Descobrim la toponímia. Novembre 2017

Destacades

Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i Direcció General de Política Lingüística

 

La toponímia és una disciplina lingüística que s’ocupa de l’estudi dels noms de lloc i que està molt estretament vinculada amb la filologia i la història. L’estudi dels topònims també té relació amb l’etimologia, tot i que, en molts casos, se’n desconeix l’origen i el significat.

ramonamigo

Ramon Amigó Anglès

Els noms de lloc formen part del patrimoni lingüístic de qualsevol cultura i són, per tant, un valor a preservar. D’aquí la importància de recollir-los i conservar-los, per no perdre uns trets identificadors essencials per a la llengua. I d’aquí també que figures molt destacades com Joan Coromines hi dediquessin esforços ingents.

El Camp de Tarragona té el privilegi d’haver comptat amb el mestre de toponimistes Ramon Amigó i Anglès (1925-2011), de Reus, que, a part de ser autor de més d’una dotzena de termes municipals del Camp de Tarragona i del Priorat, va crear escola en aquest territori, que és el més estudiat de tot el domini lingüístic.

 

  • Dimarts 7 de novembre a les 19 h a la Biblioteca Pública (posposat al dimarts 28 de novembre a les 18:30h)  Estudis onomàstics al Camp de Tarragona i comarques veïnes”
    Els inventaris onomàstics al Camp de Tarragona i comarques adjacents: estudis publicats, estudis en curs i pendents d’elaboració. Repàs de l’estat de la qüestió.
    Pere Navarro és professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. La seva dedicació principal ha estat la dialectologia catalana però ha esdevingut també un impulsor actiu dels estudis d’onomàstica al Camp de Tarragona.
  • Dimarts 14 de novembre a les 19 h a la Biblioteca PúblicaTarragona. Fent camí entre noms
    Prenent com a base exemples diversos del recull d’antropònims, topònims i talassònims de Tarragona, es desgranaran unes notes bàsiques per a l’elaboració d’un estudi d’onomàstica.Teresa Muntanya i Martí és deixebla de Ramon Amigó i autora de diversos reculls toponímics, entre els quals destaca Tarragona: una passejada pel terme, una retrobada amb la gent i l’Onomàstica del terme antic de Tamarit de Mar. També és autora de diversos llibres d’oficis ja desapareguts o en vies de desaparèixer.
  • Dimarts 21 de novembre a la Biblioteca PúblicaCuriositats toponímiques o Joana no és un nom de dona
    Des de diferents perspectives, es tractaran casos curiosos de topònims, també en relació amb l’etimologia, per mostrar que, sovint, les primeres impressions i les etimologies anomenades populars poden donar una idea força desencertada de l’autèntic origen d’un topònim. Sílvia Veà Vila es va doctorar en Filologia Catalana amb la tesi L’onomàstica de Vinebre i és la guanyadora del I Premi Ramon Amigó i Anglès, atorgat l’any 2016. També ha treballat de professora associada a l’Àrea de Literatura del Departament de Filologia Catalana.
Anuncis

Tarragona i el còmic

Les activitats es realitzaran del 19 al 26 de novembre en diversos espais de la ciutat. Les conferències tindran lloc a l’Antiga Audiència.

La Setmana del Còmic de Tarragona arriba a la 10a edició. Del 19 al 26 de novembre, l’Antiga Audiència serà l’epicentre del món del còmic de la mà del col·lectiu Delirópolis, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Aquest any les jornades continuen apostant per la divulgació del còmic com a art i contenidor cultural a través de conferències, exposicions i projeccions. L’objectiu principal del col·lectiu Delirópolis és el de promoure el còmic com a vehicle cultural i reivindicar la condició artística d’aquesta modalitat expressiva, així com crear un instrument que permeti a professionals i amateurs publicar els seus treballs i donar a conèixer la pròpia obra.

 

Resultado de imagen de 10 setmana del comic a tarragona
Entre les propostes per la Setmana del Còmic, destaca la conferència de Paco Roca dibuixant de còmics i il·lustrador publicitari que al 2008 va rebre el Premi Nacional del Còmic per l’obra Arruges; també es podrà veure l’exposició d’originals de Esther y su mundo i els personatges de Marvel seran tema central de dues xerrades on s’analitzaran les traduccions a d’altres idiomes i el seu salt del paper a la pantalla. A més, el dissabte 25 de novembre hi haurà festa de celebració dels 10 anys al Bar 12 Topos.

 

 

En la primera edició de la Setmana del Còmic (2008) Laura i Rita Gual van presentar la seva recerca sobre Tintín i la relació amb la nostra ciutat i en van publicar un article a la revista Kesse 45 (2011).

Amb la celebració de la desena edició de les jornades, Laura Gual ens acostarà l’estat actual de la qüestió de la seva recerca. Es manté la hipòtesi que relaciona Tintín amb l’escultura romana del segle I dC (Tinttinnabulum)? Quines noves descobertes s’han fet? Dimecres 22 de novembre a les 19h a l’Antiga Audiència

La Biblioteca també té alguns còmics sobre la ciutat de Tarragona, us en deixem una petita mostra…..

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us podeu descarregar tota la programació de la 10a Setmana del Còmic aquí

 

Jaume Mercadé, pintor i orfebre

Del 16 de novembre al 14 de gener de 2018, al Museu d’Art Modern de Tarragona

Valls, Alt Camp, 1887 — Barcelona, 1967

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí. Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes (1916) i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat. La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París (1924), gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana.

Joia de Jaume Mercadé Queralt

La seva pintura el situa, en grau encara major, entre els millors artistes del seu país. Un dels seus quadres més famosos, El Zeppelin , obtingué un important premi al concurs “Barcelona Vista pels seus Artistes”. Entre altres distincions obtingué el Gran Premi Juan Gris (1957), medalla de bronze de pintura a la biennal d’Alexandria (1959) i segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1960). Format en un inicial fauvisme, va rebre després influència noucentista que temperà la sensualitat de la seva paleta. Va anar evolucionant fins als seus darrers anys, centrant la seva pintura en el que es pot dir una mesurada modernitat. El seu món propi és el de les aspres terres de la regió de Tarragona, que estructura als seus quadres amb serenitat i equilibri.

Imatge Jaume Mercadé

De la seva obra pictòrica, un dels valors més remarcables és la capacitat que va tenir per traslladar a les seves teles l’essència del paisatge dels pobles i de l’entorn del Camp de Tarragona, des dels seus camps de conreu fins a les seves platges, i molt especialment del Bosc de Valls, lloc de trobada i de recolliment, un dels temes recurrents al llarg de la seva trajectòria. També va conrear amb gran mestratge el retrat i la natura morta.
La seva obra anirà evolucionant al llarg dels anys, i va incorporar totes aquelles aportacions que la pintura va fer en la primera meitat del segle XX.
Cal no oblidar l’important treball desenvolupat en el camp de la joieria, amb uns treballs inicials d’esperit noucentista, i evolucionarà en la recerca d’un llenguatge avantguardista que li atorgà un ampli reconeixement.
Mercadé viu i treballa per a un art que engloba el conjunt d’elements de la vida personal i col·lectiva, que abasta des del penjoll o el braçalet femení fins a l’orfebreria domèstica -cafeteres, coberteries, canelobres. Aquesta voluntat i trajectòria en la recerca d’un art total és el que li dona especial valor en el món present.

A la Secció Local de la Biblioteca podeu gaudir de llibres sobre aquest gran orfebre de la demarcació i també de nombrosos articles en diaris i revistes que posen en valor aquesta gran figura del territori.

“Ni pujo ni baixo”

Exposició a partir de la Ruta literària per les escales més emblemàtiques de Tarragona. Del 16 de novembre al 12 de desembre a la Biblioteca Pública de Tarragona

Fotografies i textos originals escrits pels membres del Taller Itinerant de l’Escola de Lletres de Tarragona, impartit per Lurdes Malgrat.

Resultado de imagen de ni pujo ni BAIXO EXPOSICIO

 

Indrets del recorregut de la Ruta literària:

  • Plaça de les Cols,
  • Pla de Palau,
  • Escales de Cavallers,
  • Escales d’Arbos,
  • Baixada de la Misericòrdia,
  • Balcó del Mediterrani,
  • Palau de Congressos,
  • Pau del Protectorat,
  • Escales Reials,
  • Escales del Carrer Vapor,
  • Tabacalera

 

Goigs i cants de Mn. Ramon Muntanyola

Roig i Montserrat, Joan. Els goigs i els cants populars de Mn. Ramon Muntanyola. Tarragona : Gogistes Tarragonins, 2017


Resultado de imagen de goigs i cants populars de mn. ramon muntanyola

El protagonista de l’obra, mossèn Ramon Muntanyola, va néixer a l’Espluga de Francolí, l’any 1017. Era un prevere -també anomenat capellà- que feia poesia.  Mossèn Ramon Muntanyola va cursar estudis de teologia i va viure en diferents poblacions dels Països Catalans. En els primers anys de prevere, va escriure els seus primers Goigs dedicats als patrons del seu poble, els sants màrtirs Abdon i Senén, que publicà en primera edició el 1948. Després d’una llarga malaltia, mossèn Ramon Muntanyola va morir el 10 de setembre de 1973.

IMG_20171110_134952414

Els Gogistes Tarragonins han editat aquesta publicació, que compta amb el patrocini de l’Arquebisbat i de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, en el centenari del naixement de Mn. Ramon Muntanyola i Llorach.

La publicació, que conté vint goigs, vuit himnes i Aves, i un goig humorístic, compta amb el suport musical de les melodies corresponents i l’autoria d’algunes partitures modèliques.

El recull de goigs  és una de les tres publicacions que s’han editat enguany amb motiu del centenari del naixement de Ramon Muntanyola i Llorach i surt a la llum amb l’objectiu de reunir i preservar els cants escrits per Muntanyola.

El dia vindrà, l’antologia poètica; Els goigs i altres himnes populars de Mn. Ramon Muntanyola, el recull dels goigs, i El cardenal de la Pau, la biografia reeditada del cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer, són els tres llibres que s’hauran publicat durant el centenari de Mn. Ramon Muntanyola.


MADONA DE MONTSERRAT
de Mn. Ramon Muntanyola

Brunyida per la lluna
serena de l’abril,
la rellentor a les galtes
de tant plorar pels fills.
Eternament seguda,
eternament el Nin
arredossat als braços
com un estel florit,
No saps qui és més negre,
no saps qui és més gentil:
La Mare que se’l mira
o bé l’Infant que riu!

 


 

Resultado de imagen de goigs i cants populars de mn. ramon muntanyola

 

El recull de goigs el podeu trobar a la Secció Local de la Biblioteca Pública de Tarragona.

L’escultor de Déu. Ruta literària

Segle XIV. Una revolta sacseja l’illa de Sicília. La ciutat de Messina és assetjada per les tropes catalanes, que defensen la causa del rei Frederic, eliminant els darrers nuclis de resistència dels partidaris de la casa d’Anjou. En entrar a la ciutat, prenen com a esclaus membres de la pròspera comunitat grega com a represàlia.

Després d’una dura travessia per mar, un esclau grec provinent de Messina arriba a Barcelona, on és comprat pel mestre escultor Jaume Cascalls. Aquest és l’inici d’un procés de creixement personal i artístic que el durà a participar en les obres més importants que es construeixen a Catalunya, com la Seu de Lleida, el Monestir de Poblet, la Catedral de Tarragona i el Consell de Cent, la Catedral i l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Els seus ulls descobriran un país en guerra amb Castella i assolat per la pesta. Serà testimoni de la persecució dels jueus, les lluites dels nobles pel control del territori, el naixement de la Generalitat i el canvi de dinastia reial.

L’obra que marcarà la vida de l’esclau serà la construcció d’un panteó reial al Monestir de Poblet, encarregat per Pere III, amant del protocol i de les cerimònies, com a símbol del seu poder.

Vicenç Aguado i Cudolà és professor titular de Dret Administratiu, acreditat per a catedràtic, de la Universitat de Barcelona. És autor de nombroses monografies i articles en revistes de la seva especialitat.

És un apassionat de la bona lectura, la història i el patrimoni cultural. Com a escriptor, ha publicat diversos llibres en l’àmbit de la literatura infanti l i juvenil: Els contes de Vilanova i la Geltrú (2012), Les aventures del gavot a l’illa misteriosa (2014) i El tren i el xiulet màgic (2016).

També és autor de relats curts premiats en diversos certàmens. Va guanyar la primera edició del Premi NegrOliva (convocat per la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú) amb el relat curt «El misteri dels escuts de la plaça de la Vila», publicat el 2013. El seu relat «Un crim en el temps» va ser guardonat pel jurat del Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català El Vi fa Sang (Espluga de Francolí, 2016).

L’escultor de Déu, finalista del IV Premi Gregal, és la seva primera novel·la.

A càrrec del seu autor, Vicenç Aguado. Es tracta d’una ruta literària pels escenaris de la novel·la L’escultor de Déu, una part de la qual està ambientada a Tarragona durant el segle XIV.


 

La ruta recorre els punts més emblemàtics que va recórrer (i on va viure) l’escultor protagonista i acabarà amb una tertúlia-col·loqui a la Llibreria de La Rambla.

Històries amagades de Tarragona

El Museu d’Història de Tarragona engega un nou cicle de visites guiades amb el nom Històries Amagades de Tarragona que té com a objectiu explicar fets i indrets poc coneguts de la història de la ciutat. S’han programat set visites monogràfiques, una cada mes des del novembre fins a l’abril, amb especialistes que guiaran als participants per reviure moments del passat tarragoní. La consellera de Patrimoni, Begoña Floria, ha explicat que “a Tarragona tenim un gran llegat romà que s’ha convertit en el principal protagonista de la nostra història, però també compta amb indrets i fets del nostre passat menys coneguts i des de la Conselleria de Patrimoni hem impulsat aquest cicle per donar-los a conèixer a través d’activitats pensades des d’un vessant vivencial i divulgativa, per recórrer i descobrir els fets allà on van succeir”.

El format serà el de visites guiades per un expert en la matèria que tindran lloc un diumenge al mes a les 11 h del matí i es desenvoluparan en grups de màxim 27 persones. La primera es durà a terme el pròxim diumenge dia 12, porta per títol “Un passeig per la Tarragona medieval: espais de poder i de conflicte” i anirà a càrrec d’Esther Lozano i Marta Serrano, de la Universitat Rovira i Virgili.

 

La propera ruta tindrà lloc el 17 de desembre on es seguiran els passos de Dalí en la seva visita a Tarragona, a càrrec de José Carlos Suárez. El 14 de gener serà el torn de la muralla de Tarragona explicada per l’investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Jordi López. El 18 de febrer es parlarà del Port i del comerç al barri de la Marina sota les explicacions de Mercè Toldrà. El sarcòfag d’Hipòlit es redescobrirà l’11 de març amb l’ajuda deL tècnic del Museu d’Història, Jordi Abelló, qui ja ha avançat que “finalitzarà amb una intervenció artística que serà com una performance”. El 8 d’abril, Lluís Balart, tractarà l’estàtua d’August sota el paradigma del regal de la Itàlia feixista a l’Espanya republicana. La cloenda tindrà lloc el 13 de maig, a la Casa Castellarnau on la Maite Blay reflexionarà sobre les pintures que es troben al sostre de la sala de la planta noble.

Seguir el passos de Dalí en la seva visita a Tarragona, conèixer la història de la muralla de la ciutat, descobrir el port i el comerç al barri marítim de la Marina establert a partir de l’any 1790, redescobrir el sarcòfag d’Hipòlit i l’estàtua d’August i observar la iconografia de la Casa Castellarnau són les propostes d’Històries Amagades fins al mes d’abril. El cicle s’allargarà durant tot l’any per donar a conèixer el ric patrimoni històric tarragoní.

Totes les propostes tenen un preu de 3 € i les entrades es poden adquirir a la web www.tarracoticket.com

Si voleu més informació d’aquest cicle, premeu aquí

Josep M. Pujol de Barberà. L’arquitecte i Tarragona

 

Durant tot el mes de novembre es desenvoluparan els actes programats per donar a conèixer la figura i l’obra de Josep M. Pujol de Barberà, arquitecte municipal de Tarragona entre els anys 1897 i 1939. El tret de sortida serà el dijous dia 9 a les 18h amb la col·locació d’una placa a la nova plaça Josep M. Pujol de Barberà, part del darrere del Mercat Central, i la inauguració de l’exposició Josep M. Pujol de Barberà, l’arquitecte i l’espai.

Mercat Central de Tarragona

El programa inclou tres conferències, la presentació de dues publicacions, la visita l’exposició i l’edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense, així com una jornada sobre Josep M. Pujol de Barberà que se celebrarà al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. També s’han programat dues visites guiades a la Tarragona de Josep M. Pujol de Barberà els dissabtes 11 i 25 de novembre, per a les quals cal fer inscripció prèvia a arxiu@tarragona.cat.

En el marc del cicle “JOSEP M. PUJOL DE BARBERÀ L’ARQUITECTE I TARRAGONA” organitzat pel Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’ Ajuntament de Tarragona, aquest mes de novembre la Biblioteca us ofereix una conferència centrada en l’obra de Josep M. Pujol de Barberà que va ser arquitecte municipal de Tarragona entre l’any 1897 i 1939. Es programarà el dilluns 20 de novembre a les 19h.

Dels autors de la conferència, Roger Miralles és arquitecte i professor d’arquitectura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat nombrosos articles i contribucions en llibres relacionats amb arquitectura; entre els temes del seu treball en destaca el Modernisme.

Jordi Guerrero és també arquitecte dedicat a la pràctica, la docència i la divulgació de l’arquitectura. Autor també d’articles i llibres, entre els que ‘La Universitat laboral de Tarragona 1952-1956’, i autor del blog sobre arquitectura del segle XX  “HASXX_teoría”, considerat entre els 50 més influents del món dels del 2013 (Ranking ebuzzing).

Una de les obres més emblemàtiques d’aquest arquitecte va ser el projecte de Mercat Central que enllestí l’abril de 1912. A finals de l’any 1913 es van iniciar les obres i la inauguració solemne es va celebrar el dia 26 de desembre de 1915. Altres obres significatives han estat l’edifici de l’Escorxador, actual seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, l’edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense, el Col·legi dels Germans de la Salle i el Col·legi i Església de les Carmelites. En l’àmbit de l’urbanisme, durant els 42 anys en què va assumir les funcions d’arquitecte municipal, cal destacar el Pla d’Eixample de l’any 1922. Una expansió del nucli de la ciutat que anava, d’una banda, des del Parc del Miracle, a l’actual zona de l’Amfiteatre, fins a la Plaça Imperial Tarraco, i de l’altra, des de la Plaça de Toros fins a l’Avinguda de Catalunya.

Resultado de imagen de josep maria pujol de barbera

Casa Ripoll

A més a més de la nova xarxa de clavegueram, l’any 1931, durant la Segona República, Josep M. Pujol de Barberà va dirigir el sistema de captació i elevació d’aigua, així com la construcció d’un dipòsit d’abastiment a l’Oliva i la nova xarxa de distribució. Fins aleshores, el deficient subministrament d’aigua potable havia sigut una de les principals mancances de la ciutat.

Antic Escorxador (actualment Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili

Aquest programa d’actes ha estat organitzat per l’Ajuntament de Tarragona, amb la participació, entre d’altres, de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, de la Cambra de la Propietat Urbana, ESPIMSA, la Cooperativa Obrera Tarraconense i de la Universitat Rovira i Virgili. Totes les activitats són gratuïtes.

Podeu veure tota la programació del seu homenatge aquí

Exposició “Ofrenes” d’Albert Gonzalo

Considerat per la crítica i historiografia artístiques com un dels artistes més personals i interessants de la seva generació, l’obra d’Albert Gonzalo s’erigeix com una de les propostes artístiques més personals i isolades del panorama artístic català.

La mostra la podeu visitar al Seminari de Tarragona i estarà oberta al públic fins al 15 de novembre

«L’Albert era molt humil, si no el venien a buscar, ell es quedava al seu estudi, no el movia l’aspecte mercantil de l’art», explica Mariona Vilaseca, que va conèixer Gonzalo el 2007 quan va presentar la seva tesina i la professora va convidar el tarragoní a escoltar l’exposició de la manresana, doctora en Belles Arts. «Entre les nostres obres hi ha molts punts de contacte, en l’àmbit filosòfic, plàstic i emocional», afegeix: «El vaig veure pintar, mai no ho feia sense música». El coneixement de l’obra i la proximitat amb Gonzalo van fer de Vilaseca una comissària idònia per dur a terme el repte de muntar la primera exposició des de la mort, ocorreguda el 9 d’agost del 2014.

Albert Gonzalo va emergir com un representant rellevant de l’art que es feia a Catalunya als anys 80, un moment en el qual van aparèixer en el panorama pictòric autors de la talla de Barceló, Moix, Mariscal i Viaplana, entre d’altres. Des de primera hora, el tarragoní també es va dedicar a la docència, i va fer del viatge una de les raons de ser de la seva existència. «Gonzalo va establir un diàleg amb tradicions artístiques i espirituals de diverses cultures d’arreu del món, com el sufisme, el taoisme i el budisme. Tenia una vocació ecumènica», apunta el musicòleg Oriol Pérez, que ha custodiat una part del llegat del tarragoní. Juntament amb Núria Gual, el manresà ha col·laborat amb Vilaseca per aixecar una exposició que «ha de ser un punt de partida» per donar a conèixer, de nou, la seva obra, afirma aquesta darrera.

Un col·leccionista inquiet

L’obra de Gonzalo no és desconeguda però no ha tingut la mateixa repercussió que altres contemporanis. L’exposició del Seminari de Tarragona mostrarà, repartides en dos claustres, una quarantena de pintures de 2×3 metres d’entre els anys 80 i el 1991, i «obra petita en paper i litografia», indica Vilaseca. També es mostren pintures del cicle 2003-04 i el darrer oli que va realitzar en vida, Ofrenes, que data del 2012.

Resultado de imagen de albert gonzalo ofrenes

El visitant, però, també podrà conèixer una altra faceta de la vida de Gonzalo igualment rellevant: la de col·lecionista de peces de cultures d’arreu del planeta. «En tenim mig miler de catalogades, procedents de Roma i Egipte, però també del Iemen, Cambodja, Marràqueix, Mongòlia… I encara ens hem de mirar les del Japó i la Xina!», afegeix la comissària manresana.

Resultado de imagen de albert gonzalo ofrenes

El projecte de recuperació de Gonzalo anirà creixent paral·lelament a la celebració de la mostra. Tot i que encara no hi ha dates concretades, està previst fer un concert relacionat amb la discografia de l’artista, en el qual està treballant Oriol Pérez. Així mateix, se celebraran unes jornades d’estudi vinculades a la Universitat de Barcelona i, a final d’any, es presentarà el catàleg de l’exposició. Diferents actes que volen ser el trampolí per a una futura, i no llunyana, mostra retrospectiva de més gran abast.

«La seva obra pictòrica està catalogada, però queda feina per fer. Hi ha carpetes amb un centenar de dibuixos, i en tenim dues mil que ens hem de mirar bé», anota Vilaseca: «Gonzalo és un referent cultural, un artista que va crear un llenguatge propi i que no podem deixar que quedi en l’oblit».

Una de vikings

Tiñena, Jordi. El somriure del viking. Barcelona : Capital Books, 2017 


Avui, dia 2 de novembre, es fa la presentació d’aquesta novel·la a la Biblioteca Pública de Tarragona, dins els actes de la Tardor Literària 2017.

L’acte comença a les 20h de la tarda i comptarà amb la presència de l’autor, Jordi Tiñena Amorós, i de l’editora del mateix llibre.

L’editorial Capital Books incorpora en aquesta temporada una nova proposta de lectura, que d’entrada ens suggereix un argument molt proper als que, a part de ser lectors, també som espectadors de grans sèries i de bon cinema. Ens pot resultar molt familiar si som seguidors i devots de la sèrie que podem veure a Netflix: ‘Vikings’ (també es pot veure a HBO).

En la novel.la d’en Tiñena, el líder literari dels vikings visitants a les terres del Delta de l’Ebre, s’anomena Aslak, i resulta que té trets molt propers a l’altre líder de l’esmentada sèrie, en Ragnar Lothbrok. Si més no, ho podem comprovar repassant la sinopsi de l’argument d’aquesta novetat editorial.


L’any 1012 de l’era cristiana, amb gairebé vuitanta anys, el geògraf Ibn Mehzín at-Turtuxí recorda el fet que va marcar el seu destí: l’arribada dels vikings a l’Ebre l’any 948. Els guerrers del nord remunten el riu amb quatre naus i pacíficament estableixen un campament no gaire lluny del castell d’Amposta i de la ciutat de Turtuxa, que aleshores marcava la frontera amb els regnes cristians.

El somriure del viking

 

Ibn Mehzín estarà al servei d’Aslak, el cap dels vikings, home carismàtic, dotat d’una insòlita habilitat per a la guerra, però també per negociar i treure avantatge sobre els seus enemics. En una Turtuxa on conviuen diferents cultures, els vikings voldran aconseguir el poder, sempre en mans dels més forts, cruels i astuts.

Jordi Tiñena va donar-se a conèixer amb adaptacions de clàssics catalans com Tirant lo Blanc, Curial i Güelfa, El llibre de les dones i Lo somni, entre altres. L’any 1994 va publicar la seva primera novel·la, Un dia en la vida d’Ishak Butmic, amb què va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. Des de llavors ha publicat més d’una desena de novel·les, entre elles La dona del grill (1996), Dies a la ciutat (Premi Pin i Soler 1998), El mercant (2005), Peix de gat (2011), El gos suïcida (2012) i La mort sense ningú (2016). Amb El somriure del viking torna a la novel·la històrica.

A principis de l’any 2018, sortirà publicada la segona part de “La mort sense ningú”.

Si voleu llegir un fragment del llibre, premeu aquí