Premsa Catalana Digitalitzada és un inventari cooperatiu desenvolupat per la Biblioteca de Catalunya. Inclou revistes i diaris catalans, des de començaments del s. XIX, que tenen versions digitalitzades. A 2019 comptava amb la descripció i enllaç a unes 2.000 capçaleres.
L’eina facilita la localització dels títols digitalitzats en accés obert a partir d’un únic inventari des d’on s’enllaça al portal en què estan publicats. Actua, també, com a instrument de suport a la planificació per a altres possibles digitalitzacions, atès que comprèn tant les publicacions ja accessibles a la xarxa com les que estan en procés de publicació. En l’inventari apareixen els camps següents: Títol (Amb enllaç) / Lloc / Anys / Portals (Amb enllaç) / Centre responsable (Amb enllaç) / Estat digitalització (Tres valors possibles: En previsió, Digitalitzat, Digitalitzat i Publicat) / Completesa (Percentatge sobre el total de la col·lecció).
Podeu accedir aquí al recurs.
La setzena edició del festival de teatre de titelles Guant de Valls arriba, com la majoria d’activitats culturals marcada per les restriccions sanitàries. Serà del 3 al 8 de novembre. Els organitzadors han destacat enguany l’aposta per companyies de proximitat. Les nou companyies del cartell d’enguany venen de diferents punts de Catalunya, des de Cambrils a Celrà passant per Vilassar de Mar, Arenys, Tiana o Maià de Montcal. El Convent de les Arts d’Alcover i el Centre Cultural del Morell també acolliran alguns espectacles. L’Ajuntament de Valls organitza el Festival. 
En el marc de l’Any Jujol, des d’octubre de 2018 fins juliol de 2019 la Fundació Trencadís Modernisme i Cultura va organitzar deu conferències sobre deu actuacions de Josep Maria Jujol i Gibert. El passat mes de setembre la Fundació Privada Mútua Catalana les ha recollides en un llibre de la col·lecció Enraonades.
Cunitu va ser una revista escrita en català, publicada a Tarragona entre 1910 i 1915. Volia imitar l’estil humorístic del Papitu de Barcelona, apareguda un parell d’anys abans. La revista s’havia proposat sortir cada quinze dies, però, vist l’èxit, ben aviat es va convertir en setmanal. Mantenia un to festiu que, de vegades, esdevenia sarcàstic. Les col·laboracions escrites i gràfiques anaven signades totes amb pseudònim: John, Nav, Méndez, Álvarez, Yo i altres. La redacció estava formada per Josep Bru Ferrer, Rafael Homedes, Joan Pedrol Solé i Joan Ribas Llagostera.
Segons Josep-Pau Virgili i Sanromà aquells anys es va popularitzar a Tarragona una colla que en deien del “Cunitu” dedicada a organitzar esdeveniments festius i a la broma més o menys pública. La colla, malgrat que la gent no s’ho creia, no tenia res a veure amb els editors de la revista. Tots, però, pertanyien a la Unió Catalanista. 
Arquitectura Catalana.cat L’Espai Digital de l’Arquitectura Catalana Moderna i Contemporània ha estat impulsat enguany pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a partir de fonts d’origen com el catàleg de la Biblioteca del COAC, els inventaris de l’Arxiu Històric del COAC i materials provinents de BCN Arquitectura, mostres diverses d’arquitectura, Premis d’Arquitectura de Girona, Premis FAD (Foment de les Arts Decoratives), Fundació Docomomo i altres En total es referencien 2800 obres i intervencions arquitectòniques de 1484 autors.
A partir del dia 31 d’octubre i fins el dia 30 de gener de 2021 a la seu del Parc Natural de Montsant es podrà visitar l’exposició “La feina no es pot deixar. Pastors a Montsant”. Es vol assenyalar el paper que històricament -i que de nou torna- va jugar l’activitat ramadera en la gestió del medi natural.
Serres Buenaventura, Antònia. El Pinell de Brai : el poble i la gent. El Pinell de Brai : l’autora, 2020.
En aquells anys la premsa escrita era el mitjà de comunicació per excel·lència. Els grups polítics, l’església i moltes associacions cíviques o culturals posaven en circulació les seves pròpies publicacions. Es confeccionaven amb articles de contingut polític, ja fossin originals o copiats d’altres publicacions afins, sovint de Madrid o Barcelona, editorials, peces més o menys innòcues sobre la vida local, sense oblidar anuncis oficials, moviment de vaixells i comentaris sobre diverses activitats.