Selecció poètica del Camp de Tarragona 2011/2016

La Biblioteca Pública de Tarragona va acollir ahir dimarts un Vermut Poètic per celebrar el Dia Mundial de la Poesia.

La Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades, commemora aquest dia fomentant tot un seguit d’iniciatives arreu dels territoris de parla catalana. Una de les activitats consisteix en la tria d’un autor o autora, a qui s’encarrega escriure un poema que és traduït a una vintena de llengües. Enguany l’autora escollida ha estat Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941), qui ha escrit La poesia. 

En aquest vermut poètic, diverses entitats han llegit La Poesia en diferents llengües, com l’alemany, l’anglès, el francès, el rus, l’àrab o el mandarí, entre d’altres.  A més també s’han llegit altres poemes de diferents autors.

Des de la Biblioteca us proposem una selecció de poemaris escrits per poetes del Camp de Tarragona entre el 2011 i el 2016

 

I per si encara teniu més ganes de poesia, cliqueu el micròfon i escoltareu el programa que Tarragona Ràdio va emetre en directe des de la Biblioteca.

64396_microfon

 

 

 

“Sóc de Tarragona i el rugbi m’apassiona”

Roca, Xavi. Trenta anys de voltors : 1986-2016. Història del Club Rugby Tarragona. Tarragona : Club de Rubgy Tarragona, 2016.


El Club Rugby Tarragona neix el desembre del 1986, fruit de la iniciativa del Jordi Frisach, l’Albert Gómez i el Tito Roda. A partir de la seva fundació, el club viu una evolució apassionant en tots els sentits.

El difícil recorregut pels diferents camps on ha pogut jugar a rugbi; el seu genuí vessant social; l’existència de seccions femenines; l’enorme progressió de la seva escola; les diferents fases dels seus primers equips, dels seus jugadors i entrenadors; del seu grup de veterans; o la recent i exitosa actualitat, són els capítols que conformen la seva història. El club va arribar al seu trentè aniversari el desembre de 2016. La publicació d’aquest llibre comemora aquest fet en un homenatge als seus integrants, i permet a tots aquells que ho desitgin, conèixer a fons el creixement d’una entitat històrica de la ciutat de Tarragona.

 

rugbyIMG_20170320_164012875

 

 

 

 

IMG_20170320_162642703

El llibre el trobareu a la Secció Local de Tarragona

ST 796.33 Tarragona ROC


 

Pirata a estribord!

Otiña Hermoso, Pedro. Pirates i corsaris: els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona. Vila-seca : Agrupació Cultural de Vila-seca, 2016


L’historiador Pedro Otiña Hermoso ha publicat el llibre Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona, estudi editat per la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca. És ja el número 22 de la col·lecció de Monografies de Vila-seca. Ha comptat amb l’ajut de l’Ajuntament de Vila-seca i del Port de Tarragona.

pirates

La costa del Camp de Tarragona ha estat visitada, des de sempre, per embarcacions procedents de tot el Mediterrani amb les més diverses intencions. Sens dubte, s’hi han produït intercanvis comercials, s’hi ha establert colònies, s’hi han assentat cultures, però també hi ha hagut assalts, robatoris, mercadeig d’esclaus, segrestos i operacions de guerres comercials, més o menys declarades i controlades per estats riberencs.  A la contracoberta del llibre llegim que Des d’almenys l’edat mitjana, els atacs de pirates i corsaris ha estat en la memòria col·lectiva dels habitatnts de Vila-seca. La llegenda del rescat de les cent donzelles o la que ens parla del segrest d’una noia jove a punt de casar-se […] il·lustren a la perfecció el patiment d’un territori constantment en alerta. Certament és un tema d’importància, que ha deixat petja en el territori, la història i el folklore de tot el Camp de Tarragona des de ja l’antiguitat.

De primer l’autor ens descriu els fons arxivístics consultats: Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona, el de la Corona d’Aragó, Archivo General de Simancas, Arxiu Històric Municiapl de Vila-seca, a més dels de les ciutats de Barcelona, Tarragona, Reus i el de la Selva del Camp, pel fons de la Comuna del Camp; a més del fons d’arxiu de la Junta de Comerç de Catalunya. Dos altres institucions han aportat referències per emmarcar el tema d’estudi: Archivo General de la Marina Álvaro Bazán i el Museo Naval de Madrid. Després, es repassen les aportacions de la historiografia local i al final s’aporta un completa bibliografia d’abast local. El treball en sí es divideix en dues parts: els atacs i els seus protagonistes des del segle XII fins a finals del XVIII, per una banda, i la defensa del territori, és a dir fortificacions, torres i sistema d’avisos, per l’altra. Com a complement, l’autor afegeix un capítol dedicat a entendre com funcionava el cors i la pirateria, a més d’un glossari final.

Entre les figures més destacades l’autor esmenta Hamet ben el Cacip, també el petit dels germans Barba-rossa, alguns dels seus successors, com Turgut Rais, conegut com Dragut, o Salah Reis, que l’any 1552 va perpretar un atac contra Vila-seca, recordat molts decennis després. Amb 22 galeres i 1.500 homes armats, el corsari va arranar Vila-seca.  La mateixa muralla medieval, el castell, la torre d’en Dolsa, la de l’ermita de la Pineda o la del Mas de Carboners són altres tants vestigis de l’esforç de defensa de la població.


 

Torre d'en Dolsa (Vila-seca)

Torre d’en Dolsa (Vila-seca)

El llibre el trobareu a la Secció Local de Tarragona

ST 946 Vila-seca”11/17″ OTI

Parlem de llibres… per a infants i joves a la Biblioteca Pública de Tarragona

Durant aquest mes de març us convidem a participar amb autors tarragonins que escriuen per a infants i joves!

UN MITJÓ DIFERENT A CADA PEU, de Joan Calçotets i l’Armand
Dijous 16 de març a les 17.30 h. Famílies amb infants a partir de 3 anys. Sala infantil

Un mitjó diferent a cada peu
Els seus autors ens descobriran (o ens redescobriran) una història narrada d’una manera especial, amb dos inicis, dos personatges, dos autors… i un sol final que pot ser diferent per a cada lector. Un mitjó diferent a cada peu de l’editorial tarragonina Piscina, un petit oceà, ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or Infantil 2015
Joan Calçotets, esscriptor nascut a Riudoms i resident al barri de Riuclar de Tarragona. Li agrada cantar a la dutxa, fer becaines i gratar-se l’orella. A l’estiu va, de poble en poble, a totes les festes majors per saltironejar cançons i contar els passos dels balls d’envelat. En Joan Calçotets escriu els seus contes mentre fa cua per a comprar el pa; és per això que al forn al del seu barri, vora les baguettes i els croissants de xocolata, sempre li tenen reservada una cadira.
L’Armand és un il·lustrador i creatiu nascut al Poble Sec de Barcelona l’any 1978. Actualment viu a Tarragona. Li agrada jugar amb els objectes que els altres llencen; els pinta, els talla i els enganxa per fer-ne de nous. De gran vol ser caçador de colors i somniador de truites. Sovint convida als veïns a una infusió amb l’excusa de fer petar la xerrada. L’any 2015 rep el premi Crítica Serra d’Or per l’àlbum il·lustrat : Un mitjó diferent a cada peu, del tarragoní Joan Rioné.

 
EL SECRET DE LES TERRES ROGES, de Lurdes Malgrat
Dimecres 29 de març a les 19 h. Adreçat a joves a partir de 2n cicle de BAT i adults. Sala infantiL. Organitzat per Onada edicions i l’APELLC.

malgrat

De la mà de l’Anna Gispert i a través de les veus de Fina Anglès i M. Mercè Sarda descobrirem un món futur, regit per unes regles inqüestionables. La Jana, el Raül i el Tom són tres amics que habiten en indrets molt distants del planeta i es relacionen a través de la Pantalla del Joc.
Lurdes Malgrat i Escarp (Lleida, 1969). La passió per les lletres ha estat una constant en la seva vida. És llicenciada en Filologia Catalana. És autora dels llibres de poesia Amat (2005),Terra fonda (2008), i Senyals a la costa (2016). Com a dramaturga ha escrit peces breus i l’obra de teatre Refugiats (2011). En el camp de l’assaig, ha realitzat els estudis introductoris aContes d’un filòsof. Contes de glòria i d’infern (2009), de Diego Ruiz i Narrativa breu (2010), de Josep Anton Baixeras. Ha traduït al català diversos textos dels guanyadors del Premi Born de Teatre de Juan Mayorga, Raúl Hernández, Luis Miguel González Cruz, Juan Pablo Vallejo, entre altres. Actualment és professora de Llengua Catalana i Literatura a l’educació secundària i batxillerat i participa de manera activa en l’associacionisme literari del Camp de Tarragona: dirigeix l’Escola de Lletres i és membre del col·lectiu La Gent del Llamp i de l’APELLC.

VI Primavera Literària. ONCE i Biblioteca Pública de Tarragona

Unim esforços per oferir a la ciutat activitats per a tots. Març – Abril 2017

Qualsevol mes és bo per acostar-se a la cultura, però abril té un aire especial, Sant Jordi convida a delectar-se amb un llibre o participar de mil actes literaris que s’ofereixen al ciutadà.

primavera.jpg_795697547

L’ONCE i la Biblioteca Pública de Tarragona uneixen esforços per oferir a la ciutat activitats obertes a tots els públics i que permetin enriquir les pròpies experiències.

CALENDARI D’ACTIVITATS: 

  • Dimarts, 21 de març. Vermut Poètic. 12.00 h. Poetes d’arreu dels països catalans.
    Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona.
  • Dijous, 30 de març. 125è aniversari del naixement d’Aurora Bertrana. 19.00 h. A càrrec de la crítica literària i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, M. Àngels Cabré.
    Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona.
  • Dijous, 20 d’abril. Lectura pública. A partir de les 17.00 h. Els llibres tenen temes molt diversos i els llegim amb passió, però també els podem escoltar, aquest any volem escoltar també la música que ens descriuen, que ens canten,…
    Lloc: Saló d’actes de ONCE.
  • Divendres, 21 d’abril. Revetlla de Sant Jordi. A partir de les 20.00 h.
    Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona.
  • Dimecres, 3 de maig. Documental sobre la sordoceguera amb Taula rodona. 18.00 h.
    Lloc: Saló d’actes de ONCE. (Per confirmar)

 

Aurora Bertrana, 125 anys del seu naixement. Conferència amb Àngels Cabré

Dijous 30 de març a les 19 hores. Celebrem l’Any Bertrana coneixent de més a prop la figura de l’escriptora Aurora Bertrana.

La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana, amb motiu dels 125 i 150 anys del seu naixement.AuroraBertrana

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 — Berga, 1974), va encaminar els seus estudis cap a la música, tot i estar envoltada de literatura i tenir-hi una inclinació ben primerenca. La feina i la família van portar-la fins a la Polinèsia, instal·lant-se a Tahití l’any 1926. Des d’allà comença a escriure reportatges i també el seu primer llibre Paradisos oceànics (1930) sobre la seva experiència viscuda.

Al retorn a Catalunya inicia una etapa política d’intensa activitat i lluita per la promoció dels drets de les dones. La seva inquietud la porta fins al Marroc per conèixer la situació de la dona al país, que recull a la seva obra El Marroc sensual i fanàtic (1936). Amb l’esclat de la Guerra Civil col·labora al costat de la República fins que, l’any 1938, s’exilia a Suïssa d’on no en tornarà fins els anys 40. De nou a Catalunya reprendrà la seva tasca d’escriptora.

Aurora Bertrana fou una dona culta, independent i emprenedora, que va anar més enllà de les convencions socials de l’època que li va tocar viure.

Àngels Cabré és escriptora, crítica literària i directora de l’Observatori Cultural de Gènere.

Recomanacions en clau de dona

 

Parlen les dones,
 la seva poesia
 tendra i forta.

Ben pocs s'aturen
 a escoltar aquestes veus,
 que, trasbalsades,
 un nou llenguatge diuen
 nascut al fons dels segles.



Montserrat Abelló

(Dins l'Esfera del temps, 1998)

Durant els últims anys, la historiografia de les comarques de Tarragona ha incorporat la perspectiva dels estudis de gènere. Disposem ja d’obres i eines interpretatives sobre el passat de les dones, de manera que hem enriquit la història global de la nostra societat. Continua llegint

IV Nit de la Llengua al Món Digital a Tarragona

 

Després de l’èxit de l’edició anterior, es repeteix la crida als voluntaris.

Divendres 10 de març és la data de la viquimarató de la llengua catalana. Una vegada més, el Port de Tarragona acull aquest esdeveniment, que és important per a la Viquipèdia i per a la llengua catalana, ja que es tracta d’ampliar continguts de la Viq
uipèdia i fer créixer la presència de la llengua en aquest medi. D
’una banda, es creen articlviquimarato.JPG_1883482860.jpges nous (o se n’amplien) en català; i, de l’altra, es tradueixen articles de qualitat sobre el català a diverses versions de la Viquipèdia de les principals llengües del món. Continua llegint

La Línia contínua de la història

Segueix el cicle LA LÍNIA CONTÍNUA DE LA HISTÒRIA. Representacions escèniques, lectures i cinema per acostar-nos al desmembrament de la Unió Soviètica. Les obres d’Svetlana Aleksièvitx, Premi Nobel, en seran el punt de partida.

En aquesta segona part, març-abril, fixarem l’objectiu en el desmembrament de la Unió Soviètica i en el seu calvari ocupant l’Afganistan (1979-88), fet que dóna peu a l’actual jihadisme islàmic.

AGENDA

Dimarts, 14 de març a les 18.30 h.
Projecció de la pel·lícula: “La Guerra de Charlie Wilson” dirigida per Mike Nichols.
La pel·lícula tracta la guerra afgano-soviètica de 1979 i l’operació Cicló de la CIA. Es diu que és el més a prop possible de la realitat històrica.

Dimarts, 24 de març a les 18.30 h.
Representació teatral sobre els següents textos:
La fi de l’home roig” i “Els nois de zinc” d’Svetlana Aleksiévitx.

Dimarts, 4 d’abril a les 18.30 h.
Compartim la lectura: Els nois de zinc d’Svetlana Alesksiévitx.
El títol prové dels milers de soldats que moriren durant la incursió russa a l’Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc.
Alesksiévitx entreteixeix més d’un centenar d’històries explicades per oficials de l’exèrcit, homes allistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intrincat.

Coprodueix el cicle TeclaSmit Teatre, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Casa de les Lletres i l’Escola de Lletres, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona.

Descarrega’t la programació

Finestres al Territori. IV Mostra de Revistes de Tarragona i Terres de l’Ebre. Collita 2016

Dijous 16 de març de març a les 19 h. Institut Ramon Muntaner i la Fundació Privada Mútua Catalana. Lloc: Secció Local

L’objectiu d’aquesta activitat és crear un espai anual de presentació i debat al voltant de la recerca local i de la cultura de Tarragona i les Terres de l’Ebre a través de la presentació d’una mostra de publicacions periòdiques realitzades des dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals. Els centres compten amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Finestres

És important assenyalar que les publicacions periòdiques constitueixen una de les principals eines dels centres d’estudis per a divulgar la recerca territorial. Les revistes confegides des dels centres d’estudis ens obren “finestres al territori” que ara ja son també “finestres virtuals” accessibles a text complet a http://www.raco.cat oferint, per tant, la projecció de la nostra cultura arreu.

Cada presentació tindrà una durada de 15 minuts.

PROGRAMA:

  1. Aplec de Treballs 34. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. 
    Article: “El Casal d’Entitats de Montblanc, apunts d’un estudi històric – arquitectònic”. Presenta: Àlex Rebollo Sánchez.
  2. La Resclosa 20. Centre d’Estudis del Gaià.
    Article: “Metereologia del temporal del 2 de novembre de 2015 que va provocar la crescuda del riu Gaià més important dels últims 20 anys“. Presenta: Joan Rubió Guilleumas.
  3. Lo Senienc, 12. Centre d’Estudis Seniencs.
    Article: “La fotografia històrica a les xarxes socials. El projecte Gent de la Sénia”. Presenta: Claudia Ruiz
  4. Miscel·lània del CERE, 26. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
    Article: “Els anjubs de la Torre de l’Espanyol”. Presenten: Mercè Veà i Maria Montané.