Aquesta tardor 2017 coneixerem què va passar amb el patrimoni religiós de Valls durant la guerra civil i la història local d’Alcover durant l’època moderna.

PROGRAMACIÓ TARDOR 2017

• Primer Plat :

Dimecres 25 d’octubre 2017  “El camp d’aviació de La Sénia”. Victòria Almuni. Centre d’Estudis Seniencs

L’any 1937 el govern de la República va fer construir un aeròdrom militar a la Sénia per tal d’instal·lar una dotació aèria. L’estada de l’exèrcit republicà va ser breu per les circumstàncies del desenvolupament de la guerra. L’abril de 1838 va passar a estar controlat per l’exèrcit franquista i es va convertir en base d’operacions de la Legió Cóndor alemanya. Avui, l’equipament de l’antiga caserna de comandament és un centre d’interpretació que permet explicar el paper de l’aviació en la guerra i l’impacte que aquestes instal·lacions van tenir sobre la població civil. El recentment inaugurat Centre d’Aviació Històrica mostra reproduccions de naus a mida real i permet viure’n el procés de confecció. Al nucli de població de la Sénia diferents emplaçament permeten recrear escenes quotidianes del moment del conflicte.

Victòria Almuni i Balada, doctora en Història de l’Art i catedràtica de Geografia i Història a l’ensenyament secundari.  Presidenta del Centre d’Estudis Seniencs i membre de l’Associació del Camp d’Aviació de la Sénia. Ha centrat la seva recerca en l’estudi de diversos monuments i edificis rellevants de les comarques compreses a la diòcesi de Tortosa. Des de ben jove ha estat membre del Centre d’Estudis Seniencs des d’on ha desplegat un important activisme cultural. Entre la seva bibliografia destaca la dedicada a la Catedral de Tortosa

Més informació: http://www.campaviaciolasenia.cat/ https://vimeo.com/21742607

 

• Segon Plat:

Dimecres 22 de novembre 2017  “Un Passeig per la Història. El Conjunt Rupestre de la Serra de Godall”.  Agustí Vericat, tècnic de Turisme de l’Ajuntament d’Ulldecona.

El Conjunt d’Art Rupestre “Abrics de l’Ermita” forma part de la Ruta de l’Art Rupestre, creada al 2005 pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.  D’una qualitat exepcional son testimoni dels pobladors que hi van viure ara fa entre 4.000 i 5.000 anys i que tenien com a lloc d’hàbitat el que es coneix avui en dia com la Foia d’Ulldecona.

Agustí Vericat, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, és tècnic de turisme i  a l’actualitat és també el Director del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita. Es defineix com un apassionat tot terreny de l’activisme cultural, en lluita continua envers l’expansió d’horitzons i els lligams entre el passat i el futur des del present, on la Història, el Patrimoni i la música són els motors d’un projecte transversal. Compta amb una llarga trajectòria d’activisme cultural on la música i el patrimoni han sigut les seves dues grans passions. L’any 2005 creà el cicle Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat: que a l’actualitat s’ha consolidat com un dels referents musicals arreu de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià.

Més informació: http://www.mac.cat/Rutes/Ruta-de-l-Art-Rupestre/Els-Abrics-de-l-Ermita

• Postres

Dissabte 2 de desembre 2017

Matí: Visita guiada  al Camp d’aviació de La Sénia a càrrec de Victòria Almuni, Centre d’Estudis Seniencs.

Tarda: Visita a la pintures rupestres a càrrec d’Agustí Vericat.

Anuncis

El Nou Centre d’Art a Tarragona

El nou Centre d’Art Tinglado 2 projectat per la regidoria de Cultura cada vegada està més a prop de ser una realitat. A partir del mes de desembre començarà l’activitat a l’interior del Tinglado 2 del Moll de Costa, espai escollit per acollir el nou centre d’art contemporani de la ciutat de Tarragona.  El Centre d’Art tindrà dues exposicions anuals. Es tracta d’una aposta que passa per teixir sinergies amb d’altres centres de Catalunya i internacionals, però a la vegada que es fomenta i es potencia el talent del territori.

Tinglado 2 del Moll de Costa on s’ubicarà el Centre d’Art de Tarragona

Dotar Tarragona d’un centre artístic de qualitat és el principal objectiu de l’Ajuntament. Aquest, haurà de posar al mapa la nostra ciutat dins el panorama artístic. Dues exposicions anuals són la vía per a fer-ho. Una tindrà l’objectiu de potenciar el talent del territori, i l’altra, neix de la col·laboració entre aquest centre d’art i d’altres centres del país, gràcies a la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició amb la mirada posada al territori tindrà un jurat internacional per «guanyar professionalitat i credibilitat. Els artistes de l’entorn que vulguin optar a l’exposició dins el Centre d’Art s’hauran d’enfrontar a un jurat «de renom i amb vàlua» més enllà de Tarragona.  L’objectiu d’aquesta exposició serà la de potenciar l’àrea metropolitana de Tarragona, el sud de Catalunya, és un espai que s’ha de recuperar. La primera edició d’aquest projecte arribarà de cara a l’estiu de 2018, després que la direcció del Centre d’Art hagi tingut temps d’organitzar i pensar en el model del concurs.

D’altra banda, el treball en xarxa amb d’altres centres de Catalunya deixarà una segona exposició a la ciutat. La Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat proposa exposicions itinerants arreu del país. El funcionament d’altres centres com el Bòlit de Girona o la Panera de Lleida és aquest, acollir una exposició pròpia i una segona de la Xarxa.

L’altre dels dubtes  era la continuació del festival de fotografia SCAN. Es tracta d’un projecte tarragoní que el regidor tenia la intenció de reformular, . L’Ajuntament potenciarà encara més el festival, i el calendari del centre s’ajustarà, els anys que hi hagi SCAN –és bianual i la propera edició arribarà al 2018– , per donar prioritat al festival de fotografia.

L’Autoritat Portuària ja està treballant en l’arranjament del Tinglado 2 perquè estigui llest al desembre. Els treballs de millora de l’espai han costat un total de 140.000 euros, i la formalització de la cessió es farà properament.

 

Capçanes, art rupestre al Priorat

Capçanes s’ha convertit en la nova capital rupestre del país després de la troballa d’una concentració de pintures prehistòriques, entre els quals hi ha un mural únic de 27 figures que representen una matança o un sacrifici humà. L’escena forma part de la troballa de pintures rupestres més grans dels últims 35 anys.

Les pintures

El conjunt de pintures rupestres de Capçanes està format per una vintena de conjunts pictòrics, que representen més de 150 figures humanes, i d’animals, entre els quals hi ha un gran toro de 54 centímetres, un dels més grans documentats fins avui. Una altra de les singularitats que s’han descobert i que atorguen un pes específic a la zona de Capçanes, són tres gravats al sostre que representen tres cérvols.

Els deu primers conjunts de pintures rupestres de Capçanes es van localitzar en abrics rocosos (protegits per una cornisa natural) el 2006 i es van documentar dos anys més tard. La geografia del Priorat -amb les serres del Montsant, Llaberia i les muntanyes de Prades; els rius Siurana i Montsant i els seus barrancs amb nombroses cavitats i abrics- reuneixen les condicions idònies perquè hi hagi conjunts rupestres.

Els experts cataloguen les pintures de Capçanes com un dels descobriments més importants de pintura prehistòrica naturalista a Catalunya i un document únic per a la investigació des d’una perspectiva antropològica, social i etnogràfica.

 

Les visites

L’Ajuntament treballa conjuntament amb la secció d’Informació i Estudis del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en les tasques d’adequació de l’espai de les visites i per la rebuda de visitants.

Actualment es fan visites guiades tots els primers dissabtes de mes. Per reservar o consultar altres dates, trobareu tota la informació a:

http://www.codoleducacio.com/codoleducacio/capcanes-10000m.html

Clubs de lectura

Nou cicle de club de lectura: “Literatura i Art” + Cicle “Llegir el teatre” + Cicle “Llegir el patrimoni” + Cicle “2PiniSolers”

Aquesta tardor reprenem els clubs de lectura, amb una novetat important: el cicle “Literatura i Art”. Conduït per Glòria Guilera, persona que compta amb una important trajectòria en aquest camp, seleccionarem lectures amenes que ens permetran aproximar-nos als moviments artístics.

Al mateix temps, tornen clubs consolidats impulsats conjuntament amb diverses entitats de la ciutat: “2PiniSolers” junt amb la Casa de les Lletres,  “Llegim patrimoni” junt amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, i  “Llegir el teatre” amb TeclaSmit.

Us avancem algunes informacions del programa que us completarem el proper setembre:

Dimarts 12 de setembre a les 18.30h
Presentació dels clubs, inscripcions i recollida de llibres.

Cicle “Literatura i Art”

Una bona selecció de lectures amenes sobre l’impressionisme i el postimpressionisme, que s’acompanyaran amb presentacions visuals i dossiers:

* Dimecres 4 d’octubre amb Émile Zola

* Dijous 9 de novembre (per confirmar) amb Vincent Van Gogh

* Dijous 14 de desembre amb Rainer Maria Rilke

Cicle “2PiniSolers”

Junt amb la Casa de les Lletres. Amb l’objectiu de donar rellevància al Premi Pin i Soler de novel·la i promoure la lectura de les obres guardonades. El cicle s’acompanya amb la presència dels autors, conferències i altres activitats:

* Dijous 14 de setembre a les 19 h a la Casa Canals (c/ d’en Granada, 11). Presentació i recepció del darrer premi Pin i Soler

* Dilluns 9 d’octubre. Trobada amb Xavier Aliaga, guanyador del Premi Pin i Soler d’enguany, i comentari de la novel·la “Les quatre vides de l’oncle Antoine”

* Dimarts 10 d’octubre. Conferència “Una ciutat de novel·la” a càrrec de Joan Cavallé. Una visió de com la ciutat de Tarragona s’ha reflectit en diferents novel·les i relats guanyadors de premis literaris

* Dilluns 13 de novembre. Trobada amb Francesc Puigpelat, guanyador del Premi Pin i Soler de l’any 2002, i comentari de la novel·la “Roger de Flor, el lleó de Constantinoble”

Cicle  “Llegim el patrimoni”

Junt amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el Taller de Lectura de la ONCE:

* Data per confirmar (Novembre)

La lectura seleccionada per aquesta ocasió, és l’obra cabdal de Mary Beard, qui va ser premi Princesa d’Astúries 2016 de Ciències Socials: “SPQR: una historia de la antigua Roma”. SPQR, acrònim de Senātus Populusque Rōmānus, es considera una obra rigorosa perquè relaciona multitud de fonts, però també entretinguda arribant a mostrar un interessant sentit de l’humor de l’antiga Roma.

Cicle  “Llegir el teatre”

Junt amb TeclaSmit Teatre. Cicle vinculat a la programació del Teatre Nacional de Catalunya 2017-2018, i conduït per Cinta Ramon:

* Dimarts 24 d’octubre comentarem “Islàndia” de Lluïsa Cunillé

* Dimarts 28 de novembre. Comentari de “Desig sota els oms” d’Eugene O’Neill

Club de lectura. Llibres premiats: 2Pinisolers

La Biblioteca Pública de Tarragona i la Casa de les Lletres, amb la col·laboració de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) i de l’Escola de Lletres de Tarragona, es proposen donar rellevància al Premi Pin i Soler de novel·la i promoure’n la lectura a través d’un grup de lectura que s’acompanya de la presència dels autors, conferències, junt a altres activitats.

La proposta que us oferim enguany preveu llegir la darrera novel·la premiada, ‘Les quatre vides de l’oncle Antoine’ de Xavier Aliaga, i el premi de l’any 2002 Francesc Puigpelat amb l’obra ‘Roger de Flor, el lleó de Constantinoble’; els comentaris de les obres els farem amb els respectius autors i tindrem també una conferència sobre la presència de la ciutat de Tarragona a la novel·la a càrrec de Joan Cavallé.
Així mateix podreu gaudir de l’exposició sobre els premis i es faran rutes literàries el mes d’octubre des de l’APELLC.

PROGRAMA

Dijous 14 de setembre a les 19 h a la Casa Canals (c/ d’en Granada, 11)
Presentació i recepció del darrer premi Pin i Soler: l’escriptor guanyador d’aquesta edició Xavier Aliaga amb la novel·la ‘Les quatre vides de l’oncle Antoine’ serà presentat per Carles Rebassa, guanyador també del passat Premi Pin i Soler de novel·la.

Dilluns 9 d’octubre a les 18.30 h a la Biblioteca
Trobada amb Xavier Aliaga, guanyador del Premi Pin i Soler d’enguany i sessió de comentaris de la novel·la premiada ‘Les quatre vides de l’oncle Antoine’

Dimarts 10 d’octubre a les 18.30 h a la Biblioteca
“Una ciutat de novel·la. Una visió de com la ciutat de Tarragona s’ha reflectit en diferents novel·les i relats guardonats amb premis literaris”. A càrrec de Joan Cavallé.

Dilluns 13 de novembre a les 18.30 h a la Biblioteca
Trobada amb Francesc Puigpelat, guanyador del Premi Pin i Soler de l’any 2002 i sessió comentaris de la novel·la “Roger de Flor, el lleó de Constantinoble”

Durant el cicle, concretament els mesos d’octubre, i fins a mitjans de novembre, es podrà veure a la Biblioteca l’exposició ‘25 PINISOLERS’ produiïda per la Casa de les Lletres on trobareu la història del premi, així com dels autors i de  les obres guanyadores. Més informació aquí

Centenari Ramon Muntanyola

Dilluns 23 i dijous 26 d’octubre a les 19 h. Organitzen: Ajuntament de l’Espluga de Francolí i Biblioteca Pública de Tarragona.

Capellà, poeta guardonat als Jocs Florals, defensor de la llengua catalana, orador de masses, activista cultural, biògraf… Mossèn Ramon Muntanyola i Llorach (l’Espluga de Francolí, 1917 – Barcelona, 1973) va ser un home polièdric que, a banda de la seva tasca pastoral, va destacar per la seva producció literària, pel seu compromís social i per l’energia i convicció amb què defensava els seus postulats. Afable i obert, els que el van conèixer asseguren que “mai no tenia un no per a ningú”.

Des del mes d’abril de 2017 ha estat  homenatjat amb tot un seguit d’actes que s’allargaran tot l’any coordinats per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, i per l’historiador Josep M. Vallès, amb la col·laboració d’altres municipis vinculats a Muntanyola i de la Diputació de Tarragona, entre altres institucions.

 

PROGRAMA

Dilluns 23 d’octubre, a les 19 h
Conferència: Ramon Muntanyola. Sacerdot i poeta
A càrrec de Josep M. Grau. Historiador.

Dijous 26 d’octubre, a les 19 h 
Lectura comentada de poemes: Muntanyola, l’obra poètica
Intervindrà Eugeni Perea i llegiran poemes: Benigne Rios, Montserrat Masdeu, Josep M. Valles i altres

Reencarnacions miserables

Xirinacs, Olga. Reencarnacions miserables. Tarragona : Arola, 2017

---

 

Quan Eusebius Frank mor en una botigueta de la part alta de Tarragona, l’ànima que se li’n va és projectada a l’úter d’una gitana/zíngara romanesa prenyada de bessons. La reencarnació d’aquell element insuflador de vida en un nou Eusebi esgota les ganes de l’ànima de tornar-hi, una vegada i una altra, a patir el procés de la caducitat corpòria, perquè essent capaç excepcionalment de recordar totes les vides passades, el desconeixement de l’objectiu de tanta repetició l’ha cansada d’una manera definitiva.

A partir d’aquest plantejament anecdòtic, el desplegament narratiu d’Olga Xirinacs és espectacular per unes quantes raons, la principal de les quals és que aquestes Reencarnacions miserables ens donen la clau per entendre el conjunt de l’obra de l’escriptora tarragonina com una de les propostes literàries interessants del darrer segle. I deixin-me explicar de seguida, per evitar que una tal afirmació generi el rebuig que n’impedeixi valorar la pertinença.

En primer lloc, el fet que les obres d’Olga Xirinacs estiguin farcides d’elements que s’hi entrecreuen ens hauria de fer sospitar que no estem solament al davant d’una autora prolífica, amb més de 70 llibres generalitzables en poesia, novel·la, relats breus, dietaris, viatges i altres, i amb més de 300 contes (o narracions curtes), sinó que aquests elements que van apareixent en les seves obres individuals avalarien la hipòtesi de trobar-nos al davant d’una obra amb una voluntat d’unitat que reclamaria una lectura diferent de l’episòdica. Llegeixin, si més no, com Margarida Aritzeta, professora de Teoria literària de la Universitat Rovira i Virgili, extreu alguns d’aquests elements de diverses obres de l’autora i, en posar-los en comú a l’article Relats gòtics d’Olga Xirinacs: un terror exquisit, avança aquesta “lectura suggeridora” d’observar “la seva obra com un tot” al final de l’assaig La literatura d’Olga Xirinacs (Magí Sunyer editor, 2014). En aquesta d’ara, el personatge Jaume Rius que acull el reencarnat com Eusebiu Piatra al seu habitatge del subsol tarragoní o les referències carpàtiques de la família romanesa d’on escapa –amb la concreta a Bran, el poble transsilvanià del comte Dràcula– o les artúriques del castell de Comper, al bosc bretó de Brocéliande, entre força d’altres.

En segon lloc, perquè la interrelació –o intertextualitat; com vulguin dir-ne–, tot apunta que no es tracta d’un simple joc personal, sinó que basteix el discurs coherent i evolutiu propi de la concepció artística de l’ofici d’escriure. I del compromís personal d’aquest ofici ja en parlarem més endavant. La concepció a què em refereixo ara és estètica –entesa com la formalització d’una manera de pensar el món–. A diferència, potser, d’un José Saramago en les obres del qual l’aparició de la mort i altres elements sobrenaturals són el pretext per desenvolupar en un registre de comèdia la dialèctica terrenal humana, la veu narrativa d’Olga Xirinacs –tant si recorre a l’humor com a la tristesa– desenvolupa un lirisme dramàtic que encara l’individu amb la intriga de la mort –sense els escarafalls d’un sentimentalisme insultant–. I dic això, perquè tot els dubtes i les especulacions plausibles, l’autora els passa pel sedàs de la tradició contrastada i de la intel·ligència. D’aquí que fins i tot el cansament del reencarnat Eusebiu d’aquesta novel·la pugui entendre’s com l’al·legoria del cansament d’una autora que ha donat veu a tantes vides com els pot aventurar la producció prolífica que els deia.

Per acabar –o esperonar un reconeixement que honoraria el que entenem com a lletres catalanes–, el compromís de l’autora amb l’ofici literari es demostra, amb aquesta publicació, admirable. Lluny dels focus d’atenció d’allò que la poetessa Dolors Miquel titllava en l’exemplar anterior d’aquest mateix suplement com el “gran súper” literari, l’escriptora del balcó de Tarragona, on viu i treballa constantment a pesar de dols, dolors i oblits –de tot just l’any passat és el seu darrer llibre, la delicada La crisi dels vuitanta, publicat amb motiu del seu 80è aniversari–, és exemple i mestratge del professional a qui la vocació soterra la paga.

Article publicat al Suplement Cultura del diari Punt Avui del 20 d’agost de 2017 i redactat per Xavier Coromina.

 

Jujol a Barcelona

Jujol, Josep Maria (1934- ). Jujol en Barcelona. Els Pallaresos : Arxiu Jujol, 2017

---

L’arquitecte Josep Maria Jujol va morir a Barcelona l’1 de maig del 1949, als 60 anys. El funeral, que es va fer dos dies després, va ser multitudinari. “A les onze del matí sortia el seguici fúnebre del seu domicili pel carrer de València, cap a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels. La circulació pel carrer va quedar tallada a causa de la imponent quantitat de gent que, en nombre incomptable, va acudir a acomiadar-se del gran arquitecte”, va escriure el seu fill, Josep Maria Jujol Jr., a la primera monografia sobre el seu pare l’any 1974, titulada La arquitectura de Josep Maria Jujol. Ara publica Jujol en Barcelona (Drudis i Virgili Editors). Diu que és un “catàleg” per contribuir al coneixement de l’obra del seu pare, però en realitat és molt més que això.

A més de la informació i les imatges inèdites que conté, el relat té el valor afegit de ser molt viscut. Abans de Jujol en Barcelona, Jujol Jr. va publicar el llibre Jujol a Tarragona, i pocs dies després de la presentació del llibre al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) al juny, ell i la seva germana Teresa van donar a la institució els materials d’obres de la província de Barcelona que hi tenien dipositats.

Tres de les grans obres de Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949), el Teatre Metropol, l’església de Vistabella i la Casa Bofarull, es troben a les comarques tarragonines. A Barcelona té obres de la primera etapa com la finca Sansalvador, la Casa Planells i les col·laboracions amb Gaudí a la Casa Batlló, la Pedrera i el Parc Güell, però el més important és que una passejada per la ciutat permet descobrir la diversitat del seu art des del primer bloc d’habitatges que va construir, la Casa Heras, al carrer de Tapioles, fins a obres institucionals com el Palau del Vestit i la Font Commemorativa de l’Exposició Universal del 1929, a la plaça d’Espanya. A diferència d’ara, que està mutilada i assetjada pel trànsit, a Jujol en Barcelona hi ha una imatge de la font on es pot veure que era un lloc d’esbarjo amb una plaça amb un paviment de basalt i marbre amb motius clàssics.

“No sé si hauria fet més obres institucionals, però dir-ho ja seria especular. Tot i que va ser funcionari durant molts anys com a catedràtic, com a arquitecte no tenia un esperit funcionarial”, explica Josep Maria Jujol Jr. “Com em va dir Rubió i Tudurí, que va ser alumne seu -afegeix-, dins l’aula passava el programa oficial i quan feien sortides, perquè li agradava molt fer-ne, relacionava l’arquitectura amb la història, la geografia i amb l’ambient”.

Abans de tenir despatx propi, Jujol va col·laborar amb Antoni Maria Gallissà i Josep Font i Gumà. Al costat d’aquest últim va dirigir la reforma de l’Ateneu Barcelonès. Però al marge de les obres, algunes de les quals estan obertes al públic i han sigut publicades en altres ocasions, Jujol en Barcelona és especialment valuós per detalls biogràfics que donen una idea del caràcter de l’arquitecte, i també pels dibuixos i aquarel·les més personals. Per exemple, es poden llegir dos poemes que va escriure a la seva dona, Teresa Gibert, abans de casar-se: “Per tes mans les venes / com blaus canonets / en una arreletes / en l’altra fa un pontet”, diu una estrofa. Un altre fragment conté una al·lusió religiosa: “La Créu desitjada / amb tu compartir / per tota la vida / es lo meu desitj”.

També teniu més informació sobre Jujol i la relació que va establir amb Gaudí aquí arran d’una col·laboració que vam establir amb els teatres de Tarragona aquesta primavera 2017.

 

El llibre Jujol en Barcelona el teniu a la Secció Local de la Biblioteca sota el topogràfic 72 Jujol JUJ.

La de Sant Magí, una autèntica devoció

Diu la llegenda que Sant Magí fou un eremita que va viure durant 30 anys dins una cova a Sant Magí de la Brufaganya. Quan els soldats romans van anar a matar-lo, va donar un cop al terra amb el seu gaiato, i va fer néixer el riu Gaià. També diu la tradició que el sant va apagar la metxa que havia de fer esclatar la muralla de la ciutat durant la guerra del Francès. A la capella del Portal de Carro, s’hi conserva la metxa. A Tarragona es celebren festes al seu honor des de finals del segle XIX.

Imatge del Sant, a l’inici de la carretera d’accés a Sant Magí de la Brufaganya

La capella de Sant Magí data del segle XVIII. Ocupa tota l’amplada del carrer Portal del Carro, de reduïdes dimensions, que era una de les sortides de Tarragona en temps de la dominació romana, per on, i segons explica la tradició, quan sant Magí va ser empresonat  el van conduir davant del Governador.

Aquest portal estava format per dos murs, sent l’exterior romà. Després de ser eixamplat per facilitar el pas dels carros dels pagesos, principals usuaris que per allà transitaven, durant el segle XVII al ser construïda la Falsa Braga, aquest portal va ser inutilitzat. En tapiar el mur interior, un devot va pintar una imatge de Sant Magí en el espai entre els dos murs. El 1777, amb les obres de recuperació de la muralla, va aparèixer aquesta imatge.

Per devoció popular es va fer una petita capella a l’interior del portal. Tota vegada que aquell indret estava sotmès a la autoritat militar, qualsevol actuació sobre la capella necessitava la seva venia i així, segons acta capitular del 28 de gener de 1778, el canonge Dr. Plana demana autorització per ampliar la capella “Dominus Canonicus, proposat: Que haventseli presentat un Memorial per alguns individuos de esta Ciutat a fi de que els donas permis com a V.G. de V.S. pera eregir una Capella en lo puesto ahont se descubrí dias atràs la imatge de Sant Magí quedant allanats los reparos que per part de la Plassa, podrian ocòrrer per condescendirlos los Sors Gobernador e Ingenier de ella, tenintne present que V.S. té la Cura habitual de esta Parróquiaa, no ha tingut a bé determinar esta materia sense comunicarla a V.S. a fi de provehí ab son dictamen a lo que li aparegé correspònent. Et Domini Dixurent: Que lo Capitol no se oposa per lo que mira als drets Parroquials y en quant als demás respectes que lo Sor V.G. obria y executia lo que li aparezca bé.”

Capella de Sant Magí

Autoritzades les obres, el primer va ser la instal·lació d’una mena de calaixera que feia el servei d’altar, amb uns calaixos per guardar-hi els ornaments. La seva construcció va ser encomanada al fuster Pere Pau, el qual presentà un compte de despeses per un import de 29 lliures, 5 sous i 6 diners. Tanmateix i per engrandir la capella, davant la porta es construí un cobert a manera de pòrtic, treballs que varen ser realitzats pel mestre d’obres Jordi Miralles. El febrer de 1779 i amb gran solemnitat, la capella va ser beneïda.

Evacuada la ciutat pels francesos la nit del 18 al 19 d’agost de 1813, es va produir el conegut miracle de la metxa apagada, tota vegada que, havent deixat unes 14 mines amb llurs metxes enceses per volar diversos indrets, la situada a la Capella de Sant Magí va ser la única que no va explotar, circumstància que els devots varen atribuir al Sant, va tornar el culte a la Capella. Aquella metxa resta ara exposada a la Ermita.

A redós de 1814 0 1815, és nomenat Sant Magí com copatró de Tarragona. Són diverses les obres realitzades a la Capella a través dels anys, per engrandir-la o per arreglar les destrosses dels conflictes bèl·lics tant de la Guerra del Francès com de la Guerra Civil. Sobretot la revolta del 1936 va ser nefasta pel patrimoni de la Capella. El 21 de juliol, uns vàndals armats van forçar l’entrada al recinte i destrossaren el Sant Crist, cremaren la trona i gran part de la col·lecció d’exvots, trencaren el vidre de protecció de Sant Magí, el mosaic de santa Magdalena i tot el que van voler. Sort que l’ermità Josep M. Calvet, veient la intenció d’un milicià de destruir la imatge de Sant Magí, amb un acte de valentia es va interposar entre ell i el Sant, tot dient-li “Que vols fer? Tant que crides ara i jo t’he vist molts cops anar a la processó” Això va salvar la imatge.

 

En acabar la guerra, la malmesa església tornà al culte. Calia refer les pèrdues dels elements destrossats abans esmentats. Així es van refer peces de marbre de l’altar, es construïren nous bancs, es va refer el mosaic de santa Magdalena, etc. El 18 d’agost de 1946 i coincidint amb la missa dominical, es va fer la benedicció de la nova campana adquirida per subscripció popular, sent apadrinada per la senyora Dolors Juni i Joan Salvat i Bové.

El 1991 s’inicià la tasca més important que va tenir una segona fase el 1992 i una tercera el 1994. Les grans reformes son degudes a Mn. Joan Tomás i Bartolí, que va ser administrador de l’Ermita del 1987 fins el seu traspàs al 1994 i l’estàtua del qual, en bronze a mida natural, va ser col·locada al Portal del Carro el 21 de maig de 1994.

Els tarragonins sempre han tingut una especial predilecció pel Sant anacoreta, el qual ha correspòs amb els seus favors, tal com reflecteixen la quantitat d’exvots que omplen la bonica esglesiola

Ruta Espais Llegendaris de Tarragona. 2a edició

Dilluns 25 de setembre a les 18 h. Punt de trobada: Serveis Territorials de Cultura (C. Major 14)

Us convidem a visitar els espais més llegendaris de Tarragona en aquesta ruta. Comptarem amb convidats inesperats que ens explicaran què va passar en alguns dels racons més coneguts de la ciutat. Segur que després d’aquesta visita els veureu amb uns altres ulls!

Foto : Emili Samper

Descobrirem la màgia del Pla de la Seu, del claustre de la Catedral, de la capella de Sant Pau del Seminari, de la Capella de Sant Magí i de la Casa Castellarnau.

Conduirà la ruta Emili Samper, autor del llibre Llegendes de Tarragona (2014) i doctor en Filologia Catalana.
Comptarem també amb la participació d’ Imma Pujol, Ingrid Ventura i Sisco Guirro. La ruta finalitzarà a la plaça del Pallol.

Gratuït. Per a majors de 12 anys. Places limitades amb inscripció prèvia a:www.tarragonajove.org i bptarragona.cultura@gencat.cat

Organitzen: Tarragona Jove, Biblioteca Pública de Tarragona i Arxiu de Folklore de la URV.
Col·labora:  Escola de Lletres de Tarragona