Obres completes de Josep A. Baixeras

Presentació del IV volum de les Obres completes de Josep A. Baixeras. 

 

Presentació del IV volum de les obres completes de Josep A. BaixerasAvui dimecres, 17 d’octubre, a les 18.15 h, la Sala de Graus de la URV acull la presentació Obra Completa Teatre original. Traduccions teatrals de Josep A. Baixeras. L’edició compta amb el suport de l’Ajuntament i se celebra en la marc de la V Jornada Càtedra Baixeras, que enguany està dedicada a Aureli Capmany i Maria Aurèlia Capmany. La presentació de l’acte anirà a càrrec d’Alba Tomàs, prologuista del llibre, i de Josep A. Codina, director de teatre.

La part més coneguda de l’obra literària de Josep A. Baixeras és la narrativa, recollida en els dos primers volums d’aquesta edició de l’obra completa, però la seva afició al teatre com a espectador va traduir-la en una bona colla de peces, la majoria de les quals no va arribar als escenaris i algunes ni tan sols es van publicar. Amb aquest material, obres de teatre originals de l’autor o traduïdes per ell, s’ha confegit aquest quart volum de la seva obra. En total, s’hi recullen tretze textos. El volum ve acompanyat de dos pròlegs, un de referit a l’obra teatral original, escrit per Alba Tomàs, i un altre sobre les seves traduccions, a càrrec de Jordi Jané.

Si voleu consultar el fons que la biblioteca té sobre Josep A. Baixeras cliqueu aquí

 

Anuncis

Cicle 80 anys de SUPERMAN

Club de lectura de còmics. (Octubre-desembre 2018). Conductor: Emili Samper amb la col·laboració de Delirópolis

SupermanAquest any se celebra el 80è aniversari del personatge que va originar el còmic de superherois. Creat per Jerry Siegel i Joe Shuster, Superman va aparèixer per primer cop el 1938 a les pàgines del primer número d’Action Comics. Conegut també com l’Home d’Acer o el darrer fill de Krypton, el personatge s’ha convertit en tota una icona de la cultura popular del segle XX, sobretot a partir de les diverses adaptacions aparegudes al cinema i a la televisió. El seu característic (i identificable) logo es pot trobar avui dia en multitud d’objectes arreu del món.

Us proposem celebrar aquest aniversari amb la lectura de tres còmics que ens proporcionaran tres visions ben diferents del personatge: la seva imatge més clàssica, una versió alternativa i el secret que amaga el seu origen.

PROGRAMACIÓ:
DIJOUS 18 d’octubre de 2018 a les 17.30 h
Superman: Paz en la Tierra
Guió: Paul Dini
Dibuix: Alex Ross
Norma Editorial, 2000 / ECC, 2016

Amb l’arribada de les festes de Nadal, Superman s’adona de l’enorme distància que separa l’elit privilegiada de la població desfavorida que es troba a les portes de la mort per manca de recursos. Davant d’aquesta situació, l’Home d’Acer decideix posar els seus poders al servei dels més desfavorits per alleujar la fam al món. Se’n sortirà?
Paul Dini ens presenta una història que recull part de l’essència del personatge i que cobra vida gràcies a l’extraordinari i inconfusible estil d’Alex Ross.

DIJOUS 22 de novembre de 2018 a les 17.30 h
Superman: Hijo Rojo
Guió: Mark Millar
Dibuix: Dave Johnson, Killian Plunkett
Planeta, 2009 / ECC, 2013 i 2016
Activitat inclosa dins l’XI Setmana del Còmic de Tarragona. Jornades d’estudi de l’Art seqüencial (19-25/11/2018)

Què hauria passat si la nau del darrer fill de Krypton hagués caigut a la Unió Soviètica i no als Estats Units? Imagina un Superman adult que no lluita per la veritat, la justícia i l’estil de vida americà sinó per Stalin, el comunisme i el pacte de Varsòvia. Imagina també un terrorista anomenat Batman, l’eminent doctor Lex Luthor, la princesa Diana de Themyscira o l’agent federal James Olsen.

Mark Millar ens ofereix una visió alternativa de l’Home d’Acer modificant un tret essencial del personatge, com és el de la seva identificació amb la cultura americana. Dave Johnson i Killian Plunkett elaboren una proposta gràfica que ofereix una nova cara d’aquest i d’altres personatges icònics del còmic americà.

DIJOUS 13 de desembre de 2018 a les 17.30 h
Joe Shuster. Una historia a la sombra de Superman
Guió: Julian Voloj
Dibuix: Thomas Campi
Dibbuks, 2018

Quin és l’autèntic origen de Superman? De la mà del dibuixant Joe Shuster ens traslladem a la convulsa Amèrica dels anys 30 per descobrir la seva amistat amb l’escriptor Jerry Siegel. Assistirem a la creació del personatge, veurem com van intentar vendre el projecte a les editorials i com van ser finalment explotats, enganyats i despullats dels seus drets.

Julian Voloj ficciona la història dels creadors de Superman a partir d’un exhaustiu treball de recerca i documentació que cobra vida a ulls del lector de la mà de Thomas Campi. Sens dubte, es tracte del millor homenatge i reconeixement a Jerry Siegel i a Joe Shuster en l’aniversari del seu personatge més emblemàtic.

INSCRIPCIONS
A partir de 14 anys
Inscripcions obertes a la biblioteca
També les podeu fer per correu electrònic: bptarragona.cultura@gencat.cat

Passejada matinal. “L’Oliva, un barri amb història”

Divendres 19 d’octubre a les 10.30 h. Imprescindible inscripció prèvia

Muntanya de L'Oliva El proper divendres dia 19 d’octubre tindrà lloc un passeig matinal per la muntanya de l’Oliva i els seus votants.
L’activitat està organitzada per l’Associació de Veïns de l’Oliva i la Biblioteca Pública de Tarragona.  Porta per títol “L’Oliva : un barri amb història” i anirà a càrrec de Pere Manuel Llorens, estudiós del barri.

L’hora d’inici és a les 10,30 hores i la durada prevista, 2 hores. Les places son limitades i cal inscripció prèvia per telèfon al 977 240 331 o bé per correu electrònic a bptarragona.cultura@gencat.cat.

Des d’una certa distància la muntanya de  l’Oliva, una àrea peri-urbana de prou anomenada,  ha viscut la història de la ciutat. A vegades, la història en majúscula; durant el Setge a Tarragona de les tropes de Napoleó o els tràgics afusellaments de la guerra i postguerra civil, per exemple. Unes altres, la història menuda a través d’homenatges a personalitats, dies de la mona, replantacions forestals, acampades, berenars o reunions polítiques i socials.  Les restes del desaparegut Fortí, els dipòsits de l’aigua, el zig-zag, l’antena de la ràdio i tants altres masos, funcionals o més senyorívols, configuren encara un entorn viu i amb encant que us convidem a recórrer i a redescobrir.

Programació de passejades matinals. Tardor 2018

 

Cicle Tastets de Patrimoni. Tardor 2018

Castells del Gaià i cooperativisme agrari a les terres del Gaià

 

Tastets de PatrimoniTastets de patrimoni té per objectiu donar a conèixer de primera mà, i posar en valor així, el patrimoni de les comarques de Tarragona a través de la presentació de xerrades, rutes i sortides culturals, preparades des dels centres d’estudis locals i comarcals, qui en són també autors o impulsors.

Els tastets s’organitzen des de l’any 2004 per la Biblioteca i l’ Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, qui s’encarrega de prestar suport i difusió als projectes d’estudi del patrimoni i promoció cultural fets des dels centres d’estudis.

Es programen dos cicles a l’any. Aquesta tardor 2018 coneixerem els Castells del Gaià i el cooperativisme agrari a les terres del Gaià.

 

PRIMER PLAT

Dimecres 17 d’Octubre a les 19 h.

Del Gaià al Francolí. Castells i viles noves, per Antoni Virgili, historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona

En la conferència s’explica com es va produir la conquesta de la marca del Penedès i l’ordenació de l’espai amb una xarxa de castells  termenats, segles X i XI, fins arribar a Tarragona.  La centralització del poder comtal amb Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV suposa un canvi en el control del territori. Un bon exemple fou la delimitació de Tarragona per Ramon Berenguer III, que fou colonitzat a través de viles noves a partir de cartes de poblament.

 

SEGON PLAT

Dimecres 14 de novembre a les 19 h.

El cooperativisme agrari vitivinícola a partir de l’exemple del Sindicat Agrícola de Vila-rodona, per Josep Santesmases, historiador.

L’any 1919 s’acomplirà el centenari del celler cooperatiu de Vila-rodona, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell. A diferència d’altres cellers cooperatius del mateix arquitecte, el de Vila-rodona continua funcionant a ple rendiment des de les estructures cooperatives creades fa 100 anys. Si en els seus inicis durant la verema s’entraven i transformaven uns dos milions que quilos de raïm, avui en el mateix edifici s’hi entren entre 12 i 13 milions que quilos. La història del cooperativisme agrari va lligat als processos històrics del país i en bona part dels municipis vitivinícoles no s’entendrien els darrers cent anys sense les estructures cooperatives que s’han creat, s’han transformat, fusionat en continuats processos evolutius.


POSTRE

Dissabte 1 de desembre a les 9.30 h.
Lloc de trobada: Plaça Imperial Tarraco.

Vila-rodona (Cooperativa agrícola i columbari) i Centre d’Interpretació dels Castells del Gaià (El Catllar), amb Josep Santesmases, Pep Zaragoza i Maria de la Serra Rabadà.

Descarrega’t la programació

Cicle Tastets de Patrimoni

Presentació de la publicació de la III Beca Terra d’Ateneus, dedicada a l’associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp

Resultat d'imatges de taula del mirallEl dimarts 9 d’octubre, a les set de la tarda, es presenta al Castell de la Selva del Camp la publicació La taula del mirall. L’Ateneu i l’associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp, 1878-1979, de Guillem Puig Vallverdú, publicada per l’editorial Afers.

Aquest llibre, que recorre el teixit associatiu de la Selva del Camp, no es limita a presentar una enumeració i a descriure les activitats, juntes i sessions de les entitats selvatanes, sinó a resseguir com es va configurar la societat selvatana dels segles XIX i XX. La constitució d’espais, la transmissió de pautes culturals o el sorgiment de rivalitats i complicitats permet redimensionar el temps de l’oci en la seva vessant productiva, conservadora i reproductora del poder, així com creadora de contrahegemonies. En aquesta monografia, on convergeixen la història social, política i cultural, s’hi analitza l’associacionisme selvatà com un exemple de les dinàmiques de canvis globals al llarg de la contemporaneïtat.

L’estudi que ha donat lloc a aquesta publicació és la proposta guanyadora de la III Beca de Recerca Històrica “Terra d’Ateneus”, que convoquen l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya. La iniciativa de convocar aquesta beca s’emmarca dins del Pla d’Associacionisme Cultural 2014-2016 de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i compta amb el patrocini de l’Obra Social de la Caixa.

La sociabilitat és la xarxa de relacions que es teixeixen en diversos llocs i espais, peça clau de la socialització entre els individus i la seva politització. Analitzar-la històricament pren sentit si ajuda a entendre la complexitat de la societat contemporània. És a dir, si s’assumeix les associacions com a entitats amb vincles orgànics amb la societat de la qual emergeixen i sobre la qual actuen i on, per tant, es plasmen les mateixes divisions i disputes que mediatitzen les relacions entre els individus. Aquest llibre, que recorre el teixit associatiu de la Selva del Camp, no es limita a presentar una enumeració i a descriure les activitats, juntes i sessions de les entitats selvatanes, sinó a resseguir com es va configurar la societat selvatana dels segles XIX i XX. La constitució d’espais, la transmissió de pautes culturals o el sorgiment de rivalitats i complicitats permet redimensionar el temps de l’oci en la seva vessant productiva, conservadora i reproductora del poder, així com creadora de contrahegemonies. En aquesta monografia, on convergeixen la història social, política i cultural, s’hi analitza l’associacionisme selvatà com un exemple de les dinàmiques de canvis globals al llarg de la contemporaneïtat.

Guillem Puig Vallverdú (la Selva del Camp, 1989) és historiador al Centre d’Estudis Sobre Conflictes Socials de la Universitat Rovira i Virgili. Les seves línies d’investigació se centren en la revolució de 1936, amb una especial atenció a les col·lectivitats agràries, així com en la crisi de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil, una temàtica sobre la qual desenvolupa la seva recerca doctoral. Destaca el seu interès per la protesta pagesa, els moviments socials i les pautes de sociabilitat popular i de l’elit a la Catalunya rural durant el període contemporani, unes qüestions sobre les quals ha publicat en diverses revistes especialitzades i obres col·lectives. El 2016 va guanyar la tercera beca de recerca històrica Terra d’Ateneus i és coautor d’El Sindicat Agrícola de Sant Isidre, 1917-2017. Cent anys de cooperació agrària a la Pobla de Mafumet (2017). Des del 2013, combina la tasca acadèmica amb l’activisme social en l’àmbit cultural com a president del Centre d’Estudis Selvatans i coordinador del butlletí de la mateixa entitat.

InstanTS de Teatre

Representacions teatrals de textos literaris. Amb TeclaSmit Teatre. Entrada lliure, aforament limitat.

InstanTSTeatreINSTANTS de teatre són, generalment, escenes-fragments significatives de les obres seleccionades. Obres d’interès i valor manifest. No sempre són obres teatrals. També textos literaris bons de dramatitzar.

 

Amb el programa INSTANTS pretenem motivar-ne la lectura. Cada representació anirà precedida d’una introducció que ens ajudarà a contextualitzar l’obra i l’autor, i d’un col·loqui a posteriori. Els textos de les obres es podran consultar a la Biblioteca.

La representacions teatrals que gaudirem són el resultat del Taller d’Interpretació Escènica de Text, TIET, que de manera continuada organitza TeclaSmit. És una activitat  destinada a l’aprofundiment de la interpretació (text) actoral. També a la iniciació i formació per a qui comença partint de zero. Es du a terme durant tot l’any, en períodes opcionals de 4 o 5 mesos en que es treballa tècnicament el personatge d’una obra. El Taller és obert a tothom.

TeclaSmit no és un grup tancat de teatre sinó un col·lectiu, obert, on es duen a terme diversitat d’activitats escèniques. Especialitzat en interpretació i escenificació de text. Realitzen el cicle “Clàssics a escena” juntament amb el MNAT, i condueixen el club de lectura teatral de la Biblioteca, “Llegir el teatre”.

PROGRAMACIÓ

Contemplant el monstre, de Joan Cavallé . Divendres 19 octubre, 19 h

La mujer sola, de Franca Rame i Darío Fo. Dimarts 30 octubre 19 h

Lucrècia /Safira, de Magí Sunyer. Dimarts 6 novembre 19.30 h

La més forta, d’August Strindberg. Dimecres 21 novembre 19 h

Plaça dels Herois, de Thomas Bernhard. Dimarts 4 desembre 19.30 h

Estació de França, de Harold Pinter. Dimecres 19 desembre 19 h

Medea redux, de Neil Labute. Divendres 11 gener 19 h

Medea, d’Ovidi, Eurípides i Sèneca. Divendres 25 gener 19 h

Tardor literària 2018

Activitats al voltant de la creació literàriaEl programa Tardor Literària, paral·lel al de Primavera Literària, és el paraigua en què, des de 2002, l’ajuntament, a través de la Casa de les Lletres des de 2014, organitza un seguit d’activitats al voltant de la creació literària i coordina i presta suport a altres activitats que organitzen, dins aquest mateix àmbit creatiu, diferents entitats de la ciutat.

La filosofia principal que sosté el programa és el d’ajudar. En aquest sentit, preferim no organitzar cap activitat en solitari i intentar prestar suport a altres entitats sempre que se’ns demani i les nostres possibilitats logístiques i econòmiques ens ho permetin.

Fruit d’això és un programa que consta de 65 activitats, que han organitzat un total de 24 entitats i organismes, a més de moltes altres que hi han col·laborat.

Com en ocasions anteriors, un dels apartats destacats del programa és el de les celebracions. Enguany, ha estat molt prolix en aquest tema. Continuen les dedicades a les escriptores Montserrat Abelló i Maria Aurèlia Capmany, l’escriptor Manuel de Pedrolo, el folklorista Aureli Capmany i el filòleg Pompeu Fabra.

El programa, en línies generals, és de continuïtat. Hi ha presentacions de llibres, recitals poètics, rutes literàries, exposicions, tallers, clubs de lectura, conferències, representacions teatrals, música, etc.

Com sempre, les activitats s’enclouen en les tres línies mestres que defineixen el camp d’actuació de la casa de les Lletres:

  • Donar suport a la creació literària
  • Fomentar la lectura
  • Preservar el patrimoni literari

 

Si voleu consultar el programa d’actes cliqueu aquí

 

Any Montserrat Abelló

Activitats programades

AbellóEl govern de la Generalitat de Catalunya va acordar commemorar el centenari del naixement de Montserrat Abelló i Soler. La Institució de les Lletres Catalanes i els hereus de Montserrat Abelló impulsen conjuntament l’Any Montserrat Abelló, amb la col·laboració d’altres entitats i institucions.

 
Aquestes són les activitats previstes que es duran a terme a la Biblioteca:

  • Dilluns 15 d’octubre (Dia de les Escriptores) a les 19 hores. Tot sembla tan senzill, espectacle musical a càrrec de Celeste Alías. Entrada lliure, aforament limitat.

La cantant Celeste Alías (Sant Joan de Vilatorrada, 1975) canta la poeta tarragonina en un homenatge a la seva obra.

  • Dilluns 22 d’octubre a les 19 hores. Conferència sobre Montserrat Abelló a càrrec d’Oriol Izquierdo. Entrada lliure, aforament limitat.

Oriol Izquierdo és responsable de l’edició de l’obra completa de la poesia de Montserrat Abelló (2002), Al cor de les paraules.

Director literari d’Edicions Proa (1987-1998). Director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). Ha fet classes de literatura i seminaris d’humanitats a la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Col·laborador a l’Avui i La Vanguardia.

  • Exposició “Visc i torno a reviure”. A la Biblioteca fins el 6 d’octubre. Entrada lliure en l’horari de la Biblioteca.

Aquesta exposició itinerant pretén fer un recorregut significatiu per la trajectòria vital i literària de la poeta i traductora: la seva infantesa i l’aprenentatge de l’anglès a Londres, l’exili a Xile durant gairebé vint anys i la formació de la seva família, el retorn a Barcelona l’any 1960 i, finalment, la incorporació i implicació a la societat literària catalana i la defensa dels drets de les escriptores, la traducció de poetes anglosaxones –entre d’altres, Sylvia Plath, Adrianne Rich o Anne Sexton- i la publicació continuada dels seus poemaris, reunits fins l’any 2002 al volum Al cor de les paraules.

2018. ANY FABRA. Llengua i excursionisme. Gramàtica i esport. Octubre 2018

Organitzen: Centre Excursionista de Tarragona. Biblioteca Pública de Tarragona. Consorci Per la Normalització Lingüística. Direcció General de Política Lingüística.

Fabra En el marc de l’Any Pompeu Fabra, el cicle té per objectiu centrar-nos en el Pompeu Fabra excursionista, i en els valors que l’excursionisme representa tant en la figura del lingüista com en la història de la cultura catalana. I des de Tarragona ens volem aproximar també al primer excursionisme a la nostra ciutat.

PROGRAMACIÓ

Dimarts 9 d’octubre (19.30 h ST Cultura, Major,14) conferència/diàleg “L’excursionisme i els excursionistes de l’època de Pompeu Fabra a Catalunya i a Tarragona”, amb Enric Faura i Ricard Fernàndez Molinet .
Enric Faura: director de la revista Vèrtex (2001-2007), autor i editor de llibres de muntanya.
Ricard Fernàndez Molinet: guia de muntanya, divulgador de la cultura muntanyenca, i autor del llibre Que bonica és la muntanya (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989).

Dimarts 16 d’octubre (Biblioteca Pública), conferència/diàleg “La muntanya protagonitzada per filòlegs excursionistes catalans, i el seu significat per al nostre país, això com què passava a Tarragona en l’àmbit excursionista”, amb Francesc Roma i Casanovas i Rafel López-Monné.
Francesc Roma i Casanovas:  historiador, sociòleg especialitzat en excursionisme , que compta amb una àmplia bibliografia sobre el tema.
Rafael López-Monné: geògraf, fotògraf, professor universitari i excursionista, a qui li agrada mirar i explicar allò que veu. Compta també amb una àmplia bibliografia.

 

Dissabte 20 d’octubre, caminada popular, amb troballa de fitxes/postals i lectures.
8.30 h. Sortida del Moll de Costa, Tinglado 1 distància: 9,2 km.
Imprescindible inscripció prèvia a https://centreexcursionistatarragona.com/

Ermites i santuaris singulars de la demarcació de Tarragona

Resultat d'imatges de ermites santuaris singulars diputacio tarragonaErmites i santuaris construïts al capdamunt de turons, en llocs encinglerats, a tocar de la costa, a la vora de rius i fons, on antigament hi havien hagut boscos o en llocs de pastura… El llibre Ermites i santuaris singulars de la demarcació de Tarragona recull cinquanta temples del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre que destaquen pel seu emplaçament geogràfic, però també pel seu valor artístic i patrimonial, fet que les converteixen en símbols identitaris de la població. La publicació, editada per la Diputació de Tarragona, és el 18è volum del Programa Difusió Cultural, i forma part de la Biblioteca Ramon Berenguer IV de la institució.

El llibre fa un recorregut per una cinquantena d’aquests edificis i n’explica les seves particularitats; de cada ermita o santuaris hi ha una petita ressenya històrica i una descripció dels principals elements artístics, arquitectònics i constructius, la cronologia constructiva i l’estil artístic al qual pertany, així com fotografies de cada temple. La informació es presenta, al llarg de 162 pàgines, per comarques, seguint un ordre cronològic: del més antic al més recent.

El volum, obra de Domènec Ribes i Mateu, forma part del Programa Difusió Cultural i com a tal, contribueix a la valoració i divulgació de la riquesa patrimonial del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El llibre forma part de la Biblioteca Ramon Berenguer IV que conté la biblioteca virtual de la Diputació i és l’aparador de les publicacions del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.