La Biblioteca Popular (1926-1930). Apunts d’història tarragonina del segle XX.

centros culturaEl dia 7 d’octubre de 1926 la Diputació Provincial va inaugurar la Biblioteca Popular de Tarragona. Era un intent de donar continuïtat al projecte de xarxa de biblioteques populars promoguda des de 1915 per la Mancomunitat de Catalunya, institució dissolta just l’any abans, el 1925. La xarxa de biblioteques populars havia estat concebuda com una eina de modernització social, de lluita contra l’analfabetisme i de culturització de la població.

La Biblioteca Popular de Tarragona ocupava dues sales contigües a les de la Biblioteca Provincial a l’edifici compartit, a la plaça de la Font, per l’ajuntament de la ciutat i la corporació provincial. S’obria amb un fons fundacional de 3000 llibres i amb Mercè Enrich Otero com a directora, i coordinadora també de les biblioteques populars de Valls i del Vendrell. L’any següent s’incorporà per a feines auxiliars la bibliotecària Josepa Ibars Puigvert.

A diferència de les dues altres biblioteques populars, la de Valls i la del Vendrell, la de Tarragona no ocupava edifici propi adaptat a la seva funció. La premsa del moment recull les queixes perquè l’accés a l’equipament no era gens fàcil. S’havia de pujar a un tercer pis i recórrer dos llargs passadissos. L’entrada i sortida, a més, s’havia de fer preferentment pel carrer Rera de Sant Domènec, un carrer desagradós i poc il·luminat. Dos anys després de la inauguració, la Diputació va començar a negociar amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis l’ocupació, en règim de lloguer, dels baixos de l’edifici, aleshores en construcció, de la Rambla de Sant Joan, i que havia de ser la seu de l’entitat a Tarragona.

No va ser fins el 23 de setembre de 1930 que la Diputació va poder inaugurar les noves instal·lacions. A partir d’aquell dia la Biblioteca Popular podria acollir 50 lectors, disposar de 8 taules, utilitzar el fons de 6000 llibres i fer servir el nou sistema de calefacció. El local estava dividit en dues sales: la sala Prat de la Riba i la sala Eduard Toda, persona present a l’acte d’inauguració i que va adreçar unes paraules a la concurrència a petició de les directores de la biblioteca de Valls, Trinitat Pi, de la d’Ulldecona, Maria Balaña i de la del Vendrell, Maria del Pilar Belmonte.

Continua llegint

Perucho i les comarques de Tarragona


Enguany fa cent anys del naixement de l’autor, el qual professà un profund amor al territori

«No hi ha gaires escriptors amb el vessant tarragoní de Joan Perucho, el qual va tenir molta vinculació amb Gandesa, Móra d’Ebre, Tortosa i Albinyana», remarca Julià Guillamon, comissari enguany de l’Any Perucho, en commemoració del centenari del naixement d’un autor que va ser referent i precursor de la literatura fantàstica a Catalunya.
Justament per la seva vinculació amb el territori, estaven previstes diverses activitats durant tot l’any que a causa de la Covid-19 s’han hagut de suspendre o recol·locar.

Poeta, novel·lista, articulista, crític d’art, gastrònom, bibliòfil o jutge. Tot això va ser en Perucho (Barcelona 1920), «una figura rellevant del segle XX i aprofitant l’efemèride, la idea ha estat tornar a posar-lo en circulació, tot i que les seves obres s’han anat reeditant de manera sovintejada», apunta l’escriptor Guillamon, amic personal i especialista en Perucho.
Algunes reedicions que van sortir abans de l’arribada del confinament són ‘Els homes invisibles’ (Comanegra) i ‘Joan Perucho i la literatura fantàstica’ (Empúries). També estan previstes ‘Les aventures del cavaller Kosmas’ i ‘Botànica oculta’, entre altres.

Fantasmes i espectres defineixen en bona mesura Perucho i en aquest sentit, l’obra més traduïda és ‘Les històries naturals’ (nova edició d’Edicions 62), una novel·la de vampirs situada al Baix Camp, que ja és un clàssic de la literatura catalana contemporània. «El vampirisme té mil versions i mil lectures. En el cas del Perucho té un element d’humor. Ell ho transporta a Catalunya, en el moment d’unes guerres del segle XIX i tot això li dona una volta que ho fa molt interessant», manifesta Guillamon. Un món fantàstic i presències del passat que tampoc no l’abandonaven en la vida real.

A Perucho li agradava molt el Camp de Tarragona i finalment es va establir a Albinyana. És en aquesta casa que assegurava hi havia un fantasma. La seva arribada serà determinant en la vida professional i personal i amb la relació que establí amb l’escultor Fenosa.

Mostra a la tardor
Justament, aquesta relació forma part de l’exposició que al setembre organitzà la Fundació Apel·les Fenosa amb motiu del centenari. Però no només això. També l’amistat amb altres artistes del seu temps, com ara Pau Casals i, sobretot, Joan Miró. «La mostra és el relat d’una història que hauria pogut ser», afirma Josep Miquel.
I amb aquestes paraules fa referència a la hipotètica creació d’una Fundació Miró al Vendrell. En aquest sentit, Josep Miquel relata com «Perucho i Mont-roig tenen una relació molt intensa. Estem parlant de l’any 68 quan publica Joan Miró i Catalunya i en aquells moments anima al pintor a desenvolupar la idea de deixar un fons d’obres al Vendrell per fer una Fundació Miró. Finalment, però, els seus amics li acaben de convèncer que és millor fer-la a Barcelona», comenta el director de la Fundació Fenosa. No obstant això, «és una qüestió singular, interessant, encara que no va reeixir».

Aquest any celebrem l’Any Perucho a Tarragona. Hi ha dues activitats previstes pels dies 1 i 2 de desembre als Serveis Territorials del C/Major. Més informació a l’enllaç de sota !

https://bibliotecatarragona.gencat.cat/ca/actualitat/detalls/noticia/any_perucho

 

 

“El Museu Diocesà de Tarragona Fortuna i adversitat d’una institució centenària” de Sofia Mata de la Cruz. Novetat 2020.

sofia mata_page-0001La història del Museu Diocesà de Tarragona, des dels inicis fins avui en dia, ha estat recollida en la publicació El Museu Diocesà de Tarragona. Fortuna i adversitat d’una institució centenària, escrita per la Dra. Sofia Mata de la Cruz, actual directora de l’equipament, en el qual també ha treballat com a documentalista i conservadora. 

En els primers paràgrafs del pròleg Mn. Miquel Barberà Anglès, ex-director del Museu,  assenyala on cal situar la història del Museu: El contingut del Museu ens porta a una història molt arrelada en els segles. El fet religiós tal com s’ha viscut a l’Església catòlica, i a casa nostra, ha estat una font impressionant d’art. Ha inspirat els artistes de tota mena. I ha mogut moltíssims fidels, durant segles, i de totes les generacions, a realitzar obres d’art que les tenien disseminades per totes les parròquies […]. Són un testimoni de fe els mateixos temples, les imatges, els retaules, les pintures, els ornaments, els manuscrits …. i molt del que comporta el culte catòlic i la vida de les comunitats cristianes. Tot el que hi pot haver en un museu […] ha estat objecte de vida i de culte. 

L’obra s’estructura a partir de dos eixos, ben visibles en l’índex de continguts: els pontificats dels diferents arquebisbes i el desenvolupament mateix del Museu Diocesà. Primer, els antecedents històrics, amb una llarga llista d’aportacions personals i intervencions més o menys puntuals des l’arquebisbe Antoni Agustí Albanell del segle XVI, fins arribar  al gener de 1915 quan l’arquebisbe Antolín López Peláez inaugura el Museu. Mn. Jaume Bofarull i Cendra n’era el director, la feina del qual s’extén també en la prelatura de l’arquebisbe Francesc Vidal i Barraquer. A partir de 1932 Mn. Pere Batlle Huguet exerceix les funcions de conservador. Com si fos gairebé un dietari l’autora ens explica les vicissituds del Museu durant la guerra civil i la immediata postguerra. Els capítols restants mantenen el mateix ordre i to: una introducció al context religiós i social del moment, una breu referència a la vida i obra dels prelats  –  el vicari general Salvador Rial, Manuel Arce Ochotorena, Benjamín de Arriba y Castro, Josep Pont i Gol, Ramon Torrella Cascante, Lluís Martínez Sistach, Jaume Pujol i Balcells, Joan Planelles i Barnosell –  l’activitat i els fets rellevants del Museu, amb referència als seus directors i conservadors – Mn. Pere Batlle Huguet, Mn. Salvador Ramon Vinyes, Francesc Xavier Ricomà, Mn. Josep Martí i Aixalà, Sofia Mata de la Cruz, Mn. Miquel Barbarà i Anglès – junt amb l’altre personal dedicat a tasques administratives; més dos apartats on es recullen amb detall  els projectes de difusió i d’investigació.

Acompanya al text un interessant apèndix amb cinc documents: l’expedient de creació del Museu (1915),  relació de donants (1915-1932), els visitants al Museu (1915-1932), a partir del llibre d’Or de Visites, la memòria de Pere Batlle Huguet sobre la Catedral i el Museu Medieval que s’hi va establir (1937) – amb tres inventaris annexos- i els estatuts del Museu Diocesà de Tarragona (1994). Per acabar, s’inclou un molt completa bibliografia de més de vint pàgines. 

Podeu llegir aquí la crònica de la presentació del llibre publicada a la web de l’Arquebisbat de Tarragona.     

 

 

 

“Avui per mi, demà per tu” de Tate Cabré. Novetat 2020.

avuiLa frase Avui per mi, demà per tu  figura al frontal del cementiri de Vilallonga del Camp i és el títol, també, del nou llibre de l’escriptora reusenca Tate Cabré.  Es tracta d’una guia editada per la Diputació de Tarragona sota l’empara de la marca Ramon Berenguer IV, en la col·lecció Difusió Cultural . S’hi ressegueix el patrimoni històric i artístic dels cementiris de les comarques de Tarragona. Hi trobarem detalls d’escultures, de treballs arquitectònics, de monuments funeraris; hi identificarem tombes de personatges coneguts i referències literàries al trànsit entre la vida i la mort.  

La publicació inclou, d’entrada, un pròleg d’Olga Xirinacs, escriptora en l’obra de la qual els cementiris i la mort són ben presents, i una introducció de l’autora. Després de fer un recorregut històric sobre els recintes funeraris, des de l’antiguitat fins ara, ens apropem als cementiris de les deu capitals de les nostres comarques. Ens aturarem al Mausoleu de Prim (Reus);  a la reproducció del llegendari mausoleu d’Halicarnàs i les làpides fetes per l’arquitecte Josep M. Jujol (Tarragona); la tomba del músic Pau Casals (El Vendrell); la del pintor Maties Palau Ferré (Montblanc); la de l’escultor Julio Antonio (Móra d’Ebre); o en el paisatge que es divisa des del cementiri de Tortosa, un recinte construït al segle XIX en forma pentagonal. També hi haurà temps pels memorials històrics de la Guerra Civil o les diverses capelles conservades en molts dels espais funeraris.

La feina de documentació ha anat a càrrec d’Àxel Baget i Núria Moral. L’obra incorpora a la part final una guia per desxifrar símbols funeraris, un diccionari visual dels símbols més freqüents, un glossari de terminologia, a més d’una cronologia dels cementiris de la demarcació, tant dels existents com els ja desapareguts. La il·lustradora Ana Gómez n’ha fet el disseny gràfic i la maquetació. 

Tate Cabré Massot (Reus, 1965) és doctora en Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació. Ha treballat com a periodista cultural des de 1987, en diferents mitjans, i també ha estat docent a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya, i col·laboradora a la Universitat Rovira i Virgili, a la Universitat Pompeu Fabra, a la Paul Valery de Montpeller i a la Universidad de la Habana. També és guia oficial de Turisme de la Generalitat.

Open Access Books (Universitat Rovira i Virgili URV). Recursos en línia per a la recerca local.

open acces URVPublicacions URV és el segell editorial de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Es va crear el 2005 amb l’objectiu de publicar, a través de diverses col·leccions, treballs universitaris de caràcter formatiu, intitucional, resultats de recerca o divulgatius. Són tots ells, bons exemples de l’activitat desenvolupada a la universitat. En la web, Publicacions URV proporciona accés gratuït immediat als seus continguts, d’acord amb el principi que, mitjançant la difusió pública de la recerca, es promou la circulació global del coneixement. Tots els llibres electrònics estan disponibles sota una llicència Creative Commons 3.0 (reconeixement d’autor, sense ús comercial ni obra derivada).

En els gairebé 400 títols disponibles en el catàleg obert se’n poden trobar sobre Tarragona i les seves comarques. Serveixin d’exemple els llibres inclosos a la col·lecció Quaderns del Camp, d’estudis econòmics, polítics o socials sobre la realitat actual del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre; la col·lecció Quaderns de l’Arxiu, promoguda conjuntament amb l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona;  les Publicacions del CEHSGO (Centre d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona); i moltes altres publicacions amb perspectiva local incloses en diverses col·leccions.  

Accediu aquí al recurs.

Continua llegint

Nou número de “Lo Floc” del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

Lo floc 232Ha sortit al carrer el número 232 de la revista Lo Floc, editada pel Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP). La revista combina l’opinió i la història local, amb la literatura, la pulsió artística i la fotografia.

Donem un cop d’ull al sumari: Carles Martí Martí, Els 20 anys del Cerap a internet ; Maria Eugènia Perea Virgili, Homo tecnologicus 3; Jordi Abelló Vilella, De la sèrie dibuixos perduts (2020) ; Marta Escoda Alarcón, Joan Giol Cros: un riudomenc a la guerra de Cuba ; Eva Sáez Ventura, L’avi Miquel, integració i història d’un nou riudomenc ; Josep M. Grau i Pujol, Minyones en el món rural camptarragoní del primer terç del segle XIX ; Josep Abela Montoya, Suggeriment d’estudi per a una nova depuradora municipal a Riudoms; Francesc Marco-Palau, Filòlegs quotidians ; Muntanya + exposicions + activitat cultural + formació i divulgació + colla de diables de riudoms + publicacions + gastronomia (Crònica d’activitats) ; Alba Ruiz Bautista, La nova normalitat ; Josep M. Riu Margalef, Una passa peculiar (Narrativa); Gemma Sánchez Bosch. Ets, és, som bosc (Poesia) ; Lucía Perera Siocco (Fotografia); Josep M. Riu Margalef (Text). Nenúfar ; Arnau Bover confinat. Expedients x ics (Sàtira) ; Ester Barceló Perelló, Vèrtex geodèsic de la Creu de Santos ; Xavier Ferré Trill. Fabra, biografia en imatges (Ressenyes).

Llegiu aquí el número de la revista Lo Floc a RACO.

El Trust Tarragona Port (1916-1926). Apunts d’història tarragonina del segle XX.

tgna industrialEl 1916 el govern de l’Estat va concedir una zona franca al port de Barcelona, desestimant la petició del port de Tarragona, sol·licitud que havia suscitat prous adhesions a la ciutat. A partir del convenciment que la conjuntura de la I Guerra Mundial els era favorable, industrials i comerciants de la ciutat van aprofitar per ampliar negocis i incrementar inversions.  Alguns projectes empresarials es van coordinar a través del que s’ha anomenat Trust Tarragona Port  o Sindicat Tarragona Port. Hi participaven els germans Josep i Lluís Bonet, els també germans Emili, Macià i Tomàs Mallol Bosch, assessorats moltes vegades per l’advocat Pere Lloret Ordeix, futur alcalde republicà. Els unia l’amistat i la participació en la propietat d’empreses, a més del desenvolupament compartit de projectes culturals i socials, com el Gimnàstic, el Club Nàtic o l’edició de premsa. Passat el primer moment clarament favorable, Tarragona Port no va acabar de sortir-se’n. 

oleicolaDel Banc Comercial de Tarragona, fundat per membres del Trust,  depenien les societats Arroces Hispania, Societat Exportadora Tarraconense, Oleícola Tarragona, Tarragona Industrial, dedicada a l’refinament de farines, Astilleros de Tarragona i Editorial Tarragona. Les espectatives no es va complir: Oleícola Tarragona no va oferir els resultats previstos tot i tenir clients a Cuba, Argentina i Estats Units  i va acabar absorbida per l’empresa Abaco. El 1924 Astilleros de Tarragona va passar a estar controlada per Unión Naval de Levante. Tarragona Industrial, situada a l’actual plaça de la Farinera, i Arroces Hispania, amb fàbrica a Tortosa, van ser les empreses de més llarga durada.

Continua llegint

IX Trobada Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat en streaming. 2020.

Sis centresLa IX Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat es portarà a terme demà dissabte 14 de novembre de 2020 a partir de les 11 hores, mitjançant la plataforma Zoom.

La inauguració de la Trobada anirà a càrrec del Sr. Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, del Sr. Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i i de la Sra. M. Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner (IRM).

A les 11.30 hores, es farà la presentació del Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya. Diputats del Camp de Tarragona, la Conca i el Priorat, a càrrec de Josep Santesmases i Enric Pujol, coordinadors del projecte.

Tot seguit es presentaran els projectes dels centres d’estudis, un torn obert de paraules i, finalment, es presentaran els projectes de la CCEPC i de l’IRM:.

— Les botigues que van tancar. 1970-2020. Centre d’Estudis del Gaià — Les Jornades de pedra seca. Institut d’Estudis Penedesencs — I Congrés Català d’Antropologia. Institut Tarragonès d’Antropologia. ITA — Revista La Portadora. Centre d’Estudis del Priorat. — La terrissa a la vida quotidiana. Una recerca sobre cultura material (1980- 2020). Carrutxa Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria. — #RONDALLESALPATI. Institut d’Estudis Vallencs. — Premis Arnau de Palomar. Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a merce@irmu.org o bé trucant al 977401757. Termini per inscriure’s: el divendres 13 de novembre a les 15 hores.

Més informació aquí, a la web de l’Institut Ramon Muntaner.

VI Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc. Del 9 al 14 de novembre 2020 en streaming.

jornades lit ebrencaEnguany les VI Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc dedicades al Patrimoni oblidat, memòria viva  se celebraran en streaming del 9 al 14 de novembre de 2020. Es podran seguir en directe a través de la pàgina web de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i a les seves xarxes socials (facebook, twitter i youtube). Podeu accedir-hi aquí.

En aquesta edició es vol posar èmfasi en aspectes, perduts, oblidats, inexistents ja, del nostre patrimoni, però que es poden reviure mitjançant la literatura, la paraula, la música o el cinema. Així recorrerem camins gairebé perduts,  pobles  i masos abandonats, tanmateix documentats per la literatura i vius en la memòria col·lectiva. Coneixerem personatges reals, desdibuixats per la llegenda i la ficció, o reviurem la transhumància, un ofici antic, per resseguir-ne les petjades presents encara en el territori i el paisatge.

Programa:

Dilluns 9 de novembre: 18:00h | Inauguració de les VI Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc 18:30h | El Saginero i l’home del sac, català a l’atac a càrrec de Màrius Serra 19:30h | Paisatge i patrimoni a través de la literatura a càrrec de Josep Santesmases Recupereu aquí el vídeo.

Dimarts 10 de novembre: Paisatges   18:00h | Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori a càrrec de M. Carme Jiménez. 19:00h | Memòria del despoblament. Una proposta metodològica a càrrec d’Íngrid Bertomeu Cabrera i Maite Hernández Sahagún 20:00h | La veu del temps a càrrec de Vicent Pellicer 20:20h | Tota pedra fa paret a càrrec de Jordi Marín 20:40h | El guardià de les trufes: el silenci dels masovers a càrrec de Félix Edo Tena

Recupereu aquí el vídeo.

Dimecres 11 de novembre: Personatges. 18:00h | La història d’un mite: la Pastora, el maquís de les Terres de l’Ebre a càrrec de Marc March 18:45h | Ramon Cabrera, fill del paisatge a càrrec d’Andreu Carranza 19:30h | El bandoler d’Alfara. Panxampla: la llegenda a càrrec d’Emigdi Subirats 20:15h | Les marfantes, mitologia i realitat a càrrec de Joaquim Vilagrassa

Recupereu aquí el vídeo

Dijous 12 de novembre Oficis. 18:00h | Cinefòrum sobre el documental El somni dinamitzat per Julio Lamaña 19:00h | Memòries i realitats de la transhumància a les Terres de l’Ebre a càrrec d’Àlex Farnós

Divendres 13 de novembre:  18:30h | Projecció del documental Riberes de l’Ebre: Miravet (1930) de Joaquim Mir i Trinxet 19:00h | Apuntalar la memòria amb cançons, amb música de Montse Castellà 19:30h | Tortosa, Capital de la Cultura Catalana 2021. La cultura que vivim a càrrec de Marc Ballester

Dissabte 14 de novembre: 09:00h | Activitat de senderisme interpretatiu Els masos dels Ports a càrrec d’Àlex Deike 16:30h | Ruta Paraules de guerra a l’Ebre a càrrec de Terra Enllà

Accediu aquí al programa sencer, a la web de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa Més informació aquí a la web de l’Institut Ramon Muntaner

Celebració de la victòria dels aliats (1918). Apunts d’història tarragonina del segle XX.

federals 22El 12 de novembre de 1918, un dia després de la fi de la Primera Guerra Mundial, la Societat d’Amics de França va convocar una concentració per al diumenge dia 17 al Camp de Mart com a homenatge a la Bèlgica lliure i a la victòria dels aliats. Entre altres entitats, s’hi van adherir el Club Gimnàstic. l’Orfeó Tarragoní i el Club Nàutic. La fàbrica Chartreuse i l’Hotel París havien hissat el dia abans la bandera francesa, mentre que el delegat del banc de Roma hissava la italiana. També en els locals dels partits republicans onejava la bandera francesa. En el de la Unió Nacionalista de Catalunya, a més a més, la dels Estats Units, com a recordatori de la doctrina del president Wilson sobre l’autodeterminació dels pobles.

El dia 17 de novembre de 1918 es feu la manifestació i a les dues de la tarda el Banquet dels aliats a l’Hotel París. Hi van assistir el cos consular, diputats a Corts i provincials i representants oficials dels ajuntaments de Reus i Tarragona, a més d’un nombre important de comerciants i de membres de la colònia francesa de la ciutat. El menjador estava ple de banderes de les nacions aliades i en un lloc d’honor el retrats del general francès nord-català Josep Joffre i del general, també francés, Ferninand Foch, comandant en cap dels exèrcits aliats.

Continua llegint